scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Higini Anglès y la "Obra del Cançoner Popular de Catalunya"

Calvo-Calvo, Lluís

Abstract

Calvo-Calvo, Lluís

Full text

LUIS CALVO CALVO Introduccion La presente comunicación tiene por objeto ser una contribución mis al conocimiento de la obra total de Mn. H. Anglbs; si fijamos nuestra atención en sus aportaciones a la <<Obra del Cangoner Popular de Catalunya,, es por varias razones: 1% Fue un trabajo más de Mn. Anglbs en el campo de la recolección de la canción tradicional popular, considerándolo como una de las bases que más tarde le impulsaron a fomentar la <<SecciÓn de Folklore Musical>> y las misiones etnomusicológicas del Instituto Español de Musicologia1. 2" Las experiencias de Anglbs y su compañero de viaje, Pere Bohigas i Balaguer, nos informan de la situación de la canción popular en unas determinada~ comarcas catalanas (Solsona, Berga), asi como de 10s intereses de 10s recolectores; además, sus informaciones, sus vivencias, son un autentico friso etnográfico de la sociedad rural catalana de las primeras décadas de nuestro siglo. 3;. Responde al proyecto que desarrolla el Departamento de Antropologia de la Delegación de Barcelona del CSIC, <<Fuentes de la Etnologia Catalana>>. El interés de Mn. Angles por el tema fue permanente: ejemplos manifiestos de el10 son, por ejemplo, investigaciones del calibre de El "Llibre Vermell" de Montserrat y 10s cantos y la danza sacra de 10s peregrinos durante el siglo XIV, en "Anuario Musical", 1955, vol. X, p. 45-77 o el espacio que dedica a la canci6n popular en su obra Espatia en la historia de la música universal, Barcelona, CSIC, 1948. Higini Anglhs y la <<Obra del Canqoner Popular de Catalunyan Recerca Musicolbgica M-X, 1989-90, 283-293 LUIS CALVO CALVO Marco general El romanticisrno europeo, asi como la Renaixenqa catalana, fijaron como una de las señas más cristalinas de identidad de 10s pueblos la música y, especificamente, la canción popular. En Cataluña, ésta fue desde el siglo xrx, junto a la lengua, la literatura, el derecho, etc., uno de 10s elementos marcadores. La canción popular quedó íntimamente asociada a determinados valores, signos y simbolos de la catalanidad; asi, el maestro J. Llongueras ya indicó en 1905 que: L'ideal dels nostres cants (. . .) ells són el símbol de la llibertat de 1%- nima del poble; ells són la veu d'aquesta anima mateixa. Hem d'acostumar-nos a saber que les canGons s6n necessbies per la vida dels pobles. Hem de saber que nosaltres cantem per equilibrar la balansa de la nostra vida social (. . .) Ja ho veyeu, donchs, si 11'6s de trascendental y necessaria l'obra nostra de les cansons (. ..) nosaltres, via enlla, ab la nostra fe de que som els visionaris de la ciutat nova y els apbstols de la moderna acció social2. La recuperación de este tesoro tradicional y popular3, arnenazado de peligro de extinción por lo foráneo y por el mundo urbano-industrial que crecia dia a dia, gener6 todo un movimiento que tuvo como principal vector la necesidad de la recopilación de la canción popular. Desde la Renaixenqa hasta la contienda armada de 1936, en Cataluña se dieron un buen número de iniciativas recolectoras; durante el siglo XIX, diversos autores ya publicaron sus recopilaciones: Mil2 i Fontanals, Aguiló, Briz, etc.". El primer tercio de nuestro siglo, momento en el que Mn. Anglbs trabajó directamente en 10s temas de la canción popular, ofrece una amalgama de esfuerzos individuales y colectivos entre 10s que cabe destacar: LLONGUERAS, J., Llideal dels nostres cants, en Revista Musical Catalana, Barcelona, Orfe6 Catal&, 1905, núm. 23, p. 213. Recordar aquí las palabras de F. Pedrell: La obra, sí, la obra de arte patrio, aquella