Lluís Millet a Felip Pedrell - Epistolari -

Rece ca Musicolbgica VI-VII, 1986,1987, 261-342 Lluis Mille a Felip Ped ell -Epis ola i- M. DOLORS MILLET I LORAS L'epis ola i que p esen o, des d'aques es pagines, l'in eg en les ca - es de Lluis Mille ad e~ades a Felip Ped ell des del 1896 al 1904, algunes de 1907, 1909, 1912 i 1922, espec i amen , seguides d'al es sense da a de e minada.' Aques a col~lecció de lle es knciou les ac i i a s que du an un qua de segle desen o lla l'o eo Ca ala, unda el 1891 pe Lluis Mille i Amadeu Vi es. Mille , deixeble de Ped ell, pe qui sen ia una admi a- ci6 i espec e e i ables, esc iu al mes e, que des de inals d'oc ub e de 1894 es oba a a Mad id. No se si eco da a que pe aquell emps que jo ebia llicons de Vos , di e sos jo es en usias es o ma em un O eó Ca ala ... a a ens obem en bones condicions pe execu a les sublims composicions del segle d'o de la música eligiosa a Espanya. (18 de juliol del 1896) Ped ell ou, p ecisamen , el g an di ulgado de la música eligiosa hispanica del Segle d'O , i Mille enia en I'O eo Ca ala l'ins umen adien i pe ec e pe a les se es in e p e acions: Vic o ia, Gue e o, Mo ales, ... o en dona s a coneixe . Espe o -li esc iu en una ca a no da ada- amb e i able desig les no ícies sob e al a música eligiosa de nos es g ans mes es. La'c eació de la secció de senyo e es i nois a 1'O eó a se deguda especialmen a les ' Fo men pa ambé d'aques a collecció epis ola dues ca es de Joan Mille i Pages, ge na de Lluis i p esiden alesho es de 1'O eÓ Ca ala, que es di igeix a Felip Ped ell en nom de Lluis Mille : 20 i 23 de ma c de 1900. M. DOLORS MILLET I LORAS ganes de pode execu a degudamen aques a música sublim, exp essi6 la més al a del g an a ; així és que li ag ai é amb I'hnima o el que m'indiqui en aques g ne e. Vos e és el po aes enda d d'aques mo imen a Espanya, i no pas d'a a, que mol emps a que li é el co . A os , doncs, hem de ec6 e els que p ocu em p end e'n exemple. F ui de I'amis a i del guia ge de Ped ell ou el desig, el deu e de descob i les on s au en iques de la musica ca alana: Pe b nosah es el que desi gem és dona a con ixe ob es mes es de músics ca alans que com B udieu en els ((Goigs)) donin la pau a d'allb que e a l'escola ca alana d'aquells emps dels Vic o ia i Pales ina; pe aixb li es ima íem amb Anima o el que aci en aques sen i pe a nosal es ... (28 de desemb e del 1896). Ped ell ansc iu pe a la massa co al dues ob es del Llib e de Mad igals de B udieu, exis en a la Biblio eca de l'Esco ia1, i els Goigs a la Ve ge. Així eiem com, dins l'ambi de l'en i a , es o ja a a poc a poc -so a l'o ien ació de Ped ell- una au en ica labo d'es udi, de ece ca i di ulgació de la musica ca alana. L'any 1904, apa eix el p ime nume o de la Re is a Musical Ca alana, en el qual Felip Ped ell inicia una sk ie d'a icles sob e composi o s ca alans oblida s, encapGa- lada amb el í ol de Músics ells de la e a i, en aques sen i , Mille li esc iu el 13 de eb e de 1904: Ha ebu el segon núme o de la Re is a? L'hi ha em en ia ja. Hi ha 24 pagines de ex i enca a hem ingu de e i a -ne. El seu a icle a goig de eu e, amb aquell bé de Déu de I'ob a de Vila. En Pujol es a ansc i in el Bonjo n. Hi es a eng esca . Volem ana a l'a xiu de la Ca ed al a eu e si pesquem mCs coses de nos e canonge. La Re is a la a em so i el dia 10 de cada mes pe pode dona in o maci6 comple a de I'an e io . Amb aixb, enim emps de eb e I'o i- ginal ins al dia 25. Li ho dic pel seu go e n. La inali a de 1'O eÓ Ca ala és ambé el con eu i di ulgació del can adicional ca ala; egem-ho en una ca a del 2 de se emb e de 1896: ... si os ens es la ca i a d'ha moni za -nos algun d'aquells can s de nos a e a que é gua da amb an d'amo , el nos e ag aymen 6 a e e n. Ho a a? La labo de Ped ell com a musicoleg i composi o és elogiada i es imulada pe Mille al lla g de o l'epis ola i; ambé li comen a amb LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 263 e i able jus esa i ence o s els esde enimen s musicals que s'esqueien a Ba celona: conce s, c í iques, con e encies, e c. A p ime s de eb e del. 1897, Ped ell ou nomena , amb I'aco d unanime de la Jun a de l'en i a , Soci Hono a i de 1'O eÓ; així es palesa en i s'es enyien els lligams que hi ha ia de semp e en e el mes e i el deixeble, en e el músic o osí i la ins i ució ba celonina. C ec que és impo an de dona a conkixe aques es ex enses lle es de Lluís Mille a Ped ell que, jun amen amb els seus nomb osos esc i s, e idencien la se a ajec b ia musical i humana, ins a ui an poc coneguda i ap o undida, i que cons i ueixen, sense cap dub e, una base onamen al pe a la his b ia de la música ca alana de la se a epoca. Abans de clou e aques a b eu p esen ació, ull dona les g acies al S . Pe e A ís que ha ingu cu a de la ansc ipció en o og a ia mode na del p esen ecull epis ola , espec an -ne, pe b, les o mes i exp essions, a ui no usades, del seu es il. S . D. Felip Ped ell Mad id Mol S . meu i es ima mes e: P o undamen imp essiona pe la he mosa Missa de Vic o ia que l'amic Mas ens éu sen i a l'església de S . Pe e, i saben al ma eix emps que a la bonda de os : deu ha e ob ingu al joia, a os e em di igeixo p egan -li que em concedeixi pe mís pe a eu e cbpia de la que posseeix en Mas, que no é cap incon enien a deixa -me-la men e V. l'au o i zi. No sé si eco da a que pe aquell emps que jo ebia les sa ies llicons de os e, di e sos jo es en usias es o ma em un O eó Ca ala, que g a sia a Déu ha ma xa a an i com que úl imamen l'ha em eng andi amb una secció de dones i una al a de nois, ens obem en bones condicions pe a execu a les sublims composicions del segle d'o de la música eligiosa a Espanya. 264 M. DOLORS MILLET I LORAS Pe aixo li ag ai ia mol íssim que em donés no icia d'alguna al a Missa de Vic o ia, Mo ales, o Gue e a, au o s que he ap s d'es ima amb la se a excel4en publicació ((Hispaniae schola musica sac a)). Alguns dels mo e es publica s en aques a ob a els enim en es udi a 1'O eó. A a pe doni, es ima Mes e, an a mol s ia; si m'he pe m s de moles a -10 ha es a comp an amb l'en usiasme de V. pe a l'a no- ble, en usiasme que ha encomana a sos deixebles i en especial a aques son més humil i admi ado Lluís Mille Ba celona, 18 juliol 96 Ma di ecció: O eó Ca ala, ca e Du o Ba celona 2 se emb e 96 S . D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: C eien -10 de e o n a Mad id de ses excu sions d'apos ol de la bona música, li esc ic p ime amen pe a dona -li les més exp essi es g acies pe la música de Vic o ia que os ha ingu la bonda d'en ia -me. L'O eÓ Ca ala pe mi jsi de sa jun a di ec i a m'enca ega que exp essi a os son p o und econeixemen . Més enda an penso demana -li alguna de les composicions dels p og ames de les con e ncies de l(c'A eneo)) de Mad id. Dic més en- da an pe que a a enim eina lla ga, ja que ha em comenca els as- saigs de la Missa de Vic o ia i a se possible la can a em da an de la Mo ene a el dia 11 d'oc ub e en una g an es a que p epa a 1'Apos o- la de l'O ació pe a solemni za la inaugu ació d'uns monumen s a ís ics que s'aixeca an al camí de la Co a de la Ve ge, eco dan cada un un mis e i del san íssim Rosa i. Se a es a g ossa i e amen ca alana. La música de Vic o ia ha de essona ample en la ca ed al de nos es mun anyes! A a que he comenca els assaigs d'aques a Missa, com c eix ma admi ació pel g an geni que c ea al ob a! Quina majes- a en aquelles onades de mis icisme! I quan de em o s els qui enim una mica de sen imen a ís ic a qui com os essusci a aques s ins dels a xius polsosos de nos es ca ed als! I les dues ob e es que os LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 265 ha en ia a I'O eÓ, sob e o aquell esponso i, quin sen imen més ondo i i ica el ex lla í! IXu li pagui, que bé s'ho me eix. A a ull demana -li un al e a o i agi suman . Com os : sap, 1'O eÓ a néixe p incipalmen pe a coope a al enaixemen del can popula ca ala; pe aixo no hem descuida mai el con eu de nos a can~ó. Aques any sob e o penso eixampla el possible el epe o i del gene e; a a bé, si V. ens es la ca i a d'ha moni za -nos algun d'aquells can s de nos a e a que é gua da amb an d'amo , nos e ag ai'men o a e e n. Ho a a? La col~lecció de os e és p ou xamosa pe a pode ia . Li con es o que en aques a demanda hi en a una mica l'o gull de pode esc iu e son nom en nos es p og ames. Si ens ol e aques a almoina, pensi que po disposa de les eus d'homes, de dones i de nois. La essi u a dels nois és mol modes a; en gene al no passen del mi del qua espai. En i, amb aques s elemen s os : aci el que ulgui que o se a ben ingu . Oida! Jun amb aques a hi a una lle e a pe qu : ingui la bonda de subsc iu e 1'O eÓ Ca ala a la ((Re is a de Musica Religiosa)) que os : di igeix. La subsc ipció d'un any comp an des del p ime núme o. Pe co eu eb a en un paque ce i ica els dos mo e s de Vic o ia. I a a p ou moles a -10 pe a ui, i c egui'm son més ag ai' amic i ad- mi ado Lluís Mille 21 sep. 96 S . D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: Admi ables! Ahi acaban I'assaig de la a da, que essen es a ap o i a em pe qu : els nois de ni s'ado men, ebi sa ca a amb els Goigs; amb e i able ansia ob i em la ca a, i ja els enim! Alguns co is es dels que llegeixen més apinya s p op de la pa i u a ... es igué em cosa d'una ho a assabo in -10s. La imp essió quan a mi ou onda. A la ni , en No elli eia el Hamle , i a bona e no olia pe d e'l, més es a a an sa u a d'aquella música i m'hi o- ba a an a ple que aig ole co a -la i... deixi en Shakespea e de banda. La imp essió es k ica la enia ben bé a dins, no en olia d'al e. 266 M. DOLORS MILLET I LORAS Un pa en , un de casa ha ia ingu a eu e'm i se m'ha ia e seu; no l'ha ia de eu e a o a pe un anglb enca a que os Shakespea e. No li can a é jo les excel.lkncies d'aques a ob a que no en sé pas com os k; solamen li di é que no sé quk admi a més si la majes uosi a de la p ime a o nada, les delicadeses de con apun de les es o es o el pe i agmen i canon en e el con al i baix dels qua e úl ims com- passos. Vaja si els can a em! Pe o, escol i, me'ls ha en ia sence s, eh?; hi ha més lle a que a amb la ma eixa música? Ja a a el a o d'en e a -me'n. Un dub e inc: en la pa de eno , en el e ce compas abans d'acaba la composició, al segon compas del canon en e el con al i baix a el següen : és que es a con o me a la pa i u a o iginal aques aco d de quin a augmen ada en de dominan ? O s'ha de subs i ui el si úl im del eno pe un la? Faci el a o de saluda i eg acia el bon a e que s'ha p es la molb ia de ansc iu e la composició. Déu li pagui. L'endema d'ha e esc i a os : que no ha íem ebu els ((Bole in)) compa eixen; amb aixo dema li eme é els no amen en ia s, donan - li les més exp essi es g acies. És una e is a in e essan issima on s'hi eu la mh de os k. A nosal es ens eia e ade a al a. El que diu de e -nos eu e les a xas (?) a Mon se a , ho he di als amics i ja po comp a que als o eonis es els ag ada ia, pe o em sembla que ni de e aixo no ind em emps, pe quk se a un dia de ebombo i. Quan sigui imp ks ja li en ia é un p og ama. Aquell dia segu amen I'O eÓ es ena a el pendó; és di , pendó, una espkcie de senye a a l'es il de les que usa en els eis d'A agó en les g ans solem- ni a s. I pe quk uc i iqui més la nos a ob a, la a em benei , que jo c ec que si Déu es a amb nosal es ambé hi es a a l'a . Pe ce , que enca a no inc la lle a pe a l'himne que ull e pe a di ac e. Quina einassa! Ja que os k ho ol bé hau em de e -ho. Hi hau a ((Ca alanesques)). Veig que els de Bilbao s'espa ilen; doncs nosal es ambé hau em de e -ho. No és e i a ? Ja en pa la em un al e dia. Pensi a en ia mad igals ca alans de l'es ima B udieu; es p ecís que nosal es els can em, oi? LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL 267 C egui en el espec e i amo de son se ido i amic d'anima Lluís Mille Adjun an els Goigs; es an copia s. A ui, assaig. 