La tarota, una xeremia d'ús popular a Catalunya

La tarota, una xeremia d'ús popular a Catalunya GABRIEL FERRE I PUIG La instrumentació medieval era d'nna plenitud i d'una riquesa de timbres incre'ibles. Nombrosos instruments arribaren als paisos europeus des de I'Orient Mitji -llaüt, psalteri, rebab, flabiol de pastor, timbals, tamborins ... Molts d'aquests instruments han continuat invariables fins als nostres dies en alguns paysos del Proper Orient, així com també dins el quadre de la música popular de molts pa'isos -la música etnica conserva voluntiriament el passat. Rent Clemencic Aquí ens movem en un món musical diferent, ja que fins al segle XVI la xeremia fou exclusivament un instrument de banda. Per6 no I'hem d'oblidar pas en el nostre panorama musical d'aquells temps només perque no era admesa en Part de les capelles de música. De fet, de tots els sons musicals que dia a dia van sentir els residents d'una ciutat d'aquell segle, el so eixordador de la banda de xeremies en un pati d'un palau o en una plaga de mercat havia de ser el més familiar, llevat només, potser, de la suau pulsació d'un llaüt a través d'alguna finestra oberta. Una ciutat europea en el segle XVI s'ha d'haver sentit com se senten avui dia Barcelona o Girona un diumenge al mati. Anthony Buines Introducció La pervidncia a la música tradicional i popular d'instruments de música culta caiguts en desús és un fet prou sabut. Als Paisos Catalans, la xeremia a Catalunya -tarota, tible i tenora-, la cornamusa a Catalunya -sac de gemecs ...- i a les Illes Balears -xeremiesi la 82 GABRIEL FERRER i PUIG flauta i tambor a Catalunya -flabiol i tamboríi a les Illes Balears -fobiol i tamborí a Mallorca ... - en són alguns dels casos més coneguts. En aquest estudi organolbgic a fer sobre la tarota1 caldrh tractar diversos aspectes. D'entrada, en el primer capítol dedicat a la terminologia, es veurh la necessitat de fer tota una serie d'aclariments terminolbgics sobre l'instrument en qüestió, i també serh interessant estudiar l'analogia existent entre el nom tarota i les diverses denominacions aplicades a altres instruments. En el segon capítol es donarh notícia dels exemplars de l'instrument conservats i es realitzari una detallada anhlisi de llurs trets morfolbgics per tal de plantejar una definició formal de l'instrument. En el tercer capítol es parlarh del fenomen de la pervivkncia de la xeremia culta en la tarota popular, i s'assajarh de descriure l'evolució des de l'antiga xeremia culta passant per la tarota popular fins als instruments tenora i tible actuals. En el quart capítol es tractaran els diversos usos i funcions de l'instrument, i, en aquest aspecte, hom intentarh de fer avinent mitjaneant documents iconogrhfics, testimonis literaris i exemples musicals, la relació entre funció, formació instrumental i repertori; és a dir, els diversos marcs contextuals de la prhctica de l'instrument. En aquest sentit cal notar, a més, que aquesta pervivencia apuntada suara sovint no afecta només a instruments aillats, sinó que també es dóna a formacions instrumentals en que participen aquests instruments. Avui ja es compta amb alguns estudis que demostren que els instruments catalans anomenats tenora i tible, tocats a les populars i modernes cobles de sardanes, tenen la seva genesi o precedent més immediat en les antigues xeremies tenors i tibles o discants sonades a les cobles de ministrers de dansa alta del ~enaixement~. Tanmateix, tots aquests estudis no s'aturen prou a fer una anhlisi detinguda d'un estadi d'aquesta evolució. Es tracta del moment en que la tarota esdevé durant un determinat període de temps un instrument vigent dins l'anomenada cobla de tres quartans, formal Haig de dir que aquest treball ha estat realitzat amb la col.laboració i l'ajut #Albert Macaya. També haig de fer constar el meu agraiment als professors Sr. Francesc Bonastre, Director de I'Institut de Musicologia <<Josep Ricart i Matas* de Barcelona, al Sr. Josep Crivillé, Director del Departament d'etnomusicologia de I'Institut de Musicologia (CSIC) de Barcelona i al Sr. Roma Escalas, Director del Museu de Música de Barcelona. I de la mateixa manera vull expressar el meu agrai'ment als Srs. Lluís Albert, Francesc Alpiste, Toni Artigues, Ricard Casals, Jordi Cruanyes, Maties Mazarico, Bernat Menetrier, Salvador Palomar, Xavier Orriols, Francesca Roi i Michel Vidal. Finalment, haig d'agrair al Departament de Cultura de la Generalitat b Catalunya l'ajut econ6mic que m'ha atorgat per a la realització d'aquest treball. BESSELER, Heinrich, -La cobla catalana y el conjunt0 instrumental de danza "altan., Anuario Musica& IV, Barcelona, 1949. BAINES, Anthony, &hawms of the sardana coblas,,, The Galpin Sonety Journal, V. London, March, 1952. LA TAROTA A CATALUNYA 83 ció instrumental de música tradicional cata.lana composta genkricament per: sac de gemecs (cornamusa) flabiol i tamborí (flauta i tambor) tarota (xeremia popular) Finalment, quant a aquest ús popular, en el capítol cinquk es parlarh de diversos punts de la cobla de tres quartans i de la seva evolució, i s'intentarh de verificar la hipbtesi segons la qual l'instrument de tipus obok que participava a aquesta cobla és precisament la tarota i no pas altres instruments aerbfons de música tradicional catalana de característiques semblants. I. Terminologia. Raó del nom tarota Tot consultant estudis sobre etnografia, etnomusicologia i organologia musical, hom constata tres fets que, d'entrada, i des del punt de vista terminolbgic, són sorprenents i desconcertants. El primer fet és que el mot catall tarota pot fer referkncia a instruments musicals diferents. En aquest punt, cal dir que a Catalunya la xeremia rep el nom de tarota en els moments en quk fa una funció dins la música tradicional popular, tot i que, a voltes, també quan l'instrument realitza una funció dins la mlisica culta. D'una banda, es coneix que la tarota -xeremia popular-- era emprada a diverses formacions instrumentals que animaven danses tradicionals catalanes. I, d'altra banda, en la música culta, hom troba citada amb el nom tarota la xeremia amb una funció religiosa o civil, concertada i de dansa o de protocol. A més a més, a Catalunya, es coneix també amb el nom de tarota, al Camp de Tarragona, un instrument aerbfon de música tradicional construit amb escorGa d'avellaner cargolada en forma d'obok. Aquest instrument era tocat a Reus (Baix Camp. Catalunya) en la dansa tradicional anomenada Ball de bastons del saurí i produia un so imprecís de remor3. Per al millor enteniment, cal apressar-se a dir que en aquest article ens convé d'emprar el mot tarota en el sentit de xeremia d'ús popular -al marge dels casos que seran comentats més endavant en quk la xeremia d'ús culte és anomenada tarota. El segon fet és que diversos noms poden referir-se a aquesta xeremia d'ús popular: tarota, tararot, xeremia, el nom de la tessitura de l'instrument -tenor o tible-, gralla, grall i altres. Aquesta ambigüitat AMADES, Joan, Costumari Catah, p arc el ona, 1950, vol. 11, p. 308. 