Els mestres de cant de la seu de Barcelona en el Renaixement

Els mestres de cant de la Seu de Barcelona en el Renaixement JOSEP M. GREGORI I CIFRE El diablo no es el principe de la materia, el diablo es la arrogancia del espíritu, la fe sin sonrisa, la verdad jamás tocada por la duda. Quizá la tarea del que ama a 10s hombres consista en lograr que la verdad ria, porque la única verdad consiste en aprender a librarnos de la insana pasión por la verdad. Umberto Eco'" El treball que avui presento complementa el procés histbric dels mestres de cant de la catedral de Barcelona que vaig iniciar en el número anterior d'aquesta revista. L'estudi complet de la música del Renaixement a la Seu és objecte de la meva Tesi de Doctorat i espero en un futur immediat donar a coneixer un article sintetic sobre l'organització de la Capeila de Cant --obligacions del mestre, escolans, cantors i ministrersal llarg del segle WI, que clogui aquests dos treballs de caire documental. Val a dir que tot seguit abordaré el tema de l'orgue i els organistes de la Seu des de Gabriel Terrassa (1477-1514) fins a Pere Alberch (1536-1582), dedicant a la figura i obra d'aquest últim una monografia; així com una edició que reunirh Pobra musical conservada dels compositors que van estar al servei de la catedral en el Renaixement. Un dels aspectes que anirem constatant al llarg del present treball serh el de l'estreta vinculació musical entre les Seus de Vic i de Barcelona, sobretot a partir del primer terg del segle XVI, potser en detriment d'una anterior relació amb la Seu d'urgell. Cal pensar que Joan Gallard i Antoni Salvat en provenien. " El nombre de la rosa, Lumen, Barcelona, 1980, pp. 578 i 595. 20 JOSEP M. GREGORI Des d'abans de la vinguda de l'organista vigati Pere Alberch hom palesa ja l'existincia d'aquesta via musical. El mestre de cant Joan Ferrer havia estat vinculat amb la Seu de Vic abans de la seva incorporació a Barcelona l'any 1513. El burgalis Garcia Govantes fou mestre de cant de la catedral de Vic després d'una curta estada a Barcelona. A la segona part del present treball parlarem de l'hipotitic origen vigath de Joan Borgunyó, el seu successor, que fou coetani de Pere Alberch durant tota la seva vida a Barcelona. Per acabar, Andreu Vilanova abans d'accedir al magisteri barceloní va exercir de mestre de cant de la catedral de Vic. Caldri doncs aprofundir, més endavant, en l'estudi d'aquesta via d'interrelació musical, la qual en gran manera fou mediatitzada pels organistes de la nissaga vigatana dels ((Vila,: Pere Vila, Pere Alberch i encara en el segle XVII, Lluís Ferran. I. Procés histbric de 1499 a 1534 I. Bertomeu Tendalaya mestre de cint de la Seu de Barcelona de 1499 a 1502 El decés de Mateu Ferrer dins del mes d'abril de 1498, feu, com hem vist, que l'entonador Bertomeu Sagrera rebés en el seu nom, la paga anyal a cirrec dels administradors de la Sagristia1. A continuació de l'albarh signat per Sagrera, amb data del 20 d'abril de 1498, hom constata la presincia d'un altre acús de rebut redactat per Bertomeu Tendalaya i per la mateixa suma que l'anterior: Yo Berthomeu Tendalaya prevere I beneficiat atorch haver rebut de vosal I tres mossen Bernadi Fibregues e mossen Jherbniml Aguillar sots sacristans de la Seu de Barchinona I per la dessus dita rahó he rebut dues lliures I XII s. dich I1 lliures XII sous2. Malgrat l'absincia de datació, aquest albari sembla correspondre de fet al pagament relatiu a l'any posterior de la mort de Mateu Ferrer. La consignació del següent document dins les despeses comunes de la Sagristia al mes d'abril de 1499, permet establir l'esmentada correspondkncia: Vegeu el meu article .Mateu Ferrer, tenorista i mestre de cant de la Seu de Barcelona (1477-1498)n a Recerca Musicolhgica 111, IUDIM, Barcelona, 1983. ACB: LL.A.S. 1497-1499, f. 68. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 21 Item donam a mossen Bartomeu 'Tandalaya mestra / del cant per son salari e per portar la stella / al cor a matines de feriat e de I11 lit. e a / IX lit. X s. més per les completer; de Sancta Eulallia 10s dissaptes de Coresma 111. 11s. - I1 lliures XII sous3. La probabilitat apuntada sembla confirmar-se mitjan~ant la lectura del rebut que Bertomeu Tendalaya signi (el 7 de marC de l'any 1500, a on especifica l'abast temporal d'aquest: del primer de maig de 1499 a l'abril de 1500. Tal i com expressa el redactat era una paga anticipada de 24 sous dels 52 estipulats. Yo Berthomeu Tendalaya prevere e mestre del / cant atorch haver rebut de vosaltres mossen / Pau Font :y Hierbnim Aguilar demunt dits / un ducat dich 1 11. 111 s. e és per part del I que tinch haver de la Sacrestia per 1. any comensi / al primer de maig any LXXXXVIIII" fet I de mi mia a VII. de mars del any D4. Bertomeu Tendalanya rebé en qualitat de mestre de cant el sou anyal dels administradors de la Sagristia fins Pany 1502~. Tot i que no consti el seu nom a les despeses comunes, la seva preshcia ve confirmada per l'últim albari que signi per a la citada administració: Yo Berthomeu Tendalaya prevere beneficiat en I la Seu y mestre del cant, e rebut de vosaltres I mosskn Pau Font y Damyi Pla sots sacristans / 11 11. XII s. y són per 10 salary meu y dels xandres / per les completes de Sancta Eulilia, y per la estela I y és per 1.any mil D I1 y perque és veritat / que e rebuts dits cinquanta y dos sous, fas 10 present de mi mia fet al darrer de marG / de dit any D 11~. El mestre de cant deduia doncs del seu sou la part corresponent als xandres o cantors, el nombre dels quals era diferent a cada celebració com veurem més endavant. Ell mateix participava cantant -al costat d'altres canonges i beneficiats amb suposades virtuts vocalsen les pissies de la Setmana Santa: He rebut io Berthomeu Tendalaya / per la pissia del dimarts Sanct / del any DII per caritat vuyt sous e mig, dich VI11 s. VI^. El Capítol del 12 de maig de 1502 va acordar de pagar al mestre . . ACB: LL.C.S. 1497-1499, f. 103v. ACB: LL.A.S. 1499-1501, f. 60~. Vegeu la Taula I. ACB: LL.A.S. 1501-1503, f. 76v. ACB: LL.A.A. 1501-1503, f. 81. 22 JOSEP M. GREGORI Tendalaya la suma de 34 lliures a través de l'administració dels Aniversaris, en correspondtncia a les despeses que ell havia avansat per les malalties d'aguns escolans, i també per la seva tasca d'entonador en el cor catedralici els dos últims anys8. Curiosament la deliberació capitular anava per6 precedida de la satisfacció econbmica d'una part del deute, efectuada el 30 de mars9. La resta del pagament fou feta efectiva el 27 d'agost d'aquell mateix any1'. El mestre Bertomeu Tendalaya era beneficiat, i com a tal gaudia del primer benefici eclesihstic adscrit a la Capella dels Sants Innocents de la Seu barcelonina. Així ho palesa la següent notícia econbmica del 2 d'octubre de l'any 1501: Deu mossen Barthomeu Tantalaya pre 1 vere beneficiat per 10 dret de la fibrica del / primer benefici del: Ignocents en / la Seu del qual és beneficiat, / 10 qual obté per mort. Es en taltxa a / VIIIP Il., paga la 1111 part, I1 lliures V sous". Gairebé no coneixem res de la vida del mestre Tendalaya, tampoc ens ha arribat cap obra musical signada per ell. Val a dir que solament una petita noticia dóna una pinzellada anecdbtica a la documentació servada sobre el mestre de cant. Bertomeu Tendalaya tenia un germi de nom Vicens, el qual feia de sastre i en una ocasió -almenys documentadafou requerit per a cosir unes costures per a la sagristia. El rebut fou escrit i materialitzat pel seu germh Bertomeu, el 26 de setembre de 1499: Yo Vicenq Tendalaya sastre confes haver rebut / de vosaltres mossen Pau Font y Ierbnim Aguilar / preveres beneficiats de la Seu de Barchinona e regents / la sacristia de aquella, VIIIP s. VI, y és per custu / res... perque és ver vos fas / fer 10 present albari scrit de mi de mon / germi mossen Berthomeu Tendalaya prevere / per mans del qual e rebut dita cantitat, fet / a XXVI de setembre de ~xxxxv111P'~. 2. Bertomeu Rovira, Pere Joan Aldomar i Joan Gallard mestres del cant en el període 1503-1508 La documentació referent a les despeses comunes anyals dels comptes de la Sagristia de la Seu de Barcelona, silencia el nom del Vegeu 1'Ap. Doc. 1 Vegeu 1'Ap. Doc. 2. 'O ACB: LL.A.A. 1501-1503, f. 104v. A continuació del primer pagament. l1 ACB: Rhssechs de la fábrica del any 1492 fins en 1513, f. 8v. l2 ACB: LL.A.S 1499-1501, f. 19. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 23 mestre de cant que exercí entre l'any 1502 i el 150313. Qui sap si Bertomeu Tendalaya va continuar el seu mestratge fins al maig d'aquell últim any. El cert per6 és que un nou personatge apareix en l'escena a partir del maig de 1503. Es tracta de Bertomeu Rovira, prevere i beneficiat, de qui servem testimoni des de 1501 al 1517 pel que fa al cant de les phssies de Setmana santal4. El nou mestre redactava amb aquests termes el seu primer albarh, signat el 10 d'octubre de 1504, als administradors de la Sagristia de la catedral: Jo Barthomeu Rovira prevere com mestre de cant / de la Seu de Barchinona confes a vosaltres venerables mossen / Pau Font e mossen Damii Pla preveres e sacristans / de dita Seu quem haveu pagats sinquanta e dos sous I dich LI1 s., C$I és XXII s. per les completes, e / X per la stella, e XX s. a compliment dels LI1 s. I per 10 salari del dit mestrat 10s quals són per un / any que comensi 10 primer de maig de 1503 / e fini 10 derrer de abril 1504. E per la veritat / fas 10 present de mi mia a X de octubre de / 1504 dich sinc-cents e quatre15. Bertomeu Rovira restava encara en el seu chrrec a l'any segiient16. És incert, perb, creure que exercia encara en el període de 1505 o 1506, donat que el Capítol reunit el 15 de juliol de 1505 deliberava que fos feta comissió honorabile Decano Marti1n.o Johanny de Foxa, Petro de Vireis, Anthotnio Talavera, Johanni Torres et Gabrieli I Miró ut videant et provideant de mdgistro cantus et pueris et de salari0 eorum t et de servicio". L'elecció del nou mestre de cant va recaure en la persona de Pere Joan Aldomar i s'esdevingué el 19 de gent:r de 150618. Poques són les dades biogrhfiques que conservem d'aquest compositor del Renaixement, llevat de l'obra musical que d'ell hem servat: <<Ha Pelayo qui desmayow, <<En las sierras donde vengo, i <.Si mi señora me olvidas, del Cancionero de Palacio, i el <<villancico, a tres veus aDi pastorcico pues vienes,,, del qual, i a causa de l'espai, us en ofereixo l'incipit polifbniclg: l3 ACB: LL.C.S. 1501-1503, f. 120. l4 Vegeu la Taula 11. l5 ACB: LL.A.5. 