en que la materia primera se mantenga intacta, lleve impreso el sello particular y sea peculiar al carkter en la expresi6n lírica, popularice lo propio antes que imitar lo ajeno y pretenda afirmar: canto en la voz de nuestra música, en Por nuestra música, Barcelona, 1891, p. 11. Sobre el carkter, sentido y obra de Pedrell, en su relaci6n con el momento político-cultural de la Cataluña de finales de siglo, ver BONASTRE, F., aFelip Pedrell i el nacionalisme musicab, L'Avenc, 1980, núm. 31, p. 20-24. Seria necesario no olvidar en este momento la obra de 1. A. ClavB y su obra en torno al canto tradicional y colectivo como fen6meno colectivo y sociol6gico; de 10s muchos escritos sobre 61, ver el dossier Clavt, d'avui estant, Serra &Or, diciembre de 1974, p. 75-90. Las obras e iniciativas personales, siendo significativas las llevadas a cabo por Rossend Serra i Pagbs, que desde su especialización en el estudio del folclore catalán hizo reiteradas llamadas a la elaboración del <<Can~oner Popular de Catalunya,,5, las de Aureli Capmany6 o las de Apel-les Mestres7. El <<Arxiu &Etnografia i Folclore de Catalunya,,, entid?d fundada por Tomis Carreras i Artau en 1915 en el seno de su Cátedra de Etica de la Universidad de Barcelona; dentro de su vasto plan de acción, cuyo fin era, de forma global, la comprensión etnopsicológica de la cultura catalana, la canción popular jugó un importante papel. El10 fue asi por la participación en las tareas del <<Arxiu,> de F. pedrel18, la organización de ciclos de conferencias9, charlas puntualeslO, o por la elaboración, dentro de la serie editada por el <<Arxiu>>, de un cuestionario especifico sobre la canción popular, realizado por R. Gerhard, gracias al cual, el <<Arxiu>> logró recopilar gran número de canciones tradicionales. Además, el <<Arxiu>> organizó varias misiones etnográficas, realizadas, básicamente, por el secretari0 de la institución, J.M. Batista i Roca, participando en una de ellas Mn. Anglbs, como ya se indicará. La <<Obra del Can~oner Popular de Catalunya,, (OCPC)", realizada bajo 10s auspicios de la <<Fundació C. Rabell i Cibilw; esta empresa, tuvo como objetivo primordial SERRA i PAG~S, R., El canqoner musical popular catali, Renaixement, Barcelona, 1916, núm. 281, p. 289-292. CAPMANY, A., El Folklore musical i l'excursionisme, Excursions, Barcelona, Ateneu Enciclopkdic Popular, 1918, núm. 38. ' MESTRES, A., Parlem de la canq6 popular, Revista, Barcelona, Orfe6 Gracienc, 1925, núm. 89. A destacar de su colaboraci6n las conferencias que imparti6, concretamente fueron dos: 1'. Orientaciones sobre el Folklore musical. El criteri0 musical etnografico en la clasificaci6n. Las Cantigas de Alfonso el Sabio. Las influencias del Romance en el cante popular hispano. 2% La canci6n popular en 10s vihuelistas españoles seicentistas. Ambas aparecieron reproducidas en la publicaci6n del Arxiu, Estudis i Materials, vols. I y 11, Barcelona, 19 17 y 1918, respectivamente. Durante el curso 1922 organiz6 el ciclo titulado aEstudis sobre la can@ popular a Catalunya.,, 'OBARBERA, J, <<Les variants en la canq6 popular catalanan, marzo de 1925. Para anhlisis pormenorizados sobre la OCPC se pueden consultar 10s distintos artículos aparecidos en el dossier dedicado a aEtnomusicologiaw, editado en la Revista Musical Catalana, Barcelona, 1986, núm. 15, p. 28-37. Asimismo, es interesante consultar el articulo de B. SAMPER, La investigaci6n folkl6rica en la "Obra del Cancionero Popular de Cataluña", Anuario de la Sociedad Folklórica de México. 