Aquí de la fe, oratori de Lluís Vicenç Gargallo (ca. 1636-1682). Estudi i edició

Rece ca Musicologica VI-VII, 1986-1987, 77-147 Aquí de la e, o a o i de Lluis Vicenq Ga gallo (ca. 1636-1682). Es udi i edició. FRANCESC BONASTRE L'any 1986 aig publica un o a o i de Lluis Vicenq Ga gallo, His- o ia de Joseph, que ep esen a el p ime es imoni conegu d'aques gene e a 1'Espanya del segle XVII1. A l'esmen ada publicació hi aig inclou e un es udi biog a ic de l'au o , el ca aleg de la se a ob a conse ada, l'analisi de la essan li e a is i musical de l'o a o i, amb llu s simila s connexions eu opees, i l'edició c í ica del ex i de la música. En abo da l'es udi del conjun de l'ob a composi i a de Ga gallo, aig adona -me que un al e dels illancicos de l'au o , que duu el núme o 61 del ca aleg2, e a en eali a un o a o i, segons se'n desp en de l'analisi in e na de la se a es uc u a o mal. En aques eball em p oposo d'a gumen a aques a idea i anma eix, de publica l'ob a musical que és objec e de la p esen ece ca, pensan que hom con i- bueix a un majo acla imen de la his o ia de l'o a o i hispanic del segle XVII. Lluís Vicenq Ga gallo és un dels composi o s més des aca s del ba oc musical hispanic del segle XVII. Nascu als ol an s de 1636, segu a- men al País Valencia, en a a o ma pa com a dipu a o in an de F. BONASTRE, HISTORIA DE JOSEPH. O a o i de Lluís Vicenc Ga gallo (ca. 1636-1682). Es udi i ansc ipció a ca ec de ... Dipu aci6 de Ba celona-Biblio eca de Ca alunya. Ba celona, 1986. Zd., Zbid., p. 36, col. a. J. CLIMENT i J. PIEDRA, Juan Bau is a Comes y su iempo, Mad id, 1977, p. 63. 78 FRANCESC BONASTRE co de la seu me opoli ana de Valencia e s 1648-16494, on hi oman- gué ins a I'acabamen de 1651 o al p incipi de 1652. La se a o mació musical en aquell cen e ou deguda als mes es F ancesc Na a o, mes e de capella en e 1644-1650, i Diego Pon ac, que ho ou en e 1650 i 1653; l'es ada de Ga gallo a la ca ed al de Valencia coincidí ambé amb la dels o ganis es Je oni La To e i And eu Pé ezs. És possible que la se a o mació musical pos e io , de la qual es en sabem de segu , con inués a la ma eixa seu alenciana: en aques cas, s'hau ia pogu desen olupa amb alguns dels mes es de capella coe a- nis: Diego Pon ac (1650-1653), U bán de Va gas (1653-1656) i G acián Babán (des de 1657), el qual posseeix les majo s p obabili a s d'ha e pogu esde eni el seu mes e6. El 7 de juny de 1659, Ga gallo és nomena mes e de capella de la ca ed al d'Osca, ca ec que ha ien exe ci an e io men U bán de Va - gas i G acian Babán7. Romangué a aques a seu o icialmen ins el 15 de no emb e de 1667; uns anys abans empe b, s'ha ia p esen a a les oposicions pe al ca ec de mes e de capella del Reial Collegi del Co pus Ch is i de Valencia, celeb ades en e el 22 i el 27 de no emb e de 1662: Ga gallo ob ingué la mixima pun uació, pe d el nomenamen de ini iu ou pe a Josep Hinojosa, mes e de capella de Te ol8. La se a da e a des inació p o essional ou el ca ec de mes e de capella de la ca ed al de Ba celona, ob ingu el 17 de no emb e de 16679: en eali a , ou nomena mes e coadju o de Ma cia Alba eda, mes e i ula jubila ; la colació de ini i a del ca ec no es p oduí ins desp és de la mo d'aques da e , esde inguda el 21 d'agos de 1673. Bona pa de les composicions da ades de Ga gallo palesen que o en esc i es a Ba celona. Tanma eix, alguns dels escolans de la cape- lla de música de la seu ba celonina, ac ius du an el seu manda , pogue en ésse deixebles seus: ci o en e els més des aca s, Josep Gas, Felip Oli ellas i Ignasi Vidal, així com Isid e Se ada, el pas del qual pe l'escolania de l'esmen ada ca ed al no ens cons alo. F. BONASTRE, Op. ci ., p. 13, col. b. s Id., Ibid., p. 14, col. a. Id., Ibid., p. 14, col. a. A. DURAN GUDIOL, c Los maes os de capilla de la Ca ed al de Huesca)), A gen- sola, X (1959), 128. J. PIEDRA, c Maes os de Capilla del Real Colegio de Co pus Ch is i (Pa ia ca) (1622-1822)~, Anua io Musical, XXIII(1968), 63-69. F. BONASTRE, Op. ci ., p. 16, col. a. 'O Id., Ibid., p. 16, col. a. FRANCESC BONASTRE EDICI~ CR~TICA DEL TEXT Ab e ia u es emp ades: A.- Al o. B.- Baix, Basso. C.- Co . T.