1503-1505, f. 28. l6 ACB: LL.C.S. 1503-1505, f. 133v. l7 ACB: Llibre de la sivella, 1501-1624, f. 21. l8 Vegeu 1'Ap. Doc. 3. l9 Vegeu la transcripció dels tres primers a ANGLE!;, H., La Música en la Corte de 10s JOSEP M. GREGORI 4 1 I I \ 1--. i I I 1 c -- I -- 1 1 o / v - - 1 - 1 I . rg peu ur'c - 1 - . -. - .- -- 1 A . Y 6- + Caldria apuntar la hipotktica possibilitat que el nostre protagonista provingués de terres gironines en el cas que hagués mantingut alguna mena de parentiu -potser el de nebotamb un canonge de cognom Aldomar, el qual fou soterrat en el vas canonical de la Seu de Barcelona, el 9 d'octubre de 1500: Item a VIIIP rebem del dit manner per 10 cos present 1 de capítol de moss2.n Aldomar canonge aliis prevere I de capítol de la Seu de Gerona - V sZ0. Reyes Católicos. Cancionero Musical de Palacio 11,111, C.S.I.C., I.E.M., Barcelona, 1947. Dipastorcico ... es conserva a la B.C.:M.454, f. 120 i pel seu estudi i transcripció vegeu el ca ítol La Maisica a la Catedral de Barcelona al segle XVI de la meva Tesi Doctoral. 'O ACB: LL.C.S. 1499-1501, f. 58". MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 25 La terminologia emprada a la primera cllusula de la nominació d'Aldomar, permet suposar que aquest actuava com a mestre de cant des d'uns mesos abans -potser des de l't:stiu de 1505 -ja que quatre dies després ja cobrava la suma de cinc lliures en concepte de distribucions: Yo Pere Johan Aldomar mestre d'e cant de la seu de Barsalona / atorch a vos mossen Johan Rrianbau quem haveu pagats sent / sous dich sinch liures de contants v assb Der manament del relverent capítol e dells comisaris seus 10s quals me bestren per les / distrebucions del cor, y perque és veritat fas 10 present albarh scrit I de mi mia a vint y tres de gener any mil y sinch sens y / sis e sotsescrit de mi d-ells comesaris / Joan de Viver / Joan Torres. // A XXIII de gener del any MDVI 10s rnagnífichs senyos comissaris me feren manament per part del Reverent Capítol / que dites cinc 11. yo les pashs en dates tota hora, que ell les posari en sos comptes/. Guillem Clariana 1 arxivel2'. Un esperit inquiet havia d'ésser el del Mestre Aldomar. Al cap de tres mesos del seu nomenament, l'antic mestre Bertomeu Rovira rebia en qualitat d'interí, de l'assignació que pertocava a Aldomar, la part que li corresponia: Jo Barthomeu Rovira prevere olim mestre de / cant de la Seu de Barchinona confes a vosaltres velnerables mossin Damih Pla e Francesch Pelicer / preveres sacristans de dita Seu que de voluntat de / mossen Pere Johan Aldomar mestre de cant de dita / Seu me haveu donats aquells X s. de la estella / tant per la part pertenyent a mi, quant per 10 que I pertanyia a ell dit mestre, per 10 temps que quiscú / de nosaltres ha servit, e per la veritat fas 10 / present de mi mia sots signat de la sua a 1 XVIII de abril de 1506 / Jo Pere Johan Aldomar mestre del cant / confis les cosses demunt dites / dit dia y anyz2. Hom dedueix de la lectura de les conclusions del capitol celebrat el 13 de juny del mateix any, que es produí un nou buit material pel que feia a l'interinatge del mestre de cant23. El període de 1506 a 1507 fou cobert per un nou personatge: Joan Gallard, clericus urgellensis, que havia estat proveit del benefici de Santa Birbara de la Seu de Barcelona al novembre de 1498~~. 2' ACB: LL.A.A. 1505-1507, aper solt dins la guarda. 22 ACB: LL.A.S. 1505-1507, i! 60. 23 Vegeu PAp. Doc. 4. 24 ACB: Llibre de Col.lacions, 1473-1503,f. 124; vegeu també Rbssechs de la fibrica del any 1492 fins en 1513; f. 20v. 26 JOSEP M. GREGORI Tot i que el seu nom no consti en la relació de les despeses comunes dels administradors dels comptes de la Sagristia d'aquest resta confirmada la seva presincia com a mestre de cant mitjansant l'albarh que va signar per a l'esmentada administració, el 28 d'abril de l'any 1507: Jo Johan Galart prevere beneficiat e mestre del cant 1 confes a vosaltres mossen Damii Pla e Franci Pelicer 1 regents la Sacrestia de la Seu de Barchinona que.m haveu dolnats sinquanta e dos sous, dich I1 11. XII s. e són 1 per 10 salari de les completes de Sancta Eulhlia, e vint I sous que la Sacristia fa a dit mestre de subvenció, e 1 deu sous per 10 port de la stella que tot suma dits I sinquanta e dos sous e per que.11~ e rebuts fas 10 present 1 scrit de mi mia a XXVIII de abril1 de sinch 1 cens e setz6. Cinc dies abans havia rebut del procurador dels Aniversaris la quantitat de tres ducats per la malaltia d'un escoli del cant de nom Gaspar, el qual com era consuetud, depenia en tot de la cura del mestre de cant2'. No fóra inversemblant hipotetitzar la possibilitat que alhora que el mestre Aldomar gaudia de la titularitat del mestratge del cant de la Seu -probablement des de l'estiu de 1505dos beneficiats, Bertomeu Rovira, primer, i Joan Gallard, posteriorment, alternessin, com hem vist, les funcions del mestre de cant fins al moment en qui Aldomar va entrar a formar part com a cantor de la capella reial de Ferran I1 de Catalunya-Aragó, dit el Catblic, el mes de mars de 1508~~. Així sembla avalar-ho el fet que Bertomeu Rovira rebés novament en qualitat de mestre de cant, la important suma de trenta lliures, consignades pel Capítol del 3 de gener de l'any 1508~': Item a I11 de jener any MDVIII mossen Bartomeu Rovira mestre del cant I ha fermat ipoca al dit mossen Joan Riambau de trenta lliures 1 per 10 Capítol de la Seu a ell adjudicades e manades pagar per remuneració I de sos treballs3'. Pel que fa a Joan Gallard, val a dir que el 14 d'agost de 1514 fou 25 ACB: LL.C.S. 1505-1507, f. 139. 26 ACB: LL.A.S. 1505-1507, f. 60v. '' Vegeu 1'Ap. Doc. 5. ANGL~S H., i PENA J., DicciOnariO de la Misica, Ed. Labor, vol. I, 40, Barcelona, 1954. '' Vegeu 1'Ap. Doc. 6. 'O ACB: LL.A.A. 1507-1509, id. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 27 nomenat pel Capítol barceloni succentor tle la Seu31. I essent succentor va tornar a exercir de mestre de cant en el buit que es produí entre els anys 1529 i 1530~~. L'última noticia que hem servat d'ell data del 1544, quan se li concedeix el tercer benefici de Santa Caterina de la catedral de arc el ona^^. 3. Franci Mir (1508-1509) i Antoni Joan (1511-1513 ?) mestres de cant de la Seu Franci Mir és el nou mestre de cant que apareix després de l'últim interinatge de Bertomeu Rovira. La seva estada, perb, fou breu, un termini de dos anys. El 28 d'abril de 1508 reconeixia haver rebut la paga prb ia del mestratge -les des pe se!^ comunes silencien la seva i' identitat3 - en aquests termes: Jo Franci Mir mestre del cant 1 de la Seu de Bar~alona confes a vosalltres venerables mossen Damih Pla 1 y mosskn Franci Pallicer sots sacristans 1 de la Seu de Bar~alona quem haveu 1 pagats vint e dos sous per las com/pletas de Santa Eulhlia y 1 X s. per 10 port de la stella y 1 vint sous que lalsagristia me fa de ajuda I que són per tot LI1 s. dich / I1 11. XII s. y perque és velritat que s6 content de diíta quantitat vos faq 10 1 present albarh scrit de mi 1 mia a XXVIII del mes I de abril any 1508~~. De l'onze d'abril de 1509 data l'última referhcia explícita de la seva presencia com a mestre de cant de la Al cap de cinc mesos, el 29 de setembre, els mateixos administradors lliuraven al mestre de cant -és de suposar que encara ho era el mestre Miruna suma sense especificar-ne la destinació: Item a XXVIIII de dit mes donam al mestre del cant 1 per manament dels sacristans majors dotze sous ells / saben perque 10s nos fan donar3'. Al meu entendre és molt possible que aquesta quantitat anés destinada, a través del mestre de cant, a satisfer econbmicament els " ACB: Joan Vilana 1514-1517, fs. 30-34. El 3 d'octubre de I'any anterior havia acceptat ja la seva possessió; vegeu Llibre de Col.hcions 1503-1537, f. 106. 32 De la mort d'Antoni Salvat a i'arribada de Garcia Govantes. 33 AHPB: Jaume Sastre. Manuale primum 1542-1544, f. 92. 34 Vegeu i'Ap. Doc. 7. 35 ACB: LL.A.S. 1507-1509, f. 55. 