1945, M6xic0, 1947, vol. VI, p. 213-232. LUIS CALVO CALVO la formaci6 de l'arxiu de la canq6 popular catalana per a utilitat d'investigadors estudiosos en l'avemirI2. La OCPC fue la realización más importante en el campo de la recolección sistemática de la canción popular catalana, quedando organizada en base a una serie de concursos y de misiones etnomusicales; la importancia de estas últimas residia no solament pel número extraordinari de materials recollits, sin6 per les observacions interessantissimes que els missioners han tingut avinentesa de fer entre la gent amb la qual treballaren (. . .) forma part del bagatge que han dut els qui han verificades les missions, la impressi6 fonogrifica de diverses canqons que servaran per sempre més el caire propi inimitable de molts canqonaires catalans; i demés l'abundosa informació folklbrica que a tota conci5ncia han feta per tal d'apreciar tots els aspectes de la canqó recollidaI3. Junto a esta serie de iniciativas, durante 10s años a 10s que nos venimos refiriendo, sin llegar a la elaboración programática que estos dos últimos intentos recopiladores tuvieron, deben destacarse también como iniciativas positivas las llevadas a cabo en el ((Orfeó Catalb14, 10s del ((Esbart Folklbric>> del <(Ateneu Enciclopbdic Popular>>15 o 10s propiciados por la ((Secció de Folklore>> del <<Centre Excursionista de Catalunya>>. La vinculacion de Mn. H. Anglks a la recopilacion de la cancion popular catalana Mn. Anglks inició sus recolecciones de música popular en torno a 19041905, en su tierra y población natalesl6; su encuentro con Pedrell consoli- '2Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, noviembre de 1922, núm. 334, p. 365. l3 Ibid. l4 En sus concursos de la "Festa de la Música Catalana" donde uno de 10s premios era el dedicado a la canción popular; por ejemplo, en el concurso de 1904 gan6 el premio Joaquin Pecanins por su recopilación. IS Ver Excursions. Noticiari mensual de la Secció d'Excursions, Barcelona, Ateneu Enciclopedic Popular, 1918, núm. 39. l6 Sobre la relación especifica de Mn. Angles con la etnomusicologia, ver CRIVILLE, J., Higini AnglBs, creador de l'etnomusicologia catalana, Revista Musical Catalana, Barcelona, febrero de 1988, núm. 40, p. 7-11. H. ANGL~S Y LA SOBRA DEL CANCONER POPULAR DE CATALUNYA> 287 dó todavia más este primer discurrir17. Asi, cuando tuvo que abandonar definitivamente este tipo de trabajos, declaró que Jo ara, un treball n'aparta un altre, ja no puc dedicar-me a continuar aquesta recerca per les meves ferres. Com em plauria que sorgís un devot de la música per a fer-la! Es la primera necessitat1*. Como deciamos, su encuentro con Pedrell fue determinante para 61: Mn. Angles quedó ligado de forma muy íntima a su maestro19; instalado ya en Barcelona, Mn. Angles no dejó de recopilar canciones populares o informaciones varias sobre el aComte Arnaun, etc. Antes de participar en la OCPC, dos hechos interesantes nos informan de su vinculación al mundo de la canción popular y del folclore: 1" Las conferencias que impartió en diversos centros, asi por ejemplo, la que realizó durante el curso 1921-22 en el <<Arxiu &Etnografia i Folklore de Catalunya,, en el ciclo antes citado Estudis sobre la cantó popular a Catalunya, y que llevaba por titulo La cancó de treballada20. 2" La salida de investigación etqográfica que realizó con J.M. Batista i Roca y Ventura Gassol a la Vall &Aneu, en septiembre de 192l2'. Mn. Angles y las misiones de recoleccion de la <<Obra del Canqoner Popular de Catalunya, Como ya se indicó, consideramos de un alto interés sumergirnos parcialmente en las anotaciones que Mn. Angles escribió de su misión etnol7 Una de sus primeras publicaciones fue Els cants populars religiosos i el Novenari &Animes, Vida Cristiana, Barcelona, 1916, núm. 18, p. 443-448. 