- Teno . Ti.- Tiple. V.- Ve s, e sicle. [COR] Aquí de la e que se pie de el discu so de is a es a ez. . Mandad, Amo , 5 que odo es azon. Aunque nues a in eligencia, g ose a y laca, no pene e la in encion de 10 que manda Dios, 10 mandad, Amo que yo os quie o obedece ; y quando no halle azón, con e e encia di é: <<Aquí de la en. [DEU] 15 Ab aham, a mi me impo a de u cassa n sac i icio; si me consul as el gus o, a de se Isac, u hijo. Essa p enda de us ojos, 20 esse iman de us ca iños, a de se el degollado (po mas que sea el que ido) sob e el cope e de n mon e V.20-24: ... a que ibi o e es eum in holocaus um supe unum mon ium quem mons a e o ibi, GEN., XX11, 2. AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 9 1 25 [ABRAHAM] [ISAAC] 35 [NARRADOR] 45 [ABRAHAM] 50 [NARRADOR] que eligi án mis designios; a de eñi con su sang e de u cuchilla 10s ilos. Seño , la obediencia es jus a. Isac, sigueme al momen o. Ya descub o la mon aña donde a Dios ado a deuo; Quédense acá 10s c iados: noso os, hijo, passemos. Isac, lleua u la leña, que yo cuyda é del uego. Venga essa ca ga a mis omb os, que si po Dios a de a de , no se a C uz pa a mi se ui le y obedece . Razon es que a Dios ado e, pe o, mi pad e y mi bien, aquí se e uego y leña, mas la ic ima, ¿qual es? De emo sob esal ado habla Isac. Ay! que me emo que le a de cos a muy ca o es e paseo. No omes pena, hijo mio, que a Dios oca el p ouee pa a an g ande holocaus o la íc ima es a ez. Llega al luga des inado Ab aham, lleno de e; leuan a luego n al a y echa la leña sob e 61. Ay! malog ado hijo, V. 24: desinignios, T I1 C. V.27-34: ... uli! quoque ligna holocaus i, e imposui supe Isaac ilium suum: ipse e o po aba in manibus ignem e gladium. Ibid., . 6. V.40-42: Pa e mi ... Ecce ... ignis e ligna: ubi es ic ima holocaus i?. Ibid., . 7. V.47-50: Deus p o ideabi sibi ic imam holocaus i, ili mi. Ibid., . 8. V.51-54: ... e ene un ad locum quem os ende a ei Deus, in quo aedi ica i al a e, e desupe ligna composui . Ibid., . 9. FRANCESC BONASTRE [ABRAHAM] [ISAAC] [ABRAHAM] 70 [ISAAC] [ABRAHAM] [ISAAC] 80 Ay! in elize pad e, que omas el aze o con a u p opia sang e. Piedad, cielos, pues éis que es inocen e in an e el que sob e la leña pa a holocaus o yace. Seño , pues os 10 que éis, omo obedien e la espada po sac i ica de n golpe en na ida, dos almas. Pad e, jcon a uues o hijo le an áis la mano a mada? Ni us ca iños me mueuen, ni us queb an os me ablandan. Mi ad po uues a ejez, no co éis las espe aqas. Engaño es g ande, hijo mio, en cosa humana undallas; Dios, que con cla os apoios empeñó su eal palab a, da d p es o salida a la p omesa mas la ga. Pues que Dios gus a que mue a, o ezco el cuello a la espada, que he de log a mejo ida en la acción más a iesgada. Ab aham, Ab aham, de en e: no mal a es la ida desse in an e; el hijo es inocen e, ya Dios ha is o u alo cons an e; V. 56: in elice, Ti 1, Ti 2 i A I1 C. V. 76: Real, T I C. V. 83: de esse, A i T I1 C; Ti, A i T 111 C. V.55-58: Ex endi que manum, e a ipui gladium u immo ale ilium suum. Ibid.. . 10. V.60-62: ... cumque alligasse Isacc ilium suum, posui eum in al a e supe s uem ligno um. Ibid., . 9. V. 83-85: Ab aham. Ab aham, ... Non ex endas manum uam supe pue um, neque acias illi quidquam. Ibid., . 12-13. AQU~DE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 93 y en p emio de u zelo, muy la ga sucesión e da a el cielo. Esse co de o oma, 90 que en e espinosas Ca cas en edado, a us ojos se asoma; ésse a de se a Dios sac i icado, no Isac, cuya ida, de Dios del cielo y mundo es p e endida. [COR] 95 Pues que Isac queda lib e, gózesse el mundo, que aunque la dicha es na, la goza .muchos. Del igo del aze o 100 ei se puede, pues el cielo le ampa a isible nen e. Quando cosas an g andes nos pide el Cielo, 105 Dios se da po se ido con el a ec o. Ch is o sac amen ado es el Co de o, que en luga del in an e 110 ue he ido y mue o. V. 90: en edado, T I C, Ti I1 I1 C. V. 99: del igo , T I1 C. V. 104: In an e, T IC, Ti I1 C, A I1 C (2" egada). V.87-88: ... benedicam ibi, e mul iplicabo semen uum sicu s ellas caeli, e elu a enam quae es in li o e mo is. Ibid., . 