36 Zd., f. 67 v. 37 ACB: LL.C.S. 1509-1511, f. 86v. JOSEP M. GREGORI 2. Antoni Salvat mestre de cant. Albarci signat el 26 d'abril de 1520~'. ACB: LL.A.S. 1519-1521, f. 51. Encara sota el mestratge de Joan Ferrer, Antoni Salvat acreditava haver participat en el cant de la pissia de Setmana Santa de Pany 1516: E rebut yo Ant." Salvat per 10 cantar de la pissia del diumenge de rams, dotze sous dich XII s6'. Antoni Salvat degué prendre el relleu de Joan Ferrer en el magisteri de cant l'any 1517. Al 20 d'abril de 1518 els administradors de la Sagristia li assignaven la paga que corresponia a les funcions pr6pies del mestre de cant: E més a XX donam a mossen Antboni Salvat / mestre del cant per 10 seu salari de tot / l.any, vint sou~s e vint hi dos sous per les I completes de Santa Eulkia, e deu sous per porta / la stela tot l.any al cor...62 El primer albari que ens ha arribat de la seva mi -reproduit a la segona il.lustraci& data del 26 d'abril de l'any 1520: Jo Ant: Salvat prevere mestre del cant 1 de la Seu de Barcinona, de vosaltres /venerables mossen Steve Ferrer I y Nicholau Martí sots sacristans 1 de la Seu que m.aveu paguats I vint sous per mon salari y més / e rebuts vint y dos sous per / les completes de Sancta Eulilia y / més e rebuts deu sous per 10 / salari de la stella per portar / al cor tot l.any que pren I suma totes les sus dites / prendes, cinquanta dos sous dich / I1 11. XII s. y perque s6 content / fach 10 present de mi mia a 1 XXVI de abril de 1520~~. El fil documental que testimonia l'exercici d'Antoni Salvat ve donat per les despeses de la El 28 d'abril de 1523 en qualitat de mestre de cant rebia dels Aniversaris la suma estipulada pels cantors de la plssia d'aquell any, sense que ell per6 hi prengués part: E rebut jo Antoni Salvat prevere 1 de vos mosskn Vicens Sorts procurador/ dels aniversaris de la Sen deset sous/ y són per 10s dos pissis ~b és del dimarts I y dimecres Sant del any 1523 canltats per mosskn Jherbnim Ferrando y Pere / Riba Ferrer preveres y beneficiats, 10s / quals reb per comissi6 ells me han dada 1 y per la veritat fach 10 present de mi / mia a XXVIII de abril any sus dit65. ACB: LL.A.A. 1515-1517, f. 79v. 62 ACB: LL.C.S. 1517-1519, f. 51. 63 Citat a la nota 70. Vegeu les Taules V i VI. 65 ACB: LL.A.A. 1521-1523, f. 79v. 38 JOSEP M. G' REGORI Hi ha més documentació sobre aquesta faceta dels anys 1524, 1526 i 1528, per6 la reservem per l'apartat dedicat al cant de les pissies d'un estudi que estem preparant sobre els cantors. Antoni Salvat tingué cura del contingut dels llibres del cor i de la seva revisió. Així ho palesa l'albari que va redactar el 4 d'agost de 1524: Jo Antoni Salvat prevere confes haver rebut de vos mossen 1 Vicens Sorts canonge de Barcinona y procurador dels 1 aniversaris tres lliures dich I11 11. les quals I ha paguades per comissi6 del venerable Capítol / y són per 10 offici de Sant Sever per 10 faristol major / y per la llegenda de Sancta Madrona y per responsos de cor I pore Christi y per perguamins y scriure, les quals tres 1 lliures reb de voluntat de mestre Johan Minguarro scriptor / de dita Seu y per la veritat fach 10 present de mi mia / a 1111 de aguost any 1524~~. aspecte docent del mestre Antoni Salvat a l'escola catedralícia va ser, sens dubte, una important faceta. Entre els anys 1521 i 1528 va formar cantors i polifonistes, ultra la tasca pedagbgica que l'obligava a ensenyar cant pla als beneficiats i canonges que ho desitgessin i la formació musical dels escolans cantors de la Seu. El 3 de desembre de 1521 donava llicencia al castelli Gundinsalvo Alfonso per a ensenyar a Barcelona cant pla, polifonia i contrapunt a un nombre de deixebles no superior de deu67. El 28 de febrer de 1523 concediria a Pere Miquel d'Archs, ilias Socarrats, permís per a ensenyar artem musice, és a dir, cant pla, polifbnic i contrapunt, i a més a més, en el seu cas, les teories renaixentistes de les proporcions68. Alfons Asquer studenti in artibus fou llicenciat per Antoni Salvat el 31 d'agost de 1523, també per a la docencia del cant, a un nombre limitat de dotze alumnes, pel mes de setembre6'. De l'any 1524 servem testimoni que va donar licentia cantandi et docendi artem ca~ztandi~~ a Pere d'Antiu el 8 d'agost71, a Miquel Joan d'Archs7' i Martí Gir3 el 24 del mateix mes. De les llic2ncies que concedí l'any 1526 n'hem servat tres, de les quals solament una porta el nom del cantor. Aquesta data del 6 de juny de 1526 i l'atorgi al prevere &-ACB: LL.A.A. 1523-1525, f. 132. 67 Vegeu 1'Ap. Doc. 11. 68 Vegeu YAp. Doc. 12. 69 Vegeu PAP. Doc. 13. 70 Incipit documental que en molts casos ha arribat sense cap més informació en els manuals de Joan Vilana. 71 ACB: Joan Vilana, 1524-1525, f. 127. 72 Id., f. 133. 73 Id., f. 132v. MESTRES DE CANT A LA SEU IDE BARCELONA 39 Joan ~lbiol~~. L'any següent, el 22 d'agost, llicencih a Felip Sas, clergue lleidath, perque exercís in ecclesium palatii gubernato~is75 fins al proper nada1 de 1527. El burgales Garcia Govantes dos anys abans de regir el magisteri de cant de la Seu, va rebre llicencia del mestre Antoni Salvat per exercir sense cap limitació, el 20 de juliol de 1528: Die lune XX mensis julii anno / a nativitate Domini MDXXVIII. 1 Licentia concessa per magistrum I cantus domino Garcie Vonantes I Noverint Universi, ex ego Anthonius Salvat magister cantus / sedis Barcinone / dedit licentiam / domino Garcie Garcie (sic) I Vonantes presbytero / burgensis ut possit / docere cantum in I quocumque genere I quibus cumque addicelre volentib~s~~. L'última llickncia concedida per Antoni Salvat registrada a la documentació catedralícia, fou atorgada ad clergue Felip Cots i data del 9 de desembre de 1528~~. Una simphtica ankcdota acompanya les darreres noticies d'Antoni Salvat a la Seu. Els obrers li havien encomanat aquell any l'adquisició d'un cigne: Agost MDXXVIII / Dijous a XVIII donam al mestre de cant sis sous y I són fer una signa que compsam menant.ho mossen Deslplh obrer major7 . Antoni Salvat regenti el chrrec de mestre de cant fins als darrers dies de la seva vida. La mort el sorprengué en els últims dies de la primera quinzena de febrer de 1530. La secció cle <<Rebudes dret cossos y albats, i les <<Rebudes del maner,, per les sepultures del Capítol de la Sagristia de la catedral, recullen la sepultura capitular que li va dispensar la Seu el 15 de febrer de 1530: Dimarts a XV / I1 cossos la un de Capítol I W Antoni Salvat mestre de cant de la present ~~lésia...~' A XV rebem dels sots obres sinc sous per la / sepultura de Capítol de Ma Anto Salvat mestre / de cant de la present sglésia V s. / Més rebem per 10 terq dia y cap d.any / de dita sepultura VI sgO. 74 Id., 1525-1526, f. 146. Eis anbnims als fois. 90 i 168v. 75 Vegeu YAp. Doc. 14. 76 Id., f. 131. Zd., f. 150v. ACB: LL.0. 1527-1529, f. 46v. 79 ACB: LL.C.S. 1529-1531, f. 24v. *O Id., f. 47. 40 JOSEP M. GREGORI 6. Garcia Govantes mestre de cant de les Seus de Barcelona (25302534) i Vic (2532-1539) La mort d'Antoni Salvat degué anar precedida d'una malaltia que el va apartar del servei musical de la catedral. El succentor i antic mestre del cant Joan Gallard es veié de nou obligat a assumir amb caricter interí les funcions del mestratge en el decurs de l'any 1529 al 1530. Així ho palesa l'assignació que va rebre de la Sagristia i l'albari corresponent que signis1: Dit dia donam a mosstn Joan Gallart succentor / sinquanta dos sous, 10s vint y dos per las comípletas de Santa Eulhlia, per 10s cantós, y 10s / trenta per 10 salari de mestre de cant perque n0.y alvia mestre y ell feya l.ofici, y per fer aporltar la estella al cor... I1 11. XII sg2. El període de transició fins a la troballa d'un nou mestre fou breu. Joan Gallard exercí en funcions pel temps d'un any just. El nou mestre de cant es dóna a conkixer en la documentació catedralícia a partir del 21 d'abril de 1531, data en la qual el burgales Garcia Govantes signava el seu primer albari als administradors de la Sagristia: YO' Garcia Govantes maestro de canto/ conosqo aber recebido de vosotros / señores sacristanes cinquenta y /dos suildos digo dos libras y dotze sueldos son 10s XXII s. por las / cumpletas de la Quaresma de Santa / Eolhlia para 10s cantores, 10s XXX s. / para mi salari0 por azer traer la / estella al cor0 por las lecciones / de matines y porque es verdad / ago el presente albarán de mi mano / a 10s XXI de abril de ~~~DxxxI~~. Les seves paraules permeten situar la data de la seva entrada pels volts del mes de maig de 1530, prenent el relleu de Joan Gallard. Efectivament Garcia Govantes -que havia rebut d'Antoni Salvat llickncia per exercir el magisteri de cant Pany 1528 -actuava com a mestre de cant de la Seu ja al 1530. Els dies 20 i 26 de novembre d'aquell any sots-signava dos rebuts dels beneficiats Joan Sellés i Pere Ortiz --organista un any abans de l'arribada de Pere Alberchrespectivament, per dues setmanes de dedicació al cor catedralici, qui sap si per impossibilitat o abs2ncia del titulars4. Garcia Govantes, com els seus antecessors, rebia la suma destinada Vegeu I'Ap. Doc. 15. ACB: LL.C.S. 1529-1531, f. 77. 83 ACB: LL.A.S. 1529-1531, f. 28. 84 Vegeu els Ap. Doc. 16 i 17. MESTRES DE CANT A LA SEU 1lE BARCELONA 41 als cantors de les phssies de Setmana Santa i als escolans cantors de les misses de la capella de Santa Eulhlia, tal i com ho testimonia la documentació servada, en els anys 1531, 1532 i 1534'~. L'estada de Govantes a la Seu de Barcelona es va veure interrompuda l'any 1532. Curiosament aquell any va percebre la paga que li pertocava el magisteri del cant, el 30 de mars i no a finals d'abril com era usual"! Aquest avens obeiria probablement a la necessitat de compar6ixer en una data propera a la Seu de Vic per rellevar a Gabriel Gualg7 en el seu magisteri. El Capítol vigath va concedir a Garcia Govantes el mestratge del cant de la seva Seu al juliol de 1532~~. Govantes resth a Vic l'any de 1532 a 1533. No cal dir que una immediata qüestió s'obre amb aquest fet. ¿Va tenir cura, en aquest primer període, de la formació musical del jove Pere Alberch --el qual tindria llavors quinze anys d'edatabans que aquest anés a Valhcia al costat del seu oncle organista Pere Vila? L'abskncia de Garcia Govantes a la Seu de Barcelona fou subsanada momenthniament per Pere Nicolau Pererol, el qual constatava com era un altre dels tres regint 10 mestrat en aquest albarh de la Sagristia: To Pere Nicolau Parerol Drevere beneficiat 1 de la Seu altre dels tres regint 10 mestrat de I cant de dita Seu he rebut de vosaltres senyors 1 Sacristans ya nomenats per las completas de Santa Euldlia se reparteix entre 10s cantós en la Coresma de 1 vint y dos sous, e més trenta sous per la stella de les I matines quottidianes e per la veritat fas 10 present 1 de mi rnia a XVI de abril 1533~'. ¿Quins eren aquests tres mestres de cant? Podria tractar-se del propi Govantes que no renuncia al seu chrrec, del succentor Joan Gallard que ja l'havia precedit i del propi Pererol. Caldria també considerar la possibilitat que el futur mestre de cant de la Seu, Joan Borgunyó, es trobés ja entre ells, malgrat el silenci documental. Garcia Govantes va mantenir la seva vinculació al mestrat de Barcelona fins l'any següent. El 6 d'abril de 1534 rebia d'aquesta manera el pagament dels Aniversaris pels; cantors de les phssies de Setmana Santa: 85 Documentació que estudiaré en un proper article dedicat als cantors. 