4 O eó Ca ala Ba celona 27 se emb e 96 S . D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: To a a an ; els c Goigs), a an un magní ic e ec e. Dijous passa aig ésse a Mon se a , on egi el P. Guzman que em digué que ha ia ebu la ca a de os k. Di S . diu que l'o ganis a del mones i és mol elle i no é humo d'es udia coses no es; amb aixo, que ens enca eguéssim nosal es ma eixos de l'o gue. Aixi queda em; mon amic el subdi ec o de l'O e6 J. Ma. Comella, coneixedo de 1'Ins umen se a a ca ec de di a eina. El P. Guzman no em sabé di els in e ludis ecomana s pe os k. Amb aixo li ag ai- em que ens esc igui. Aixi ambé el lloc de la Missa on s'han d'in e - cala . Les belleses de l'ob a de Vic o ia an eien elleu. Aques a admi able musica em é el co oba . L'amic Mas em deixa a uns quan s nois de sa capella pe a e o ca les sop anos. Mol s son els socis p o ec o s que énen a sen i els assaigs, quedan o s ondamen imp essiona s. Els ca alanis es es an embabieca s amb els ((Goigs)) de B udieu. Sob e o , pensi en els Mad igals ca alans, pe quk el dia de S a. Cecília pensem e una e llada (al ma í po se la missa) de Musica del segle se zk, p esen an pe p ime a egada a Ba celona la secció de senyo e es; amb aques es ha em assaja ja ((0 os omnes)) que os e é en la col.lecciÓ de Mo ales pe o que segons he llegi en el ccBole in)) ha esul a de Vic o ia. Aques plany de l'amo c is ia és senzillamen sublim. En assaig ambé c Jesu dulcis me no ia),, e ade amen dolcissim, i el celes ial c A e i go sanc issima)) de Gue e o. A a a é eu e copies dels dos mo e s de Vic o ia que os k ingué la bonda d'en ia . A aixo a egeixo els c Goigs,) i algun mad i- gal de B udieu; quk li sembla? 268 M. DOLORS MILLET I LORAS No oblidi la p omesa que ens é e a de les cancons. Pe amo de Déu! Repe eixo que la es a de Mon se a se a una solemni a a is ico- eligiosa que a a so oll. El monumen causa de la es a (un g an San C is dominan un dels cingles del ca ni de la Co a) se a una ob a supe ba. Fins les g alles essona an pels ai es mon se a ins ocan les ocades més ípiques ca alanes. To ca ala. Visca! Pe qu : no hi e? Vingui, ingui, a espi a pa ia. Pensi en quk li deia en una an e io de la lle a dels c Goigs)). Dispensi, es ima mes e, an amoino i c egui en el espec e i amo de a mm. amic i admi ado Lluís Mille Ba celona 7 oc ub e 96 S.D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: Ja hi som a p op. To s eballem amb e pe a la g an es a. Al co d'homes i nois s'hi ha a egi el de senyo e es amb les quals pod em can a els goigs a baix en l'església i als claus es en la e llada; o s plega s em unes cen in -i-cinc eus. Els dos u is de la o nada an un e ec e so p enen . En els soli de l'es o a hi he iplica les eus, ian les de imb e més delica en can a sumamen piano i lliga : és deliciós. La Missa a segu a, pe o em al a emps pe a e can a bé a cada co da, pe a aseja co ec amen el 'melos. Enca a queden uns quan s dies; hi a em el que pod em. Abans de la benedicció de nos a senye a olia e can a el ((Jesu dulcis me no ia,) pe o no sé si se a possible assaja -10 degudamen . Desp és de la benedicció can a em un himne que jo he e ex-p o és pe a homes, dones i nois. Quina e gonya ha e de eni la ba a d'al e na amb en B udieu i Vic o ia. En la Missa hi hau a Cabezón. En Comella é escolli s agmen s d'en e els que os : a indica . Acaban la missa, a la placa i assaig gene al de 1'Himne pe a can a en l'ac e de descob i el Mis e i. L'himne és de l'amic Vi es; és una melodia ample, popula , e a ex- p essa pe a un g an uníson. Alla a la placa es epa i a ... i o hom que can i! Ha en dina , o de g alles i mun anya a all a la benedicció LLUÍS MXLLET A FELIP PEDRELL 269 del Mis e i i o hom g an himne que essona a majes uós en la sag ada mun anya. Al esp e, la e llada als claus es cobe s pe una ela. Allí hi hau a discu sos, alguna poesia i nosal es can a em els c(Goigs)), els dos himnes i canGons de la e a. I desp és a la ma eixa ni baixa- em la mun anya a ossega s pel p osaic e oca il, pe o din e el ons de la pensa hi passa an com a an asmes els eco ds del dia i I'escal del co ens demos a a que hem e quelcom digne de e un home. Si ebés la lle a dels ccGoigs)) a emps mi a ia de e -10s inquibi en algun a icle encomias ic de la bona musica que anem a e a Mon - se a . Hau ia de publica els ccGoigs)) sence s a ia o e -nos la ca i a quan pugui de deixa -nos-els copia ; i els Mad igals ambé. Ja pensa en les can~ons? No és e i a que som insupo ables? Fins a una al a. Men es an , c egui en la ene ació de son a ec uo- síssim i humil amic de co Lluís Mille S . D. Felip Ped ell Mol es ima mes e; La es a de Mon se a esul a. La gen ada e a immensa; hi ha ia qui deia que la ge nació sob epuja a a la de l'any del Milelena i. Les celales essa en. Els ac es eligiosos esul a en amb o a se ie a ja que la g an majo- ia dels pe eg ins e en gen senzilla del camp que ha ien ingu de o s els ind e s de Ca alunya gua dan enca a dins del co la b asa encesa de la e sence a dels seus a is. La classe mi ja de la ciu a i ambé la pa ilelus ada i l'al a hi enien ep esen ació impo an . L'a , ja ho podem di , hi éu un pape llui'dissim. La g a e a de Vic o ia i B udieu en ona a jus en l'església mon se a ina po an a l'espe i ai es d'immo ali a ; i en so i a o a el imb e e d i ag es de les g alles dona a més bla o al cel i eia ganes d'ab a~a o hom. La Missa, sense ésse en esa pe la gene ali a , s'imposa: ccAixo és es any)), deien ccpe o a de oció)); aixo, en boca de gen de mun anya diu més que o el que han di nos es admi ables c í ics. Jo en aig queda con en , sob e o del Ky ie, Glo ia i Sanc us. 276 M. DOLORS MILLET I LORAS Espe an , doncs, que os : se a gene ós amb nosal es com ho ha es a ins a a, queda de os e espec uós amic i admi ado Lluís Mille O eó Ca ala. Ba celona. 4 gene 1897 S. D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: Dispensi'm la a danca a con es a sa es imada lle a del 12 del p.p. Són an es les coses que haig de e que no puc compli com deu ia amb qui inc obligació de compli . El dia de Nadal (que li desi jo que hagi passa bé) anuncia em pe p ime a egada la Capella de S . Felip Ne i. Can a em el Ky ie i C edo de la Missa del Papa Ma cello i el es o de la ((0 quam glo io- sum)) de Vic o ia. En l'o e o i can a em el magní ic mo e ((0 mag- num mis e ium)) del ma eix. Tenim, doncs, ja undada una Capella. A a els mes es de ídem no pod an di que ens iquem alla on no ens demanen. Quina abie a! Pe a a enim de e la es a dels ad oca s el dia de S . Ramon de Penya- o can an la Missa sence a del Papa Ma cello. Fo ma em una massa d'uns ui an a indi idus. Aixo se a a l'església de S . Jus . Desp és enim comp omesos uns une als pel dia 25 ha en -nos demana una missa de Vic o ia. Pe aixo és que old ia eni ja la pa ició e a copia pe os e. Li ag ai é doncs, si no I'ha en iada, me la eme i o segui i digui'm quan li dec pe a en ia -li l'impo . Ja eu que la cosa ma xa. Ja cal que ens a mem bé, pe quk la gen e a de capella es a que bu a. Aquella bona no ícia que li olia dona emps en e a consis ia en les LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL 277 g ans p obabili a s que hi ha ia d'adqui i pe a nosal es la Capella de S . Jaume. Sembla que el ec o ingué po que éssim música massa se iosa. Alaba sia Déu. Diumenge inen em un conce dedica als p o ec o s. Hi can a em el Mad igal d'en B udieu. Resul a deliciosissim. Quina inspi ació i quin a . L'al e dia el a sen i en Sunyol i a di que e a el millo que can a a 1'O eÓ. Jo no ho sé, si és el millo . Sols sé que és un documen impo an issim que dóna e d'un a ca ala que ins a a ens e a ben desconegu . Pe a pode -10 epe i , un mes e en Gai Sabe ens ha e dues es o es més, imi an I'es il de la p ime a. Es a mol bé. La lle a o iginal no ha em pogu oba de qui és e a. Magní ic, l'ul im omo del c Tea o Li ico)). L'he llegi o i es ic decidi da -ne a coneixe alguna cosa. L'espanyol que no ag aeixi a os e el que es a en , no é e gonya. Escol i: en Bassa, que é alguna cosa amb lle a ca alana, no ho pod íem ob eni ? pe que aquell minue és mol he mós. Es ic en usiasma amb les cancons gallegues que m'en- ia 1'A ana. Li he esc i i en ia les ccca alanesques)) com a mos a d'ag almen . Les c Baladas)) d'en Mon es m'han ag ada . Un al e dia en pa la em. Pe a ui no inc més emps. Déu li doni o ca anys de ida. Lluís Mille Ba celona 3 eb e 97 S.D. Felip Ped ell Amb mol a sa is acció, es ima mes e, li aig sabe com I'O eb Ca ali en jun a gene al celeb ada a pocs dies p engué el bon aco d de nomena a os e soci hono a i de nos a es imada socie a . Aques aco d que ens hono a ou p es pe aclamació, essen un deu e que eníem con e amb l'a is a ca ala que més ha eballa en o s sen i s pe a l'a noble. D'ag almen ambé ho és, pel mol que ha e os e pe a nos a modes a associació. Digni's os e accep a -ho almenys pe la bona olun a que ep esen a. Seguim eballan en música poli onica. Ha em llegi ja l(('Ecce quomodo)> de Vic o ia i no cal di -li que l'e ec e audi iu ha sob epuja el que ha ia e a la is a. Tenim ambé en assaig el (<Duo Se aphim 27 8 M. DOLORS MILLET I LORAS clamaban )) pe a eus blanques del ma eix au o al ma eix emps que el c Dulcis memo ie)) i que l'c A e Ma ia)) de Pales ina. Ja ind é p esen l'edició Pus e pe qu ? ealmen no m'acon en a gai e I'edició d'en Bo des. Abans d'adqui i al es ob es ens con ind ia mol eni les composi- cions d'en B udieu i Pujol que os ? bonamen pogués en ia -nos pe així pode e l'esbós dels p og ames pe a la Qua esma. Adjun oba a una ca e a pe a e cob a l'impo de la subsc ip- ció a la ((Re is a)). Els nos es c í ics! Són capaGos de desco a ja o hom que no sigui un Ped ell de olun a de e o, que o a la ida que eballa amb san en usiasme componen ob es no abilissimes, desen e an ins, enlai an la humil can~ó popula a les al u es del ((D ama Li ic)). Els nos es c í ics!. Si no essin abia, a ien as ic! A an , mes e: no se n'adoni d'aques s gase ille s a ossai es, p e- ensiosos i pob es d'espe i . Oh! i si a a egés os ? una colla de li e a s, pin o s mode nis es mo a s i esblanque'i s com aspassen amb sa is a inissima d'il-lumina s ins on a iba Bee ho en i el di cu que enia Wagne ! i com enen conscikncia de les elucub acions mode nis- es ha moniques dels F ankis es! Li sen en un co d'un de la colla, que c ida pe comp es de can a : ah! quina empen a!; si desa inen quin mis e i! C egui que si hi ha bona e, són dignes de llas ima. I a a ins una al a; c eguim semp e de o amic i admi ado Lluís Mille LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 13 O eó Ca ala. Ba celona 9 eb e 1897 Ben olgu mes e: Mil g acies pels magní ics