17. V.90-94: ... idi que pos e gum a ie em in e esp es hae en em co nibus, quem assumens ob u- li holocaus um p o ilio. Ibid., . 13. 94 FRANCESC BONASTRE Cloenda: Aquí de la e i la His o ia de Joseph El descob imen del segon o a o i de Lluís Vicenc Ga gallo ens ha pe mes d'amplia el camp de la ece ca sob e aques impo an g ne e musical hispanic del segle XVII, en pode en iqui -ne els coneixemen s mi jan~an la compa ació de llu s elemen s musicals i li e a is. Al a- men , la con on ació de les dues ob es -els dos p ime s o a o is hispanics conegu s ins a a- pe me d'inicia una me odologia d'ana- lisi que ens mena a, quan apa eguin més o a o is d'aques a epoca, a una majo ce esa en la asca musicolbgica. Quan aig publica la His o ia de Joseph, aig da a la se a compo- sició al edós de la decada 1670-1680, mol possiblemen a Ba ~elona~~; Aquide la e, de la qual ampoc ens cons a la da a, po ésse si ua si a no a pe la ma eixa epoca, pe o en o cas, amb pos e io i a espec e del p ime o a o i de Ga gallo, si ens a enim a ce es peculia- i a s que I'analisi in e na de I'ob a ens palesen i que són les següen s: a) Majo conc eció i subsegüen di e enciació en e I'a ia es o ica i el eci a . b) Majo ampli ud dels ambi s in e al.lics, adCs ocals, adés ins- umen als. c)Majo sime ia del conjun (In oducció - Na ació - Mo ali a ). d)Absencia de p o agonisme na a iu del co i po enciació del d a- ma isme dels pe sona ges. e) Majo economia de mi jans. ) Majo cohe kncia lingüís ica del ex . En conjun , o s aques s elemen s posseeixen un pes dial c ic que no ind ien sepa adamen , a excepció, po se , del p ime [a], la qual cosa a que assoleixin una endencia asssenyalado a i objec i a; a a bé, el aonamen exposa no és al a cosa que una hipo esi e semblan , que hom mai no ha de con ond e amb una c eenqa a ul an~a en el pe ec- cionisme e olu iu del g ne e. El e ade p og és a ís ic no depkn de lleis, sinó de p opos es, so in elabo ades pun ualmen ; la majo o meno pe ecció o mal no po ésse l'unic ni l'op im c i e i pe a ixa la da ació d'una ob a, la con ingkncia empo al de la qual s'endinsa pe camins d'en iquido a complexi a . AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 95 To i aixb, en no disposa de cap da a i possei en can i, dades objec i es so gides de la compa ació de les dues ob es, he emp a d'o e i una p ime a ap oximació, bo i espe an que no es apo acions puguin ajuda a acla i el p oblema. FRANCESC BONASTRE AQUI DE LA FE O a o i L~u s V. GARGALLO (ca. 1636-1682) T ansc ipci6: F ancesc BONASTRE Al o AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 103 30 13s) II man - 1 dad , A - Im , I I ian - I dad , A - I'mo , man - dad , A - mo . II man - 1 dad , A -/mo . I 1 11 man - 1 dad . A - lmo . I I mn - 1 dad , I FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUIS VICENC GARGALL0 1 O5 34 cq , 1)- ancia dí - d : s - qui de la e, a - qu de la I 106 FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC .GARGALLO 107 49 (55) FRANCESC BONASTRE ma im - ( po a de u I 116 'hijo ee - sa I p en - da I * us I o - joe. sa - m i - I lmV de I u. co - I iiba. a I ie-go. - 1 llado -% máa I 119 mon e que a - le -1 gi - 'h 1 dnia de - signioa; a I de I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUIS VICENC GARGALL0 109 % a .--. IIJ s-iii ' I con su I .~ & u I dí- I 11' jus- a. I - sac, I si - &s + ai mo - lm o ya de. - I ( la mon - don - de a 1 Oíos a - I ! I a-do.: ( no3 - 1 so - os, hi - jo, pas - I s-.. I I FRANCESC BONASTRE 11 ce . Ra - 1 zón as 9us a ( üjoa a - do - ne . I~.-m.li I I[ Is-~ia. mam la I i-+.i - ma. L qual I aa? II AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 111 l . us- (a pa- a an Iy~4a-io- Icaus - o la I ic - i- M a - I Y e - cha la I la - ña so - lbm 61, lx.