L'etnomusicologia hispànica en les aportacions posteriors a Higini Anglès

Recerca Musicolbgica IX-X, 1989-90, 207-247 L'etnomusicologia hispanica en les aportacions posteriors a Higini Anglks presentació introductbria Si partim de les tasques precursores en l'estudi del folklore musical hispinic --com, per exemple, els treballs de Felip Pedrelll-, el camí fins a l'etnomusicologia moderna passa, sens dubte, per les aportacions d'Higini Anglbs. Tot fent un repis atent -i crític, si calde la copiosa obra d'Higini Anglbs2, hom s'adona que l'etnomusicologia fou durant tota la seva vida un camp d'interbs constant. Encara més, ell la veié néixer com a disciplina científica, en fou el creador en el domini catali i n'impulsi el conreu en l'imbit hispinic. En palesar aixb no vull pas repetir, bbviament, el que el professor Crivillé ja ha dit en la seva ben documentada ponbncia sobre ccL'etnomusicologia en l'obra d'Higini Anglbw. Així, doncs, haig de fer constar que he partit d'uns determinats límits histbrics i geogrifics en redactar aquesta reflexió sobre les aportacions posteriors a Higini Anglbs en el terreny de l'etnomusicologia hisphica. Altrament, aquest tema que m'ha tocat de desenvolupar podria ser objecte d'aproximacions des de molts i diferents punts d'interbs i, per aixb, caldria pensar, potser, en un plantejament més extens i diversificat del que jo exposaré tot seguit en aquesta ponbncia, la qual em fou proposada pel director del congrés, el professor Francesc Bonastre, a qui agraeixo la confianqa i l'encoratjament que m'ha donat. I vull subratllar que em plau molt especialment de presentar aquesta aportació meva precisament en un congrés internacional dedicat a Higini Anglbs, car fou un home que comenqi Vegeu ANGLBS, Higini, <<El mestre Pedrell i la can@ popular,, OCPC, Materials. Vol. I, fascicle 2, p. 405-416, Barcelona, Elzeviriana, 1928. Vegeu també BONASTRE BERTRAN, Francesc, Felipe Pedrell. Acotaciones a una idea. Tarragona, Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, 1977. Vegeu-ne la bibliografia continguda a la Misceldnea en homenaje a Monseiior Higinio AnglQs. Barcelona, 1958-1961,II, p. XI-XX. a estimar la música en les manifestacions del folklore musical del seu poble, Maspujols, i de la seva comarca, el Camp de Tarragona -d'on jo també sóc nadiu-, i el qual, com és sabut, sempre va saber prear la música folklbrica al costat de l'anomenada música culta, amb la mateixa passió i amb l'idbntic bon criteri3. El professor Josep Crivillé, a qui citaré molt sovint per raons prou importants i a qui haig d'agrair els seus consells i informacions, s'ha preocupat, en diverses ocasions, de donar a con2ixer l'hmplia tasca de caire folklbric que Anglbs realitza fins al darrer dia de la seva vida4. I, en efecte, hom constata que els treballs de mossbn Higini amb contingut o d'interbs etnomusicolbgic abasten un període de temps ben llarg: aproximadament,,des de 1916 amb l'article <<Els cants populars religiosos i el Novenari d'Animes>>, publicat a Vida Cristiana5, fins a l'any 1970 amb l'obra pbstuma Historia de la Música Medieval en Navarra 6, especialment en els primers capítols. De fet, en tota aquesta intensa tasca de recerca etnomusicolbgica anglesiana cal distingir, cronolbgicament i tipolbgicament, dues etapes i dues metodologies. En primer lloc, cal esmentar les recerques de camp realitzades per ell com a incansable recopilador de cants tradicionals pels pobles de la comarca del Camp i dels PaYsos Catalans. Ell mateix manifestava, perb, l'any 1928, a l'edat de quaranta anys, en una interessant conferbncia donada al Centre de Lectura de Reus, que ja no podia continuar aquesta tasca i que li dolia molt no poder dedicar-s'hi: Jo ara, un treball n'aparta un altre, ja no puc dedicar-me a continuar aquesta recerca per les meves !erres, Com em plauria que sorgís un devot de la música per a fer-la! Es de primera necessitat7. Malgrat aixb, s'obria una segona etapa, en la qual predominarien els estudis tebrics sobre els materials recollits