86 Vegeu les Taules VI1 i VIII. 87 Servem testimoni de la seva preshcia a la Seu de Vic des de Pany 1516, al costat de l'or anista Pere Vila. d Vegeu PAP. Doc. 18. 89 ACB: LL.C.3. 1531-1533, f. 86v. JOSEP M. GREGORI E rebut yo Gartia Govantes mestre de cant 1 per la pissia dite dimecres sant vuyt sous 1 y sis dinés del any treynta quatre fet 1 de mi mia a VI de abril')". La setmana següent li era atorgat per la Sagristia el sou íntegre pel mestratge de Pany 1533-1534~'. A partir de l'abril d'aquest últim any Govantes ja no figura més com a mestre de cant de la Seu. En el seu lloc trobarem a Joan Borgunyó, l'home que amb el seu exercici va abastar els quaranta-sis anys de la vida de 1'il.lustre organista vigatii Pere Alberch, en el mateix marc de la catedral de Barcelona. Per la seva part Garcia Govantes retorni a Vic, on el Capítol, reunit el 29 d'abril de 1536 ... unanimiter et conforme nemine discrepante attenldentes idoneitatem peritiam vocem ac habilitatem infrascripti Garcie Govantes 1 assignarunt et contulerunt eidem Garcie Govantes presbitero diocesis Burgensis 1 regni Castelle officium magistri cantus et cantorie maioris sive de cor0 1 domini Episcopi noviter unitum et reformatum ipsum tanquam idoneum et peritum 1 in cantu plano organo et de contrapunt ac sufficientem ad intonandum I ratione dicte cantorie et docendum pueros sive corés ratione dicti magistratus...92 Govantes gaudia a la Seu de Vic dels nombrosos &dits del benefici de Santa Anna, unit al ciirrec de mestre de cant93. El 9 de marg de 1537, al cap d'un any del seu nou establiment a Vic -potser trobant-se malalt-, va expressar les seves últimes voluntat^^^. Qui sag si per aquest motiu va disposar de l'ajut de Tomhs Gonsalbo -prevere probablement d'origen castellh i potser vinculat a ell de temps enrera-, el qual rebia la seva paga del Nadal de 1539 com a assesionari del mo ~ovantes~~. El primer de marG d'aquell mateix any finia el seu segon trieni de mestre de cant de la catedral de Vic. El Capítol vigath va designar llavors un nou mestre, Jaume ~adri~uera~~, donat que el període corresponent a Garcia Govantes diem suum ACB: LL.A.A. 1533-1535 f. 46v. 91 Vegeu les Taules VI1 i VIII. 92 Vegeu l'A Doc. 19 93 ACV: ~ú&;ica del llibre comú I de 1530 a 31 de Pere Pares, s.f. 94 ACCV: Per amins 1537-1554, s.n. Garcia Govantes atorga a Bertomeu Vir ili i als seus successors efmas Nadal i diverses terres i hisendes vinculades al benefici fe Santa Anna cantoriae maiore ecclesie Vicense unitus. 95 ACB: LL.0. 1539-1540 i LL.A. 1538-1540, s.f. Gaudia dels beneficis de Sant Bernat de la Seu i de Sant Joan de l'església del castell de Montornés. 96 ACV: LL.A. 1538-1540, s.f. 97 Id., rep les pagues dels anys 1539 i 1540 com a mestre de cant de la Seu de Vic. MESTRES DE CANT A LA SEU ]DE BARCELONA 4 3 clauserat extremum9'. Qui sap si la mort se l'endugué aquell mateix any. Gairebé no coneixem dades biogrhfiques de la vida del meitre burgalks. Es pot suposar que, malgrat la seva incorporació a la vida musical de la Seu de Vic, a Barcelona. hi restava alguna persona vinculada a ell. Podria ser aquest el cas de Caterina Govantes -¿potser una seva germana?- que va ésser sepultada a Barcelona a l'any 1549". 11. El mestre de cant Joan Borgunyó coetani de I'organista Pere Alberch a la catedral de Barcelona (1534-1584) 1. Sobre I'hipotitic origen vigata de Joan Borgunyó i I'inici de la seva relació amb Pere Alberch Poca cosa sabem sobre la vida de Joan Borgunyó abans de la seva arribada a Barcelona. Tal i com havia suggerit a l'inici del capítol anterior, no seria desencertat suposar un hipodtic origen vigath d'aquest músic. El paper i el pes de les famílies Alberch, Ferrament i Vila d'aquella ciutat és d'una gran importhncia per a l'estudi de la vida musical catalana en el Renaixement. Pere Alberch arribarh a ocupar el cirrec d'organista de la Seu de Barcelona dos anys després de la incorporació de Joan Borgunyó al magisteri del cant. Ell mateix succeiria en aquest ofici a Garcia Govantes que en aquelles dates es trobava ja a la catedral de Vic. La interrelació entre ambdues Seus es veié potenciada en gran manera a partir del prime~ terG del Cinc-cents. Joan Borgunyó fou mestre de cant de la catedral de Barcelona de 1534 a 1584, cinquanta anys que van precedir i sobrepassar en dos, respectivament, els quaranta-sis de la vida de l'organista Pere Alberch a Barcelona. La trobada d'aquelles dues figures dins del mateix marc catedralici donaria un relleu de primer ordre a la prhctica musical de la Seu de Barcelona. El paral.lelisme entre les dues vides podria venir ja precedit d'un coneixement previ que potser datava de llur infantesa. Les dades que semblen apuntar vers l'hipotktic origen vigath de Joan Borgunyó són diverses. En primer lloc, com ja havia comentat anteriorment, l'existkncia de diferents focs o llars amb aquest cognom a les rodalies de Vic en el trhnsit dels segles xv al XVI, obren una via que --donada l'abshncia documental sobre aquest aspecte -podria explicar la provinen~a de 98 ACV: Liber porterii 6, f. 77. 99 ACB: LL.0. 1549-1551(1). A les rebudes dels bbits del dia 1 de juliol de 1549. 44 JOSEP M. 'GREGORI Joan Borgunyó. En tal cas, el fet de per si mateix hipotitic, permetria a continuació suggerir la possibilitat que l'infant Borgunyó hagués estat enviat a Vic per iniciar els seus estudis musicals, potser com un dels quatre escolans cantors. L'oncle de Pere Alberch, Pere Vila, exercia d'organista a la Seu de Vic a les primeries del segle, i, al seu costat, Gabriel Gual tenia cura de l'escola de cant. Qui sap, doncs, si el primer contacte entre ambdós músics s'esdevingué ja a la seva infantesa. Pere Vila gaudia d'un reconegut prestigi organístic i compositiu en el primer ters del segle, i fou ell qui, de fet, va preparar l'entrada del seu nebot a la catedral de Barcelona. El seu parer i consell era fidelment seguit pels capitulars barcelonins, i podia també haver influ'it en la incorporació de Joan Borgunyó, donat l'hipotktic record de les seves aptituds musicals de quan residia a Vic. Una altra possibilitat que apunta l'origen vigati de Joan Borgunyó rau en la preskncia documentada d'un prevere de Vic, Miquel Borgunyó, beneficiat de Sant Climent a la Seu de arce el ona^^", i de Sant Antoni a l'església de Sant Miquel, sufragania de Sant Pere de ~elida"'. Encara que no hem pogut corroborar documentalment si hi havia alguna vinculació de parentiu entre Miquel i Joan Borgunyó, la qüestió resta oberta. L'historiador J.M. Madurell recull la presincia d'un mestre de dansa anomenat Joan Duran Burgunya a Barcelona els anys 1537 i 15411°*. Malgrat l'afinitat musical caldria, per& pensar en un personatge vinculat amb uns orígens flamencs, atenent al fet que el seu segon cognom designaria el lloc de provinensa. Més encara si tenim present la vinguda a terres catalanes de molts artistes d'aquells paisos al llarg dels segles xv i xvr. 2. Joan Borgunyó mestre de cant de la Seu. Procés hist6ric de 1534 a 1564 El pas de Garcia Govantes a Joan Borgunyó en el magisteri de cant de la Seu es produí pricticament sense interrupció. A l'octubre de 1534 Borgunyó rebia la suma equivalent a quatre mesades de servei: I Yo Johan Borgonyó mestre de cant e rebut 1 del Sor. Canonge 'O0 ACB: Llibre de fib;ichas 1 són degudas a la I obra de la Seu, 1537-1547, f. 51". 'O1 ACB: Llibre de las collations, 1537-1572, f. 41. lm MADURELL, J.M., sDocumentos para la historia de músicos, maestros de danza, instrumentos libros de música (siglos XN-XVIII),, Anuario Musical, vol. V, C.S.I.C., I.E.M., ~arceibna, 1950. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 45 Sellés quatre ducats en / paga y porrata del que4 reverent capítol / me mane donar de mi mia a dos de octulbre 15341°3. Aquesta paga obeia probablement a l'exercici del magisteri dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 1534. També es podria interpretar com la paga corresponent al període comprb entre l'octubre de 1534 i el gener de 1535, donat que el següent albarl redactat per Joan Borgunyó pels administradors dels Aniversaris data del 16 de febrer de 1535. De tota manera, tot i que aquesta sembli ser la interpretació més adient per tal de justificar el buit documental dels albarans dels mesos d'octubre a gener, em resisteixo a considerar-la en ferm, ja que en cap cas es constata un avens del pagament de les despeses prbpies del mestre de cant en els llibres de l'administració interna de la catedral. A partir de l'any 1535 apareix de forma regular la paga d'un ducat104 mensual al mestre de cant, entre els diferents albarans de la secció de les despeses de carhcter extraordinari dels Aniversaris de la Seu. Cap a la segona meitat del segle els trobarem ja ordenats de forma sitemltica sota l'epigraf ((mestre de cant,,. De la mateixa manera que els seus predecessors, Joan Borgunyó rebia cada any la suma de dues lliures i dotze sous dels administradors de la Sagristia, per la responsabilitat musical dels oficis de Completes a la capella de Santa Eulllia i per les Matines en el cor catedralici105: Yo Johan Borgonyó mestre de cant / de la present yglésia confes haver / rebut dels senyors de sacristanis / sinquanta dos sous dic I1 11. XII s. / 10s quals són vint y dos per les / Completes de Sanct.Aul2ria y 10s / trenta per mon salari de fer :portar I la estella y perquaés la veritat ne fas / 10 present albara de mi mia 10 primer / d-abril any 15351°6. La dedicació del mestre Borgunyó al magisteri de cant de la catedral de Barcelona va abastar tota la seva vida. Els cinquanta anys compresos entre 1534 i 1584 es veieren prlcticament ininterromputs fins al moment de la seva jubilació i posterior successió d'Andreu Vilanova al 15841°7. Dos anys més tard trobem Joan Borgunyó fent sonar els orgues de la 'O3 ACB: LL.A.A. 1533-1535, f. 75v. 