84 GABRIEL FERRER i PUIG de termes ha provocat una considerable desorientació i alguns errors greus a l'hora d'identificar el tipus oboe que participava dins la cobla de tres quartans. Perb el necessari aclariment d'aquesta ambigüitat terminolbgica es plantejari i s'intentari de resoldre en el cinquk capítol, dedicat a l'esmentada formació instrumental de música tradicional catalana. El tercer fet és l'analogia terminolbgica existent entre una s6rie de mots que designen instruments de música popular o culta i el nom tarota. La llista de noms que tenen una proximitat i similitud fonolbgiques amb aquell mot és extensa. Cadascuna d'aquestes denominacions es refereix a instruments forqa diversos tot i que amb unes mínimes característiques constants i comunes, les quals, si hom intenta d'identificar-les, poden explicar aquesta analogia de termes i, d'aquí, la raó de l'esmentada denominació de la xeremia popular a Catalunya amb el nom de tarota. Aquesta llarga relació de noms es pot iniciar amb la referkncia que dóna el científic frances Marin Mersenne d'un instrument antic del tipus baixó, del qual diu: Quelques-uns nomment cette espice d'instrument Tarot, mais i1 importe fort peu comme on les appelle, pourvu que I'on en face la fabrique et I'usage, qui consiste i servir de Basse au Concerts de Musettes et des voix, et ?I chanter toute sorte de Musique, suivant son estendue, qui est d'une Dixiime ou d'une Onziime4. També l'important musicbleg catali Felip Pedrell parla, ara ja dins de l'imbit dels Paisos Castellans, d'un instrument semblant: En el inventario organográfico de Felipe I1 se registra una chirimia grande de madera de Alemania, guarnecida de latón ... (que) es un bajón torlote. Torlote o torloroto son nombres aplicados indistintamente por el pueblo, al instrumento rústic0 que se toca con estrangul de caña y produce un sonido bastante voluminoso5. Encara dins els instruments de música concertada usats durant el Renaixement a les diverses nacions peninsulars, per6 en l'apartat d'instruments del tipus obok, cal citar les denominacions tortoldes o tortaldi donades per Josep M: ~amaña~. De la mateixa epoca, també cal esmentar el - bass tartold alemany del tipus obok referenciat per MERSENNE, Marin, Harmonie Universelle, Paris, 1936, [1976, ed. facs.], p. 298. PEDRELL, Felipe, Emporio científic0 e histórico de organografia musical antigua española, Barcelona, 1901, p. 94. (i LAMANA, José M', Los instrumentos musicales en la España Renacentista, Barcelona, 1975, p. 26. LA TAROTA A CATALUNYA 85 Anthony Baines7. En l'apartat dels instrum~ents de música tradicional i popular, als Paisos Castellans, és necessari anomenar un instrument localitzat al poble de Torno extrema dura)^ i designat amb el nom de turuta. En aquest cas, es tracta d'un instrument del tipus clarinet de secció ci!indrica i llengüeta simple, el qual té un ús estrictament infantil. Es fet de fusta i presenta una interessant ornamentació a base de dibuixos gravats de probable significaci6 ancestral8. També un altre instrument de música popular del ti us clarinet es troba a Gascunya ! (Occithnia) i rep el nom de tararhta . Un altre instrument de música tradicional tocat a Gascunya és fet d'escor~a de diversos vegetals cargolada en forma de tub de secció cbnica. Pot ser del tipus trompa amb inxa labial o del tipus obot amb llengüeta doble. En aquest segon cas, rep el nom de tararhtolO. En canvi, a Hiongria, un altre instrument aerbfon de música tradicional del tipus obot rep el nom de tarogat611. Dins l'hmbit nacional dels Paisos Catalans, es pot citar, en primer lloc, el cas del tururot. Amb aquest nom era coneguda la xeremia tenora sonada pels ministrers del Gran i Gteneral Consell de Mallorca. Aquest cos de música fou creat l'any 1595 pler a les festes oficials i de la Seu, i en formaven part quatre ministrers que tocaven tres xeremies -tible, contralt i tenora o tururoti un baixó1*. Finalment, el nom trota és una variant amb qu2 és designat al Pallars (Catalunya) un instrument dels fets amb escorqa de vegetals cargolada en forma de tub de secció cbnica. En aquest cas, és del tipus: trompa i el material de construcció és escorGa de noguer, salze o freixa13. Aquests instruments foren tocats en determinades danses i a l'actualitat estan en desús o bé han estat usats fins fa ben poc com a instruments infantils o de pastors, i se'ls atorguen certes funcions primitives per a l'expulsió de mals esperits. En aquest complex entrellat de noms i instruments, s'observen aspectes divergents i convergents. D'entrada, is evident la coincidtncia ' BAINES, Anthony, European and American Musical Instruments, London, 1966, p. 99. GARC~A MATOS, M Carmen, *La turuta, instrumento pastoril de un pueblo de Extremadura,,, Revista de Musicologia, VI (1983) niim!;. 1-2, Madrid, 1983. MENETRIER, Bernat, BERTRAND, Guy, Instruments de musique populaires traditionnels en Gascogne, Toulouse, 1982, p. 29. 