per ell o d'altri. Vegeu ANGLBS, Higini, <<Recull de canGons populars de la comarca del Campa. IV Certamen. I11 vol. Reus, Centre de Lectura, 1921 (1926), p. 243-334. Vegeu en aquest sentit CRIVILLE, Josep, <<Monsenyor Higini Anglks, Folkloristau. Guia Musical, 8. Barcelona, desembre de 1970 (1970-1971), p. 7-10 (175-178); i tambt CRIVILLE i BAR GALL^, Josep, <<Higini Anglks, creador de l'etnomusicologia catalana,, Revista Musical Catalana, 40. Barcelona, febrer 1988, p. 7-1 1. ANGL~S, Higini, <<Els cants populars religiosos i el Novenari d'himes,,. Vida Cristiana, vol. 11, 18. Barcelona, 1916, p. 443-448. ANGLBS, Higini, Historia de la Música Medieval en Navarra. Barcelona, 1970. ' Confertncia de mosstn Higini ANGLBS, aCanGons del Camp i del Montsant*. Revista del Centre de Lectura, Any IX, 179. Reus, marG 1928. Amb aquesta referbncia a la diversitat de l'obra etnomusicolbgica d'Higini Anglbs vull indicar que, efectivament, també les aportacions posteriors són diverses. La seva obra esdevé, doncs, un excel.lent punt de partida per observar, comparativament, quines han estat les aportacions més actuals a l'etnomusicologia hisphnica contemporhnia. Així, doncs, el període que analitzaré serh aproximadament des del 1970 fins a avui mateix. En aquest sentit, els aspectes a tenir en compte en aquesta visió panorhmica seran les recerques de camp, els materials de les quals forneixen els arxius escrits o sonors i els museus de cultura material, els reculls o col.leccions de tipus etnomusicolbgic i organolbgic, els estudis descriptius o sistemhtics i les reflexions tebriques i metodolbgiques que determinen l'enfocament de la matkria que és objecte d'aquest comentari. Certament, un treball proper en certs aspectes a aquesta ponbncia fou presentat pel professor Josep Crivillé l'any 1979 durant el I Congreso Nacional de Musicologia, celebrat a Saragossa, i publicat l'any 1981 a les actes corresponents. El treball, <<La etnomusicologia: sus criterios e investiga- ~iones>>~, plantejava la necessitat d'aquesta disciplina en el tractament de tota música de tradició oral i exposava l'estat de la qüestió del folklore musical en l'hmbit hisphnic, tot fent-ne una revisió critica i aportant-hi noves orientacions. Aleshores, Crivillé constatava una sbrie d'accions empreses, perd també un seguit de mancances. Ara és l'hora d'aportar-hi les noticies i les dades més recents i completar el panorama amb les noves tendbncies observades. Finalment, després d'aquesta presentació i de les observacions prbvies, he dividit la meva exposició en dos apartats bhsics. En primer lloc, ressenyaré les recerques de camp i donaré noticia dels arxius d'interbs etnomusicolbgic existents o que s'estant realitzant en l'hmbit hisphnic, és a dir, en els diversos paYsos peninsulars. I, en segon lloc, informaré sobre els estudis etnomusicolbgics i llur metodologia de treball, la qual cosa em portarh fer un breu rephs a determinades reflexions tebriques sobre el folklore musical i l'etnomusicologia. Una conclusió oberta i en futur clourh l'assaig, que no és sinó una aproximació possible a l'estat de la qüestió en una ci2ncia encara jove i en un territori for~a divers. A l'annex inclbs al final d'aquest treball, sota l'epigraf <<Aproximació bibliogrhfica i discogrhfica a l'etnomusicologia hisphnica: 1970-1988w, esmento les edicions més importants. CRIVILLB i BAR GALL^, Josep, <La etnomusicologia: sus criterios e investigaciones. Necesidad de esta disciplina en el tratamiento de toda música de tradici6n orab. Actas del I Congreso Nacional de Musicologia. Zaragoza, 1979 (1981). 