mo e s d'en Pujol. Tan la mane a de e d'aques au o com els Goigs de B udieu des- mos en que en e a ca alana hi ha ia excel-len escola poli onica. De os k p incipalmen ha de eni aques a esu ecció glo iosa. Nosal es pe la nos a pa a em el que pod em. Jo pe la me a pa ja aig enca ega no a mol a un o ganis a de Balague que egi és l'a xiu de I'an iga església con en d'alli on en Jaume d'U gell (el disso a ) ha ia e sa esidencia. De momen , m'han en ia a di que han oba mol a cosa mol bella; els he ecomana pe a a que m'en iessin llis a d'au o s i a eu e si pe l'es iu hi em una passada. A a, unes quan es consul es sob e els mo e s d'en Pujol: en el (&a- ba Ma en) m'ha es anya la quasi cons an essi u a del con al col-locada sob e el sop ano. No igno o que mol es egades és pe la majo elegancia melodica de la pa ocal; pe o no esul a més con al el sop ano que l'indica pe aquella eu? Al ma eix emps, al inal del ma eix c S aba )) m'ha so p bs la ma xa del baix en oc a es amb el con al ; es a equi oca ? En l'o iginal desso a els compassos dub osos he esc i el que em sembla que po e el baix. A a os e di a. Espe a é que os e ingui la bonda dea con es a -me pe a e eu e les copies pe comenca de seguida els assaigs. L'ccEcce quomodo)) em c eix pe momen s. Haig de con essa que de momen no aig ende ina la po ncia a e ado a d'aques mo e o esponso i. Les lla nades con inues de os e no han ajuda poc pe qu a l'ul im ende inés el p o und li isme que se'n desp en, digne de la Biblia. He ingu una e i able aleg ia amb la no icia que em dóna del P oleg dels ccPi ineus>>. Només he ingu una mica de gelosia de no pode e el que an a I alia pe a hono a com se me eix a os e. Ah, si a 1'O eÓ inguéssim p ous mi jans pe a e cosa semblan . De o es mane es, alguna cosa podem e i si os ingués la bonda de eco - da -se de la p ome enca que ens a e , o almenys indica -nos alguna de les se es inspi acions pe que I'O eó pogués can a -la en son epe - o i, ind íem un mo iu més d'ag almen en e s os e. M'he aleg a mol issim de eu e I'es udi sob e Vic o ia en la ((Re is- 280 M. DOLORS MILLET I LORAS a)) pe qu : se'm eia una mica di ícil de oba aquí a Ba celona la c Con empo anea)). Sens es més que a ini a a de momen , queda de V. com semp e amic de co i admi ado Lluís Mille O eó Ca ala. Ba celona 3 1 ma ^ 1897 S.D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: Mil enho abones pels seus exi s a I alia, que han es a una lli~ó pe a an s espanyols que galla degen o ho a de g an pa io isme. No cal di -li que o 1'O eÓ n'ha sen i g an goig. Escol i: pe que ha passa pe Ba celona com ugi iu escapa ? Tan poc ens es ima? Adjun li en io el p og ama de música eligiosa del conce públic que dona em si Déu ho ol, diumenge p op inen al Lí ic. Ja eu que enim pi ; pe o, que dian e!, mol se a que algú o al e no hi dis u i. Pe a a li haig de di que el p og ama ha c ida l'a enció i que quasi o es les llo ges ja són enudes. Segu amen os : es anya a no eu e inclui'des als p og ames les composicions d'en Pujol; pe o c egui que no ha es a sense ecanca i que a la més p oxima ocasió possible les a em sen i . Els mo ius de l'omissió han es a p ime amen pel poc emps que queda a ja pe a es udia -les degudamen i quan aig eni les copies co als ja es a em engol a s en l'es udi de les al es peces poli oniques; i segonamen pe pode e cab e al p og ama alguna composició de onali a mode na. La impo ancia dels co als de Bach, qui no la econeix? Els dos que he escolli són admi ables. LdA e e um)) de Moza c ec que se i a com a epos pe als que no en in gai e en la comp ensió del sublim Vic o ia. Al10 de Be lioz és una no a idil-lica que no deixa a de se simpa ica. LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 28 1 Em sembla que el p og ama no és dolen , oi? Vaja, que os no es po queixa de Ba celona. Ahi la Gay i en Laype a (an ics cop o es- so s a l'O e6 i que se'n an ana pe que olien mana més del que con enia a la socie a ) an execu a amb algunes eus L' A e Vi gon de Gue e o; diumenge a la a da nosal es omplin de musica poli o- nica les o elles de la gen , i no ha en -n'hi enca a p ou a la ni en la Socie a Ca alana de Conce s l'amic Mas da a una al a audició de musica eligiosa, la p ime a pa poli onica, la segona mode na. Em sembla que en a em un xic massa. Es ima mes e: no aci el so d. L'O eó ol can a alguna cosa de os e, si po se popula , millo ; si no el que os e ulgui, nou o ell inkdi o publica ; os k indiqui. C ec que acabo el pape ; ja li esc iu é l'kxi o el pa a i del conce . De o es mane es men e os e no dub i de mon en usiasme pe l'a digne de l'home, queda a con en son a m. amic i admi ado Lluís Mille 5 ab il 1897 Mol es ima mes e Ped ell: el conce ou un xi , cosa que no deixa de se una so p esa pe a mi. Figu i's que s'hague en de epe i se o ui peces. El ea e, ple; la gen , a en a al més pe i de all. Vaja, ha em guanya el ple . Al segon nume o del p og ama (suposo que el a eb e, que jo li aig en ia jun amb una ca a- elici ació de son g an xi a I alia) el públic ja s'escal a; aixo que al comencamen enia jo les noies espan ades. L'AlSleluia inal a se aclama . Els co als de Bach s'imposa en de alen ; 1' A e e um )) de Mo- za , epe i ; In mon e Oli e i)) a se ap ecia en o son alo , essen una de les peces que imp essiona més la gen ; 1' Ecce quomodo)) apa o , si bé em sembla que no a se ap ecia del o , a pesa dels meus es o cos. B udieu, epe i , essen es eja mol més que el dia de S a. Cecília. La peca de la segona pa ou I'c O os omnes)), del més ben 282 M. DOLORS MILLET I LORAS execu a del p og ama; en cap assaig m'ha ia so i an ben accen ua . De la Missa no cal pa la -ne, el Glo ia aixecan el públic. To plega una g an sa is acció pe nos e O eó. Amb aixb, no es pensi que 1'O eÓ sigui una massa co al pe ec a, ni mol menys. Hi ha elemen s mol end es, i eus.. . mol poques; pe o l'en usiasme pe pa de o s po mol . En Sunyol a ui s'esb a a amb un a icle en usias a, que ja li en ia- é. En Rod íguez d'Alcan a a a di a un amic que de mol emps no s'ha ia e a Ba celona una es a musical an no able. En Sunyol p epa a un a icle i ula una cosa així: ((La música eligiosa en el ea e i la música ea e en l'església)). Que es p epa in els Ma acos. Res més pe a ui; solamen que ebi una ab a~ada de son amic de co Lluís Mille Ba celona 5 ab il 97 Ba celona, 21 ab il 97 I S.D. Felip Ped ell Vene able mes e: Mon ag a'imen i el de 1'O eÓ pe ses enho abo- nes. Són els enco a jamen s de os : que han d'in lui p incipalmen pe qu : adelan em el camí emp ks. Un dia o al e ha de se que 1'O eÓ se eixi pe qu : os : digui coses no es dels au o s ells-nous. Fó a g an o gull pe a nosal es. No en demani, de coses no es sob e música als c í ics d'aques a e a. En Sunyol amb o a sa bona olun a , de egades n'engega unes! Pe b enca a g acies, pe qu : a ell se deu mol a pa del ebombo i que hem aixeca ; ins I'c Esquella)) pa la de música eligiosa! L'O eó, desp és del conce del Lí ic que p oduí imp essió ondíssima a mol es animes a is es que hi assis i en (en Rossinyol del Cau Fe a mode nis a digué que mai no ha ia ebu imp essió més o a) epe i em quasi o el p og ama a l'A eneu, i com el saló de di Cen e e a pe i pe la mol a gen que desi ja a assis i -hi la sessió ingué lloc al Tea e P incipal. LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 283 L'A eneu ecompensa I'O eÓ amb una g an medalla i un diploma d'hono . El dijous san a la a da ana em a San Felip Ne i. Can a em: ((Jesu dulcis>>, ((Mon e Oli e i), Pales ina, Benedic us del ma eix, d'una col.lecciÓ de la casa B ei kop i el ((0 os omnes),. De quina mane a més admi able lliga a aquella música en an solemne diada! Els pa es elipons an queda eng esca s i no eig di ícil que d'aquella solemni- a en esul i alguna cosa mol p ac ica, de g an ascendkncia pe a I'a eligiós a Ba celona. Ja el posa é al co en . En Mas a e una a da de Di end es San mol maca: el que a imp essiona de alen an se els ((Imp ope is>) de Pales ina; els dos co s eia magní ic e ec e. L'amic Mas és l'unic dels mes es de Capella que es po a dignamen . IPe o, pe quk no a més so in coses sem- blan s? Reb a algun al e pe iodic; en un a icle d'en Sunyol hi oba a p ojec es a ibui s a 1'O eÓ de can a la Missa Papa Ma cel10 i una Se mana San a a San Felip Ne i pe l'any que e; de o aixo, pe a a es més que p ojec es. To el que hi hagi de segu ja I'hi esc iu é. Com que els ins pels quals ou c ea I'O eÓ i en cap a la música popula ca alana, més que cap a al a b anca musical, pe aixo no podem abusa donan musica poli bnica massa seguida. Pe aixo con ind ia mol pode can- a algun mad igal d'en B udieu. A eu e si ens a la ca i a d'en ia - nos-10 ben a iade ... pe quk es ic que aques mes e hi ha d'en a en bon peu din e aques gkne e ... pe quk els Goigs en en de ple en el gkne e popula . !Quina so p esa, es ima mes e, el dia de Pasqua! Ha de sabe que uns quan s amics de I'O eó é em una excu sió pe la mun anya; aga a em el en ins a Aigua eda; baixa em i ja en a an- ca em amb els ca nalle s amb les cames gua nides de pica ols i al so del labiol ballan un balle d'aquells esquí ols que egalimen inno- ckncia mun anyana. Nosal es ana em de camí ins a Tagamanen , un pic mol al d'una de les b anques del Mon seny. Oh, ens digue en, alla p ou oba eu una colla de camalle s que ho an p ou bé. Au, nois, cui em-hi; a eu e si els a epleguem so in de missa. I ala, mun anya amun , amun , espi an aquelles olo s o es dels boixos i pinedes. !Oh, mes e, saba de pa ia; au, amun ! Quina es a majo pels sen i s! Ah, aixo és ca ala i es més! Quines ondalades! I a mida que ens ana em enlai an , quines sa danes de mun anyes! Pe i a i- ba em al pic: un mo o eganyan enlai e. Cansa s, sua s. Reposa em la is a pe I'ho i zó. Pe un cos a , alla al lluny els Pi ineus co ona s 284 M. DOLORS MILLET I LORAS de pu íssima neu; cap al sud, la se alada de la cos a, i pe un o a se eia la (( omba del jueun. Desp és de aspassa una placa o mada pe l'església, el ossa , ec o ia i un es ablimen on enen de o , amb el ce ell ple de llume es sola s en a em a l'església i... Ma e de Déu!, desp és de no sabe si gosa o so i escol an unes eus c idai es o es en engué em que amb aquella onada ípica de Goigs hi deien la lle a dels goigs d'en B udieu. Sí, senyo !, la ma eixa!; enca a el poble la gua da i en . Jo inc una copia de la onada i un amic a eu e copia de la lle a, que es ic p omp e a en ia -li si ho desi ja. Magní ic l'himne dels Almoga e s, pe b quan disposa em d'o ques- a pe a execu a -ho?; i la dona capac de dona son degu elleu a aquella alen a melodia?; són incon enien s g eus que di icul en pode - ho execu a pe a a; que li sembla? Po se I'he amoi'na ja p ou; un al e dia con inua é pe qu : inc al es coses pe di -li; men es an c egui en I'amo i espec e de son humil amic Lluís Mille 5 agos 97 Mol es ima mes e: Li demano pe dó pe ha e es a emps sense esc iu e-li. Pensi que mol es egades he olgu e -ho, pe o la mol a einada que he ingu ins a a me n'ha p i a . Ja ha is que I'empen a que dona em la Qua esma passada, la cua que ha po a : les dues audicions de la Missa de Vic o ia a S . Felip Ne i i la del Semina i en la es a del Sag a Co . Quan als Felipons, els enim guanya s; allí ja no es a es a ni es e a que, si no o s, uns quan s de l'O eÓ no