'O Informació facilitada per Bernat Menetrier i Guy Bertrand. (Associació Tocaire Occitinia). l1 BAINES, Anthony, European and American Mr!sical Instruments ... p. 113. l2 NOGUERA, Antonio, Memoria sobre 10s cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca, Palma de Mallorca, 1893, pp. 74-78. ARTIGUES, Toni, Xeremiers, Palma de Mallorca, 1983, pp. 22-23. l3 VIOLANT I SIMORRA, Ramon, <<Instrumentos musicales de fabricación infantil y pastoril*,, Revista de Dialectologia y Tradiciones Popctla~*es, Madrid, 1954, pp. 351-354. I.l.u~s. Joan, Records de la meva vida de pastor, Barcelona, 1964, pp. 32-35. - 86 GABRIEL FERRER i PUIG o similitud en la terminologia. Cal notar que, d'una banda, el tipus, les localitzacions i els usos són diversos, perb, d'altra banda, certes caracteristiques morfolbgiques i físiques i també tímbriques i sonores tendeixen a ser relativament constants i comunes. S'hi barregen instruments del tipus oboh, clarinet i trompa amb usos cultes, populars, religiosos o civils i de localització mediterrhnia, nbrdica, oriental i occidental. Quant als instruments cultes, l'esperit uniformitzador de la música culta fa que es reflecteixin en menor grau les fronteres geogrhfiques i culturals. En canvi, pel que fa als instruments de música tradicional, la seva vinculació amb els diferents pobles, en el sentit que formen part del seu patrimoni cultural particular, fa que el seu carhcter etnic es concreti en trets morfolbgics, tímbrics i de denominació diversa14. Tanmateix, la primera constant que s'observa és que tots són aerbfons, instruments de vent. Aquest tret comú indica que les veus tarota i similars són ben mirat veus onomatopeiques. El cas més clar d'aquest origen onomatopeic és, potser, la turuta dYExtremadura: La voz turuta es onomatopéyica, se emplea vulgarmente en la mayor parte de las provincias para nombrar cualquier pito, gaitilla o flauta. No es difícil comprender que deriva por imitación onomatopéyica del turuturu que se hace con la lengua al soplar sobre un tubo sonoro musicalls. Certament, la intenció imitativa del so de l'instrument musical a través de la fonetica del mot que designa l'instrument és un fet fhcil de veure. Altres caracteristiques sonores que determinen la similitud terminolbgica poden ser una intensitat sonora alta o forta, o un timbre aspre o ronc. A partir d'aquí, hom podria introduir-se dins el camp del fonosimbolisme i encetar una reflexió en el sentit que tot i el reconegut carhcter convencional, arbitrari i simbblic de la llengua oral, en aquesta es poden donar casos d'estreta associació entre el significat i els trets fonetics del significant16. I també són d'ordre físic i d'aparen~a externa de I'instrument les raons d'aquesta semblan~a de denominacions. En primer lloc, la major part dels instruments presenten, una forma de tub sonor recte, tot i que l4 CRIVILLB, Josep, Música tradicional catalana. III Danses, Barcelona, 1983, i. 13. CRIVILLB, Josep, *La Etnomusicologia: sus criterios e investigaciones, necesidad e esta disciplina en el tratamiento de toda música de tradición oral,,, Actas del Primer Congreso Nacional de Musicologia, Zaragoza, 1981, p. 148. l5 GARC~A MATOS, M' Cannen, op. cit., p. 257. l6 PETERFLAVI, Jean Michel, Recherches experimentales sur le symbolisme phonétique, Paris, 1970. LA TAROTA A CATALUNYA 87 a voltes est; enrotllat. I, en segon lloc, sovint tenen l'extrem inferior del tub sonor en forma de campana de dihmetre relativament ample. Deu ser en aquests dos trets físics de la tairota catalana que potser es fixen les paremies o expressions populars en llen ua catalana: ((tenir un nas com una tarota-l7 i ntenir un nas de tarota.k8 en el sentit de tenir un nas gros1g. Quant a les raons físiques, encara ser; bo esmentar un darrer detall: en el terreny de la cerhmica tradicional catalana, el broc gros dels chntirs obrats a la Bisbal de l'Empordh (Catalunya) és anomenat significativament tarot2'. Totes aquestes denominacions solen ser noms populars o no científics atorgats a instruments de música tant d'ús culte com d'ús popular. 11. Noticia d'instruments tarota. Definició formal. Ús i funció Felicment, de la xeremia popular anomenada tarota avui se'n :onserven alguns exemplars a museus i algun altre ha estat descobert recentment. La conservació d'aquests instruments té una importhncia gran i el seu comentari i la seva detallada descripció seran punts de partida per a la definició de l'instrument tdrota. Cal dir que els cinc exemplars de que es té coneixement fins avui i de qu2 es donar; notícia en aquest capítol no1 presenten una uniformitat formal absoluta. Les diferents tessitures, la tr;ansformació i evolució de l'instrument per raó de necessitats d'adaptaci6 a noves demandes o vers una modernització, i les variants geogrifiques en són algunes causes. En aquest sentit, és sabut que les xeremies i bombardes constituiren durant el Renaixement una nombrosa i diversificada família d'instruments de tessitures distintes i timbres aguts i greus. En l'evolució esmentada abans des de la xeremia culta passant per la tarota popular fins a la tenora i tible actuals s'observa una cronologia de transformacions progressives. Altrament, és un fet es1:uciiat per l'etnomusicologia que dins l'imbit geogrhfic d'ús d'un mateix irtstrument es poden donar solucions i models locals i particulars relativament diferents. Cadascun dels cinc exemplars de tarota a presentar seran identificats mitjan~ant una referencia amb un component numeric i un component l7 MAINAR, Josep, ALBERT, Lluís, La sardana, Barcelona, 1970, vol. 11. El fet musical, p. 32. l8 AMADES, Joan, Refranys musicals. Comparances, Barcelona, 1983, p. 93. l9 ALCOVER, Antoni M.', BORJA MOLL, Francesc de, Diccionari cataki, valenciri, balear, Palma de Mallorca, 1962. Vegeu *Tarota,>. Gran Encitclopidia Catalana, Barcelona, 1980. Vegeu <<Tarota,,. ALCOVER, AntoniM.', BORJA MOLL, Francesc: de, op. cit., Vegeu etarot*. 