210 GABRIEL FERRE I PUIG I. Recerques de camp i arxius Aleshores, a l'bpoca d'Higini Anglbs, els folkloristes de camp comptaven amb pocs mitjans tbcnics, perb possei'en encara uns recursos no exhaurits de canqoner i d'altres materials etnomusicals ben vius en la tradició oral popular. Certament, avui no és cap descoberta afirmar que l'estar de vitalitat dels gbneres del folklore musical és, en general, de crisi. Tot i així, cal valorar-ne els matisos i observar-ne els factors. En un treball ben recent, intitulat <<Literatura tradicional i etnopobtica: balanq d'un folklorista>>, el professor Josep Maria Pujol, els suggeriments intel.ligents del qual m'han ajudat molt a obrir-me horitzons, analitza el grau de vigbncia present del folklore literari catalh i n'esmenta els condicionaments actuals més importants: La societat catalana actual ha estat profundament remodelada per la industrialització, de tal manera que han desaparegut la majoria de les condicions socials i els sistemes de valors que havien originat i mantingut el sistema de gkneres que van conkixer els folkloristes anteriors als anys seixanta, l'obra dels quals constitueix, encara, la massa més important, quantitativament, de documentació al nostre paísg. Al meu parer, aquesta valoració també es pot aplicar en el camp d'estudi de l'etnomusicologia en l'hmbit hisphnic i fins i tot europeu, tot i la diferent temporalització que s'hi pot donarlO. En un treball nostre, anomenat ccCanq6 i música tradicionals als Pai'sos Catalans, avui>>", també constathvem que l'antiga societat tradicional pre-industrial havia generat unes formes culturals que la industrialització havia anat abolint, transformant o reinterpretant en la societat moderna actual. És evident, doncs, que avui, a les acaballes del segle xx, la decadbncia i l'agonia d'una bona part del folklore és un fet reconegut no només pels recercadors i estudiosos -antrophlegs, folkloristes, etnomusicblegs o semiblegs-, sinó també per l'home del carrer. Les noves tbcniques agrícoles i ramaderes, l'escolarització i l'alfabetitPUJOL, Josep Maria, literatura tradicional i etnopo8tica: balan~ d'un folkloristan. La culturapopular a debat. Barcelona, Fundació Serveis de Cultura Popular - Alta Fulla, 1985, p. 158167. 'O Vegeu en aquest sentit, NETTL, Bruno, Música folklórica y tradicional de 10s continentes occidentales. Madrid, Alianza Música, 1985 (1973)'. 'I FERRE, Gabriel; REBES, Salvador; RüIz, Isabel, aCanq6 i música tradicionals als Pai'sos Catalans, avui,. Revista Musical Catalana, núm. 20. Barcelona, juny 1986. L'ETNOMUSICOLOGIA POSTERIOR A H. ANGLES zació, la secularització i la democratització, les migracions i la urbanització, i el predomini dels mitjans de comunicació de masses en l'oci han imDosat formes innovadores de treball i de diversió en la societat actual. Tot i la predisposició favorable a la comunicació de documents folklbrics per part dels informadors, nombrosos indicis proclamen l'extinció de la membria col.lectiva, la fi de la cadena de transmissió tradicional i la pbrdua de la pulsió folklbrica. Pel que fa al canqoner, els canvis tan pregons de la vida a pagbs l'han privat, des de fa anys, de la seva utilitat practica. Tot sovint, el text ve desprove'it de la seva melodia, o és fragmentari, i en el cas de la balada s'observa un sensible empobriment en l'actualització literhria, i també prosificacions, al marge, és clar, d'adaptacions ideolbgiques, musicals i d'altres menes. El romancer és, potser, un dels gbneres més afectats per la decadbncia, la pbrdua i l'oblit. El mecanisme de la tradició, adequat al pas dels segles, esclata i s'esmicola amb el medi al qual romania circumscrit, transmutat per una nova ideologia tecnolbgica i mercantilitzada. La seva dependbncia del medi és evident al nivell més profund: el cangoner suposa la representació, mitjangant un discurs formalitzat musicalment i l~ngüisticament, d'un sistema de valors i d'una manera de viure pretbrita. Es un llenguatge i, com a tal, es troba necesshriament referit a una concepció del món. Així, al costat de la seva desfuncionalització utilithria. és encara més transcendent la pbrdua del sentit referencial i de comunicació. Per transmetre els valors d'una societat nova ja hi ha altres llenguatges que competeixen amb avantatge. L'efichcia d'aquests ha aclaparat i silenciat el saber tradicional i l'ha convertit en un residu testimonial en la membria dels seus darrers ~ortadors