18A~~~ks, H., Cancons del Camp i del Montsant, Revista del Centre de Lectura de Reus, Reus, marzo 1928, p. 179. l9 Asi, cuando Pedrell ya estaba enfermo de gravedad, Mn. Angles declaró que <<unes tristes lletres per a mi i de dolor profunda, m'obliguen a baixar a Barcelona: el Mestre Pedrell, el meu venerat i estimat pare en l'amor a la cantó nostra, és greument malalt i jo tinc que cuidar-ne. Baixo a Barcelona per veure com segueix i per mirar si necessitava quelcomn, Memdria de la missió de recerca de cancons i músiquespopulars, Materials, Barcelona, OCPC, 1928, vol. I, fasciculo 2, p. 226. 20También tenemos datada otra conferencia de Mn. Angles (18 de diciembre de 1918) en el Ateneu Enciclopbdic Popular, titulada Fecunditat, bellesa i espontane'itat de la nostra can@ popular, pero en el aviso publicado el citado dia en el diario La Veu de Catalunya, figura como conferenciante .i. Llongueras. 21 Ver Apéndice Documental núm. 1, en el que se presenta la carta que enviaron a Carre- LUIS CALVO CALVO musical por las comarcas de Solsona y Berga, ya que a través de aquéllas se vislumbran aspectos interesantes sobre la canción popular (situación en estas comarcas, trasfondo ideológico de 10s recolectores e, incluso, ciertos aspectos de la organización sociocultural)22. Con respecto a la situación de la canción popular, tanto Mn. Anglbs como su acompañante Pere Bohigas tenian la sensación de que eran 10s Últimos testigos de un tesoro que estaba desapareciendo, extinguiéndose rápidamente. S'ha fet tard. Quinze anys enrera es veu que tot el país era ple de canqons; avui són recordades per molt poques persones i dintre de cinc anys no'n ser2 recordada cap. Estem recollint els Últims degotalls d'una aigua a punt d'extingir-se. Quina responsabilitat pels qui haurien degut anys enrera venir a recollir el folklore poktic i musical cata1kZ3. Innecesario seria citar aquí la intensidad de la vivencia de 10s dos recolectores en su trabajo de campo, mas permitasenos insertar el siguiente comentari~ de Mn. Anglbs: Embogits per heure la canqó que se'ns mor, tard com és, correm encara més amunt de muntanya fins a la darrera casa24. La vitalidad de la experiencia vivida quedó reflejada en descripciones saturadas de lirisma: ras i Artau el 27 de septiembre de 1921, en la que se puede apreciar el trabajo que estaba llevando a cabo Mn. Anglbs durante dicha salida etnogrifica. 22 Unas de las tareas que 10s recolectores de la OCPC debían realizar era la descripción del "ambiente" de la canción popular; asi, algunos de 10s hechos de la organización social impresionaron a Mn. Anglbs, caso de la condición femenina: <<Les bones noies ens conten llur condici6, la més inconsiderada, ja que es pot dir que la ' dona és tinguda com en temps d'esclavatge. Ella, demts de fer el menjar, tenir cura del vestir i altres deures de la casa, ha de donar menjar als porcs, als conills, a l'aviram, a les burres, a les ovelles en grans ramades; ella arreplega herba i tambt la llenya per cremar, i ajuda a la sega i al batre dins les eres; i, si plou, mentre el mossos dormen, surt per prats i muntanyes a fer herba. I com aixb no fos res, ens deien: -Encara no podem menjar a taula. -amb ferida punyent, afegien encara: -Abans les dones érem els nius de cancons; ara, perb, els cants se'ns acaben. Si aixi ens donem compte que sofrim els plors de la casa, i aixi treballem mts que mosso de soldada, com voleu que continuem aquells cants de I'antigalla?. . .- ~Aquesta raó és per a nosaltres la més forta per a ttmer la pbrdua de la ~ancó nostra. Les dones de muntanya han perdut, si més no, la vida reposada; avui el viure és un altre, fins en I'alta muntanya i en la Ribera Salada., Mn. H. ANGLBS, 1928, p. 224-225. 23 Mn. H. Angles y Pere Bohigas en carta a T. Carreras i Artau, Gisclareny, 1 de octubre de 1922. Ver Aptndice Documental nÚm.2. 