8 8 GABRIEL FERRER i PUIG literari. En primer lloc, hi constari el número d'ordre, i, en segon lloc, tres lletres corresponents a les tres inicials del nom del lloc de recol~lecció de l'instrument. S'hi donaran dades d'identificació, descripció morfolbgica, afinació i ús i funció acompanyats d'un pla (dibuix) i un document fotogrific (figura). Quant a l'ús i funció de les tarotes a presentar, d'algunes no se'n té cap informació concreta ni exacta. Aixb no obstant, en els casos incerts, el seu ús popular es pot deduir de dades referents al lloc de recol~lecció i lloc de localització, nom de fabricant i altres circumstancies ... Tarota O1.Pra ~dentificació~l Nom local: Tarota. Lloc de recol~lecció: Prats de Llu~an2s (Osona, Catalunya). Data de recol~lecció: abril 1947. Col.lector: Ramon Violant i Simorra. Lloc de conservació: Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars, Barcelona (Catal~n~a)~~. Nom de registre: Tarota. Número d'inventari: 1072. Nom de fabricant:- Lloc de fabricació:- Datació de l'ús: Segle XVIII - Principis segle xrx. Estat de conservació: Regular. El pavelló de la campana esti una mica clivellat i trencat. Descripció rnorfolhgica Tub sonor acabat en forma de campana de diimetre ample i originiriament protegida per una anella metil.lica actualment despresa. Una sola peGa. Digitació: -forats de cantibil: 8 forats superiors anteriors. De fet, els forats efectivament emprats per al cantibil són en total 7, ja que el primer forat melbdic inferior apareix doblat i només se n'usa o l'un o l'altre segons si el sonador '' VIOLANT I SIMORRA, Ramon, El arte popular espariol, Barcelona, 1953, p. 101. VIOLANT I SIMORRA, Ramon, Els pastors i. la música, Barcelona, 1953, pp. 48-49. 22 Haig d'a rair a Dolors Llopart i Marta Montmany, conservadores del Museu &Arts, Indústries i lfadicions Po ulars, de Barcelona, les facilitats per a l'estudi de la tarota conservada a1 seu museu. &bé haig de fer constar el meu agraiment a Francesc Cabré i Josep Ignaci Barber per I'ajut en la mesura de l'instrument. LA TAROTA A CATALUNYA 89 és esquerrer o dreter. El que ;no és usat, resta tapat (6+1 6 1=7). No té forat posterior d'octavació. -forats de sonoritat: 2 forats inferiors anteriors. 2 forats inferiors laterals. 1 forat inferior posterior. Longitud total: 63 cm. Secció cbnica. Sense claus. Embocadura: no conserva inxa ni tudell ni suport de fusta. Material de fabricació: fusta fosca (boix o cirer envellits?). L'extrem superior del tub sonor esta decorat amb unes aplicacions d'estany. Afinació Fa. Ús i funció Popular. D'ús pastorívol. Ph (Dibuix 1) Fotografia (Figura 1) Tarota 02.Cel. Identificació Nom local:- Lloc de recol~lecció: Celri (Gironis, Catalunya). Data de recol~1ecció:- Col.lector: Donació del mestre J. Baró i Güell. Lloc de conservació: Museu d'Histbjria de la Ciutat, Girona (~atalun~a)~~. Nom de registre: Xeremia o Gralla. Número d'inventari:- Nom del fabricant: Obrada per la casa Slbat. Lloc de fabricació :- Datació de 1'Ús:- Estat de conservació: Bo. Descnpció morfol6gica Tub sonor acabat en forma de campana. de diametre ample. Una sola peGa. 23 Haig d'agrair al Sr. Pere Freixes, Director del :Museu d'Histbria de la Ciutat, de Girona, les facilitats per a I'estudi de les tarotes i altres instruments conservats al seu museu. També a Miquel Mir. 96 GABRIEL FERRER i PUIG Figura 2. Tarota 02.Cel. LA TAROTA A CATALUNYA 97 Digitació: -forats de canthbil: 7 forats superiors anteriors: No té forat posterior d'octavació. -forats de sonoritat: 2 forats inferiors anteriors. 2 forats inferiors laterals. Longitud total: 63 cm. Secció cbnica. Sense claus. Embocadura: Tudell metil.lic fixat a un suport de fusta. No conserva inxa. Material de fabricació: fusta fosca. Afinació Fa. Ús i funció Desconeguts. Pla (Dibuix 3) Fotografia (Figura 3) Tarota 04.Pin. Identificació Nom local:- Lloc de recol~lecció: Pinyana (Pallars Jussh, Catalunya). Data de recol~lecció: 1983. Col.lector: Albert oi^^^. Lloc de conservació: Centre de Documentació &Art Medieval, Universitat Autbnoma de Barcelona, Bellaterra (Catalunya). Nom de registre:- Número d'inventari:- Nom del fabricant:- Lloc de fabricació:- Datació de l'ús:- Estat de conservació: Dolent. L'instrumenl: fou trobat fragmentat en dos trossos, els quals foren tornats a ajuntar degudament. La fusta esth molt corcada. Descripció rnoq4016gica Tub sonor acabat en forma de campana de diirnetre ample. Té una mena de fontanehla simulada a la meitat inferior marcada amb unes petites i superficials perforacions. Una sola peGa. 25 Haig d'agrair la notícia de la recent troballa d'aquesta tarota a Albert Roig. GABRIEL FERRER i PUIG Dibuix 3. Tarota 03.Bor. LA TAROTA A CATALUNYA GABRIEL FERRER i PUIG Figura 3. Tarota 03.Bor. LA TAROTA A CATALUNYA 101 Digitació: -forats de cantibil: 6 forats superiors anteriors. Aquests forats són fets en biaix: el primer superior, amunt T ; el segon, avall ; el tercer, avall 1, ; el quart, amunt T ; el cinqu;, avall S. i el sis2 inferior, avall J . Sense forat posterior d'octavació. -forats de sonoritat: 1 forat inferior anterior. 1 forat inferior posterior. Longitud total: 71,s cm: Secció cbnica. Sense claus. Embocadura: no conserva inxa ni tudell ni suport de fusta. Material de fabricació: fusta fosca de baixa qualitat. Hi ha dos senyals fets al foc, l'un damunt i l'altre sota la fontanel4a simulada. Són marques circulars que sembllen talment signes solars. Afinació Desconeguda. Ús i funció Desconeguts. Pla (Dibuix 4) Fotografia (Figura 4) Tarota 05.Per. Identificació Nom local:- L,loc de recol~lecció: Perpinyi (Roselló, Catalunya Nord). Data de recol~lecció : 1963. Col.lector: Josep Deloncle. Lloc de conservació: Museu dYArts i Tradicions Populars. El Castellet, Casa Pairal, Perpinyi (~atalunya)~~. Nom de registre: Tenor. Número &inventari: 83.1 7.1 Nom del fabricant: Antoni Toron ((<Touron,,). Lloc de fabricació: Perpinyi ((<A Perpignan,). Datació de Pus:- Estat de conservació: Regular. Té algilln fragment del tub sonor esquerdat. 26 Agraeixo la informació sobre aquesta tarota per art del Sr. Jose Deloncle, Director del Museu &Arts i Tradicions Populars. El casteiet. Casa Pairar Perpinyi. GABRIEL FERRER i PUIG Dibuix 4. Tarota O4.Pin. LA TAROTA A CATALUNYA Figura 4. Tarota 04,.Pin. 104 GABRIEL FERRER i PUIG Descripció rn~rfol~~ica~~ Tub sonor en forma de campana de dihetre ample. 4 peces o segments de tub sonor. Digitació: -forats de cantibil: 8 forats superiors anteriors. Tal com succeix a la tarota Ol.Pra., són 7 en realitat els forats de cantlbil per les mateixes raons de l'altra tarota esmentada. (Vegeu all6 dit a 01. Pra.) Sense forat posterior d'octavació. -forats de sonoritat: 2 forats inferiors anteriors. 2 forats inferiors laterals. 