naturals. Avui, la recopilació de materials folkbrics musicals es fa tot sovint en sessions informatives fora del seu context, per tal com aquest ja no és viu i només en resta un feble testimoni de l'ahir. Les tonades de treballada al camp -substitui'des per la canqó comercial de la radio-, o les canqons de ronda o de dansa al carrer -reemplagades, com a part del ritual del galanteig, per la música ballable de la discotecasón exemples prou clars de gbneres folklbrics cantats en l'avior, perd que han emmudit gairebé del tot actualment, o romanen latents. Potser altres gbneres canqonistics poden assolir una vida més llarga i una actualització relativa, a causa de la contextualització, per exemple, en celebracions rituals o festes tradicionals i populars, fossilitzats per una tradició persistent. Aquest és el cas, també, de la vitalitat relativament major de la música instrumental. La menor desfuncionalització d'aquesta sembla ésser-ne la causa. En el cas del món dels sonadors --en qub conflueixen elements de la cultura material i de la cultura espiritual, entre altres-, cal distingir diferents graus de vitalitat. De fet, el nivell d'ús de cada cas depbn de la manera com s'insereix dins la vida i el context actuals, reals i concrets. Els aspectes a tenir en compte a l'hora de fer-ne un estudi organolbgic i etnomusicolbgic són diversos: la morfologia, la simbologia, el prestigi social i el repertori, és a dir, les danses, entremesos i altres elements festius que integren el seu context i el programa exterior que en determinen la prhctical2. I, tanmateix, el ritual festiu --civil o religiós-, aquesta celebració col.lectiva i genotípica on es dóna majorithriament aquesta prhctica, es desenvolupa en un espai i un temps que són molt especials i limitats dins l'actual i complex panorama del fet musical a l'occident. Aquest és, doncs, el panorama de crisi real -susceptible de presentar un balanq més positiu o més negatiu, segons els sectors geogrhfics-, i que ara he descrit breument i fent moltes generalitzacions, sense cap actitud sentimental o nosthlgica pel passat ni cap afany de recuperació militant a ultranqa en el present. Penso que s'ha de realitzar una revisió de l'estat de la qüestió per adonar-se de la vigbncia real o latent dels diferents gbneres musicals folklbrics corresponents tant al canqoner com a la música instrumental. En tot cas, crec que cal remarcar la urgbncia que exigeix la recopilació dels darrers testimonis de molts gbneres musicals folklbrics, i encara més si hom té en compte l'inici tan tardh dels reculls sonors. Vull subratllar la importhncia de les recerques de camp, dirigides a recopilar materials sonors de folklore musical, per raons molt diverses: científiques, empíriques i, fins i tot, humanes. En aquest sentit i respecte a aquests treballs, Crivillé en destaca l'interbs per diversos motius concrets: En el treball de camp, si bé resulta edificant en un aspecte hum& (...), en té un altre, vinculat a l'enteniment gairebé instantani que cal tenir del tarann& individual i també col.lectiu dels informants, que fa evident la seva subtilitat i, a voltes, la seva aridesa13. Una ressenya prou representativa com la que intentaré de fer tot seguit pot donar una idea general de l'activitat recopiladora més recent en els diversos pobles de l'hmbit hisphnic. A partir d'aquests treballs de camp, s'han anat constituint arxius i elaborant reculls de documents etnomusicolbgics originals que també intentaré de ressenyar. Abans d'entrar a citar aquestes tasques, crec que cal fer, encara, una altra observació prbvia sobre l'hmbit geogrhfic que abraqa. Haig d'anunciar, l2 Vegeu-ne una visi6 de síntesi a TRANCHEFORT, Ren6-Fran~ois, Los instrumentos musicales en el mundo. Madrid, Alianza Música, 1985 (1980)'. CRIVILLB i BAR GALL^, Josep, ~Higini Anglbs, creador de I'etnornusicologia catalana.