'O4 Equivalia a una lliure i quatre sous. 'O5 Vegeu la Taula IX. 'O6 ACB: LL.A.S. 1533-1535, f. 28v. lM Vegeu la Taula X. 5 2 JOSEP M. GREGORI El 2 d'octubre de 1571 havien estat proposats pels capitulars el mestre de cant Joan Borgunyó, el síndic Gabriel Ferran i l'il.lustre tebleg vigata Joan Vila per la canongia vacant. L'elecció recaigué sobre el darrer dels aspirants139. El 18 de desembre d'aquell mateix any entre els marmessors d'Eulilia Vidala, muller del difunt Francesc Vidal, causídic de la ciutat, hi figurava alo venerable mosskn Joan Borgunyó prevere beneficiat en la Seu de arce el ona^"'. Ignorem, perb, si va existir alguna vinculació de parentiu entre la família Vidal I Joan Borgunyó. A l'any següent i amb motiu del nou nomenament del bisbe Martí del Villar, el mestre de cant, així com la resta dels eclesiktics relacionats amb la catedral, lliurava les set lliures i deu sous per la possessió episcopal141. Joan Borgunyó, com a titular de l'escola de cant i de magisteri de la catedral, va concedir diverses llickncies per ensenyar polifonia a l'escola pública entre els anys 1575 i 1580. La primera que coneixem la va atorgar a Pere Espacio presbiter lusitaneus per un termini de dos anys. Antoni Bover, un seu nebot, representi al mestre Bor unyó en l'acte F42 de lliurament de la llickncia el 17 de febrer de 1575 . El 21 de marC d'aquell mateix any va pagar la suma de 140 lliures a Marc Puig, prevere de Sant Just i Pastor, antic procurador de la Pia Almoina de 1547 a 1571llevat dels anys 1561 a 1564a raó de set lliures anyals, per vint anys d'usdefruit del benefici de Santa Helena dels claustres de la Seu que rebia cada any l'administració de la Pia Almoina143. A l'any següent tornava a satisfer les set lliures i deu sous com a lbeneficiat de la Seu, per la possessió episcopal de Joan Dimes ~lorisl~~. En el decurs dels anys 1579 i 1580 va concedir dues llickncies per ensenyar polifonia. Les dues, perb, s'han conservat anbnimes i documentalment incompletes145. Aquests darrers anys d'exercici i responsabilitat de la vida musical catedralícia del mestre Borgunyó, es van veure enfosquits pel decés del qui havia estat des de feia quaranta-dos anys el seu amic i company en els quefers musicals i quotidians de la catedral, l'organista Pere Alberch. La seva pkrdua al novembre de 1582 afectaria, sens dubte, molt profundament al mestre Borgunyó. 139 ACB: Llibre de la Sivella, 1501-1624, f. 79. AHPB: Pau Mallol, Primun librum testamentorum, 1549-1580, f. 132. 141 Vegeu 1'Ap. Doc. 29. 14' Vegeu 1'Ap. Doc. 30. '43 ACB: E.M.N. 1575. f. 58v. -59. '" Id., 1576, f. 125. '45 ACB: Jaume Massaguer, 1579, f. 99; 1580, f. 119v. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 5 3 L'endemi de la festivitat de Sant Jordi de 1583 rebia per ordre del Capítol la suma de 24 lliures de la Pia Almoina, sense cap referencia que explicités el seu motiu146. El 24 de novembre d'aquell any prenia part en un tribunal examinador de les aptituds musicals dels nous beneficiat^'^^. Aquest és, de fet, l'últim tc:stimoni servat de l'activitat extra-quotidiana del mestre Borgunyó fins a arribar a la seva jubilació, després de cinquanta anys de dedicació a 1;a vida musical de la catedral de Barcelona. 4. Jubilació de Joan Borgunyó. L'ajudant Andreu Vilanova Tal i com era consuetud dins la vida eclesiistica d'aquella epoca, i així ho contemplaven les ordinacions capitulars de la Seu, la jubilació d'un dels seus membres s'esdevenia als cinquanta anys de servei al culte diví. L'any 1584 es complia el cinquantenari de la incorporació de Joan Borgunyó a la vida religiosa i musical de la catedral, i per aquest motiu el Capítol va eximir-10 de les seves obligacions de beneficiat, de la seva assistencia als oficis cultuals diurns i nocrurs: Item etiam ex causis red dictis et alteris auia dictus / Ioannes Burgunyó per quinquaginta an/nos dicte ecclesie Barcinone inservivit ivsum iulbilarunt rationem omnium distributionum eiusdem / ecclesie tam diurnarii quam nocturnarii prout / et quem ad modum alii beneficiati dicte ecclesie / iubilari con.sueverunt in omnibus salva / manualitate dicti officii magisterii cantus14'. El mestre Borgunyó no es veuria, doncs, apartat del tot de la vida musical de la catedral. Probablement la seva avansada edat l'impedí d'assumir amb plenitud les tasques de l'escola de cant i la formació dels escolanets cantors; aquestes, sens dubte, eren unes de les facetes més sacrificades del magisteri. Segurament pensant en tot aixb, els capitulars reunits el 10 de setembre de 1584 van creure en l'oportunitat de donar al mestre Borgunyó un ajudant que el pogués substituir en allb que podia ja ben bé ser impossible per a la seva persona, i que quan ell faltés el succeiria en la seva tasca. L'elecció va recaure en la persona d'Andreu Vilanova 146 ACB: E.M.N. 1583; f. 55v. i Jaume Massaguer, 1583, f. 53. 147 Id., f. 175. 14* ACB: E.M.N. 1584, f. 109. 54 JOSEP M. GREGORI ...p resbyterum / sibi gratum et quem experientia multorum 1 annorum rerum magistra ad huiusmodi officium / magisterii cantus obtinendum regendum et / exercendum idoneum habilem atque sufficienltem c~~noverunt.. .14' L'experikncia i les aptituds de Vilanova eren abastament conegudes del capitulars. Recordem com ja al 1551 havia fet una substitució del mestre Borgunyó. Entre els anys 1551 i 1561 no servem cap notícia de la presencia de Vilanova a la catedral de Barcelona. Per contra, apareix un mestre de cant anomenat també Andreu Vilanova a la catedral de Vic de 1554 a 1557. La possibilitat que apunta vers la mateixa identitat dels dos Vilanova és del tot factible. Insisteixo, una vegada més, en la intima relació musical entre les Seus de Vic i Barcelona al Renaixement. Com Garcia Govantes -1'antecessor de Joan Borgunyó a BarcelonaAndreu Vilanova es desplasi a Vic per exercir el magisteri de cant, prenent el relleu de Martí Llorens i essent elegit pel capítol vigath el 27 de juliol de 1554l5', per a un període mhxim de tres anys com era habitual a la catedral de Vic. Un cop finit el trienni fou de nou elegit el 21 d'abril de 1557: Dicto die et in dicto Capitulo fuit confirmatus officii magistratus cantus venerabile Andree / Vilanova presbytero...151 És de suposar que una greu i potser sobtada malaltia hagué de sorprendre al mestre Vilanova en la seva estada a Vic, quan el 4 d'octubre d'aquell 1557 va creure necessari palesar les seves últimes . voluntats. Aquest fet és l'únic indici que permet pensar en l'existkncia d'un hombnim de l'ajudant de Joan Borgunyó de Barcelona, coetani seu a la catedral de Vic. L'abstncia dlAndreu Vilanova dels oficis que el Capbreu celebrava per les hnimes dels difunts, ens fa creure en el guariment i superació de la malaltia que va fer sentir a Vilanova la proximitat de la mort, i que, per tant, el va impulsar a testar. El testament d'Andreu Vilanova de l'any 1557 a més de traslluir el rerafons humh i sincer de l'autor representa un interessant testimoni del repertori musical renaixentista que era conegut i interpretat a les nostres catedrals, i una prova de la contemporaneitat i posta a punt de llurs escoles de cant: 14' Vegeu 1'Ap. Doc. 31. lS0 Vegeu 1'Ap. Doc. 32. lS1 Id., f. 33v. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 5 5 Item per salut i repbs de la inima mia vull y man sie / celebrat per anima mea 10 die de la mia sepultura / en dita sglésia hun trentanari de misses resades / la diade de Sent Amador, y les set misses de repbs. / E més vull y man que la missa altra de requiem / quies celebrari 10 die de la mia sepultura sie cantade / a cant d-orgue y que sia una missa de Morales / que és a sinch de requiem y hun motet de Jaquet 1 que-s diu aspice domine a sinch15'. Cristóbal de Morales escrivi dues Misses de difunts, una a quatre i una altra a cinc veus. Aquesta darrera va ser editada a Roma l'any 1544 i a Lyon el 1552. Es gairebé segur que aquesta deuria ser la Missa de requiem ahludida per Vilanova. Mossin Higini Angles en comentar la seva expressivitat assenyala el seu paral.lelisme amb la Missa de Difunts de Joan Brudieu: El confronte de esta Missa pro Defuivetis del hispalense con aquellas otras de 10s españoles Guerrero, Juan Brudieu y Victoria nos daria materia para escribir un estudio muy instructivo. La tranquilidad y dulzura de Brudieu ante el pensamiento de la muerte recuerda algo de 10s misticos catalanes antiguos, 10s cuales miraron siempre que el recuerdo de la resurrección y vida eterna con Cristo ahogue la frialdad solitud del sepulcro y haga un poco mas amable la muerte L3 corporal . Amb el nom de Jachet i10 Jacquet s'han conservat moltes obres litúrgiques, religioses i civils que han estat atribuides indistintament a Jachet Berchem i a Jachet de Mintua. El primer va veure publicades algunes de les seves Misses al costat de les de Morales. El motet Aspice Domine, citat per Andreu Vilanova en el seu testament, deuria ser probablement de Jachet de Mintua. Aquest va editar dues col.leccions de motets a cinc veus a Venicia els anys 1539 i 1540. Per altra banda, el motet Aspice Domine d'aquest autor s'ha conservat en més de trenta fonts diferents, incloses tabulatures instrumental^'^^. Andreu Vilanova va recuperar-se de la greu malaltia que l'havia fet pensar en la mort. Al cap de quatre anys, i un cop finit el segon trienni de la seva vinculació al magisteri del cant de Vic, el trobarem de nou entre els cantors de les pissies de Setmana Santa de la catedral de Barcelona, l'any 1561 : 15' ACFV: Salvi Beuló. Liber testamentorum, 1540-1565, s.f. 153 ANGLES, H. Cristobal de Morales. Opera Oimnia, vol. 111, C.S.I.C., Barcelona, 1954, p. 28. 