hi anem a e música poli onica. Aixo no pa a a ins que es o ma a una Capella model que can i solamen la música digna de Déu. Aixo ja ho an p e eu e els mes es de capella en eu e que ens ha íem ica a S . Felip Ne i i ja es po pensa el olle- olle que s'aixeca: que en aques a música no hi ha inspi ació, que no a enlloc, e c. e c.; en una pa aula: enien po . Pe més desg acia, en Ma aco dóna una audició de la Missa de Vic o ia i a ado mi la gen ; desp és LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 285 els canonges I'obliguen a desen e a un llib e de Misses de Gue e o i n'assagen una i no I'en enen, deixan -la do mi en el polsós a xiu. Pe o la bona causa guanya e eny. La c ida que ens e en al Semi- na i ho p o a. La es a ou o gani zada pe I'elemen jo e de la casa i els més eixe i s de la colla son en usias es de debo de la es au ació de la bona música eligiosa. A l7O eÓ comencem d'es udia la Missa del Papa Ma cel10 i enim la in enció d'es ena -la aques es iu segu amen al Masnou. Ja n'hi dona é no icies. Din e d'uns quinze dies el ind a a saluda en eixa sa esidencia un amic meu, soci co is a de 1'8 e0, en usias a de co de nos a ins i ució, que li a a en ega d'un pe gamí on cons a I'aco d que p engué 1'0 - e6 de nomena a os e soci hono a i. P engui la bona olun a i egi en ell una pe i a mos a del p o und espec e que sen im pe os e. Aques senyo es diu Angel Bone ; és un bon xico a qui es imo de debo. Res més pe a ui sinó que ja sap el que l'es ima i espec a s. a m. s.s. i amic Lluís Mille Ba celona, 5 agos 97 El Masnou, 23 agos 97 S.D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: Es ic con en íssim que li hagi ag ada el pe i obsequi que I'O eó li éu com a pe i a mos a del que l'es imem i espec em. To s ag ai'm les ases d'a ec e que os e ens dedica en sa úl ima i c egui que a la més p bxima ocasió p ocu a em demos a -li nos a admi ació amb e s de més impo ancia. Celeb o que s'hagin en s amb en Bone . Ell m'esc igué ambé p en- da i con en de l'en e is a que ingué amb os . Jo li esc ic ecoma- nan que li ap o i i les ecomanacions pe en Mon es i A ana. T obo magní ic el ema que ha escolli pe a la se ie de llicons a la 292 M. DOLORS MILLET I LORAS is que aques senyo é mol bon nas. En una al a n'hi pa la é ex ensamen , de o aques assump e impo an issim, que me eix capi- ol a pa . Aques a ca a la eb a e a dada, pe qu : a mig e he ingu a ecs anan amb les medalles de Nica pe les edaccions del pe iodics pe desmen i un c suel o)) del B usi copian un e edic e equi oca del ((Pe i Ni~ois)) de Nica. Res, bones in encions de ce a gen . Es ima mes e, ins a una al a. Men es an ebi un ab ac de de o deixeble Lluís Mille Ba celona, 27 gene 1898 S.D. Felip Ped ell Mon es imadissim mes e: Vi a! A ui hem can a la Missa de Re- quiem de Vic o ia que os : ens en ia. La Missa s'ha ia de can a a S a. Anna pe ésse la pa oquia de la di un a. Pe o la gue a ja ha comenca ; el mes e Ribe a olia 25 du os d'indemni zació a la se a Capella i com l'amo dels qua os no li a eni bé (és aques un dels ad oca s més dis ingi s de Ba celona) se'n a ana a S . Jus i alla s'han e els su agis amb l'església plena a essa de gen dis ingida. La imp essió ha es a p o undissima. La p osa s'ha can a a can pla segons l'edició de Pus e di idin el co pe mei a , lligan i ase- jan aquell can e iblemen sublim. I quina is esa més p o undamen c is iana, la de Vic o ia. L'O e o i em sembla que és del més ia d'aques genias. El Quam olim Ab ahae és incompa able. A mi em a plo a pe dins i he d'es o ~a -me pe qu : les llag imes no em p i in de eu e la pa i u a. Temen no eni emps pels assaigs, no enin enca a la copia que os i: éu el a o d'en ia -me aig e eu e pape s de la pa i u a de la Schola Can o um de Pa is; i com que en aques a edició no hi ha LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 293 G adual, aig e copia ambé el de la Missa a sis eus. En possei la de os ! aig eu e-hi di a peca pe o com que ja es a a mig assajada I'al a, aig i a a an . E 1 can i, en l'edició de Pa is hi ha el Libe a me, pe ce p eciós. La ba alla a guanyan -se. Els mes es s'es e en i comencen a p i a a sos súbdi s que es deixin lloga pe nosal es. Em sembla que a a els e el pa i . Que es despe in; p ou han do mi ! I quin e ec e eien a ui els p eludis de can g ego ia ano a s a la pa i u a! El Mad igal d'en B udieu a es e a o hom, in ehligen i no in eleligen ; ou un món nou descobe pe e gonya del p e ensiós a mode n. Con ind ia mol e conkixe al es coses del nos e au o , ins que en poguéssim e una audició sence a o a de ses ob es. Quan li con é, a I'a ca ala. Faci-li aques a ca i a , mes e. Com ha is més amun , posseeixo el Requiem a sis de Vic o ia, edició Bo des, pe b com que d'aques a gen no cal ia -se'n del o , si a Vos ! li sembla de ec uosa aques a edició, es ima ia m'en iés copia de la que os ! posseeix. Ha em ambé de pensa en la Se mana San a de S . Felip Ne i. Em con ind ia el c Passio)) de Vic o ia. Esc igui'm sob e el pa icula . ¡Visca el g an a i os k ambé, desi ja son amic i de o de co i anima Lluís Mille Ba celona, 11 eb e 1898 S.D. Felip Ped ell Semp e ben olgu mes e: Mil g acies pe I'o e a. No li he esc i abans pe no ha e e amb els Felipons el p og ama de la Se mana San a. Hem queda en celeb a el Dijous San ma í i a da, i Di end es San ma i. Ells enen ganes d'al e na amb la Capella en algun dels can s amb el can g ego ia; pe ce que hi ha un jo e que el can a amb mol a aca. Li p ego, doncs, que m'en ii' a la majo b e e a possible els 6 Responso is ma inals del di end es que es can en el dijous a la a da, c Benedic us)), i c Passió)) (Di end es San ). Desi jo possei ambé el del 296 M. DOLORS MILLET I LORAS pa de o hom. Pe o jo inc mol a e en allb que ealmen c ec que és bo. Que coses bones en poden so i , de es es semblan s! L'ob a de Vic o ia sence a de cap a peus! Amun i o a. Es os k a qui oca aixeca -la a la llum del sol pe que p opis i es anys l'admi in. Que oba a obs acles, és ce íssim; mes majo se a la glo ia. A an , mes e. No po queda sense ésse pagada d'una mane a o al a aques- a g an ob a de ca i a . Déu meu! Hi ha an s cecs. Tan a gen que es a a les osques. Vinga llum, llum, a eu e si es a el mi acle. En Bone m'esc igué con an -me la isi a a os e i al10 de Vic o ia. G acies, mes e. Pe o que p osaicamen em sona aques a pa aula Con- cu s. Ai e pu i lliu e necessi em, no li sembla? Mani'm i c egui'm amic d'anima i humil admi ado Lluís Mille O eó Ca ala. Ba celona, 16 ma G 1898 S.D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: He comple l'enca ec de os . Vaig ana a eu e en Gual de pa de os e i Balague i a p ome e e -ho. Ahi m'ho en ega, i ja eu a que ha e una cosa ben he mosa, inspi ada en el deliciós ciDe nie p in empsn de G ieg. Ell se pensa a que aques- a composició es a a esc i a exp essamen pe a ins umen s de co da, igno an que l'o iginal és pe piano i can ; quan li aig di ahi , que m'ho en ega, li sabé g eu, pe o a mi em sembla que no impo a, ja que les llag imes punyen s de G ieg han ben oca el co de nos e poe a. En Gual és un xico que al mol , i enca a que mode nis a dels més punxegu s no a es d'a sense la go e a d'essencia di ina. En Ve dague no es a deixa con ence . Em digué que ell no e a ningú pe igu a en un album així, i que ja li esc iu ia a os k excusan -se. Jo p ou el aig p ega , pe o no en aig pode heu e es. Suposo que li hau a esc i . Es a sa is e l'impo de les copies a qui os k a indica . LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 297 A ia penso pode -li en ia el p og ama conc e de la Se mana San- a a S . Felip Ne i. Els Felipons ag aeixen mol issim sos o e imen s i m'enca eguen o e eixi a os : de sa pa sos se eis en al10 que puguin complau e'l. A ui li en io pe co eu ce i ica I'au og a d'en Gual jun amb una can~ó me a sob e un agmen del Canigó de mossen Cin o. Vol se un can de ada. No sé pas si ho he assoli . No he e pas a a exp essamen , pe que de an es coses que haig de e es ic a o olla . Li ag aeixo mol issim la in enció de la ca a obe a. Quina llas ima que no l'hagi pogu esc iu e. Hi ha an a eina a e ! De 10 de Vi o ia, ja en pa la em, si ol; pe o pe a a li haig de con essa que no hi sen o en usiasme. Aixo d'ha e de ma a el emps es udian aquelles peces quilome iques seques d'inspi ació. Solamen m'ag ada ia pel gus d'es- knye la ma al mes e i conkixe en Tebaldini, que el c ec simpa ic pe o s concep es. Res més pe a ui, si no que quedo com semp e son a m. amic de co Lluís Mille O eó Ca ala. Ba celona Ab il 3 / 1898 S.D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: adjun a el p og ma de la Se mana San a. Em sembla que esul a mol impo an . El posa -hi el ((Tan um e go)) de Pales ina en comp es del de Vic o ia, és que el p ime ja l'ha iem can a , i a la e i a que ja enim p ou eina en es udia o el nou. Els esponso is de Vic o ia són imponde ables. Res no s'ha esc i que ingui una exp essió de dolo més since a. Són I'ob a mes a del dolo c is ia huma. Suposo que a eb e l'au og a d'en Gual i meu. Li es ima ia me'n digués alguna cosa. En il'm ambé no icies de la Schola Can o um modelo. Si nosal es 298 M. DOLORS MILLET I LORAS inguéssim p o ecció de dine s! Amb quina pena ha em de eballa a a! Tinc el emps jus issim; dispensi'm, mes e, que no sigui més lla g. Déu li conse i lla ga ida, es ima mes e, li desi ja son a m. amic i deixeble Lluís Mille O eó Ca ala. Pl. de San Jus , 4. - Pa icula Ba celona, 17 maig 1898 S.D. Felip Ped ell Mol es ima mes e: M'aleg o de la no a so ida de ((La Musica eligiosa)) i li dono les g acies pe les no ícies que dóna de la nos a Capella de S . Felip Ne i. Suposo que hau a ebu dos o es dia is pa lan de les uncions de Se mana San a a S . Felip. Poca cosa és. Mes, que hi a em? La e i a és que a cada unció c eixia la concu kn- cia de mane a que el di end es san al ma i l'església es a a inundada de gen ; ins ens an in adi el co . El ((Passio)> a imp essiona de alen . El elipó que eia de c onis- a, excelalen . Els c Imp ope is))/Pales ina, ((Mise e e dAlleg i, el ((Be- nedic us))/Pe ez, amb ago i o , a commou e a mol a gen de gus , que no an e al a a cap de les es audicions. Quan als ((Responso- is)) de Vic o ia, jo no sé com a ana . El que li puc assegu a és que o s hi posa em l'anima! Quin po en d'inspi ació és allo! A a es em p epa an la es a de S . Felip, dia 26 p oxim, amb la Missa Papa Ma cello, aquella ca ed al musical, i l'oc a a i, amb mo- e s o s poli onics i qui no li ag adi que ho deixi. Els elipons, cada dia més eng esca s. Li ecomano si oba alguna P osa Dies i ae digna d'enganxa amb la missa a 4 de Requiem de Vic o ia, pe que sembla que no enin aques a missa di a peGa ha e que no ens enca eguessin la pa musi- cal d'alguns une als. LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 299 Adjun oba a dues ulles amb la musica que he e pe a l'o a o i. Faci's ca ec que el co el compon el poble. Mani i disposi de son a m. de co Lluís Mille Vol a Ja ancada aques a ca a he ebu es mo e s d'en Tebaldini amb una a ge a d'aques alen campió de la música eligiosa a I alia. Me'ls mi a é de seguida. Em descuida a de di -li que a uns quan s dies que aig eb e ambé es balades gallegues d'en Mon es de mol sen i popula . Nunca es a de cuando llega. Quina enyo anca hi ha en la