>, p. 11. en aquest sentit, que per a la ressenya de notícies parteixo del respecte total a les que cal considerar, al meu parer, les diverses cultures de la Peninsula Ibbrica: la catalana, als Pafsos Catalans; la castellana, als PaYsos Castellans; la galaico-portuguesa, a Galicia i,Portugal; i l'euskera, a Euskadi, a més de l'occitana a la Val d'Aran, etc. Es per aixb que ometré en tot cas l'hs de l'enunciació <<folklore musical espanyol>>, perqub crec que, certament, aquest concepte com a expressió d'una unitat -ni que sigui entesa com a composició diversa i pluralen el folklore musical, com en tantes altres coses, no és prou exacte i esta mancat de rigor cientific14. Empraré, si cal, l'expressió <<lmbit hispinic~ per designar la geografia peninsular, que de vegades és objecte d'estudi general per recerques globals15. Crec que en parlar d'etnomusicologia cal demanar un reconeixement per l'imbit cultural a qub pertany cada document, sense oblidar, és clar, la comunicació existent entre totes les comunitats i els aspectes més universals. D'altra banda, les situacions són ben distintes en uns indrets o en altres16. Cal advertir, a més, la inexistbncia de recerques de camp realitzades a l'estranger des d'aquí, la qual cosa contrasta amb altres palsos, com per exemple 1'Estat Francbs, Hongria ...I7 Per raó d'un major coneixement personal de l'lmbit catall, he pogut accedir a informacions més exhaustives dels Palsos Catalans que no pas dels altres pobles peninsulars, els quals també hi són representats amb dades prou importants i esbossades. La dispersió i l'accés difícil que sovint presenten aquests materials i dades m'han privat de poder donar-ne una ressenya detallada i completa. No obstant aixb, els meus esforqos personals s'han vist excel.lentment complementats amb la col~laboració de diversos estudiosos i amics, els quals m'han trambs informacions valuoses que esmentaré i agrail4 No faig cap referbncia, doncs, a 1'8mbit americi3 que, després de la invasi6 hispana, hem convingut anomenar Hispanoam6rica. Els fenbmens de conservació, creuament i assimilaci6 cultural que s'hi han generat arran de la coexistbncia, a voltes conflictiva, entre indis i hispans han tingut repercussi6 en el camp etnomusical. Puc esmentar, si més no, el recull de treballs sota el títol Musicologia en Latinoamérica, Ciudad de la Habana, Arte y Literatura, 1985. Vegeu tamb6 en un altre sentit, ARMISTEAD. Samuel G., <<Romances tradicionales entre 10s hispanohablantes del Estado de Luisianan, Nueva Revista de Filologia Hispánica, vol. XXVII, núm. 1, Madrid, 1978. l5 Vegeu MAR^, Isidor, <<Poble, nació, cultura popular: plenitud o dinomia? La cultura popular en un projecte cultural nacional*. La cultura popular a debat. Barcelona, Fundaci6 de Serveis de Cultura Popular-Alta Fulla, 1985, p. 81-86. I també mi, Isidor, nPer un concepte viu i combatiu de la cultura popular>>. Cultura popular i llengua. Palma de Mallorca, Ajuntament de Palma, 1984, p. 7-16. l6 Vegeu CHEYRONNAUD, Jacques, Memoires en recueils. Montpellier, ODAC, 1986. " Vegeu BART~K, Béla, Escritos sobre música popular. México, Sigio XXI, 1979. 214 GABRIEL FERR~ I PUIG ré puntualment. Demano disculpes a l'avanqada per les mancances que s'hi puguin notar, i no cal dir que agrairé qualsevol informació que pugui ampliar i completar aquesta relació. Una ressenya de la histbria més recent dels treballs de recopilació ha de donar justa referkncia dels esforqos de col.lectius d'afeccionats i estudiosos autodidactes fins a les recerques condui'des per professionals acreditats des d'estaments acadbmics o institucions oficials. Cadascú, amb més o menys encert i bxit, ha fet la seva aportació complementkia i, a voltes, fins i tot imprescindible. I .Pa iios Catalans Als Paisos Catalans, la relació s'ha d'obrir amb una referbncia a la fi dels anys 60, quan, un cop desapareguts els folkloristes que visqueren els dos primers terqos del segle i patiren el franquisme més sever18 -Joan Amades, Joan Tomis, Aureli Capmany, Ramon Violant i Simorra ... i el propi Higini Anglbs-, algunes persones i grups enceten la seva activitat tot partint de l'interbs per la cultura tradicional com una eina de