154 Vegeu el The New Grove Dictionary of music and musicians, ed. by S. Sadie, 1980. 5 6 JOSEP M. GREGORI E rebut jo Andreu Vilanova per la phssia I del dimecres vuyt sous I y mig y per 10 ver / fas 10 present de mi mia a 1 XI de abril de 1561'~~. Cal suposar que la seva incorporació a la Seu de Barcelona aniria acompanyada d'un fort lligam de vinculació i col-laboració amb Joan Borgunyó, el seu mestre i qui potser l'havia aconsellat d'exercir el magisteri de Vic. Evidentment no podem dir res del carhcter i el tarannh de Vilanova. Dic aixb perquk el Capítol barceloni va decidir de castigar-10 privant-li la percepció de les distribucions per un dia, el 20 de maig de 1572, a causa de <<les qüestions y rinyess que mantenia amb un altre beneficiatlS6. Potser sí que era una persona geniüda. Per una llickncia concedida pel mestre Borgunyó als cantors de la parrbquia de Sant Miquel per cantar polifonia al monestir de Sant Agustí de Barcelona, el 22 de juny de 1574, hem po ut conkixer, en F part, l'activitat musical de Vilanova fora de la catedral1 7. Ell era cantor a la Seu i també a Sant Miquel, i probablement exercia el seu art en d'altres centres litúrgics barcelonins, potser no solament com a cantor sinó també regentant algun mestrat parroquial. De fet, encara passarien deu anys fins a la seva incorporació com a ajudant del mestre Borgunyó. Com a beneficiat gaudia de les rendes que li aportava la rectoria de Sant Cristbfol de la Granada, de Vilafranca del Pened6~'~~. Al setembre de 1584 fou nomenat ajudant de Joan Borgunyó en el magisteri de cant de la Seu, amb totes les prerrogatives prbpies del titular: dret a portar l'almusa morada i les pells negres, assignació econbmica corresponent i cura dels escolans cantors. La resolució capitular entreveu com l'assumpció de les funcions de mestre de cant podien ressentir i'estat de salut del mestre Borgunyó, pel qui sentien, sens dubte, una forta estima. D'aquesta manera recomanaven i donaven consell a Vilanova per tal que procurés que el vell mestre no es trobés de cop apartat de la vida religiosa i musical de la catedral: ... determinaren que se / done per adiunc al mestre de cant / a mossen Andreu Vilanova que servesque / dit chrrec ab insignes de mestre / FO és almu~a morada y pells negres y ab salari / de 20 11. y estes quees procure de mirar I de hont han de exir, ab tal que noes I lleve res al mestre ans be 10 fassen / present ha matines y ha tot 10 demés / y que 10 ajunt que tingue 10s minyons / ab 10 salari de 100 11. que se donen ACB: LL.A.A. 1559-1561, f. 36v. lS6 Vegeu l'Ap. Doc. 33. lS7 Ser; tractat en l'estudi dedicat a la Capella de Música (cantors, escolans, ministrils) de la catedral que estem preparant. lS8 Vegeu 1'Ap. Doc. 34. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 5 7 I al mestre procurant de fer ab dit rnossen I Andreu que sem vingue ha estar ab / 10 mestre perque servesque en 10 que pulgue y no enyore 10s minyons / y també per estar prop de la yglésia159. El document esdevé un testimoni humi i sincer de la dedicació i de l'autkntica vocació del mestre Borgunyó envers els minyons o escolans cantors que generació darrera generació havien conviscut a casa seva. A partir del més d'abril de 1585 els canals de l'administració econbmica de la catedral inclouen el nou ajudant i ja no fan esment del titular: To Andreu Vilanova mestre de cant hatorme 1 aver rebut dels " seriors sacristans menors I sinquanta y dos sous ~b és per portar de I la llenterna trenta sous i vint y dos per 1 10 cantar de les completes dels anemorats I y er 10 ver fas 10 present alberh de mi mia I propia a 16g 24 de abril 1585 . Al llarg de la seva vida Joan Borgunyó havia gaudit de diversos beneficis. L'última referencia que ens ha arribat data del 7 d'octubre de 1586 i correspon al benefici de Santa Maria de la parroquial de avi'^'. Joan Borgunyó va sobreviure set anys a l'organista Pere Alberch a la catedral de Barcelona. Després de més de cinquanta anys d'entrega a la vida religiosa i musical de la Seu, l'inima de Joan Borgunyó traspassi la vida terrenal en els darrers dies de juny de 1589, essent soterrat el seu cos el 28 d'aquell mes: A 28 reberem sepultura de capítol de mossen Joan 1 Borgonyó mestre de cant de la present iglésia?62. El seu successor, Andreu Vilanova, va pendre el relleu amb caricter oficial a partir d'aquell moment. La seva edat, perb, deuria ser ja for~a avanqada. De fet, hem pogut seguir les seves petjades des de la primera substitució que féu de Joan Borgunyó el 1551, fins a arribar a ocupar el seu lloc el 1584. Nou anys després, el 16 de novembre de 1593 --quan es complien onze anys de la mort de I'ere Alberch-, li era també atorgat un ajudant: Jaume Angel Tipie~l~~. lS9 ACB: Llibre de ka Sivella, 1501-1624, f. 140. ''O ACB: LL.A.S. 1583-1585, f. 27v., també a LL.C.S. 1583-1585, f. 94; 1585-1587, f. 108v. ACB: Llibre de f2bricas. Pagues de vacants, 1561-1598, f. 193. 16' ACB: LL.C.S. 1589-1591, f. 29. ACB: Salvador Coll, 1591-1594, f. 101v. 58 JOSEP M. GREGORI Taula de Mestres de cant de la Seu en el Renaixement Guillem Molins 1446, 1457, 1458 Francesc Santacana 1464 Esteve Estarramats 1482 Mateu Ferrer 1483-1498 Bertomeu Tendalaya 1499-1502 Bertomeu Rovira 1503-1505, 1508 Pere Joan Aldomar 1506 Joan Gallard 1507, 1529-1530 Franci Mir 1508-1509 Antoni Joan 1511-1513 Joan Ferrer 1513-1517 Antoni Salvat 151 7-1 529 Garcia Govantes 1530-1534 Joan Borgunyó 1534-1584 Andreu Vilanova 1584-1593 TAULES ECONOMIQUES Bertomeu Tendalaya Taula I - - LL.C.S. f. Datació Concepte Sou 1497-1499 103 v. 1499 a) Sou anyal 1 11. b) Estella 10 s. c) Completes 1 11. 2 s. 1499-1501 731 1500 id. 73 v. . 101 v. 1501 id. [1501-1503 93 1502 id.] MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 59 Bertomeu Rovira Taula I1 LL.A.A f. Concepte 81 Beneficiats que canten les plssies 81 id. 80 id. 80 id. Antoni Joan Taula I11 LL.C.S. f. Concepte i data SOU Mestre de cant 2 11. 12 s. id. I maig 1511 id. I juny 1512 id. id. I abril 1513 Joan Ferrer Taula IV LL.C.S. f. Data Concepte Sou 1513-1515 104 v. IV11515 Completes Sta. Eulllia: <'El mes li donam per 10 tocar del orgue de dites completes^ 6 s. 6 d. 1515-1517 42 VI1111515 Festa tie St. Agustí: u... e al mestre de cant per I'orgue ... u 1 s. 6 d. 46 I1111516 a) Sou mestre de cant 211. 12 s. b) Orgue a completes 5 s. 1 O0 id. 104 id. 1517-1519 45 1517 id. IV11518 id. JOSEP M. GREGORI Antoni Salvat Taula V LL.C.S f. Data Concepte Sou 1517-1519 5 1 2O/IV/1518 a) Sou anyal 20 s. b) Completes 22 s. c) Estela 10 s. 112 IV11519 id. 1519-1521 IVl1520 id 99 IVl1521 id. 1521-1523 42 IVA522 id 1 O0 IVl1523 id. 1523-1525 86 IVl1524 id. 95 IVl1525 id. 1525-1527 72 v. IVl1526 id. 79 IVl1527 id. 1527-1529 71 v. IVl1528 id. 98 v. 1529 id. Taula VI LL.A.S. f. Data Signatura 1519-1521 5 1 26lIVl1520 <<Jo Anto Salvat prevere mestre del cant de la Seu,, 25lIV11521 id. 1525-1527 52 v. 8lIVl1526 id. 29lIV11527 id. 1527-1529 34 2OlIVl1528 id. 34 v. 3lIVl1529 id. Garcia Govantes Taula VI1 LL.C.S. f. Data Concepte Sou 1529-1531 83 v. 21lIVl1531 a) Completes Sta. Eulilia. 22 s. b) Estola 30 s. 1531-1533 81 30111111532 id. 1533-1535 53 IVl1534 id. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 61 Taula VI11 LL.A.S f. Data Signatura 1529-1531 20 21/IV/1531 <Yo Garcia Govantes maestro de canto.... 1531-1533 28 30/III/1532 id. 1533-1535 28 14/IV/1534 id. . Joan Borgunyd Taula IX LL.C.S. f. Data Concepte Sou a) Completes de Santa Euhlia b) Pon de i'estebla id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. 1 11. 2 s. 1 11. 12 s. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. id. 70 JOSEP M. GREGORI discretis Pontio Saldvia Bartholomeo Smaolis presbyteros in sede Barcinone beneficiatis deinde autem dictis die et anno in presentiam / notarius et testium predictorum dictus venerabiles Ioannes Gallart ut succentor predictus vigore presentatis et / facultatis predicte per dictum Capitulum superius concesse nominavit et presentavit dicto Reverendo Capitulo / in magistrum cantus discretum Ioannem Ferrer presbiterum ibidem presentem et acceptantem sponte qui pertmisit bene et legaliter se habere in exercendo dictum officium suum magistrum cantus et dicti domini canonici / acceptarunt dictum dominum Ioannem Ferrer in magistrum cantus dicte ecclesie postmodum vero eisdem / die et anno dictus discretus Ioannes Gallart succentore nomine predicto per firmam vdlidam et solemnem stipulationem convenit et bona fide promisit dicto Reverendo Capitulo quod ipsem / non eriperit seu removerit dictum dominum Ioannem Ferrer ab ipso oficio magistri cantus donech annui I currente videlicet nativitate Domini Millesimus Quingentesimus Quintidecimus elapsis fuerit quo elapso sit in facultate / dicti domini Ioannis Gallart succentoris predicti aut dictum Ioannem Ferrer de novo confirmare / aut alium de novo proponere ad sui libitum et oer his complendis et firmiter observandis dictus / dominus Ioannes Gallart obligavit dicto Reverendo Capitulo omnia et singula bona sua mobilia / et inmobilia habita ubique et habenda et ut predicta