musica gallega! Les es udia em a ia Val. O eó Ca ala. Pl. de San Jus , 4 - Pa icula El Masnou, 2 se emb e 1898 S . D. Felip Ped ell Semp e es ima mes e: Li p ego que em pe doni el emps que he es a sense esc iu e-li. A a ap o i an les acances aga o la ploma pe quk egi que no el inc pas oblida , que no és possible aixo enin i sen in jo els en usias- mes que é os k pe bé de o s. No es pensi que du an aques emps de mu is hagim es a pa a s, ni 1'O eÓ ni la Capella de S . Felip Ne i. El que hem e , mica més mica menys ho hau a is en els pe iodics de Ba celona. L'ha e p es pa 1'O eÓ en les audicions de di e sos agmen s del c Requiem,) de Be - lioz ens ha posa a ni ell la caixa, que ha ia queda en de ici de esul es de l'anada a Nica. Úl imamen dona em un conce pels p o- ec o s, amb una pa de musica es ange a, una de eligiosa i una al a de musica ca alana. Es ena em una composició d'en Nogue a ben sen ida, que p o a que aques xico po ana lluny. La Capella nos a a eballan . Cada úl im diumenge de mes hi ha la unció de 300 M. DOLORS MILLET I LORAS I'O a o i Pa o amb música poli bnica; 1'Himne a S . Felip pe aca- ba , con es an la o nada o s els cong egan s. I a a ull di -li la g an sa is acció que aig sen i en eu e que mes pe i es composicions ha ien es a del seu gus . Déu li pagui, mes e. Els Felipons es an anima s pe ana a an de alen . Si ha ansc i algun al e Mad igal d'en B udieu, ja es eco da a de nosal es, e i a ? Tenim an poca cosa de música ca alana d'aquells emps! Ja hau a llegi en ((La T ibune de S . Ge ais)) els ce amens que p epa en a di e sos pun s, en e ells a S . Sebas ian i Ba celona. Doncs bé, 1'Albéniz m'esc igué que m'in e essés pe que en a iba en Bo des a Ba celona obés ja la cosa p epa ada. He esc i a Pa is demanan de alls. A eu e qui: en so i a de o aixo. C egui'm son a ec issim de co Lluís Mille O eó Ca ala. Pl. de S . Jus , 4 - Pa icula Ba celona, 1 oc ub e 1898 S.D. Felip Ped ell Es ima mes e: G acies pe la elici ació. Es em espe an alguna g ossa so p esa de B udieu, com la que ens dona amb els Goigs i el Mad igal. Vos e és in a igable. Es po a a cap la publicació Vic o ia? Quin monumen as! Pe a a són dues les amílies iques d'aqui que han olgu pe une als el ((Requiem)) de Vic o ia. L'úl ima ha es a els ge mans Collaso pe la mo de son nebo . To s dos une als s'han e a S a. Ma ia i ha hagu de cons a que e a la Capella de la ma eixa església que can a a, di igida pel pa e d'en Comella, un pob e ell d'aquells, sap? La e i a és que les dues egades he di igi jo amb els elemen s de la Capella de S . Felip Ne i i la es a de can ai es ulga s d'al es Capelles. C egui'm que és mol di ícil e una mica de conjun amb elemen s an he e ogenis. LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 301 L'al e dia, pe la es a dels me ges i apo eca is, a S . Felip é em una al a audició de la ((0 quam glo iosum)) i una al a del ((Requiem)). Tenim I'enca ec de p epa a pe d'aqui un any la missa a sis eus, de di un s, de Vic o ia. D'aques a missa inc l'edició Bo des i la de Ra is- bona. Se eixen? En Bo des sembla que s'ha e eda pe a a de e conce s a Ba ce- lona. Així ho diu en ca a que he ebu , en la qual em diu que é desigs de sen i nos es audicions pales inianes. En di a ca a em ecomana en g an mane a la missa de Mo ales ((Quae amus cum pas o ibus)) a 5 eus. Qu : me'n diu? Quan al ((Lauda Sion)) de Vic o ia, d'on eu em dos o gues? hi hau ia o ma d'a egla -ho? (l'o iginal diu: ((de e un a eglo))) Mil elici acions pe I'a an~amen dels ((Pi ineus)) (Si no os I'o - ques a!) Vaig en ia a emps les g acies a Tebaldini pe sos mol no ables mo e s, al ma eix emps que les ((Ca alanesques)) me es i les cancons de S . Felip, pe o com que em pensa a que esidia a Padua alla ho aig en ia ; més a d he ebu una a ge a de di senyo de Pa ma i com que en aques a a ge a no em diu es li en io una pos al no i i- can -li la me a amesa a Padua. Em sab ia mol g eu que di senyo , qui pe sos mo e s es eu que en sap mol , em c egués desconside a en e s son al alen . A eu e si os en po eu e l'aigua cla a. S. a m. amic de co i deixeble Lluís Mille O eó Ca ala Ba celona, 23 no emb e 1898 S . D. Felip Ped ell Semp e es ima mes e: Ha a iba I'amic Bone , i ja po pensa que ha em pa la de os : com semp e. Aques a egada m'ha ingu amb la no ícia g ossa dels ((Pi ineus)) a Se illa, jun amen amb l'al a -sensacional pe a nosal- 302 M. DOLORS MILLET I LORAS es- de la coope ació de 1'O eÓ a la g an mani es ació a ís ica. Alguns obs acles, bas an s, po se , s'hau an de knce pe qui? nosal es puguem hono a -nos p enen pa a l'audició de la se a ob a, en cas d'ana enda an el p ojec e. Pe o comp i amb mon en usiasme i amb el de o s els de I'O eÓ pe a knce -10s o s amb el que es igui de nos a pa . Un dels obs acles que em eig a sob e és el semi-comp o- mis que enim de p end e pa en les audicions de d ama lí ic que s'es an o gani zan pe a la p ima e a p oxima so a la di ecció d'en dlIndy, qui acaba de dona una shie de conce s al Lí ic. Es ac a del ((Iphigénie en Tau ide)) (Gluck) i c Fe aa1)) (d'Indy). Nosal es ens en- ca ega íem dels co s in e io s de I'úl ima ob a. Pe ce que la nos a pa em a no gai e g acia pels c oma ismes ul amode nis es e s a p o a d'o elles i de segle, enca a que o a I'ob a demos a un g an alen . Pe o la qües ió és que d'aixo en po néixe una ins i ució pe en- ne pe a I'a ca ala i no ens ho podem mi a amb indi e kncia. Pe quk aques a ins i ució, o sigui la que sigui, no ens po po a els c Pi ineus)) a Ba celona? En i, la cosa s'es a coen i no es po di bla que no sigui al sac i enca a ben lliga ; pe o no es anya ia que anés enda an pe quk els dine s su en del ((Ci c0 Ecues e)) i alla n'hi ha. Esc igui, mes e, p omp e, el que hi ha dels seus es ima s almoga e s pe quk ens se eixi pe nos e go e n. En d'Indy ingué a 1'O eÓ i sembla queda mol con en de nosal- es, so p ks de B udieu i enamo a de la in e p e ació del esponso i de Vic o ia, sob e o del c Caliga e un )). Oh Déu! Quin e abas all en les Capelles! Es an u iosos con a nosal es: la Missa de equiem de Vic o ia es passeja iom almen pe o es les esglésies can ada pe nosal es en une als dels ((g ossos)): Collaso, Duquessa Sol e ino, come cian s de p ime a o ca; a S a. Ma ia, a S . Jaume ins a la Ca ed al; en Ma aco, a pun de p esec a la dimissió (diu ell); algun al e demanan almenys algun du e . Es an abian i s'esb a en, sap com?, en ian anonims al Bisbe dien pes es de nosal es i en di a algun p edicado , des de la ona, mal d'aques s o eons que can en música eligiosa als ea es. Es posen la ma a la bu xaca i llad en; els hem de dona la bola. Necessi o un ((Te Deum)) a o a p essa. Faci el- a o d'indica -me'n un a o a maquina. És pe una p ime a missa pe a una da a mol p oxima. N'he is algun de Pus e ; ja són se iosos pe o no m'acaben de sa is e . En é algun Vic o ia? Al ma eix emps, necessi o un al e c Requiem)). El de sis eus de Vic o ia ol massa eus agudes de nois. No en oba íem un al e? I el de Roland de Lassus? ((Missa de Glo ia)) ambé en old ia es ena LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 303 alguna de ben no able pe acaba d'aixa a els u ina is que an co- menga bu lan -se de la música de Déu i a a ja es an espa e a s. Sob e o , el ((Te Deum)). Mes e, aixo a bé. A a és qües ió de dona una cons i ució e ma, es able, a la Capella de S . Felip pe que no caigui mai i pe qu : pugui pe ecciona -se pe majo glb ia de Déu i pe hon a nos a, de os e, que a an emps que ha plan a la san a lla o en nos a e a. A a me n'adono que hem e alguna cosa, a a que llad en. Visca el mes e! Son deixeble Lluis Mille La Missa Vic o ia/Requiem, ins s'ha can a a Sabadell! 3 3 O eó Ca ala. Pl. S . Jus , 4. Pa icula Ba celona, 28 no emb e 1898 S . D. Felip Ped ell Es ima mes e: Rebuda sa es imada, dec di -li que es ima é m'en ii' al més a ia possible el ((Te Deum)) d'O iz. Quin lo e de Misses de Vic o ia! En iii'm la que a os e li ag adi més. El que co e p essa a a és el ((Te Deum)). P o eccionis es els ca alans? Només el de o a ens a goig. És el mal c onic de la nos a aCa, des o b g os de nos a egene ació. És desespe an el que passa. Comp enc el ons ama g de sa ca a. So que os e é co g an pe no pe d e l'empen a; pe o espe i, mes- e. Son amic de co i de o Lluis Mille M. DOLORS MILLET I LORAS 39 El Masnou, 24 d'agos de 1899 S . D. Felip Ped ell Semp e es ima mes e: A Bay eu h, a son degu emps, aig eb e la se a ca a con es ació a la que jo esc igui p egun an -li si ani ia a A ignon pe a les es es p opaganda de la Schola Can o um d'en Bo des. El que os em deia a ajuda que jo ampoc assis ís a di es es es com ha ia mig p omes a en Bo des a Pa ís. Dec di ambé que em eca a deixa les ep esen acions de Bay eu h on no és aci1 o na - hi so in . Al10 de Wagne imposa com cosa de geni, que disposa de o s els mi jans pe e -se en end e dels peleg ins de I'a que an alla amb e i amo pe a gus a de l'alimen es ic més p ea de l'a mode n. La conscikncia a ís ica es oba en el o al de les ep esen acions. Els a is es en gene al sen en, iuen l'ob a; més que can a , declamen, pe la qual cosa el d ama p en un elleu ex ao dina i. L'o ques a és supe ba, d'una sono i a espl ndida i d'una pas a o a i dolca al ma eix emps. Quan aques ins umen me a ellós és oca pe un Rich e , c egui, mes e, que és deliciós. Els ((Mes es can o s)) que an se di igi s pel ckleb e capelmeis e e en una on egaladíssima de goigs pe a l'espe i . Un comenca a a sen i aquella o ques a com si al10 hagués de se d'aquella i de cap més mane a. Com una cosa na u al; els mo ius naixien, c eixien, se n'ana en amb aquella na u a- li a que iuen les coses en la na u alesa; com es mouen les ulles pel en mogudes, com co en els nú ols, com c eix i mo el dia amb aquella jus esa amb qu iuen les coses que egula, o dena i desen o - lla la na u alesa. I quina cla eda s'hi eia, en Wagne ; sembla a un o ques a de Moza . I el ((Pa si al))? Heus ací la imp essió més onda, més ele ada que es ep a Bay eu h. És una alenada de i u que ens con o a, que ennobleix i s'hi oba quelcom de di í; el p essen imen del sob ena u- al es des e lla, s'a ina; un su de la ep esen ació sen in -se digni i- ca , amb més pes d'anima. El ((Pa si al)) és la missa de Wagne . Quan al que em diu de Pa ís, p ou és cosa bonica, pe o ambé p ou di ícil de eali za . Pe a una excu sió com aques a, es necessi en mol s dine s, que nosal es no enim, essen la di icul a més g ossa que mol s co is es no poden deixa la eina pe an s dies com necessi- LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 311 a íem pe eu e algun pa i de l'excu sió. De o es mane es, és p ou impo an la cosa pe que s'es udii; ja en pa la em. Semp e a m. i de o amic Lluís Mille O eó Ca ala. Pl. S . Jus , 4. Pa icula Ba celona, 15 desemb e 1899 S.D. Felip Ped ell Semp e es ima mes e: Dies eia que sen ia desig d'esc iu e-li; un assump e impo an de 1'O eÓ que os e ens po ajuda a esold e sa is ac o iamen m'obliga a no e a da més compli mon desig. Es ac a, es ima mes e, d'una denúncia que es a e con a 1'0 - e6 a dos anys pe no sabem qui, ja que les i mes són comple amen desconegudes (pe an , alses), dien que la nos a es imada ins i ució de ia paga con ibució com es ablimen d'ensenyan~a com si os una academia on se a gen (?) pe una ca e