1 forat inferior posterior. Longitud total: 63,5 cm. Secció cbnica. Sense claus. Embocadura: No conserva inxa ni tudell ni suport de fusta. Material de fabricació: fusta clara (boix?) i 4 anelles de banya -totes més o menys inalmesesals extrems de cada segment de tub. Cada segment de tub sonor duu la marca del fabricant que consisteix en el nom del fabricant <<TOURON* rodejat pels quatre cantons per quatre senyals circulars. A la marca del segment corresponent a la campana també s'hi pot llegir <<A PERPIGNAN,,. Afinació Fa. Ús i funció Desconeguts. Pla (Dibuix 5) Fotografia (Figura 5) Totes aquestes dades sobre els instruments dels quals s'acaba de donar notícia, demanen una lectura morfologica necessiria per tal &extreure una definició formal sobre l'instrument. Referent al tub sonor, de fusta, en tots els instruments és de secció cbnica i en tots hi ha una tendencia comuna a presentar un pavelló final en fopa de campana de diimetre relativament ample. També tots, llevat només de la tarota Ofi.Per., són fets d'una sola peqa. Les longituds dels diversos instruments són relativament iguals en els casos Ol.Pra., 02.Cel,, 03.Bor. i Ofi.Per., ja que la longitud mitjana entre ells és 62 cm. i entre les mesures extremes només hi ha una petita diferencia de 3,8 cm. En canvi, la tarota 04.Pin. ja s'allunya d'aqui ja que té una longitud total de 71,5 cm. Aquestes dues mesures diferents responen, com ja es demostrari '' Vull agrair I'ajut i la col~laboració de Maties Mazarico per a I'obtenció de les dades de la descripció morfolbgica referent a aquesta tarota: LA TAROTA A CATALUNYA Dibuin 5. Tarota 015.Per. *, 112 GABRIEL FERRER i PUIG dels més greusacabat en un pavelló final en forma de campana ampla. L'embocadura consistia en una canya de doble llengüeta fixada, en el cas de les xeremies, a un tudell methl.lic i un suport de fusta, i, en el cas de les bombardes, només a un tudell methl.lic. Un tret comú a tots els instruments era l'absencia de forat posterior d'octavació. Tanmateix, la llarghria, l'afinació i el nombre de forats, i l'abshcia o presencia de claus eren factors de diferenciació. Les xeremies eren sense claus i posseien 7 forats de canthbil, i les bombardes tenien 6 forats i, a més, d'i a 4 claus degudament protegides mitjangant una pega cilíndrica foradada de fusta. Mersenne parla &un tipus d'obok popular anomenat hautbois de Poitou, i d'un altre tipus d'oboe culte anomenat simplement hautbois. Quant a aquest segon tipus, diu que es tracta d'instruments de tub cbnic d'una sola peCa acabat en un pavelló en forma de campana ampla. L'embocadura consisteix en una inxa doble (anche double) col.locada en un tudell methl.lic (cuiuret) i sostinguda per un suport de fusta (pirouette). El nombre de forats, la llarghria, l'afinació i l'absincia o preshcia de claus també són trets de diferenciació entre els instruments aguts i greus. A partir d'aquí ja es pot plantejar la comparació entre els instruments descrits per Praetorius i Mersenne i les tarotes. Així doncs, caldrh verificar la definició formulada en el sentit que la tarota és una xeremia tot i que d'ús popular. Doncs bé, cal constatar que les tarotes OI.Pra., 02.Cel. i 03.Bor. presenten les mateixes característiques de tessitura, morfolbgiques i &afinació que la xeremia discant de Praetorius i que l'hautbois més agut de Mersenne. En canvi, la tarota 04. Pin. és un model diferent que, en realitat, sembla una imitació popular de la bombarda alta petita de Praetorius i de l'hautbois alt de Mersenne. Se n'allunya i no arriba a tenir la forma identica pel fet que la fontanelsla és simulada i perque li manca la clau que per raó de la seva tessitura li correspondria i li permetria d'ampliar la seva extensió un interval de segona més inferior -tot i el desconeixement de la seva afinació real. El seu possible origen i ús populars poden justificar aquestes característiques particulars i molt interessants des del punt de vista de 1'0r~anologia musical Aquestes quatre primeres tarotes comparades ara responen essencialment a un tipus de xeremia antiga de 1'Edat Mitjana i Renaixement. Aixb també es pot veure tot comparantles, per exemple, amb les xeremies trobades recentment a la catedral de Salamanca (castella-~leó)~' i les descrites en diversos treballs d'Antho42 PBREZ ARROYO, Rafael, *Las instrumentos renacentistas de la Catedral de Salarnanca: crornornos y bornbardas., Revista de Musicologia, vol. VI, 1983, núm. 1-2, Madrid, 1983. P- - LA TAROTA A CATALUNYA 113 M. Mersenne, Harmonie Universelle. 1639. l/ Hafitbois. 2/ Hautbois Dessus. 3/ Hautbois Basset. 114 GABRIEL FERRER i PUIG ny Baine~~~. Hi ha encara algun altre detall que emparenta directament aquestes tarotes amb les xeremies i bombardes. En el cas de la tarota O1.Pra. hom constata que l'anella metilslica que originariament protegia el final del pavelló del tub sonor, també es troba a xeremies cultes conservades a diversos museus44. I en el cas de la tarota 04.Pin., cal notar que els forats en biaix són característics de les bombardes cultes més greus45. El cas de la tarota Oj.Per., amb certs trets morfolbgics divergents, té una explicació en la histbria de la xeremia discant o tible i en l'evolució de la tarota tible. L'important paper que els instruments alts de vent tingueren durant el segle XIV va comenqar a minvar a partir del segle xv. Amb l'arribada del Renaixement i l'adquisició d'una incipient consciencia in~trumental~~. el medomini anterior dels instruments de vent decau, i durant els segl& XVI i XVII els instruments de corda experimenten un important auge pel que fa a la seva prictica i ús. En aquesta &poca apareix una nova sensibilitat musical i un nou estil expressiu que s'allunya dels ara ja considerats feixucs i durs sons i colors del passat medieval, i hom s'esmer~a a assolir un nou so suau i monocolor, el de la corda. Amb tot, l'us de les xeremies i altres instruments alts de vent no desapareix d'entrada, perb es palesa un progressiu bandejament i, posteriorment, una readmissió després de llur adequació al nou moment. Es tracta d'un doble procés que provocarh ja en el barroc la substitució de les antigues xeremies i bombardes i l'aparició dels nous oboes en una posició ja menys important, ja que el nucli bisic de la nova orauestra serh la corda i el vent només intervindrh &una manera secundiria. Les modificacions que presenta l'oboe són la fragmentació del tub sonor en dues o més peces, l'empetitiment de l'inxa i la perforació més estreta que tendeix a aconseguir un so molt més suau47. L'oboZt no és, doncs, sinó un nou instrument creat a partir de la xeremia tible48, i assoliri un grau bptim de perfeccionament quan el constructor Frédéric Triébert (1813-1878) li adapta el sistema Boehm de claus ja al segle XIX~~. Tot aquest procés dibuixat es dóna també als Paisos Catalans amb la variant, perb, que la xeremia substituida a la música culta subsisteix i 43 BAINES, Anthony, European and American Musical ... 