-cha la lla - ña so- I FRANCESC BONASTRE - - ~yi I na-10 - g a-do 1 hi - Jo* I I Ayl ma-lo-g a-do hi - jo, I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 119 )i ca de un gol - Pe en - M - a dos s1 - I I F i-Ros me mueuen, ni us que-b an - os m. a - blan - dan. 1 - ------ . -- .. "- - lai i ?I.: -:P - - 1 I.. I Mi - ad po wos a e -. jez, no co - 6ia les sapa- an - *s. - I - - -. ~ FRANCESC BONASTRE Ip 'na ' un-da - llas; ~ios, que con cia - me. a - I sa mda la - ga. AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 121 gua - a que mw - a, O - Pnaz - co el w. - 110 a 1s s FRANCESC BONASTRE I[ da. I I I da 4 sn - .: I IIS da- an- e: I 11 ~-b a-Ih~, -=a-Ihm, de - 1 on - m: I no la1 I de- 1 ' en - e: I I! I I I dm- 1 m - .: I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 123 265~ e> - 1 I IYA - deaas in- an - e; desse in- an - e; d I 11- m.- es la I ida dease in- an - e; I I e1 1 hiJm aa i- no - I li m - es la I ida desse in- 1 an - e: I el I hijm es i - no - - I II I I dsasa i4 an - e; I I II dease in- an - e; I I I dnase i4 am - e; 1 I FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 125 R I u a - ( io cons-) an - ., I I I 11' lo con+ 1 . an - e. [ I y en ( p emio ds u I II la cons-l an - e, ,, I I y en I p emio u I II I u a lo wn (' m - a. I I u e - To me- Can - ., I II . u a -llo con.{ an - b;, I I FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 127 285 (33s) FRANCESC BONASTRE a us I o - dos ae +o - IM; I en m- da - do se m- SO - IM; I 11 en* Ida - do I I saas-1.0 - IM, I I1 I en-- Ida - do I saas-lsd - L; I e-- Ida - do I I sa as-1 so - ma; I AQU~DE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 135 FRANCESC BONASTRE l Del i - go del a - e-m e - i -se pV. de, I Del i -'ga dal a - ze-m m - i -80 pua-de, I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 137 Ipus - de, I I I I I I I I - - - n., pues el cie - 11 i -sa I Pua - de. 1 1 1 I 11 i - ss I pus - de, I i - se lpue - de, - . , de, FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 139 II i - 1 si - ble - 1 men - e. I hando ca - 1 nas an I i - 1 si - ble - I men - e. I Pumdo ="-laM I II' i - si-ble - men - e. I i ;i -, L. I*" m - - " i - 1 ai-ble - 1 mn - I I i-1.1-ble - lmen ,- e. j I I 140 FRANCESC BONASTRE I I I ms ] pi. al I Ci. - u. I o8 pi& s1 Cia - o, 1 I I I C . - I*, j AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 141 3.52 ( o ) II- I I Oios as ds 1 po se - I i - do I FRANCESC BONASTRE 11' I I I con ( ai a - I ec- o. con el a - I el a - ec- o. con el a - PP-- ,- - .- 2 "7 I' I I con el a - con 1 el a - I lli con ei a - I P con el a - I I- 1 - - " AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 143 FRANCESC BONASTRE III n A - es el Co - da - m es ei Co - de - m .. I Y - es el Co - de - m k eü el Co - de - m I - es el Co ,- do - m - V . de - m I IM si co - I ia - m I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 8 1 3. Aquí de la e, o a o i de Lluís Vicenq Ga gallo En publica la His o ia de Joseph de Ga gallo, aig e cons a que I'ob a es oba a en dos manusc i s di e en s, ob an s a la Biblio eca de Ca alunya: un duia el í ol d'His o ia de JosephZo i l'al e, Villanci- co de la His o ia de Joseph2I, essen ambdós la ma eixa ob a22. La composició que p esen o en aques eball ambé és inguda com a Villancico, segons es desp en del seu i ol: ((Villancico a 10 ozes, Pa a / la ies a del Co pus, de / Luis Vicen e Ga gallo / Aqui de la e)). (Al ma ge in e io , ((G.M.D)~~. To i aixo, la se a analisi in e na ens palesa que ens obem da an d'un e ade o a o i, pe les següen s aons: a) L'absencia dels elemen s comuns i basics del illancico hispanic d'aques a epoca (Es ibillo/Coplas). b) L'o gani zació compac a de I'ob a. c) La na ació d'una his o ia bíblica (Ab aham i Isaac). d) La p eskncia del dialeg, dins el ca ac e gene al de la na ació. e) La ca ac e i zació musical dels pe sona ges (Déu, Ab aham, Isaac, ~ngel, Na ado o His o icus). ) La dosi icació d ama ica. g) El pape de e minan del omance als passa ges dialoga s. h) La p esencia de la mo ali a inal. Aqui la e esde é un o a o i0 olga e, elaciona amb la adici6 eu opea de les his o iae. El seu au o l'anomena illancico en p ime lloc, pe quk es ac a a d'una ob a en llengua e nacla; segonamen , pe que el illancico e a el gene e més lexible, conegu i p ac ica pels composi o s hispanics, a ks que el mo <(o a o i)) e a a casa nos a una au kn ica no e a ; ambé pogué in lui en I'ús d'aques apelela iu el e que aques a ob a es can és dins l'espai li ú gic habi ual dels