omnia et singula maiori gaudeant firmittare ne ut nech dolo nec sed sponte iuravit in animam suam / per dominum Deum et eius Sancta Quator Evangelia manibus suis corporaliter tacta predicta / omnia et singula rata et grata ac firma habere tenere et observare et in nul10 contrafacere / vel venire iure aliquo tam vel etiam ratione et dicti domini canonici acceptarunt et petierunt de his / fieri publicum instrumentum / que fuerunt acta die mense anno et loco predictis presente me dicto et infrascripto / notari0 et presentibus etiam testibus predictis ad premissa vocatis specialiter et as~um~tis'~~. Llic2ncia donada per Antoni Salvat a Gundinsalvo Alfonso Licentia per magistrum cantus cuidam concessa / docendi eandem artem.1 Venerabilis Anthonius Salvat presbiter regens magistratum cantus Sedis Barcinone, dedit et concessit discreto Gundissalvo Alphonso 'oriundo regni Cas/ tellae presenti et inferius acceptanti, facultatem et licentiam erudiendi et docendi discipulos aliquos usquam ad numerum tantum decem discipulorum et no ultra / cantum videlicet planum et organi et contrapunti hic in presenti civitate Barcinone / rettento tamen quod dictus Gundissalvus Alphonsus officium aliquod ad cantum figurat non possit facere nisi prius / licentiam ab eo petierit et obtinuerit promisit que predicta semper firma et / rata tenere et ad hec Gundissalvus Alphonsus predictus acceptans et / convenit et promissit ipsi 173 ACB: Joan Vilana, 1514-1517, f. 78. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 71 regenti notarii que infrascriptos numerum sibi prelfixum discipulos non excedere predicta que alia complere prout superius conltinetur. De quibus et presentibus testibus Antico Busquets, Anthonio Ioannem I Ferran et Ioanne Benedicto Ferrer scriptoribus Barcinone re~identibus'~~. Llickncia donada per Antoni Salvat a Pere Miquel d'Archs Die sabbati XXVIII februarii I anno domini MDXXIII.1Licentia docendi artem cantus data 1 per Anthonium Salvat magistrum cantus 1 Petro Michaeli de Archis alias Soccarrats.1 Noverint Universi ex ego Anthonius Salvat presbyter regens 1 cantus magistratum Sedis Barcinone gratis et ex certa scientia 1 dono et concedo vobis discreto domino Petro Michaeli de Archis 1 alias Soccarrats presenti et inferius acceptanti licentiam et faculltatem docendi discipulos usquam in numerum duodelcim artem. musice cant pla et contrapunt ac organorum I et etiam de proporcions sub his tamen conditione et modo quod non I possitis officiare nec etiam canere cantunl organorum absque licenltia et permissu meis et predicta permitto attendere et dictus Archis aclceptavit predicta I et promisit contra I predicta ita aliquo I predictorum non I contravenire.. .' Llickncia donada per Antoni Salvat a Alfonso Squer Licentia docendi artem cantandi I data per Anthonium Salvat I magistrum cantus Alfonso Squer./Noverint universi ex ego Anthonius Salvat presbytero regens I magistratum cantus Sedis Barcinone electus et deputatus ad / hoc per Reverendum Capitulum predicte ecclesie, gratis et ex certa scientia dono vobis 1 discreto Alphonso Squer studenti in artibus presenti et inferius acceptanti, licenciam et faculltatem docendi cant pla de orga y contrapunt usquam in nulmerum duodecim discipulorum hinc per totum mensem septemíbris proximo venturi, sub tali tamen pacto forma el: condicionelquod non possitis canere officium nec cant figurat e cant de orga I absque mae licencia petita et obtenta, et predicta permitto I tenere et observare et in aiiquo non contrafacere vel venire I aliquo modo iure causa vel etiam ratione. Ad hec ego I Alphonsus Squer predictus acceptans 1 predicta a vobis dicto domino Anthonio Salvat magistrum cantus 1 regenti convenio et promitto vobis notari0 infrascripto ut I publica persone...'76 174 ACB: Joan Vilana, 1521-1524, f. 19. 17' ACB: Joan Vilana, id., f. 85v. 176 ACB: Joan Vilana, id., f. 84v. JOSEP M. GREGORI Llicincia donada per Antoni Salvat a Felip Sas Die jouis XXII a mansi anno / predicto MDXXVII/Licentia canendi et docendi artem / cantus concessa per Anthonium Salvat / Philipo Sas clerici ilerdensis diocesis.1 Noverint Universi ex ego Anthonius Salvat presbytero magistrum canltus in Sede Barcinone concedo et licenciam dono vobis venerabilis Philipo / Sas clerici ilerdense presenti quod possius docere artem cantus plani / et organi et contrapunt in ecclesiam palatii gubernatoris / usquam ad numerum duodecim discipulorum que duret hinc / ad festum nativitate domini proximum et dictus Sas eam acceptavit I iure ~olvo'~~. Albarci de Joan Gallard a la Sagristia del 16 d'abril de 1530 Yo Joan Gallard prevere e succenltor de la Seu atorch a vossaltres senyors sots sagristans que m-abeu dolnats vint e dos sous dich 1 11. 1111 s. / e són per les completes de Sancta Eullilia dels disaptes de Quareslma e més trenta sous per 10 sdlari dels mestre de cant y per 1 fer portar la stolla a les matilnes al cor, que prenen tot de / suma dues liures dotze / sous dich I1 11. XII s. fet de mi / mia a XVI de abril del any 1530'~'. Albarci de Joan Sellés per una setmana de cor Yo Joan Sellés prevere beneficiat en la Seu ha rebut de vos I venerable mossen Pere Basa prevere beneficiat en dita Seu procurddor magor dels aniversaris cinch sous dich V s. y són / per la semmana he feta de cor magor per 10 beneficiat quint de Sant Sever la que comen~i diumenge a XX / de nohembre 1530 escrit de mi de mi dit Sellés a XXVI de Inohembre dit any, obté mossen Jaume Oruga prevere 1 dit benefici./ Gartia Govantes 1 maestro de . -0 177 ACB: Joan Vilana, 1527-1529, f. 54v. 17' ACB: LL.A.S. 1529-1531, f. 28. 17' ACB: LL.A.A. 1529-1531, paper solt. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA Albara de Pere Ortiz per una setmana de cor Yo Pere Ortiz prebere e beneficiat de la Seu e rebut de vos / senyor mossin Pere Bassa procurador mayor de la dita Seu / cinch sous dich 'CT s. e són per huna semana mayor / de cor que e feta per 10 primer benefici de Sanct / Ypblit 10 qual obté 10 fill de micer Albanell / e fou la semana que comensi 10 diumenga que / contarem treze del present mes de nohembre del / present any ' 1530, y per la veritat fas 10 present albalri de mi mia a XXVI de noembra de dit/ any./ Gartia Govantes / maestro de cantolaO. Assignació del magisteri de cant de la Seu de Vic a Garcia Govantes, el 16 ditgost de 1532 Die veneris mensis et anni proxime dicti ad dictum Capitulum convenerunt sicut / solitum est qualiter die veneris infra annum conveneri Reverendissimus dominus Ioannes Tormo E~isco~us ac. Honorabili domini Ffranciscus Vivet. L L Petrus Puigventos, Baltezar Fontarnau, Hieron~imos / Ferreres, Baltezar Font, Gaspar Cathala, Ioannes Prat, Michael Vila, Ioannes Busquets,/ Ffranciscus Vila, Ioannes Puiol, Gabriel Campana, Ffranciscus Stanyol, Alfonqus / Castro et Raphael Domenech canonici Vicense ecclesie, qui in dicta / domo capituli congregati capitulantes capitulumque prefate facientes, celebrantes et representantes / unanimiter et conforme assienarunt et contulerunt officium maeistratus Q " cantus / venerabile Gartie Govantes presbitero diocesis Burgensis regni Castelle eius / sufficientia idoseitate et scientia a.ttenta per triennii a-die presenti com~utandum / iuxta formam oblieationem et conditionem in instrumento dict; officii institutionis / " positam de quae institutione constat in posse discreti Salvii Beulo notarii / publici Vicense auctoritate dicti Reverendisimi domini Episcopi die mensis iulii / anno predicto Millesimo quingentesimo tricesimo secundo. Que fuerunt / acta die mense et anno quibus superius et michi Ioanni Mamble presbitero porterio / dicti honorabili Capituli in presenti libro porterii contumari mandatalal. ''O íd., paper solt. ACV: Liber porterii 6, f. 63. JOSEP M. GREGORI Renovació de l'assignació del magisteri de cant de la Seu de Vic a Garcia Govantes, el 29 d'abril de lli36 Die XXVIIIP mensis aprilis anno quo supra fuit convocatum Capitulum per / me Ioannem Mamble presbiterum regentem officium portarie por Raphaele / Mambla fratre meo portario dicti Capituli in qua convocatione venerunt / sederunt et presentes fuerunt in dicta domo Capituli claustri novi ecclesie Vicense / predicte honorabiles Ffrancisco Vivet, Baltezar Fontarnau, Gaspar Cathala Ioannes / Prat, Ioannes Busquets, Ffranciscus Vila, Ioannes Sala, Ioannes Pui01 Sigismunldus Paratge, Gabriel Campana, Ffranciscus Stanyol, Ieronimus Pradell, Ra-Iphael Domenech et Ioannes Cases canonici ecclesie iam dicte, qui sic in dictaldomo Capituli convocati et congregati capitulantes capitulumque facientes celelbrantes et representantes unanimiter et conforme nemine discrepante attenldentes idoneitatem peritiam vocem ac habilitatem infrascripti Garcie Govantes / assignarunt et contulerunt eidem Garcie Govantes prebitero diocesis Burgensis / regni Castelle officium magistri cantus et cantorie maioris sive de cor0 / domini Episcopi noviter unitum et reformatum ipsum tanquam idoneum et peritum / in cantu plano organo et de contrapunt ac sufficientem ad intonandum / ratione dicte cantorie et docendum pueros sive corts ratione dicti magistratus / et alteris bone fame et honeste conversationis iuxta institutione et ordinatione / dicti officii magistratus de qua constat in posee honorabile Salvii Beu10 notarii publici Vicense die vicesima mensis et anni predictorum. Et de dicto officio per trienio / a die presenti computando ipsum per iuderunt et incontinenti facta dicta / assignatione et provisione dictus Garcie Govantes solvit supradicto domino Francisco Stanyol clavari0 Reverendisimi domini Episcopi tres llibris septem solidis / et sex denarios per iure a competenti assignationis et collationis / dicti officii et eodem instanti fuit sibi tradita possessio de catedra / cori domini Episcopi cantando et intonando ibi et de altari Sancte / Anne parato et de altari Sancti Michaelis etiam parato ac de scolam cantus dicte ecclesie prout de dicta possessione largus conlstat in posse Petri Pares notarii publici Vicense dicta die mense et anno / et michi Ioanni Mambla prefato in presenti libro continuari man~data'~~. ACV: Liber porterii 6, f. 70. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 75 20 Albar2 de Joan Borgunyó a I'Obra de la Seu pels seus beneficis, el 3 d'agost de lli40 Dimarts a I11 reberem de mossen Joan I Burgonyó prevere y mestre de I cant de la present seu quinze I sous y són per la Eibrica del I primer benefici de Sancta Elena I y Sanct Matia en las clastas I de la Seu per mort de mosskn Hierbnim I Castellar, en tatxa I11 11. pagua183. 21 Joan Borgunyó obtentor de beneficis en els claustres de la Seu, el 3 d'agost de lli40 Seu I Ioannes Burgunya presbyterum fuit provisus I de benefficio Mathie et Esteve in clausltris sedis Barcinone 1 per obitum Hierolnim Castellar I presbyterum184. 22 Joan Borgunyó proveii d'un benefici, el 3 de marc de 1542 Caldes I Ioannes Burgunyó presbiterum barcinonense fuit provisus de 1 benefficio Sancti Iacobi Maioris ecclesie Callidarum I de Montebovino 1 per obitum Ioannis I Vila presbyterum185. 23 Pagues de Joan Borgunyó per diversos beneficis de tany 1542 Diluns a VI111 reberem per mi de mossen Joan Burganyó / per 10 señor abat Cassador quatre liures per las fdbriques del segon benefici de Sanct Climent en la Seu 1 és en tatxa XIII s. y per 10 segon benefici de Sanct 1 Barthomeu en les claustres de la Seu és en taxa I11 1 tots per m~ort de mossen Joan ~ulner'~~. ACB: LL.0. 1539-1541(2), f. 71v. lS4 ACB: Llibre de las collations, 1537-1572, f. 19v. ACB: Llibre de las collations, 1537-1572, f. 31v. ACB: LL.0. 1541-1543 (I), f. 76. - - - 76 JOSEP M. GREGORI Joan Borgunyó obté un nou benefici, el Ili de febrer de lli43 Torra de la Vila / Nova / Ioannes Burgonyó presbiter magister cantus sedis Barcinone / fuit provisus de benefficio Sancti Ioannis in capella / turri de la Vilanova in parrochiali Sancti Cucufa / tis vallensis / per obitum Ioannis / Verdaguer presbiterum187. Joan Borgunyó actua de retentor de les capes corals Es veritat aue vo Tohan Bureonvó e rebut de / mossen Planella ro curador major dels ~hilvirsaiis hun du;atJPer comissió del Sr. / ~rdiachal~ranc y 10 canonge Spuny, 10 / qual a servit per a retenir les capes / del cor de mi propia a XXX de / noembre 1547-1 11. llllsl**. Albara de Joan Borgunyó pel ferreter Antoni Traner, abril lli49 Present mi Johan Burgunyó beneficiat / en la Seu a rebut mestre Antoni Traíner ferreter dels Sors. hobres dos / ducats dich I1 11. VIIIs. y són per nettejar y adobar 10 canalobre de lautó / del altar major y perque no sab escriure / mi a pregat fes 10 present 10 darrer / de abril 1549'~'. Joan Borgunyó curador del benefici de Sant Andreu, el 10 de maig de Ili49 Yo Johan Burgunyó prevere en la / present yglésia e rebut de vos / mosskn Pere Antoni Penella procuraídor major dels aniversaris comuns / de la Seu de Barcelona setze liures y dotze sous y són per la responsió fan I 10s dits aniversaris al / benefici de Sant Andreu 10 qual poselex 10 canonge Sagarriga y yo / com a curador del dit benefici com / conste de ma cura en 10 vicariat / del Sr. bisbe a XXI de desembre / 1548 10 modo de la rebuda és I que us haveu retenguda dita cantiltat recompensant ab 10s aniversaris fa dit benefici en paga I y porrata de major cantitat de mi / propia a X de maig 15491g0. lS7 ACB: Llibre de las collations, 1537-1572, f. 37v. 'I3' ACB: LL.A.A. 1547-1549, f. 80v. '13' ACB: LL.A.0. 1547-1549, f. 178. lgO ACB: LL.A.A. 1547-1549, f. 10. Vegeu també 1558 i 1559. MESTRES DE CANT A LA SEU DIE BARCELONA Joan Borgunyó renuncia a un benefici, el 3 d'agost de lli60 Item 10 dit die rebem de mossen Anldreu Vila set sous y sis dinés sóníper la fibrica del primer benefici / de Sancta Elena ger resigna del I mestre de cant mossen Joan Borlgonyó en taxa tres lliures1 I. Apoca de Joan Borgunyó a Martí de Villar, (del 11 d'abril de 1572 Apocha facta et firmata per venerabilem Ioannem Borgonyó / presbiterum magistrum cantus ecclesiae Barcinonae 1 reverendo domino Martino del Villar Episcopo Barcinonense in pretium notarius et scriptoris I infrascriptorum de septem libras decem solidis barcinonensis habitlis numerando me / quas recepit per manus honorabilis Ioannis Frexes clericus / barcinonensis et sunt pro salari0 seu iure, sibi competenti ratione possessio/nis traditis dicto reverendissimo domino Episcopo die presenti de 1 ecclesia et palatio episcopale...192 Joan Borgunyó llicincia a Pere Espacio per a ensenyar polifonia a través del seu nebot Antoni Bover, el 17 de febrer de 1575 Dicto die jouis XVII februarii / MDLXXV / Reverendus Petrus Spacius presbiter lusitaneus / per notari0 personaliter constitutus ante 1 presentiam reverendi Anthonii Bover in ecclesia / Barcinone beneficiati nepotis venerabilis Ioannis / Burgunyó magisteri cantus ecclesie Barcinone / per absentiam cuius a dicto reverendo eodem nepote licenttiam petiit ad docendam Barcinone quod/cumque genus cantus ac pro inde scolam in / dicta civitate publica habendum ac ibidem / et dictus reverendus Anthonius Bover dicto nomine / concessit eidem petenti licentiam petitam / per duod annos a die presenti in antea com/putandos193. 19' ACB: LL.0. 1559-1561(1), t. 52v. 19* ACB: E.M.N. 1572, f. 36. 19' ACB: E.M.N. 1575, f. 35 i Jaume Massaguer, 1575, f. 56. JOSEP M. GREGORI Andreu Vilanova elegit ajudant de Joan Borgunyó, el 10 de setembre de I584 Die lune X septembris 1 anno quo supra./Convocato Reverendo atque insigni Capitulo ... considerantes laudabilia servitia et seu ministeria per 1 reverendum Ioannem Burgunyó presbyterum et beneficidtum magistrumque cantus huiusmodi catedralis ecclesia aVtissimo ministrando a quadraginta vel quinqudginta annis citra impensa iam in erudiendis / pueris sive scolanetis eiusdem ecclesie auam in celebrdtione et dedicatione divinorum officiorum quam etiam alteris) volentes propter illius senectam aetatem ipsum a ldboribus quantum commode fieri poterit sublevdre servitiorumque in pensionis condignam seu / aliqualem remunerationem eidem facere delderunt et concesserunt atque assignarunt eidem / in adiunctum in dicto officio magistro cantus / venerabilem Andream Vilanova presbyterum / sibi gratum et quem experientia multorum / annorum rerum magistra ad huiusmodi officium / magisterii cantus obtinendum regendum et / exercendum idoneum habilem atque sufficienltem cognoverunt itaque dictus dominus / Ioannes Burgunyó omnia emolumenta mdgistro cantus competentia et per ipsum lucrari / quomodolibet solito integriter recipiat / nomenque magistri cantus retineat ipse / vero venerabile Andreas Vilanova predicltum officium magisterii cantus exerceat regat 1 et administret defferatque insignia per magis/trum cantus defferri solita prehenunti et prerogativis quibuscumque magistri cantus / gaudeat tam intus quam extra ecclesia quamdiu / vixerit dictus dominus Ioannes Burgunyó. post / ipsius autem obitum ipse in magisteri0 cantus / dicte ecclesie succedeat magisterque cantus sit / magisteriique officium continuare et exercere / libere et lierte possit et valeat absquam aliqua / alia sibi de super facienda provisione seum mdgistrum cantus electione et vita etiam durante / dicti domini Ioannis Burgunyó et iam / ex nunc curam habeat puerores sive scolanetuum / ipsosque erudiat in cantu et bonis moribus et / provideat in cibo et potu ut magister cantus / facere consuerit recipiatque ipse venerabile Anldreas Vilanova viam et singula emolumenlta per magistrum cantus rationem dictorum puerorum / sive scolanets in ecclesia Barcinone irlservientium / recipi solita curamque habeant interim domini / canonici ad hoc deputati videndi vade / habere poterunt et solvi dicto Vilanova / annuatim viginti vel viginti quinque libre / quamdiu vixerit dictus venerabilis Ioannes Burlgun 6 in adiutorium laborii exerciti et IJ admitnistrationis dicti magisterii cantus . lg4 ACB: E.M.N. 1584 f. 108 i Jaume Massagrrer, 1584, f. 130. MESTRES DE CANT A LA SEU DE BARCELONA 79 Andreu Vilanova elegit mestre de cant pel Capítol vigati, el 27 de juliol de 1554 Die veneris XXVII julii in dicto domo capitularii convocato et congregato I honorabile Capitulo in domo quo presentes ... facientes celebrantes et representantes attenta ut dixerunt / idioneitate venerabile Andree Vilanova musichi clerici assignarunt et contulerunt / eidem officium magistratus cantus dicte ecclesie Vicense eius sciencia idoneitate et periltia 1 attentus per trienium a die presenti computandum iuxta formam tenorem et obligationem I in instrumento dicti officii magistratus can tu^...'^^ Andreu Vilanova privat de la percepció de les d!itribucions per les disputes amb un altre beneficiat, el 20 de maig de 1572 Privatio de mossen Andreo Vilanova./ Per quant avien vingut a notísia del reverent Capítol les 1 qüestions y rinyes entre mossen Vilanova y mossen Monlcada beneficiats de la present església y que 10 dit 1 Vilanova era estat sabere y tenia la culpa I determinaren que fos privat com 10 privarem 1 de les distributions per tot 10 present y següent I die196. Andreu Vilanova obté una rectoria i un benefici Granada 1 rectoria sub invocatione Sancti Christophori I de la Granada quam obtinet Andreas I Vilanova-XXVII 11.1 Solvit Onofre Badau per resigna feta per 1 dit Villanova a 8 de desembre 1582 1 Solvit 26 ianuarii 1583 Andreas Vilanova per resignatio 1 Iacobi C~rdelles'~~. 195 A C V: Liber porterii, 1511, f. 18v. '96 ACB: Llibre de la Sivelkz, 1501-1624, f. 8v. '9; ACB: Lhhrc, de j2brfc~1. P~~que.r de uvacan/.r. 150 1 - 1598. f. 243v