44 Ibid. 45 BAINES, Anthony, <<James Talbot's Manuscript. I. Wind Instruments The Galpin Society Journal, I, London, 1948. 46 BONASTRE, Francesc, Musica y parámetros de especulación, Madrid, 1977, pp. 35-37. 47 SACHS, Curt, Historia Universal de 10s Instrumentos Musicales, Buenos Aires, 1948, p. 364. 48 PENA, J., ANGLBS, H., OP. cit. V. Oboe. 49 JOPPING, Gunther, LAUSANNE, Payot, Hautbois et Basson, Paris, 1981, p. 64. LA TAROTA A CATALUNYA 115 evoluciona dins la música popular a Catalunya. Un cop extihgida la dinastia catalana arrel del Compromís de Casp (1412), la dinastia castellana dels Trasthmara governa a la Corona Catalano-aragonesa. Alfons V el Magnhnim (1396-1458) fou ja un rei plenament renaixentista. Durant i a partir del seu regnat, la reponderhncia dels instruments I baixos enfront dels alts és palesa5 . A partir d'aquest moment s'endeguen dos processos d'evolució divergents per6 relativament simultanis i en el mateix sentit de ~erfeccionament i modernització de les antigues xeremies. D'una banda, hi ha el camí fet per l'obot en la música cultas1, i, d'altra banda, el camí de la tarota a la música popular. La xeremia. substituida Der l'obot dins la música culta a finals de segle XVII, manté la seva vigtncia i ús dins la música popular a Catalunva. Les tarotes 01.Pra. i la 03.Bor.. l'ús de les auals esth datat durant dl segle XVIII i principis del segle x~k, són les primeres noticies d'aauest fet. La datació de la tarota 02.Ct.l. -i també tot i que amb certes reserves la 04.Pin. --correspondria uossiblement a la mateixa tpoca. De comensos del segle XIX és un tiple mostrat per Anthony Baines del qual diu que es tracta d'un model idtntic que la xeremia tible descrita per Praetorius d'una sola pesa, sense claus i amb el mateix tipus d'embocadura, perb de llarghria menor que les xeremies tibles dels segles XVI i XVII~ . Vet aquí un primer pas de l'evolució des de la xeremia culta, passant per la tarota popular, fins al modern tible. A més de la menor llarghria, la fragmentació del tutb sonor en diverses peces és un segon pas d'aquesta evolució, el qual tret hom ja pot observar a la tarota O5.Per. Aquesta té el tub sonor segmentat en 4 parts i per la seva llarghria i la quantitat i disposició dels foralts s'endevina clarament que també es tracta d'una altra xeremia tible evolucionada. El següent pas en aquesta evolució dirigida vers el progressiu perfeccionament de l'instrument serh la incorporació de claus per augmentar la tessitura pel que fa a les notes greus i per facilitar l'execució de les notes alterades i agudes. En aquest punt, les aportacions del fabricant d'instruments tradicionals catalans de cobla Antoni Toron tenen' una importhncia decisiva durant el segle XIX. A més del perfeccionament de les claus tant en el tible com en la tenora, substitueix: el pavelló de fusta de la tenora per un pavelló methl.lic amb la qual transformació enriqueix el G~MEZ MUNTANB, M.' Carmen, op. cit.,pp. 44-47. ANGLBS, H., La música en la Corte Real de Aragón y de Nápoles durante el Reinado de Alfonso V el Magnánimo, Madrid, 1961. CARRERAS, Josep Rafael, .Els germans Pla, oboistes de la XVIII centúria*, Revista Musical Catalana, núm. 76-77, abril-maig 1910, Barcelona. BAINES, Anthony, '~Shawrns of the Sardana coblas>> ... 116 GABRIEL FERRER i PUIG timbre de l'instrument en el registre inferior i canvia el so de l'instrument en esdevenir més viu i brillants3. En tota aquesta evolució cal notar el canvi de denominació esdevingut des del nom tarota --o també prima, al ~osse11ó~~- quan l'instrument és encara proper temporalment i morfolbgicament a la xeremia culta fins a les actuals denominacions tible i tenora -o també tenor, al ~osse116~~- tot referint-se a la tessitura de l'instrument i elidint el mot xeremia. Les progressives transformacions experimentades per la xeremia fins a l'actual obo? culte o els actuals tible i tenora populars són, en general, similars: menor llargiria i segmentació del tub sonor i addició de claus. Perb els resultats són divergents. L'obok canvia l'embocadura ja que empetiteix Pinxa i perd el suport de fusta i modifica la perforació que la fa de diimetre menor, amb la qual cosa assoleix una sonoritat molt més suau. En canvi, el tible i la tenora no modifiquen l'embocadura ja que mantenen en termes generals el mateix tipus d'inxa i el suport de fusta i també la perfora+ tot mantenint i, de fet, augmentant el seu so potent, viu i brillant. Es per tot aixb que l'obo? és considerat un instrument de nova creació, independent, i hom parla de la tenora i tible com la supervivkncia i l'evolució de dos instruments de l'antiga família de les xeremies i bombardes medievals i del ~enaixement'~. IV. Ús i funció. Abans de la seva desaparició a la música culta, la xeremia tingué funcions diverses, algunes de les quals mantingué quan passi a tenir un ús exclusivament popular. Cal adonar-se que la música tradicional conserva encara el caricter funcional que tingué la música antiga, abans que la música esdevingués un fet especulatiu en si i a partir d'ell mateix. L'ús culte de la xeremia es troba lligat al nom del seu sonador que en principi fou joglar i després s'anomeni ministrer. El nom joglar designi fins al segle XI el personatge encarregat de la diversió del rei i del poble per mitjh de diverses activitats: música, narració, jocs ... A partir del segle XI s'anomeni joglar a l'interpret de les composicions po?ticomusicals dels trobadors. I ja en el segle XIV el nom es refereix a un músic instrumentista fins que aquest concepte és designat amb el nom de ministrer a partir de mitjan segle XIV. 53 MANYAC I'MATAS, Albert, aChoses du Roussillon. Instruments populaires catalans: le Tenor., L'lndépendent, Perpignan, 14 janvier 1924. 