illancicos, les ma ines. Aques a hipo esi guanya majo e semblanca en ac a -se d'una es i i a popula com la de Co pus, que a Ca alunya i especial- men a Ba celona, possei'a una impo ancia cabdal; en aques cas, a 20 ((His o ia de Joseph / a 10 / Ha de mis he manos / de / Luis Vicen e Ga gallo / 1 Co a)). Ms.M.750/17 BC. Segona mei a del s. XVII. 21 c Villancico a 10, al SSm0. / Sac amen o / Ha de mis he manos),. A I'encappala- men de 1'Acompanyamen con inu: ccVillancico de la His o ia de Joseph, al SSm0. Sac amen o. En abladu a Con inua. De Lluis Vicen e Ga gallo)). Ms.7660 BC. Finals del s. XVII. 22 F. BONASTRE, OP. ca., p. 48-50. 23 Ms.M.748/10 BC. 82 FRANCESC BONASTRE més de les ma ines, Aqui de la e pogué ésse can a ambé a alguna es ació de la solemne p ocessó de la diada. L'abs ncia de 1'Es ibillo i de les Coplas, con a enin l'us gene al dels illancicos del segle XVII, palesa l'e iden polis mia del mo , deguda a les aons addui'des més amun z4; pe an , es ac a d'una denominació gen ica da e a la qual hi ha un con ingu especí ic que en aques cas, esde é di e en . Aqui la e és con egi a pa i d'un ex na a iu, la his o ia bíblica d'Ab aham i Isaaczs, que musicalmen es bas eix amb el con as en e la monodia dels pe sona ges singula s i la poli onia homo ona dels passa ges co als; o plega a o ga a l'ob a el ca ac e de app esen a- zione udi i a que des aca a el canonge A. Spagna el 170626. Domenico Alaleona c eu que aques es ca ac e ís iques, jun amen amb la p esen- cia de la mo ali a inal, de ineixen els e s onamen als de l'o a o i del segle XVIIZ7. 4. Es udi de l'ob a El manusc i d'aques a composició, se a a la Biblio eca de Ca a- lunya amb la signa u a M. 748/10 és i ula , com ja hem is , cc illan- cico a 10 ozes, Pa a / la ies a del Co pus de / Luis Vicen e Ga ga- 110 / Aqui de la e D. Les co esponen s pa s ocals i ins umen als són esc i es en pa icel4es de pape , amb la següen dis ibució: I Co : Tiple, Teno . I1 Co : Tiple 1/2, Al o, Teno . 111 Co : Tiple, Al o, Teno , Baix. Acompanyamen a l'o gue ((( ... po el ho gano, a 12 [sic]))). Acompanyamen con inu (xi a ). Les pa s ocals i l'acompanyamen de l'o gue són esc i es en 4 olis i 7 bi olis apai'sa s, que amiden 301x213 mm., men e que l'acompanya- men con inu ho és en un g an oli apai'sa de 422x301 mm.28. 24 Vegeu M. QUEROL, ccEl Romance Poli 6nico en el siglo XVIID, Anua io Musi- cal, X(1955), 11 1-1 12. Gen., XXII. 26 A. SPAGNA, O a o ii o e o Melod ammi sac i ..., Roma, 1706. 27 D. ALALEONA, S o ia dell'O a o io Musicale in I alia, Milano, 1945, p. 132-137. F. BONASTRE, Op. ci ., p. 36, núm. 61. (ccca hleg de l'ob a se ada de Lluís Vicenc Ga gallo // Ob a eligiosa en omanc))). AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 83 Es uc u a o mal L'o a o i Aquide la e cs con egeix a pa i de les di e ses in e en- cions co als i solís iques, posades al se ei d'una idea supe io que con o ma la il.lació d ama ica. El ex es di ideix en es pa s ben di e enciades: in oducció ( e - sos 1-14), na ació de la his o ia d'Ab aham i d'Isaac ( e sos 15-94) i mo ali a inal ( e sos 95.110); musicalmen es co esponen amb els compassos/ ac us (= c .) 1-58, 59-363 i 364-440, espec i amen z9. L'al e nanea en e el i me e na i i bina i plana al lla g de o a I'ob a: C3: c . 1-169 ( e sos 1-42) C : c . 170-239 ( . 43-62) C3: c . 240-313 ( . 63-82) C : c . 314-363 ( .83-94) C3: c . 364-440 ( . 95-110) Els di e sos pe sona ges, el nom dels quals no apa eix consigna al manusc i , co esponen a les següen s eus: Déu: Teno del I1 Co . Ab aham: Teno del I Co . Isaac: Tiple del I Co . Na ado : Tiple del I1 Co / Teno del I1 Co , consecu i amen . Angel: Tiple 1/2 del I1 Co , simul aniamen , a duo. El p o agonisme dels dos pe sona ges més impo an s, Ab aham i Isaac, es palesa en llu s in e encions solis es, en nomb e de 5 i 4, espec i amen . Els segueixen en impo ancia dec eixen , el Na ado o His o icus (2), Déu (1) i l'Angel (1). Semblan men a la His o ia de Joseph, els passa ges monodics co es- ponen a les a ees es o iques i eci a s (alguna egada segui s d'un a ioso), amb e iden p eenninkncia d'aques s da e s damun les p ime- es. Les in e encions co als no són an abundan s com a la His o ia de Joseph, pe o en can i acompleixen la missió exp essi a que a possible la app esen azione udi i a p econi zada a l'o a o i i alia del segle XVII; gene almen , aques a poli onia polico al, bas ida amb el con as en e dues eus solis es i el u i, es ableix pe una banda, el con apks exp essiu amb la línia monodica, i al amen a o ga, amb el 29 Hom po eu e a la pa i u a dos ipus de nume ació dels compassos: una, en e pa n esis, co espon a la noció de compAs/ ac us, quan i icada o igina iamen al ma- nusc i ; I'al a és el esul a de la ansc ipció. 