reivindicació nacionalista o com una manifestació més d'un estil de vida que valorava la utopia i les cultures marginals. Aleshores, sorgeix una revaloració dels diversos components del folklore, que condueix finalment a la investigació de camp. Aquesta nova empenta intenta'superar la consideració nosthlgica i immobilista que con5ep el corpus tradicional com a quelcom tancat i suficientment conegut. Es així, doncs, com hom s'endinsa en el registre i la recerca de documents etnomusicals, amb una mentalitat reivindicativa i 1údica, perb potser poc científica encara. Més tard, l'ensenyament bhsic i mitja -en l'intent pedagbgic i didhctic del reconeixement del medi humh immediates mostra atret per aquestes qüestions i s'hi interessa més que no pas els conservatoris i les universitats, on el folklore és ignorat durant massa temps. En aquest ordre superior, a poc a poc alguns intel-lectuals ayllats hi dediquen els seus estudis amb un criteri més científic i sistemhtic. I el suport institucional -inicialment feble, dispers i no del tot ben enfocatimpulsa, finalment, iniciatives serioses i importants. Totes aquestes accions, descrites genkricament suara, han estat recentment recollides en dos articles breus que ara em proposo resseguir i ampliar, IB Vegeu PRATS, llor en^; LLOPART, Dolors; PRAT, Joan, La cultura popular a Catalunya. Estudiosos i institucions 1853-1981. Barcelona, Fundaci6 de Serveis de Cultura Popular, 1982. deguts, d'una banda, a Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz, i, d'altra banda, a Josep Cri~illé'~. Al Principat de Catalunya, aquestes primeres activitats no acadbmiques són encapqalades pel Seminari de Canqó Popular Catalana i Jaume Arnella, el qual realitzi un extens recull de canqoner a Beget (Alta Garrotxa) a partir del 1975. Després d'aquest primer impuls coordinat de recopilació, cal esmentar les recerques d'Amadeu Rossell, a la mateixa vila, i els treballs de Teresa Planagumh o Xesco Boix sobre la comarca d'Olot. Es en aquesta ciutat, on el grup Gra de Fajol edita l'any 1981 un interessant disc, Reputicanticus, sobre canGons d'amor i de gresca recollides a Olot. I abans d'eixir d'aquesta comarca, encara parlarem del recull efectuat a la Vall d'en Bas per Josep Calm. Una altra comarca forqa explorada és Osona o la Plana de Vic, on en 1980 es publica un recull de canqons intitulat El rec del tint. Per6 és arran de la constitució del Grup de Recerca Folklbrica d'Osona, l'any 1981, quan s'inicia una recopilació exhaustiva i molt rigorosa a tota la comarca. Un primer fruit n'és l'interessant El folklore de Rupit-Prui't. I. Cangoner, publicat a Vic l'any 1983. L'arxiu sonor d'aquest grup -format per Jaume Aiats, Ignasi Roviró i Xavier Roviróés riquissim quantitativament i qualitativament. Un altre recull realitzat a diverses comarques de la Catalunya Vella fou executat per Salvador Rebés i Isabel Ruiz, l'any 1982. I pel que fa a les comarques de 1'Alt Pirineu, cal citar 1'Associació Ardguel i els Acordionistes del Pirineu, amb diverses edicions sonores des de l'any 1975, orientades per Artur Blasco. D'altra banda, és des del 1978 que el Centre de Recursos i Documentació de Folklore, a Barcelona, realitza, sota la coordinació de Jordi Roura, una important tasca de recol.lecciÓ de canqó, dansa i música instrumental de tot Catalunya. Les comarques de Ponent compten amb els treballs fets pel Grup de Recerca de Cultura Popular de Ponent, que funciona des del 1977. Un dels seus membres, Xavier Massot i Martí, és l'autor de l'obra Cultura popular a Lleida, 1150-1950, publicada l'any 1986. També cal destacar l'esforq desenvolupat pel Col.lectiu Palmerar, des de Vilanova i La Geltrú, els membres del qual -Xavier Orriols, Pau Orriols i Francesca Roigestan interessats especialment en els instruments tradicionals catalans i els aspectes contextuals que els són propis. Del seu treball, cal citar el M6tode de Gralla (1982), a cura de Jaume Arl9 FERRE, Gabriel; REBES, Salvador; RUIZ, Isabel, aCanqó i música tradicionals als Pai'sos Catalans, avuiu. I tambt CRIVILLB i BAR GALL^, Josep, uL'etnomusicologia a Catalunya>>, Revista de Catalunya, núm. 21. Barcelona, juliol-agost de 1988, p. 79-90. 