24A~~~h~, H., 1928, p. 223. H. ANGLBS Y LA ((OBRA DEL CANCONER POPULAR DE CATALUNYA,, 289 Ens endinsem per boscos, pugem, baixem muntanyes ini ser vivent!. . . Per fi, all& al lluny s'albira una casa de pag8s; camps a través no parem fins a heure-la. Dues noies ens veuen des de dalt i corren a amagar-se bo i cridant: Mare, mare! -Escolteu; Déu vos guard! ... Mireu, sabeu?.. . Som la gent de les canGons; correm aquests móns de Déu, hem vist la casa des de lluny, i aquestes parets i aquestes finestres ens pareixien boniques pel bell cantar.- Oh, oh!- dones i criatures esporugint-se; nosaltres pujant fins a la taula de menjar com si en fóssim amosz5. Para Mn. Anglbs, la canción popular era elemento destacado de una forma de vivir y concebir el mundo; era parte integrante de un dodo cosmológico>> que tenia por una de sus caracteristicas más sobresalientes la oralidad. La desaparición de ésta era para 61 una de las causas de la pérdida del cantar popular: Eixíem de Tuxent amb un desconhort terrible. Aquelles velles, deu o vint anys enrera, eren pous de canGons; avui ja no sabien lligar les lletres, ni afinar quasi les tonades malgrat l'esforq que hi posaren; quant a les dones joves, quasi ni provar-ho, havien avomt els cants de la La muerte de la oralidad conllevaba la ruptura del canal tradicional de comunicación de ideas, valores, etc.27 de aquella sociedad; asi, cuando Mn. Anglbs y Bohigas se encontraron con una persona que atesoraba gran ndmero de canciones, pensaron: (. ..) que la Rita encara sap canGons i que, morta ella, mai més persona humana les repetiri per aquella muntanya. Els homes, ni segant canten, i els petits, jugant, corrent o pasturant, ni xiulenz8. 251bid., p. 188. 261bid., p. 208-209. 27 Un ejemplo de la pervivencia en aquellos momentos de la oralidad como, entre otros aspectos, camino fundamental de endoculturaci6n, se puede encontrar en el siguiente comentario de Mn. Angles (Ibid., p. 217-218): <<Ni homes, ni cases, ni bksties, res s'albira enlloc: aquella dona ens fa por i ens d6na fred. Continua contant-nos que, encara que siguin a pagbs, també saben ser espavilats; i prou les veuen aquelles figures de senyora, vestida de seda vermella i verda, la qual amb mans juntes al pit i amb mantell de seda groga s'apareix a les dotze del migdia al bell cim de la muntanya, mantenint-se a quatre pams de terra i sostenint-se en l'aire. Encara veuen aquella gent un mirall molt gran que sol vé i sol marxa, aturant-se com sostingut per ml invisible damunt les pedres més altes. Senten els crits del mal caqador i de les figures fantlstiques que gisclen ... Superticions que confirma el marit d'aquella dona, quan arriba de la treballada, el qual ens mira, com ella, de reüll i amb malfianqa., 28 Ibid., p. 214-215. 290 LUIS CALVO CALVO Así, poc0 a poco, Mn. Anglbs fue constatando la desaparición de géneros propios de la canción popular.. . Al redós de la casa, una colla de segadors van acabant la jornada; els preguntem per llurs cants de sega i de batre i de llaurar; no els coneixen tan sols. En Ramon Riu, fill de la Valldora, ens canta la cangó: Si n'hi havia tres lladaires, a la qual tots contesten; perb, aquesta no és can~ó de treball; la seva tonada és del fons comú; no duu pas el segell talment típic de les nostres canGons de treballada29. Ambos recolectores atribuyeron la desaparición de la canción popular y de la oralidad en aquella sociedad a tres razones: Las condiciones socioeconómicas de 10s hábitats visitados: <<si a una casa ens responen malagradosos, ni coratge tenim per contestar-los, de llhstima que ens fan. Aquella roca pelada quasi no els dóna blat ni patates, i per so diuen amb profunda melangia: -Com voleu