84 ' FRANCESC BONASTRE dialeg i els ecos, un p og essiu en iquimen al llengua ge gene al de l'ob a. Des del pun de is a ema ic, hom palesa a Aqui de la e un ac amen des aca del ema p incipal, inicia pel pe sona ge co espo- nen a Déu (A, c . 59-107), que s'es én, dins l'es uc u a de l'a ia es o ica, als d'Ab aham (A', c . 107-139) i Isaac (A" c . 139-169); l'esmen a ema o na a apa kixe pa cialmen en el nucli na a iu del d ama, als eci a s d'Ab aham (c . 240-254, especialmen als c . 247-254, pe disminució) i d'Isaac (c . 270-276, especialmen als c . 272-276), amb la qual cosa s'assoleix, com a la His o ia de Joseph, un nexe cíclic que sub a lla les p opo cions del sen i il-la iu de la na aci6. Vegeu al quad e següen l'es uc u a o mal de I'ob a30: Pe sona ge Tex CompBs/ Tema Es uc u a Tac us COR a 10 DEU ABRAHAM ISAAC NARRADOR ABRAHAM NARRADOR COR a 10 ABRAHAM ISAAC ABRAHAM ISAAC ABRAHAM ISAAC ANCEL/ COR a 10 COR a 10 Aqui de la e Ab aham, a mi me impo a Seño , la obediencia es jus a Venga essa ca ga a mis omb os De emo sob esal ado No omes pena, hijo mio Llega al luga des inado Ay! malog ado hijo Seño , pues os 10 que éis Pad e jcon a ues o hijo.. . Ni us ca iños me mueuen Mi ad po uues a ejez Engaño es g ande, hijo mío Pues que Dios gus a que mue a Ab aham, Ab aham, de en e Pues que lsac queda lib e DiBleg A ia es b ica Reci a Diiileg/Eco Reci a DiBleg Pla musical de l'o a o i La música posada al se ei del ex de l'o a o i Aqui la e posseeix una in encionali a e e encial que es palesa en la dis ibució d : o s els 3o Els emes monbdics son exp essa s mi jan~an lle es; els poli bnics, amb núme os. seus elemen s: monodia i poli onia es dis ibueixen en la asca na a i- a, amb el supo uncional dels acompanyamen s (con inu i o gue). Als passa ges nonodics, l'ex ensió de l'ambi in e al-lic supe a l'oc- a a, lle a del pe sona ge d'Isaac, que no ul apasa la sex a: A nbi s in e ahlics Déu: no ena (mi- a, a la ansc ipció) Ab aham: desena (mi-sol, id.) Isaac: sisena (sol-mi, id.) Na ado : no ena (mi- a, id.) Quan al pun de mhima dis ancia in e al-lica, hom supe a en aques o a o i els sal s més llunyans de la His o ia de Joseph: Sal s nelhdics maxims Déu: oc a a (c . 75, 91) Ab aham: oc a a (c . 1 15-247) Isaac: sisena (c . 307) Na ado : cinquena (c . 175-176, 205) El pe sona ge de l'~nge1, encomana als dos Tiples del I1 Co , que dialoguen amb les eus es an s, no és suscep ible d'ésse anali za com els an e io s; la se a ama in e al-lica es desen olupa pe g aus con- jun s, i ha monicamen es bas eix amb e ce es i sex es. La poli onia de les qua e in e encions co als, esc i a en blocs ho- mo onics, ambé es di e encia no ablemen de la de la His o ia de Joseph, pel e que els co s I1 i I11 mai no ac uen compac amen i al ma ge del I, sinó que semp e hi ha un con as a dialeg, de egades amb unció d'eco (c . 208-240, 314-363, 364-440), en e o es les eus. Aques a ci cums ancia a o ga una majo plas ici a a l'ob a, o a ega- da que el con as esde é no solamen ex e n (en e els passa ges solis- es i els co s), sinó que s'en iqueix amb una eeixida di isió in e na de les uncions musicals. En aques aspec e, cal ema ca que les eus del I co (Tiple i Teno , co esponen s a Isaac i Ab aham) ac uen conjun- amen amb les dels al es co s en o s els passa ges poli onics, dis an- cian -se així de I'al e o a o i de Ga gallo ja conegu 3'. El Baix del co de capella o de ipieno (en aques cas, el del I11 co ) 3' F. BONASTRE, Op. ci ., p. 99-111 (musica). Els pe sona ges solis es (Tiple del I Co -Joseph- i Teno del I1 Co -Jacob-) pe den aques ca Ac e , ba ejan -se amb el u i, només a la mo ali a inal de l'ob a, c . 