a. D'aixo, si os e se'n eco da, ja en an pa la els dia is. Nosal es no ens am queixa ; els d'hisenda d'aqui Ba celona se'n an e ca ec comp enen que eníem o a la aó; el ma eix S . Baxe es ens a de ensa en jun a i an aco da , pe que aixo no ens o nés a passa , i a la causa enda an esolen -la a a o nos e i san a bona Ma ia. Tal di , al e ; al cap de mol emps ens o nen a c ida , no eco dan -se ja els senyo s d'hisen- da de que es ac a a; hi am compa kixe i quan an eu e que es ac a a del ma eix assump e que ells ma eixos s'ha ien pe suadi que e a una bes iesa, an di que ens n'en o néssim en nom de Déu. Bé. Al cap de més emps ens o nen a c ida i lla o s desg aciadamen (e a l'es iu passa , quan jo e a a Bay eu h) el p esiden es descuida de compa e (?) en jun a; els senyo s d' hisenda no es eco den de quin assump e es ac a, e a un dia que ha ien de alla seixan a expedien s 312 M. DOLORS MILLET I LORAS i, és cla , el més aci1 és di : que paguin. Veli-aquí a a 1'O eÓ Ca ala que a el negoci, com os : sap, de e cul u a pel poble; on hi ha mes es que ensenyen de anc a dos-cen s indi idus que ampoc en euen p o i ma e ial, pe qul: el ni ell in elalec ual del poble pugi una mique a de g aus i els es ange s no segueixin dien que aixo és a mo e ia; l'O eó Ca ala, doncs, que enca a és an innocen que oblida que es a dins d'Espanya, ha de paga a la hisenda espanyola uns dos-cen s du os pe quo es, eca ecs i mul a pe ha e es a a al go- e n. Nosal es no es em disposa s a paga el que no podem pe una cosa que és de consciencia no paga . Es em disposa s a o , ins a dissold e 170 eÓ. Pe o abans ens hem d'esb a a . Si nosal es paguem, o es les socie a s co als d'Espanya han de paga ; nosal es els denun- cia em, no pe que paguin, sinó pe qu : s'aixequi un olle- olle que posi en idícul aques a adminis ació nos a espanyola. Úl imamen hem is el delega d'hisenda, S . Al olagui e; aques , en eu e l'assump e, s'ha pica al cap dien -nos que nosal es eníem aó a no ole paga , pe o com que ja es a a alla no s'a e ia a o na en e a, pe quk com que la denúncia enia de Mad id emia que d'alla no n'hi demanessin comp es. Nosal es no sabem qui són els denuncian s, pe o es em qua- si segu s que deu se algú de pe aqui Ba celona que no po eu e 1'O eÓ. Pensem que po se un senyo mol animal i sense cap ep e- sen acici de cap classe pe o que es ica pe o a eu que enia dos ills a I'O eÓ i els am eu e pe que s'assembla en massa a son pa e; o al, una bes iesa. Pe an , nosal es c eiem que si al delega d'hisen- da li ingués una insinuació de Mad id denuncian -li mi és si l'assump- e enia emei, ell o na ia a e e isa l'expedien i es esold ia a a o nos e. Pe qué a ells en les ci cums ancies p esen s no els con C de mou e so oll pe una mise ia com aques a i que acaba ia de e -10s an ipa ia al poble. A a; pod ia os k, mes e, e alguna cosa en aques assump e? po se pe mi ja d'en Pidal? Fe que del minis e i d'Hisenda se es alguna insinuació a aqui a Ba celona a a o de la jus ícia. És ben is que el que hau ia de se p o egi pels que po en la nació sigui escanya i u men a . Quines ganes a o aixo de o na - se'n a casa i deixa o ideal de cul u a pel poble. El mal és que els qui enim la ceba no la deixe n an acilmen . Aques es iu hem e mol es excu sions a ís iques, mes la p incipal a se la que eali za em a Gi ona on can a em pe p ime a la sublim missa a sis eus de Vic o ia, als une als que an cada any pe les animes dels ma i s de la Independencia. Quina se eni a en aquell sublim a . LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL 313 Sap, en o s els conce s que em, la peqa que s'empo a el públic sa i o uc, ic o pob e? Doncs el ((C edo)) de la Missa del Papa Ma cel10 de Pales ina. A Figue es no olien ((C edo)); són de la la- ma ada; nosal es, ossu s, els el can a em; desp és, admi a s, deien: ((mai no hau íem di que els C edos ossin an bons)). Així es o ma el poble: amb les canqons de la e a ap en a es ima la pa ia, el e e que li ha dona ida, ca ac e de aqa; amb les sublimi a s de l'a eligiós e i able, ende ina, ansllueix la p o undi- a , I'ele ació de la llum de l'anima, de la eligió i an comp enen el idícul que són les bu les dels pape o s an icle icals, i amb l'a es an- ge ap en, s'en e a de la cul u a dels pobles mode ns que an caminan i no es an pa a s com aques país nos e on s'escanya la p ime a b o ada de cosa noble que s'aixequi. Al es coses inc pe di -li; pe o em emo que ja n'he e massa. Fins una al a. Ja sé que os e que an es p o es ens ha dona dYes imaci6 eballa- a de seguida pe eu e si es po adoba alguna cosa de la qües ió objec e d'aques a ca a. Li es ima é que esc igui de seguida alguna cosa. Fó a sensible que nos a socie a O eó Ca ala hagués de pe d e el nom que an li ha cos a d'enlai a . C egui'm semp e espec uós amic i admi ado Lluís Mille Ba celona, 3 gene 1900 S.D. Felip Ped ell. Mad id Semp e es ima mes e: P ime amen ebi l'exp essió me a i de o s els companys de I'O eÓ, de nos es desigs que comenci i acabi l'any nou amb o a elici a . Rebi ambé nos e ag a'imen pel que a en bé de nos a ins i ució. Rebé em sa ca a amb els olan s d'en Villa e de i Pidal i ana em de seguida pe eu e el delega Al olagui e, cosa que no pogué em e 3 14 M. DOLORS MILLET I LORAS pe es a di senyo malal ; pe o eié em son sec e a i a qui ensenya- em els documen s en ia s pe os k i digué que enien o l'in e b a a egla la cosa sa is ac o iamen a nos e a o ; que no ha ien enca a ebu la demanda del minis e, pe o que no e a es any es an com es a em en es es. Dos dies abans ha íem is a en Fe e i Vidal el dipu a a Co s, qui a assis i aques es iu a un conce que dona em a Vilano a i en so í en usiasma ; li explica em l'assump e i digué que si no es esolia a a o nos e es a a disposa a mou e escandol al Cong és. Aques és l'es a de la nos a qües ió; o a c eu e que ani a bé, g acies en g an pa a os k a qui an de em pe o s concep es. Déu li pagui i aci que puguem algun dia co espond e a an a bonda . Penso que hau a ebu el p og ama del conce dedica a nos es socis p o ec o s dona al Lí ic en la a da del dia de Cap d'Any. Fou un exi pe a la musica ca alana i pe a nosal es. Diumenge inen , diada de S . Ramon, la Capella de S . Felip Ne i can a em la Missa del Papa Ma cel10 en I'església dels Pa es de 1'O a- o i pe a la es a dels ad oca s. Aques a unció ha ia de eni lloc al Pi, pe o mossen Mas idal, mes e de Capella d'aques a església, no cedia son lloc sense la condició de can a amb sos can o s el g adual de sa composició (que ell diu que és mol se iós) i desp és no sé si el c Benedic us)). Jo aig di que aixo no podia se i els ad oca s han asllada la unció a S . Felip. La gue a dels mes es con a nosal es con inua i més a a des de la inguda del nou Bisbe en qui ells c euen que hi enim mol de bo. Que hi ha d'allo de Sagun o? Reb a pe co eu algun can ic nou meu. Semp e de os k amic de co i anima Lluís Mille Ba celona, 26 eb e 1900 S.D. Felip Ped ell Semp e es ima mes e: Abans-d'ahi em ingué a oba el senyo Fab é pe pa la -me del con enien que ó a que du an la se ie de LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 315 conce s que anem a dona al Liceu execu éssim el bell p oleg dels c Pi ineus)) pe qu ! aixi segu amen es dona ia una empen a pe qu ! es posessin en escena en la empo ada p oxima. Tan de bo aixo os possible, que no ens ho hague a de di ningú, ja que alguna egada n'ha íem e con e sa amb el mes e Nicolau dien com ó a d'in e es- san de e -10 coneixe a nos e públic! Pe o la se ie que anem a comenca a se esol a de cop i ol a i no hi ha hagu emps de p epa a es de nou de g ans dimensions pe la pa co al; pe aixo ens hem aga a amb l'escena de la Consag ació del c Pa si al)> que ja ha íem can a , l'c(Hkno a)> que ambé ha íem can a i solamen é pe i s agmen s co als i peces de nos e epe o i que solamen hem de epassa . L'únic que enim de comp omís nou són els co als de la ((No ena Sim onia)>, que si bé són di ícils són de poques dimensions i la p ime a audició de la qual no ens ind a ins al 25 de ma c, que- dan -nos aixi emps pe eballa -la. No pensi, mes e, que hi hagi al a de olun a . En Nicolau hi es a an en usiasma com jo, pe b hi al a emps ma e ial. Pensi que la sk ie és de deu conce s, dos pe se mana; és a di que an sols ens queden dos o es dies pe p epa a cada conce . Nosal es ha em de can a en cada conce i solamen puc assaja a les ni s, dada la mena de pe sonal que o ma I'O eÓ; aixi que enim el emps jus íssim; an , que es ic espa e a de la einada que ens ha caigu a sob e. Ah, si els conce s de Qua esma es poguessin a ela al Liceu, i ens assegu essin el ea e un any pe I'al e! Quan es coses g osses pod iem e enin emps de sob es pe a p epa ació! Lla o s, li assegu o que nos a p ime a asca ó a l'es udi del p oleg de sa no able ob a que ja comenca a se e gonyós que nos e públic no conegui. Lla o s pod iem emp end e els o a o is de Haendel i les Passions de Bach, can a es i an s eso s com hi ha desconegu s de la nos a gen . To ind a si Déu ho ol. Vaig eb e els p ospec es adhesions Vic o ia; els aig epa in a gen que em sembla que no alla an. Ha ebu la nos a adhesió? Esc igui'm, si us plau, si sap es de l'assump e con ibució O eó. Semp e de co Lluís Mille M. DOLORS MILLET I LORAS (Lle a de Joan Mille i Pag s, di igida a Ped ell, en nom de Lluis Mille ) O eó Ca ala. Pl. de S . Jus , núm. 4. Ba celona 20 ma $ 1900 S.D. Felip Ped ell. Mad id Mol S . meu: Qui esc iu la p esen és el P esiden de l'O eÓ Ca a- la, ge ma d'en Lluis, el di ec o . Ell summamen p eocupa amb els 10 conce s del Liceu i a sob e, a més, l'assump e que ha mo i a els dos ele onemes, no é un momen i m'enca ega que jo ho aci. En p ime lloc hem de demana -li mil pe dons pe la g an moles ia que li es em ocasionan . ((Nada menes)) que el dissab e ens a isa en que de cop i ol a ens enien a emba ga pe l'assump e que os k ja sap. Amb ges ions hem aconsegui que ho ajo nessin pe a ui, dima s, a i de dona emps de eb e o d es de Mad id. Ens euni em i aco da- em que sen an cla com és que no hem de paga con ibució, que no paguéssim i supo a l'emba g de música i o el que enim si olien i a enda an . El dipu a S . Abadal es b inda a eleg a ia al S . Hinojosa i abans ja ha ia esc i . També eleg a ia al Minis e S . Villa e de. Al e dipu a , D. T ini a Rius, eleg a ia Sil ela i Villa e - de i ambé ha eleg a ia el P esiden de la Dipu ació. To s els dia is se n'han ocupa i s'ha e una g an a mos e a a a o de l'O eÓ. No sabem enca a es, sinó que l'amic Abadal é un ele onema del S . Hinojosa dien que es cuida de l'assump e, cosa que ag alm mol . Tenim les ca es de os e pe les quals li donem nos es més comple es g acies. Li p eguem que no deixi l'assump e ins eni -10 esol i li es ima em que ens esc igui o el que hi hagi sob e el pa icula . El del Liceu mol bé. Cada ni és un ple. L'O eó es a p oduin un e ec e so p enen . La ni passada, en acaba el c C edo)) del Papa Ma cello, o hom d e pican de mans com mai s'ha ia is en aquell ea e en cosa de música co al. Em diu en Lluis que li esc iu a lla gamen aixi que ingui un mo- men ; aixi ma eix, em diu que el saludi en son nom, com ho aig, ap o i an e -ho ambé en 10 p opi seu a m, s.s. q.b.s.m. J. Mille Pages LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL (Lle a de Joan Mille i