que cantem vivint La imagen de la ciudad y el cambio que conllevaba 10s nuevos modos de vida: <<Tot marxant, prou cridem els camperols; ells amablement es deixen vbncer; proven de cantar. .. i res. Ni aquells ulls, ni aquesta cara, ni aquella veu és possible que mai cantin. Viuen solitaris, voltats només de pins i bous i vaques i eugues de cria i ruques i porcs; saben que al món hi ha trens, i autos, i vapors, i ells ni camins, ni carreteres, ni terres de conreu tenen. No és possible un cant bell, donat que enyoren massa la vida de ciutat>>31. La influencia de la canción castellana, sinónimo de modernidad en aquel entonces: <<Furgant, furgant, trobem que, en temps vells, de 20 a 30 anys enrera, quan els telers de mh donavem treball a tota la gent del poble, la cans6 era rica, i bo i treballant, arreu es sentien els cants bells de la terra. Sant Llorens, emperb, fou sempre com el centre dels pobles de la rodalia; i els fills de Sant Llorens comensaren a prendre's el luxe de baixar a ciutat i, per punt de fatxenda, duien sempre canqons novelles a la castellana i ja amb aire de couplet; l'orgull seu era escampar-les arreu, i així ens deien, els pobles vei'ns, que els de Sant Llorenq havien mort les cansons velles, i que eren els responsables d'haver-se introdui't la cans6 castellana^^^. Para finalizar, un breve apunte sobre algunos comentarios que Mn. Anglbs realizó en estas anotaciones y que denotan el trasfondo ideológico que movia a muchos de 10s recolectores de la OCPC o de la canción popu29 Ibid., p. 192. 301bid., p. 202. 31 lbid., p. 190. 321bid., p. 201. H. ANGL~S Y LA <<OBRA DEL CANCONER POPULAR DE CATALUNYA,, 291 lar, en general, trasfondo que delimita qué tipo de canciones debian recopilarse, qué área temática, etc. Asi, cuando Mn. Anglbs se refiere a un rapsoda popular, ya desaparecido, de la población de Gbsol, dice que (. . .) ses cangons són molt buides i tenen molt poc de suc (. . .) Les seves cangons no traspuen la llegenda ni tenen fortitud, són quasi sempre de costums i coses locals; i si les cangons populars perduressin en aquells pobles, estem segurs que amb el transcurs del temps i després de passar pel cedis i per l'acomodació popular, no quedaria rastre de quasi cap De esta forma, aparece ante nosotros la ya conocida división entre <<canción popular>> y <<tradicional>>, rasgo importante para comprender el folclore musical catalán, que al igual que otros elementos (literatura, derecho, poesia.. .) colaboraron en la búsqueda, identificación, etc. de las esencias de la sociedad catalana. Este <<esencialismo>> impregnó el trabajo de gran número de 10s llamados ctmisioneros de la canción popular>> y folkloristas, como asi queda patente cuando Mn. Anglbs dice que <<la vella sap cangons, i en sap de fastigosament verdes>>34 o cuando al referirse a un grupo de jóvenes dice: En ésser ben de nit, amb desconhort punyent, podem contemplar una escena biquica alla dins com una barraca. Aixb ens diu prou com les cangons van a la posta, fins en llocs talment de muntanya. Són els joves i noies d'aquelles cases asseguts per terra en una entrada que els fa de taverna (. . .) En veure'ns el cantaires, no paren de cantar sinó per dir-nos amb menyspreu: -Aquelles cangons que vostBs suara apuntaven, ja no les volem; per beure i cridar a les vetlles de festa i a les diades majors, han d'ésser com aquestes que senten ara.- I així seguien fins qui sap l'h~ra~~. En definitiva, consideramos que la participación de Mn. Anglbs en diversas inciativas en torno a la recolección de la canción popular catalana, es una muestra más de la amplitud de miras que tuvo en su andar por la senda de la ciencia musicológica. 331bid., p. 204. 341bid., p. 222. 35 Ibid., p. 194-195.