282-379. 86 FRANCESC BONASTRE no duu ex , seguin el cos um habi ual del ba oc hispanic. Logica- men , hom po suposa que la se a in e p e ació e a encomanada a un ins umen -po se un baixó-, bé que el seu disseny í mic, que coincideix amb el de les al es eus d'aques co , aci possible la u ili - zació d'un ex . Pel que a als acompanyamen s, hom obse a la p eskncia d'un acompanyamen gene al (con inuo) i un al e de pa cial, encomana a l'o gue. Aques a di isió de uncions és o ca usual a la poli onia his- panica, des de mi jan segle XVII ins a les p ime es dkcades del XVIII. El con inu esde é un e ade basso seguen e i in e é an al u i com als passa ges solís ics: en el p ime cas, amb no es lla gues que palesen la posició onamen al dels aco ds; en les in e encions monb- diques, el con inu assoleix un ca ac e més lliu e, assumin amb ce a eqüencia un modul imi a iu; anma eix, el disseny del baix can ia ací e s un majo en iquimen ha monic i luidesa d'esc ip u a. El seu ambi in e al-lic a iba a la ca o zena (d'E'a d', a la ansc ipció) i els sal s més habi uals, a pa de 1'6s dels g aus conjun s, són els de 3" 4" - ins i o 4" augmen ada descenden -, 5" i 8". L'o gue acompanya sob e o els co s I1 i 111, o i que ambé abas a les eus del co I quan s'engloben en el u i. A di e kncia del con inu, l'o gue segueix les ma eixes igu acions í miques de les eus en els passa ges poli onics; quan els solis es no pe anyen al I co , l'acompan- yamen no el eali za I'o gue, sinó el con inu. El seu ambi in e al.lic no ul apassa I'oc a a (de G a g a la ansc ipció). Bé que el xi a ge dels acompanyamen s, p esen només al con inu, no palesi més que els aco ds de 6", les 3'"eno s i les no es de pas (especialmen de 6 a 5), hom obse a so in la p eskncia eal d'aco ds de 7a i adhuc de 9" (pe exemple, c . 17', 213 i 363). L. 'a ea seman ica El llengua ge musical de l'o a o i Aquí de la e a o ga, a a és de I'en eixina dels passa ges monodics i poli onics, la p ime a ap oxima- ció eal de la app esen azione udi i a p opia del gene e. Aques ipus d'exp essi i a , que depend a, a di e encia del de l'ope a, de les p o- po cions in ínsecamen musicals i llu s es e es elacions amb el ex (i pe an , sense I'aju de I'apa a escenog a ic ni de la comunicació ges ual), cal que sigui desen olupa explíci amen a a és dels p ocedi- men s analogics que e idencien la in encionali a seman ica de l'au o . En el anscu s de l'o a o i, hom s'adona de la ascendencia me i- AQU~DE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 87 culosa amb qub Ga gallo ha eballa , se in els in e essos del ex a i d'aconsegui un e i able p og ama seman ic, el qual és du a e me en di e sos ni ells. En p ime lloc, el e es imen musical dels elemen s p osodics del ex , que s'e idencia sob e o en dues in e ogacions d'Isaac, esol es en sengles ases ascenden s: mas la íc ima igual es? (c . 165-169) i . . . la mano a mada? (c . 260-263). Un ac amen semblan el obem en els passa ges on és indicada l'al u a, no en si ma eixa sinó amb sen i an i k ic; així ho eiem en un ex explica iu de I'Angel, del cielo y mundo, on el p ime subs an iu és e es i d'una ase ascenden , es- sen descenden la del segon (c . 355-359). Un al e bloc abas a els mo imen s ges uals, que són ep esen a s amb una analogia in e kl-lica de cada e conc e : la e e bncia, ma- ni es ada amb un a c in e alslic del Teno del I Co a con eue encia di é (c . 44-45), o l'acció d'aixecamen , a la ase del Na ado leuan a luego n al a (c . 198-199), el e b de la qual assoleix un ascens de e ce a meno . L'abs acció esde é més e iden quan l'analogia musical és ui de l'aplicació de la e o ica a una aslació concep ual (és el cas de l'ele- ació in e alelica del mo ida al passa ge d'Ab aham en na ida dos almas (c . 251-254), o a un es adi psicologic, que po exp essa pie a ( ase descenden dels Al os dels I i I1 Co s, piedad, c . 224-225) o ado ació (co ba descenden a ado a deuo [Ab aham], c . 120-123 i azón es que a Dios ado e [Isaac], c . 