54 PBPRATX-SAISSET, Henry, op. .cit., p. 53. 55 Ibid., p. 54. 56 BAINES, Anthony, Woodwind Instruments and their History, London, 1977 (1957) pp. 113-115. LA TAROTA A CATALUNYA 117 A partir del segle XIV, doncs, els ministrers foren músics instrumentistes adscrits a les corts reials, esglésies i munlicipis. Aquests formaven agrupacions instrumentals anomenades cobles de ministrers, i dins la música civil concertada de dansa, al servei del rei i la seva cort, podien alegrar les festes cortesanes i familiars amb danses altes o baixes i altres execucions. I també participaven a les festes i celebracions cíviques organitzades per la cort reial o els municipis, tot fent una funció civil de protocol. A més, ha quedat demostrat que també tenien una funció culta religiosa tant en l'a~ompan~ament instrumental dins la capella de cantors, com en l'execució de composicio~~s instrumentals durant els oficis sagrats a catedrals i esglésies L'ús de la xeremia esth documentat dins la música culta civil concertada on aquesta participava dins el conjunt instrumental de dansa alta juntament amb altres instruments alts com el sacabutx, la cornamusa... D'altra banda, dins la mús,ica culta civil, s'empraven determinats instruments com la trompeta i l'atabal per a funcions estrictament signiques5*, per6 en les processons festives ja s'usava un instrumentari més diversificat: xeremies, trompes, atabals, sacabutxos ... I de la mateixa manera participava en tota mena de música religiosa. Als Paisos Catalans, a més d'estar prou docuqentades totes aquestes funcions cultes de la xeremia, cal fer especial esment als casos en que aquesta és citada amb el nom popular (de tarota o similars tot i referir-se a un ús culte. Quant a 1'6s culte civil de dansa, la documentació i la iconografia són concloemts i s'associa la xeremia al conjunt instrumental de dansa alta59. Pel que fa als usos culte de protocol i culte religiós, cal fer constar la cobla de ministrers creada l'any 1623 a la Selva del Camp (Baix Camp, Catalunya) formada per 1 sacabutx, 3 xeremies (tiple, contralt i tenor), un joc de flautes, 1 cornamusa i 1 flabiol i tamborí@', i tamblé cal citar la denominació popular tururota referida a la xeremia tenora emprada a la cobla de ministrers al servei del Gran i General Consell de Mallorca i la Seu6'. En aquest apartat cal recordar que l'origen de les actuals bandes de música municipals es troba en aquestes an~tigues cobles de ministrers dependents dels municipis62. La funció rt:ligiosa es pot exemplificar ANGL~S, H., La música en la corte de Carlos V, Barcelona, 1944, . 10. LAMANA, J. M:., ~LOS instrumentos musicales en 10s dltimos tiempos ie la dinastia de la Casa de Barcelona*, ... p. 25. 59 BESSELER, Heinrich, op. cit. 60 PIB, Joan, %Anals inkdits de la Selva del Camp de Tarragona*, Revista de estudios ur ueológicos de Barcelona, Barcelona, 1903. NOGUERA, Antonio, op cit. ARTIGUES, Toni, op cit. CAB ALL^ I CLOS, Tomis, La música noficiala de la: Ciudad de Barcelona. Apuntes para la Historia de la Banda Municipal, Barcelona, 1946. BALDELL^, Francisco de P., La música en Barcelona (Noticius históricas), Barcelona,, 1'943. amb la partitura conservada a 1'Arxiu Parroquial de Canet de Mar (Maresme, Catalunya) on la xeremia tible consta amb el nom tarota63. I es pot parlar d'ús religiós extralitúrgic en el cas dels ministrers del Vihtic de Girona, Castell6 d'Empúries i Vic, els quals tocaven unes tarotes o xeremies i altres instruments de vent durant la processó per administrar l'eucaristia als malalts i impedits6". Així doncs, el nom tarota es troba citat tant en un ús culte civil o religiós com en un ús popular. Certament, hi ha alguns casos més d'aquesta supervivkncia de la xeremia culta en la música popular en altres paisos. Perb cal anar en compte de no confondre aquest fenomen de supervivkncia a partir de la xeremia culta amb el cas de la conservació o desenvolupament d'un antic tipus de xeremia en un context diferent, independent i lluny de qualsevol contacte amb la xeremia culta. Altrament, cal no oblidar els casos en quk 6s dóna un fenomen inve~s: l'accés en la música culta d'instruments d'ús inicialment popular. Es interessant el cas del graile de la Montanha Nera (Llenguadoc, Occithnia), un instrument aerbfon del tipus obok tocat a la música tradicional occitana molt semblant a la tarota catalana. Té un tub sonor de fusta d'uns 50 cm. de llarghria, de secció cbnica, fragmentat en 3 peces i acabat en un pavelló ample. L'embocadura consisteix en una inxa de doble llengüeta fixada directament a l'extrem superior del tub sonor i sense suport de fusta. Aquesta mancanqa, perb, només és aparent ja que, en realitat, la pirouette sembla haver quedat fossilitzada a l'extrem superior del tub sonor -potser igual com a la tarota O1.Pra.e i aixb ho pot demostrar el fet que aquest graile es toca amb els llavis del sonador recolzats damunt d'aquesta mena de pirouette fossilitzada. Té 7 forats de canthbil i diversos forats de sonoritat, i no té forat posterior d'octavaci~~~. El graile de la Montanha Nera, ultra les seves característiques ktniques, té una coincidencia gairebé total amb la tarota 05.Per. i és molt possible que també es tracti de la supervivkncia a la música popular de la xeremia d'ús culte. Igual que el p-aile occith a l'actualitat, la tarota catalana també tingué 63 D'aquesta partitura, procedent de 1'Arxiu Parroquial de Canet de Mar (Maresme, Catalunya), se'n conserva una cbpia en microfilm a ranriu musical de 1'Institut de Musicologia <<Ricart i Matas,,, de Barcelona. La partitura és datable al segle XVII. 64 GIRBAL, Enrique Claudio, PEDRELL, Felipe, apuntes sobre música local. Los ministriles del Viáticon, Ilustración Musical Hispano-Americana, Año I, núms. 11, 12, 13, 14, Barcelona, agosto 1888. Revista de Gerona, Año xrr, núm. 12, Gerona, diciembre 1887; Año XII, núm. 10, Gerona, octubre 1888. GIBERT, J., Girona. Petita histhria de la ciutat i de les seves tradicions i folklore, Barcelona, 1946, pp. 109-111. 