Pagks, di igida a Ped ell, en nom de Lluis Mille ) O eó Ca ala. Pl. de San Jus , núm. 4. Ba celona 23 ma c 1900 S.D. Felip Ped ell. Mad id. Mol S . meu i de ma majo conside ació: En Lluis es a que no sap pe on gi a -se de eina i de nou m'enca ega que li esc igui en nom seu. Pe si s'ha e l'emba g al com a em eleg a ia -li i com hau a is pels dia is. A Ba celona, o hom n'ha p o es a . No es pa la de es més. La p o es a és an gene al, que ins podia ha e dona ahi mo iu a un disgus se iós al Liceu en p esen a -se 1'O eÓ sense la se a Sen- ye a, i es p esen a un o ici aixecan a co e-cui a l'emba g de o el que cons i ula la di a Senye a. El Liceu es a a com mai, i en p esen a -se desemba gada ha succel el que pogues egades s'hau a is , un espec- acle an immens que commo ia de debo. To hom es a al nos e cos a i aixo bull de debo. Espe em que qui degui, d'un modo o al e aixequi I'emba g de la es a de joies i anul-li l'expedien acaban d'un cop amb aques assump e. L'amic S . Abadal é esc i al S . Hinojosa espec e al pa icula i no dub em que os b, d'aco d amb el di S . Di ec o d'ins ucció pública, a an que el minis e S . Villa e de doni o d es al delega d'aqui. Repe im que li es em ag al s de o i no dub em que ens ind a al co en del que c egui que pugui in e essa -nos, i disposi semp e dels seus admi ado s i ss.ss. q.b.s.m. M. DOLORS MILLET I LORAS 45 1 Agos 1900 S.D. Felip Ped ell Semp e es ima mes e: Vaig eb e la ulla de sol a pa isenca, la aig ompli i la aig en ia . Li dono les g acies, pe que suposo que dec a os e aques a dis inció. Vaig dona a en Nicolau son plec co espo- nen , igno o si l'ha en ia pe que com que som en emps de acances no el eig a dies. No a mol he sabu com ha es a os k de malamen . Celeb o de o co que es igui mol millo a ; el que ha de e és no cansa -se gai e, cosa que c ec bas an di ícil da el empe amen de os e. Com es a al10 de Vic o ia? Va enda an ? Quina llas ima que pe culpa d'aques a Espanya iilus ada no es eali zés aques a bella ob a! Que me'n diu d'aixo de To osa? He ebu una ca a de F ancesc Mes e de ((La Veu de To osa)) p egun an -me si o a possible l'anada de 1'O eo a aquella ciu a . Al ma eix emps he is uns a icles en di pe iodic anuncian la idea i pa lan de l'o e imen de os k pe ajuda a e una mani es ació g ossa de cul u a. El e ible és que pe les es es, és a di , pe aquelles da es jo p end é es a , que se'n diu, ull di que em casa é i e-li-aquí que eig una mica di ícil l'o gani zacio d'aques a excu sió que an c he mosa)) podia esul a amb l'ale del mes e, hon a de To osa i de Ca alunya i d'Espanya. A més, a I'O eo hi ha la mania d'ana a Pa ís; hi ha aco d p es i o i la esolució de no e es més que es udia pe ana -hi amb les espa denyes ben co dades. Aixo, si de cas, o a a l'oc ub e; pe o jo ho eig osc. Veu em. Esc igui'm i con i'm coses. Son amic i semp e admi ado Lluís Mille LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL O eó Ca ala. Pl. de San Jus , núm. 4. Pa icula Ba celona 5 juliol 1901 Semp e es ima mes e: P ego que em pe doni ma a danqa a con- es a I!a se a es imada ca a. He passa un hi e n ins a a ocupadíssim i aixb ha e , enca a que hi pensa a semp e, que no pogués dedica a os k alguna ca a. No pensi, doncs, que hagi min a mon espec e i adhesici a os k, a qui ene o. He pa la amb el S . Fo nells dels c Pi ineus)) i m'ha aleg a mol ís- sim el que m'ha di de la p obabili a que es posi al Liceu la p bxima empo ada. Ja po comp a que si jo puc e alguna cosa pe a la eali zació d'aques a bona ob a no em queda é manco. ¡Es an de jus ícia i con é an que es conegui aques a ob a illa en g an pa de nos es adicions musicals més pu es! L'O eÓ aques any ha segui eballan de alen com semp e. Ha- em e conkixe alguna ob a d'en Comes, la c Baladas Gallegas)) d'en pob e Mon es, una composició a 16 pa s eals de Richa d S auss, qui a es a en e nosal es pels conce s del Liceu i que a queda mol con en de nosal es, e c. A a es em p epa an un conce pels p o ec- o s en el qual es ena em ((La gue e)) de Jannequin, un mad igal del ma eix, un dialeg espi i ual d'en Bo des dedica a l'O eÓ, una bella canqó d'en Nicolau; pe quk no ens a alguna cosa, os k? Ja a an de emps que li inc demana ! I no ens pod ia en ia algun al e mad igal d'en B udieu? Un (dia d'aques s eb a dos can ics espi i uals meus nous. Fins a una al a, es ~~ma mes e i mani i disposi de son amic i deixeble Lluís Mille Com es a la publicació Vic o ia? 326 M. DOLORS MILLET I LORAS cap eu de debo pe can a solos. En i, ja eu em. ((El com e A nau)) se a d ama lí ic? Can en els pe sona ges? o eci en? Que no han pensa , pe a la ep esen ació, en el Pa c Güell? Es a si ua sob e Vallca ca, en un dels puigs que en o llen Ba celona. Allí, Don Eusebi Güell hi a cons ui un ea e g ec so a el cel, pe ondo el ma . L'a qui ec e és en Gaudi, un geni. Se a cosa digna del p opie- a i i de l'a is a que ho ha idea . No li sembla millo aques lloc que sembla e exp és pe a la se a ob a que no pas a la pla~a de o os? A més, en Güell pod ia esde eni un p o ec o de l'ob a en di e sos sen i s. Dima s eu é en Ma agall; ja n'hi pa la é, d'aixo. He is el senyo Fo nells i m'ha dona pe mís pe ex eu e mo ius/ guies de ((La Celes ina)). Dima s i dimec es so i a el segon núme o de nos a Re is a. Pe eni emps de ecolli in o mació de o el mes, ha em esol e -la so i semp e pel dia 10 de cada mes. Déu li doni o ca ida pe a bé de l'a i de nos a e a. Son amic i deixeble Lluís Mille O eó Ca ala. Pl. de San Jus , núm. 4. Pa icula . Ba celona, 13 eb e 1904. Mol es ima mes e: Vaig eu e a Ma agall; m'explica el Com e A nau; és magní ic i digne de la se a al a inspi ació. Que bé s'hi deu oba os e en aquell ambien de llegenda me a ellosa. Va oba magní ica la idea de dona l'ob a al Pa c Güell i es a queda me a e- lla de la in enció de os k de dona -la pel juny p oxim. ¡El pob e igno a l'ac i i a ecunda de son col.labo ado ! L'endema de eu e en Ma agall aig ana jun amb en Joaquim Cabo , p esiden de l'o eó, a eu e D. Eusebi Güell; li exposa em la idea de os e. Li ou ag adosa la p opos a i I'accep a amb bona olun- a . El que hi ha és que el ea e g ec es a a assa i no és possible que es igui lles pel juny, pe o ens digué que anéssim a eu e en Gaudí, l'a qui ec e, que ell ens dona ia dades més ixes i ens di ia més o LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL 327 menys el que s'hau ia de e pe posa -ho en condicions pe dona el <<Com e)). A en Gaudi no l'he pogu eu e enca a pe o penso que pod é e -ho un dia d'aques s. De seguida que I'hagi is , li esc iu é a os e. Lla o s, li dona é de alls. El Pa c Güell se a i és ja a a una cosa genial. El aig isi a a cosa de 15 dies. El que se'n diu ea e g ec aig econeixe que es a a assa ; pe o a eu e en Gaudi que ens di a. No cal di que el ((Com e A nau)), amb la idea que os k me n'ha dona , obo que se a espa a an . A an , mes e! ¿Coneix aques a a ian de, la can~ó? Jo la obo mol bella; és ecollida pe mi ma eix. La dona que me la can a a a penes hi a iba a pe la essi u a baixa, pe o ella s'hi oba a bé; en sen ia bé el an as ic i k ic de la llegenda. Ha ebu el segon núme o de la Re is a? Li ha em en ia ja. Hi ha 24 pagines de ex i enca a hem ingu de e i a -ne. El seu a icle a goig de eu e, amb aquell bé de Déu de I'ob a de Vila. En Pujol es a ansc i in el Bonjo n. Hi es a eng esca . Volem ana a l'a xiu de la Ca ed al a eu e si pesquem més coses de nos e canonge. La Re is a la a em so i el dia 10 de cada mes pe pode dona in o mació conc e a de I'an e io . Amb aixo, enim emps de eb e I'o iginal ins al dia 2.5. Li ho dic pel seu go e n. En aques úl im núme o de eb e oba a el ca ell del concu s. Em sembla que po esul a cosa llui'da. G acies de o , es ima mes e; sob e o de la paciencia de llegi aques a lle o a. Seu de co Lluís Mille M. DOLORS MILLET I LORAS O eó Ca ala. Pl. de San Jus , núm. 4 Ba celona, 18 eb e 1904 Mol es ima mes e: Ahi aig eu e el senyo Gaudi i es igué em jun s al Pa c Güell. Al10 és exp és pe a g ans ep esen acions i és el ma c exp és pe al Com e A nau. En Gaudi, que és la ma eixa bonda i un g an home, éu senyala l'escena i que ell c eu que ó a su icien amb pals, 20 pams d'ample pe 10 de onda ia. Queda un espai g an- dissim. Féu puja dos homes sob e un ca alle i essal a en g andiosa- men sob e el ondo del case iu de la ciu a i la bla o de cel i ma . L'am i ea e el dóna la ma eixa mun anya; la placa pe a l'escena i és baixa, és a di que des d'un g an os de mun anya amun se domina di escena i. Ad e in que les condicions acús iques són an o millo s que al Liceu. C egui'm. Nosal es es a em cokloca s a uns cinquan a i an s me es dis an s i sen íem les eus cla es d'unes noies que en el lloc assenyala pe escena i es a en, i des d'alla en Gaudi da a o d es als eballado s sense es o ca gens la eu i e a comp es pe ec amen . Com a lloc pe públic hi cap o hom, ics i pob es, an a gen com ulgui. A p ope de l'escena i po comenca una esp cie de pla ea, a segon e me pujan pe g ades anan a oba una especie de passeig ci cula ; alla hi pod ien e unes llo ges, i a da e a les llo ges hi pod ien es a els ma eixos co xes, landós i els senyo s des dels co xes eu ien la ep esen ació magní icamen . La mun anya a pun an , eh?; doncs, amun hi ha com una espkcie de llo ges de ped a, una cosa deliciosa com a cosa d'en Gaudi; aquells llocs o en magní ics; i més amun segueix la mun anya sense u bani za , que la gen pod ia in a- di , dominan l'escena i i sen in magní icamen la música i gaudin al ma eix emps del pano ama de la g an ciu a i del ma pe ondo. A a, a o aixo, mes e, ajun i-hi I'ho a, la na u alesa, els can is de llum del caien de la a da; comencan la ep esen ació a ho a con enien pe - que les ho es esul in a ho a bona segons son ca ac e . Una cosa supe ba! El millo ea e del món; ni els g ecs ingue en ea e més ben col-loca , amb un ma c més g andiós. Tal com es a a a al10 es po e o mol bé. Els 40 me es que al en no es necessi en pel ea e. Allo, quan hi siguin, se i an pe jocs d'espo . Les despeses diu en Gaudi que no és an com sembla pe que o el us am de g ades i seien s ha de eni ca ac e p o isional i ha d'ana de llogue . LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 329 Ja po pensa que mol a pa de l'en usiasme aques me l'ha enco- mana en Gaudí, que és un g an a is a. Ja eu a en aques pa c quina ca e e a hi ha e ! Una me a ella! Seu de co Lluis Mille O eó Ca ala. Pl. de San Jus , núm. 4. Pa icula Ba celona, 23 eb e 1904 Es ima mes e: M'ha con ós amb la se a ca a. Jo no en sóc digne; em sen o mol pe i ... pe o ag aeixo de bon co an a bona olun a . Pe dema passa , dia 25, ens euni em a I'O eÓ; c ida é Ma agall, Gual, Viada i algun al e que c egui que con ingui. He is el senyo Fo nells i hem queda així. El emendo és que a 1'O eÓ es em de g an a ec i en pessimes condicions pe ajuda a aixeca la cosa. Figu i's que enim la p e ensió ja a emps de e -nos un edi ici p opi i sala de conce s. Doncs be, a a enim en ac e uns e enys; la cosa ja es a mig embas ada i ja ha a iba l'ho a d'empai a la gen de dine s pe e l'emp es i . És a di que no em eig en co de p ega a la Jun a que I'O eó sigui la base, el demanai e pe al g an es i al lí ic popula ; enim el concu s sob e i quk sé jo. Pe o aixo no ol di que la cosa no s'en ili; dema passa