155-1 58). La p opia bcnica composi i a adien amb l'o gani zació del d ama és posada al se ei de la seman ica musical, a i de sub a lla els ma isos psicolbgics del ex : o el eci a del Na ado De emo sob e- sal ado (c . 170-182) n'és una mos a e iden , en emp a l'au o els an ics p ocedimen s de l'hoque us, els quals accen uen el alo d ama- ic de les pauses. Tanma eix, la i e ació de la ecu bncia del ema A (Déu) e s els pe sona ges d'Ab aham i Isaac, assoleix un ca ac e simbolic, que em a i za el sen i il-la iu de la na ació i p epa a la p egona signi ica- cio de la mo ali a inal. El Tex Seguin la adició eu opea de les his o iae que con egi- en bona pa dels o a o is del segle XVII, Aquí de la e esde é un 32 Zd., Zbid., p. 48, col. b. 88 FRANCESC BONASTRE b eu es o de ca ac e uncional, l'o igen del qual es oba en els capí ols XII-xx del Genesi (Pa s Secunda: His o ia Ab ahae). Malg a les nomb oses aduccions bíbliques en llengua cas ellana i llu s adap- acions d ama iques, especialmen al Segle d'O , no hem oba cap on di ec a que ens pe me és de eu e una es e a elació amb el ex p esen , el qual ou elabo a p obablemen en els mi jans cle icals en qu es desen olupa a la ida p o essional de Ga gallo. D'allo que hom po es a -ne segu , si de cas, és del des í conc e de la se a edacció, esme cada a la composició d'un o a o i. Una p ime a ap oximació ens a adona de la se a sime ia o mal, que es palesa en la dis ibució de es blocs ben equilib a s: in oduc- ció ( e sos 1-14), cos na a iu ( . 15-94) i mo ali a inal ( . 95-110). El conjun na a iu cen al a o ga un ma ca m asi a l'ac uaci6 dels p o agonis es: Nomb e Nomb e Pe sona ge d'in e encions o al de e sos Déu 1 12 Ab aham 5 24 Isaac 4 16 Na ado 2 8 ~ng el 1 12 Tanma eix, el plan ejamen d ama ic del cos na a iu es bas eix amb una ecnica mol semblan a la de la His o ia de Joseph, la qual consis eix en un encamen es a gic de la na ació. Amb aques ecu s es acionali za la p e isió dels e ec es d ama ics, que sub a llen acu adamen o el il a gumen a1 de I'o a o i, dosi ican -ne els mi jans exp essius. Na ació: e sos 15-42 Suspensió: e sos 43-46 Na ació: e sos 47-54 Suspensió: e sos 55-62 Na ació: e sos 63-94 En obe con as amb el modul na a iu, la in oducció i la mo ali- a inal posseeixen un ca ac e an eceden i conseqüen ; si a l'inici hom plan eja les p emises implíci es d'un obliga i indiscu i sen i de l'obedi ncia, a l'acabamen es des e lla la aó eologica, especialmen I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALLO 89 en els qua e e sos da e s que e idencien la ansmu ació p o e ica anyell/C is : Ch is o sac amen ado es el Co de o que, en luga del in an e, ue he ido y mue o. Pe al a banda, la me ica emp ada en aques o a o i p esen a uns can is adicals espec e de la His o ia de Joseph: els passa ges mono- dics p o agoni za s pels di e sos pe sona ges semp e són esc i s amb e s oc osil.1abic ( omanc), men e que les in e encions del co (lle a de la in oducció) són con egides a pa i de l'hep asil.lab, amb di e - ses combinacions: qua e es hep asil4abiques egula s ( . 55-60), sex e- es amb endecasil4ab ( . 83-94) i qua e es amb pen asil-lab ( .95-110). Així, doncs, ha desapa egu el omanc poli onic, a es que aques me e és dedica ací a la unció monodica, adés a l'a ia es o ica, adés al eci a i I'a ioso. Pel que a als passa ges poli onies, excep uan la me ica i egula de la in oducció ( .1-14), hom con ind a a eni l'hep asil-lab com a incle usual de llu unió, bé que les di e ses com- binacions d'aques i me a o guin als esmen a s passa ges una a ie a singula , adequadamen e es ida pel llengua ge musical. La sime ia global de l'es uc u a de I'o a o i, augmen ada enca a pe la del bloc na a iu cen al, oba en la me ica un eeixi mi ja que aconsegueix de di e si ica les uncions indi iduals i col4ec i es del d ama. A di e encia de la His o ia de Joseph, el cas ella emp a en el p e- sen o a o i és més acu a i p ac icamen exemp de ca alanismes. To i aixo, es ac a d'un ex senzill i di ec e, la des inaci6 del qual no p e én al a cosa que il-lus a , amb la concisió habi ual dels o a o is eu opeus del segle XVII, el con ingu na a iu i simbolic de I'ob a.