Recensions
Abstract
Francesc BONASTRE I BERTRAN, Estudis sobre la Verbeta (La Verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI).
Full text
236 RECENSIONS extraordinari document de treball, que honora les persones i les entitats que I'han posat al nostre abast. Francesc Bonastre - " ", MESTRES DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT, Vol. X: Anseh Vzola, Obres completes, I. Missa Alma Redemptorir Mater. ~di& i introducció per Daniel Co na. Departa; ment de Cultura i $ itjans de COA municació de la Generalitat de Catalunya, Monestir de, Montserrat, MCMLXXXI, xij - 176 piigs. de milsica + índex. La personalitat musicai de P. Anselm Viola (Torroellade Montgrí,"738Montserrat, 1798), coneguda sobtetot pel Codcerf per a fagot, és palesada nod vament amb la publicació de la Missa Alma Redemptons Alater, a cura del P. Daniel Codina, seguint la transcripció que en féu kl P. Eugeni Quihtana Ikny 1966. s Anselm Viola i Narcís Casanovas representen a Montserrat els testimonis de I'adopció del ciassicisme, iniciat ja pel P. Josep Antoni Martí (1319-1763). L'abandó pregressiu dels mbduls estructurals del Barroc i I'adveniment de la nova sensibilitat musical, arriben fins i tot a la música litúrgica, tal i com se'ns evidencia amb la missa present. La funció d'un esquema instrumental estable (VI. 112, Ob. 112, FI. 112, Tpa. 112, AC.) i el paper simplement refor~ador del segon cor, al costat.dlun primer cor concertant (Ti, A, 'F, B); I'estruceura de I'esquema formal i I'opció definitiva sobre I'bs conscient di la tonalitat, fan que puguem consider?r I'esmentada missa com un preuat exponent del classicisme nostrat. El P. Daniel Codina dedica unes pigines d'introducció a I'obra, destacant entre altres dades el testimoni de Ferran Sors sobre la figura musical dlAnselm Viola. Per altra banda, és analitzada I'estructura de la missa, amb detalls d'interpretació i.mostrant els criteris de Iledició. Eos felicitem de la publicació, que obre la serie de les Obres Completes del P. Anselm, Viola, esperant nous volums que ens donin a coneiver la seva producció, fonamental per al coneixement de la música catalana del s. XVIII. Francesc Bonastre FRANCESC BONASTRE I BERTRAN, E~tudis sobre la Verbeta (La Verbeta a Cajalunya durant els segles XIXVI (Tarragona: Publicaciones de la Diputación de Tarragona, 1982) . , Salió, por fin, la edición del importante trabajo del Profesor Francesc Bonastre sobre la Verbeta a Catalunya durant eh regles XI-XVI, trabajo cuya trascendencia e importancia conocíamos desde hace por 10 menos diez años, extrañándonos que permaneciese inédito. Que haya tardado tanto en salir a la lu? es un ejemplo más de ja precaria situación que sigue teniendo la Musicologia en nuestro país y de la situaci4n de francotiradores y pioneros en que, todgv.via hoy, se siguen moviendo sus protagonistas. Pero terminemos con el capitulo de las lamentaciones y pasemos al del júbi10, para celebrar que ya esté a disposición de la Musicologia internacion-al la notabilísima abortación del Dr. Bonas-
RECENSIONS 237 tre. Consiste Esta en valorar en su justa dimensión la forma Verbeta. hasta ahora s610 intuida por el genio de AngKs. Como ya reconoce el Dr. Josep Maria Llorens, al Dr. Francesc Bonastre habrá que deberle siempre que el término Verbeta hava entrado con todos 10s honores en la terminologia musical, y el que, por primera vez, se haya formulado la siguiente definición, plasmada en la Enciclop?dia Catalana: <Verbeta: Trop dels responsoris de I'Ofici de matines (especialment del nov?, per6 també del tercer i del sis?). El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella. Inicialment era un procediment mnemot?cnic aplicat a un melisma, per6 amb el temps esdevingué una petita seqüencia de notable perfecció iiterlria i musical. Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a textos elaborats a Catalunya~. Esa definición es la conclusión del trabajo del Dr. Bonastre, cuyos pasos, perfecta y científicamente estructurados, nos ofrece en el libro que comentamos. Asi, en el primer capitulo trata sobre las Notes a ¿'entorn de la filiació romlinica del mot verbeta fijando, con la habilidad y precisión propia del expert0 filólogo que es, 10s orgenes del término, haciéndolo derivar del latin verba (neutro plural) y concluyendo que ael meu parer és que es tracta d'un mot catali que correspon a la versió d'un trop específic, posat que de bell antuvi és adoptada aquesta denominació només a Catalunya. Un cop generada la paraula, potser a causa del seu ús en uncontext uati, o al fet d'ésser un mot nou a I'idioma, o per referir-se a una forma escrita en un vehicle lingüístic no romcinic, el fet és que hom I'empra -equivocadament, perque --eta no és pas llatícom a expressió lhtinaw. El capitulo segundo trata de la Evolució de la Verbeta, y a 10 largo del mismo describe con detalle esta evolución y su relación con otras formas litúrgicas medievales, enlazando con el capitulo tercero en el que aborda La llengua de les verbetes. Partiendo del hecho de que la verbeta plertenece al repertori0 literari0 latino de la Edad Media, y que por tanto sus problemas textuales son comunes con 10s de la Europa latina, observa, no obstante, que el conjunt0 de verbetas existentes en 10s manuscritos catalanes ofrece allpnas caracteristicas especiales que estudia con precisión. Fruto cle ese análisis es su clasificación de dos grupos de verbetas, atendiendo para el10 a diferencia existentes en relación con la modalidad, el texto, pneuma, melodia y ritmo. El primer grupo está integrado por las verbetas anteriotes al siglo XII, y el segundo por las posteriores a este :sigla, que presentan mayor originalidad y autonomia en su forma asi como un:a mayor incidencia en la lengua. Una completa y detallada descripción de las fuentes utilizadas para su estudio completa 10s capítulos anteriores, indicando la tiistribución de las piezas en cada uno dle 10s manuscritos e impresos. El estutdio filológico de la verbeta desarrollado~ en 10s cuatro primeros capitules, se colnpleta con un quinto capitulo en el aue trata de La mrisica de les verbetes. Llega a precisas conclusiones con relación a la tipologia, estableciendo las c~racterisricas de las verbetas responsarlales y antifonales y proponiendo 10s posibles origenes de esta música asi como 10s procedimientos utilizados por 10s anónimos compositores para su realización. Cor1 la situación de la verbeta en su contexto sociológico y con un análisis
238 RECENSIONS sobre la intencionalidad semántica de las mismas, llega al capitulo breve pero útil de la interpretación musical de las mismas, con 10 que termina la primera parte. Viene a continuación la edición crítica del repertori0 contenido en sesenta y siete manuscritos catalanes con la cita expresa de 10s repertorios internacionales y con la descripción detallada del contexto y situación de cada una de las verbetas. Una amplia bibliografia, índice de términos, indice de verbetas, índice de transcripciones musicales y de responsorios, convierten el libro en indispensable instrumento de trabajo para 10s estudiosos de la musicología, 10s medievalistas, filólogos e historiadores. Es, en suma, un perfecto ejemplo de 10 que hoy entendemos por Musicologia. La publicación de este libro honra a su patrocinadora, la Excma. Diputación de Tarragona, y muestra un ejemplo a seguir por las Diputaciones de otras nacionalidades, regiones o países españoles. Antonio Martin Moreno