ens euni em o s els que os k indica, a é que hi sigui en Cabo , p esiden de I'O eó. Si os k po en ia immedia a- men alguna no a dada del p essupos , millo . Pensi que al ea e g ec Güell no hi ha escena i, i si la cosa po a espec acle deu a e c éixe mol les despeses. Al on de o aixo hi hau a d'ha e un home de empe amen pe aques es coses, que sapiga empipa la gen , que emogui cels i e a ... els a is es, em sembla que no se im gai e, pe aixo. Dijous ma eix li esc iu é el esul a de la eunió. Déu ens ihlumini pe a la glo ia de I'a i de la e a. Una ab acada de son humil i ag ai' amic Lluis Mille M. DOLORS MILLET I LORAS O eó Ca ala. Pl. de San Jus , núm. 4 Ba celona, 26 eb e 1904 Mol es ima mes e: La eunió no pogué eni lloc ahi pe es a comp omks en Ma agall en al e lloc a la ma eixa ho a; pe aixo ha ingu lloc a ui al nos e local de I'O eÓ. Hi ha compa egu en Ma a- gall, Gual, Fo nells, Cabo , Pujol i un se ido . Els he llegi la ca a que he ebu a ui de Vos e on s'hi oba o mol de alla . La imp es- sió gene al ha es a que pel juny p oxim és da a mol p oxima pe a e cosa an g ossa. En Gual ha di que dona el cas que a a ja inguéssim els cinc mil du os no eia p ou emps pe a enlles i degudamen escenog a ia, es ua i, e c., e c. Que ó a llas ima que en una ob a magna com se a el ccCom e)) s'hagués de e o a co e-cui a. En Ma agall es eu que no ha is amb cla eda o no ha en ks el es i musical que os k hi ha posa ; ull di que no ha aga a enca a el conjun de l'ob a ep esen- ada. Té dub e que I'escena i a I'ai e lliu e en plena na u alesa po se no esul i massa con encional; aixo ben en es en el sen i de la ep e- sen ació plas ica de l'ob a, que en la o ~a musical del que os k hi posa es eu que hi é e bona; es a admi a de I'empen a de os k i ja se n'acaba a de e -se'n ca ec! El dels 5 mil du os ens sembla poc; els sembla que puja ia més. De o es mane es la di icul a més g ossa ha sembla ésse la del poc emps. El S . Fo nells ha es a del ma eix pa e . To s ha em di que ó a mol con enien eu e'l a os k a Ba celona i sob e el e eny a ma el pla de ba alla i po se ajo na les ep esen acions pe l'oc ub e p oxim; bon emps a Ba celona pe a aques s espec acles a I'ai e lliu e, sob e o no aconseguin l'espec acle les úl imes ho es de la a da pe la esca que pod ia moles a . A I'O eÓ ambé ens ind ia bé en aquella da a, ja que ind íem o l'es iu pe es udia amb calma l'ob a, que a la e i a ambé em a po eni poc emps pe a l'es udi ha en -se de can a pel juny, enin el comp omís de la Fes a de la Música Ca alana i pensan que la pa co al del ccCom e)) se a impo an , enca a que, com diu os k, no ingui g ans di icul a s. Pe quk a l'O eÓ solamen enim les ni s pe assaja , i ja sap, es ima mes e, que I'es udi de les ob es es a len a- men amb la classe de pe sonal de quk cons en socie a s pe l'es il. He aconsegui d'exp essa l'espe i de la eunió? Solamen li he d'a i ma o amen que en o s s'hi ha is ganes de eballa pe a Lluis Mille LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 331 l'ob a; és a di , de e so i a llum el ((Com e A nau)) i si c eiem que s'hau ia d'ajo na uns quan s mesos la se a ep esen ació és pe e -la més iom an com di ia en Ma agall. En Gual m'ha di que li esc iu ia. Una ab a~ada de son humil amic I 5 8 O eó Ca ala. Pl. de San Jus núm. 4. Pa icula Ba celona, 12 ma G 1904 Es ima mes e: Abans d'ahi dijous aig euni la gen del Com e. Vingué ambé Viada que no pogué assis i a la p ime a eunió. Va en llegi la se a p opos a de ci cula pe a eplega accionis es. To s eie- en un pe ill en e có e aques a ci cula sense la da a dels Fes i als i sense assegu a el lloc on ind ien lloc, i digue en que si a a l'equi o- quessin ó a en pe judici pe quan empai éssim la gen amb la cosa ja ben de e minada, és a di amb da es i local ixos. To aixo pensan que os k es a a a Ba celona din e es se manes i que lla o s es pod a enca ila o amb base ixa. A I'O eÓ es em demanan dine s a o hom pe e la casa: hos a ge de la socie a i g an sala de conce s, pe la qual cosa aixo ens p i a ia a a de e p opaganda de la subsc ipció del Com e. To plega , doncs, ens diu que no inguem impacikncies que po se esul a ien en mal de l'ob a; d'aques a llegenda supe ba uni e sal i ca alana, exemple d'al issim o d e mo al que ensenya al poble, e in - 10 en son sen imen i en sa imaginació, que el deso d e mo al po a a almen al cas ig e e n ...; un Com e A nau que se sal a sembla que desil.lusiona ia la imaginació popula . Un dia d'aques s eb d la Re is a de ma c. Hi eu a el comencamen de La Celes ina. Pe doni, mes e, el meu a e imen i p engui la bona olun a . Son amic humil i de co Lluis Mille M. DOLORS MILLET I LORAS O eó Ca ala. Pl. de San Jus , núm. 4 Ba celona, 10 juny 1904 Mol es ima mes e: Adjun li en io unes p o es del e edic e del Concu s. Hi eu a que en el p emi eligiós ha em gua da el p emi al c ch is us ac us es ), pe o hem c ea un al e p emi, de 200 p es., pe 17c Ado o e de o e)); aques segu amen és o ell més igual, pe o en el p ime , ben mi a , é una amo osi a , un no sé quk, que ens ha pene- a més que l'c ado o e de o e)) o i oban aques excel-len com os e amb son bon ull ha is de seguida. De o es mane es amb el p emi c ea no queda gens pos e ga , no li sembla? Hem dona un acckssi al c Peccan em)) (el mo e del pape i). Als acckssi s els donem 100 p es. A més d'aques acckssi , n'ha em dona dos més a dos eculls de melodies (les més dis ingides desp és de les més bones). T es acckssi s 60 $ i 40 $ del p emi del mo e a els 100 $ del p ime p emi, que no s'adjudica. En el p emi de les canqons ha moni zades hem e una combinació que el ca ell p e eu i que ens sembla ambé ó a de gus de os e: ' hem pa i el p emi (30 $), donan la mei a als ((Es udian s de Tolosa)) (la p ime a del núm. 29) i I'al a mei a a 1esc Mun anyes egalades)) (segona del núm. 3) enin en comp e que les dues són les més boniques de cada col.lecciÓ; que la segona del núm. 29 (El pa dal) és una equi- ocació i que les ((Mun anyes)) enca a que no demos en una uni a e ma com ((El pa dal)) són més sen ides, un e i able idilali com diu os k. Li sembla bé així? C egui que ha em posa o a nos a bona olun- a a e -ho bé i a consciencia. Les dades de la Fes a no les hi puc dona enca a ben ixes. De o es mane es, puc di -li: que la Fes a se a a mig juliol, al Tea e No e a s pe qu no obem al e lloc. Ado na eni el local al millo possible. Faci1 que sigui una es a pel ma i. El discu s, os k ma eix, c eiem, pe aixo, que pod ia ésse llegi com en els Jocs Flo als i no publica -10 ins desp és de la Fes a. L'O eó can a a el co d'homes (20n p emi), els dos mo e s (p emis) i les dues canqons ha moni zades. C eiem ambé que es pod an can a les melodies de piano i can . La eina de la Fes a, esolgué em la es el LLUIS MILLET A FELIP PEDRELL 333 guanyado del 20n p emi, pe quk el p emi de les melodies és ex ao - dina i. Els p emis que an la base del concu s són els es p ime s. No sabem enca a el nom de cap au o . Ja li en ia é més de alls a mida que la cosa es agi pe ilan . Son de o de co Lluís Mille O eó Ca ala. Pl. de San Jus , núm. 4 Ba celona, 23 juny 1904 Semp e es ima mes e: Fa dies que li ull esc iu e pe o enmig de la einada dels examens de 1'Escola Municipal no em queda emps pe a es. Dispensi'm. Hem ebu ja el nom de o s els au o s p emia s; són els següen s: del co d'homes c CancÓ dels segado s)) n'és au o en Sancho Ma aco, un xico jo e que é mol a a ició a i a a ce amens i que ambé és au o del mo e ((Ado o e de o e )) (co d'homes) p emi c ea de nou, de 200 p es., i ambé de la can ó ha moni zada ((Les mun anyes ega- lades)) i del mo e ((Ve bum Ca o)) que ob ingué menció hono i ica. Aques senyo s'ho olia empo a o i amb una mica més ho aconse- gueix. L'au o del c ch is us ac us es )) ha esul a ésse en Mas i Se acan . Jo n'he ingu una aleg ia pe quk en Mas és dels músics mes es de Capella de la bona causa. Vos e ambé se n'aleg a a. L'Au o de les c Melodies)) pe mi és un jo e d'uns 24 anys que s'anomena Joaquim G an ; és quasi bé desconegu . Ve ací una ob a bona que hau a e nos e ce amen; la de e conkixe aques b au. El p ime acckssi de les melodies l'ha guanya un capella de S a. Ma ia del Ma , mosskn Cogul: una al a coneixenca impo an . El segon acckssi l'ha ob ingu un jo e que es diu Mon se a , ambé poc conegu . Del ecull de cancons popula s n'és au o un al e jo ene , en Peca- nins que a ecolli les cancons di ec amen del seu poble na al: P a s del Llucanb. La sa dana p emiada és d'en Se a, de la cobla empo danesa de Pe alada. 334 M. DOLORS MILLET I LORAS La can ó ha moni zada ((Els es udian s de Tolosa)) (To osa?) és d'un al e jo ene que es diu Al onso. L'acckssi del p emi eligiós, el mo e ((Peccan em me quo idie)) l'ha guanya un al F ancesc A eso de Lazcano (Guipuzcoa), que ningú coneixem. A l'O eó hem comenCa l'es udi de les ob es co als p emiades. Les can a em o es menys el ((Peccan em)) . No és mol a la eina que donen pe que no són de di icul a i són cu es. De o es mane es la Fes a sembla que no pod a e -se ins a Úl ims de juliol, pe no queda el ea e lliu e ins aquella da a. Si po ésse abans, I'a isa é de seguida. A l'úl im núme o de la Re is a no hi a ana <<La Celes ina)) pe culpa del caixis a de la música que es posa malal a úl ima ho a i enca a ha ia de compond e els es o qua e exemples que hi ana en in e cala s. No ha em ebu enca a la con inuació dels ((Músics ells de la e a)). L'a icle del núme o passa es a a ebé, in e essan íssim. Son deixeble i amic de co Lluís Mille Ba celona, 2 desemb e 1907 G acies es ima mes e! Es consol eb e bons sen imen s d'animes gene oses com la de os . Desi jo que es posi p omp e ben bo. Son a m., amic de co Lluis Mille LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL Ba celona, 5 ma e 1909 Es ima mes e Ped ell: En nom meu i de I'O eó, mil me c s pel magní ic ca aleg del ons Ca e as. És una ob a imposan que me a e- lla a o hom. La p esen ació és espl ndida, digne del nos e g an e- ballado , el mes e i l'exe nple de o s nosal es. Déu li doni o ca anys de ida pe e ob es semblan s. Li eme cio ambé pe la amesa dels dos olums d'o gue, in- e essan íssims. Seu de co Lluis Mille Ba celona, 22 no emb e 1912 Es ima mes e: El S . Bisbe ens ha ecomana p eguéssim a os que assis eixi dema a son palau pe dina jun s amb ell els con e en- cian s i els ep esen an s es ange s que han ingu al Cong és. M'ha demana que li digués que no és d'e ique a; és pel seu gus de eni -10s p op una es ona. Així jo compleixo l'enca ec i no cal di si pe ma pa desi jo aci os un es o c pe complau e'ns a o s. Son deixeble de co Lluís Mille L'ho a és a la una de la a da 342 M. DOLORS MILLET I LORAS de alli mai, semp e amb aques en usiasme e i ablemen a issim en nos a nació de o e os i lamenques i bu gesos sense ideals. Animes pe i es, mise ables, que si es se eixen de l'a és com d'un ge o pe ado na el saló. C egui que o a llas ima que comp enguessin els Vic- o ia i Mo ales; no en són dignes. Les ccCa alanesques)) no es an eedi ades. No el puc se i , o millo , no em puc se i a mi ma eix. Po se més enda an ho aci; és música an humil, aquella. Si de cas, os : se a el p ime a eni -ne no icia. Mani i disposi de son humil admi ado se ido ag a~dissim que b.s.m. Lluís Mille No ha em ebu enca a les Re is es. Aques s co eus!