65 VIDAL, Michel, Hautbois du Bas-Languedoc. (Auboi) I. Petit Manuel de Facture &Ancbes, Montpelhisr, 1983, p. 19. LA TAROTA A CATALIJNYA 119 una funció d'animació de danses tradicioníils a les festes populars. Cal esmentar el cas del Ball de L'Eixida, dansa carnavalesca de Thrrega (Urgell, Catalunya) sonada amb tararots66, i la Dansa de Galeres i Cavallets a Reus Baix Camp, Catalunya), amb música de tarotes o 4 xeremies i obob6 . Finalment, cal referir-se a la formació instrumental de música tradicional catalana anomenada cobla de tres quartans on participh la tarota, la qual cobla és un estadi intermedi de l'evolució des del conjunt instrumental de dansa alta al Renaixement fins a l'actual cobla de sardanes a Catalunya. V. La cobla de tres quartans. 1nstrume:nt:s i evolució La cobla de tres quartans era un conjunt instrumental encarregat d'interpretar la música de les danses tradicionals ballades a les comarques septentrionals de Catalunya: la sardana curta, el contrapis, el ball pla, el ball cerd2 i d'altres danses populars de la zona. Així, amb aquest nom particular és conegut l'antic nucli de sonadors de música tradicional a Catalunya, la cobla de tres quartans, tot referint-se al fet que, generalment, eren 3 músics que tocaven 4 instruments. Aquests músics rebien encara l'anacrbnic i vell no~m de joglars tot recordant, significativament, els antics joglars i ministrers al servei de les corts reials medievals i renaixentistes. Aquest tipus de cobla fou vigent durant el segle XVIII i fins a les primeres transformacions que patí a partir del període evolutiu a comptar (des de mitjan segle XIX~~. Tanmateix, hom no ha de veure aquesta antiga cobla com quelcom rígid i mancat d'una certa diversitat i mobilitat dels seus components instrumentals. De vegades, la cobla podia quedar reduida a dos músics -moment en qu6 era anomenada mitja coblao bé es podia ampliar amb la multiplicació dels mateixos instruments o bé amb la incorporació d'altres instruments. I també variairen sovint els instruments emprad9. Aixb no obstant, una de les fornlacions instrumentals més habituals era la constitui'da per cornamusii, flabiol i tamborí i tarota. Els testimonis orals7' i escrits7' recollits en aquest sentit són nombro66 AMADES, Joan, Costumari Cata h... vol.. I, p. 490. AMADES, ~oan,~alls Populars, Tirrega, 1936, pp. 25-28. 67 FONT DE RUBINAT, Pau, .Festes de Reus*, Revista del Centre de Lectura, núms. 157, 158, Reus, 1 i 15 d'agost 1926. 68 ALBERT, Lluís, *La cobla de tres quartans,,, Revista Som, Barcelona, gener 1981, núm. 10, pp. 7 i 8. MAINAR, J., ALBERT, Lluís, o$!. tir. 69 AMADES, Joan, .La cornamusa a Catalunya,,, Revi,sta Musical Catalana, Barcelona 1932. 70 PUJOL, Francesc, aEl Contrapis Llarg,,, Materials. Obra del Canconer Popular de 120 GABRIEL FERRER i PUIG sos i tots tendeixen a confirmar que aquests foren els instruments més emprats. En canvi, en la iconografia és on hom constata una major diversitat de formacions instrumentals. A més de la formació més ja esmentada, hom hi troba representades formacions del -Sac de gemecs, violi i sacabutx. -Flabiol i tamborí, tarota i baixó. -Sacabutx, sac de gemecs i violí. -Timbal, sac de gemecs i baixó. Tot i així, cal reconeixer els problemes d'identificació que de vegades presenten les representacions iconogrhfiques d'instruments musicals73 per raó de l'ambigüitat o manca de realisme i recisió -igual com 8 també succeeix sovint en les citacions literhries . La cornamusa, aquest instrument extks arreu dels pobles del món7', pren a Catalunya unes característiques ktni ues tant en la terminologia com en els seus trets morfoldgics i timbricJ6. El nom mis generalitzat a tot Catalunya és sac de gemecs perd tamGé rep múltiples noms locals, tots ells descriptius i referits a algun tret particular de la seva forma, materials de construcció o so: borrassa, al Rosselló; caterineta, a lYEmpordi; bot, al Pallars; coixinera, al Maresme; borrega, al Penedes; gaita, al Camp de Tarragona i molts altres noms77. El sac de gemecs a Catalunya esta format per un bufador per on el sonador introdueix l'aire dins un receptacle o bot de pell de be o cabra, i del qual en surten el grall, que fa la melodia, i tres bordons de mesures diferents que fan tres notes pedals constants d'acompanyament. El grall és un oboe de tub cdnic i llengüeta doble amb 8 forats melbdics. i els bordons tenen un tub cilíndric i una llengüeta simple sense cap forat melbdic. El grall esth afinat en DO i els 3 bofdons fan, el més llarg, la tbnica dues Catalunya, vol. I. Fascicle 2, pp. 391-404. Barcelona, 1928. CAPMANY, Aureli, La dansa a Catalunya, vol. 11, Barcelona, 1930. CH~A, Julián, op. cit. COROMINAS, Pere, Vida d'En Pe de la Tenora, Barcelona, 1953. PELLA I FORGAS, José, Historia del Ampurdán, Barcelona, 1883, p. 55. 72 GARGANTA, Miquel, La comarca d'Olot. Centre Excursionista Barcelones. s.d. PELLA I FORGAS, José, OP. "t. AMADES, Joan, La sardana, Barcelona, 1930. CAPMANY, Aureli, op. cit. 73 BONASTRE, Francesc, De I'organologia musical i els seus aspectes crítics, Barcelona, 1980. 74 DEVOTO, D., <<La enumeración de 10s instrumentos musicales en la poesia medieval castellana*, Miscelánea Homenaje Mons. H. Angl?s, Barcelona, 1958-1961. 75 BAINES, Anthony, Bagpipes, Oxford, 1960. 76 MENETRIER, Bernat, *Catalunya i les cornamuses,,, Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15-16, Reus, tardor 1983. 77 AMADES, Joan, ..La Cornamusa a Catalunya* ... LA TAROTA A CATALIJNYA 121 Cobla de tres quartans. Recuperació a carrec de Grallers de Reus. Reus 1984. Sac de gemecs (construcció: Xavier Orriols. ]?almerar. Vilanova i la Geltrú. Catalunya.). Tarota (construcció: Xavier Orriols. Palmerar). Flabiol (construcció: Pau Orriols. Vilanova i la Geltrú.) i tamborí (construcció: Marius Folch. Barcelona. Catalunya). Sardana curta. Segle xvn~. Fons Joan Camerars i Dagas, folli as, Ballets, Sardanas, Contradansas, Minuets, Balls, Pasapies y moltes altres cosas de aquell temps vell que ara son poc ujadas, pero ab tot son bonicas y molt alegres,. p. 47. Fons musical de la Bibliaoteca de Catalunya. Núm. 741/22.