222 GABRIEL FERRB I PUIG arxiu sonor de documents etnomusicals de tota la comunitat castellano-lleonesa. També edita nombroses publicacions -escrites i sonores-, especialitzades o divulgatives, com, per exemple, La cultura oral. Certament, les recopilacions i l'arxiu del Instituto Universitari0 Interfacultativo <<Seminari0 Menéndez Pidah, de la Universidad Complutense de Madrid, són, des de la perspectiva acadkmica, aportacions imprescindibles en aquest panorama. De fet, Higini Anglks ja va estar-hi vinculat en certa mesura24 i ell mateix destaca la contribució que el professor Ramón Menéndez Pidal havia fet en el terreny de la musicologia hispanica i univerDesprés dels treballs de Menéndez Pidal, la institució ha impulsat, sota la direcció del doctor Diego Catalán, nombroses recerques de camp i edicions, les quals, tot i estar enfocades primordialment a l'estudi filolbgic, no obliden, en alguns casos, la part etnomusical. En aquest sentit i al marge del reconeixement per la gran tasca realitzada, potser cal criticar la poca atenció que dóna al component musical del romancer. Crec, modestament, que si es corregís aquesta mancanqa, el seu treball guanyaria interks i valor. De les seves edicions, cal destacar la sbrie Romancero tradicional de las lenguas hispánicas (espafiol-portugués-catalán-sefardí), col~lecció iniciada per R. Menéndez Pidal i M. Goyri, i continuada per D. Catalán, editor general, i J. A. Cid, F. Salazar i A. Valenciano. N'hi ha editats dotze volums, des del 1969 fins al 1985. I també, entre altres, El Romancero PanHispánico. Catálogo General Descriptivo (CGR), coordintat per D. Catalán, amb la col~laboració d'altres professors. A més d'aquestes i altres edicions, les recerques de camp s'han succei't ininterrompudament des de, com a mínim, l'any 1973 fins a avui mateix. El seu abast geogrhfic és molt ampli. Puc donar-ne una noticia aproximativa i cronolbgica gracies a l'amic Salvador Rebés, col.laborador de la institució. 1973: Terol i Castelló; 1977: Lleó, Santander, Astúries i zona fronterera amb Galícia; 1978: Albacete, Jaén, Múrcia i Granada; 1979: Lleó, Santander i Astúries; 1980: Lleó, Astúries i Zamora; 1981: Zamora i zona fronterera amb Galicia; 1982: Segbvia; 1983: Galicia; 1984: País Basc; 1985: Lleó ... D'Andalusia, haig de reconbixer que les meves informacions són ben pobres. Conec les recerques de camp dirigides pel professor Manuel Alvar (19481968), des de la Universitat de Granada, i publicades al volum El Roman24 Vegeu l'article de Salvador REBES, <<Onze romanqos tradicionals del Baix Campn. Revista del Centre de Lectura de Reus. V bpoca, núm. 12. Monografic Higini Anglts, musicbleg i folklorista. Reus, desembre de 1988. (En premsa). 25 Vegeu ANGLBS PAMIES, Higini, <<Contribuci6n de Mentndez Pidal a la Musicologia Española y Universab. Estudios dedicados a Menéndez Pidal, I, Madrid, 1956, p. 7-24. L'ETNOMUSICOLOGIA POSTERIOR A H. ANGLES 223 cero. Tradicionalidad y pervivencia (1970); o també les diverses edicions discogrifiques sobre el flamenc, a cura, entre d'altres, de Manuel Garcia Matos. I, de moment, només puc ressenyar el treball de Joaquin Turina, La música andaluza (1982), i el de José Mercado La seguidilla gitana (1982). Integrats en alguna entitat acadbmica o bé a títol individual, són diversos els estudiosos que també han realitzat tasques de recopilació: Josep Crivillé, Ana Maria Vega, Lothar Siemens, M. Carmen Garcia Matos, Miguel Ángel Palacios, Samuel G. Armistead, Israel J. Katz ... Les publicacions peribdiques on apareixen treballs d'interbs etnomusicolbgic també són nombroses. Tot sovint, editades des de Madrid, abracen no solament 1'8mbit castelli, sinó també tot l'imbit hispinic. En aquest sentit, cal esmentar la Revista de Dialectologia y Tradiciones populares, editada pel CSIC a Madrid; la Revista de Folclore, des de Valladolid; la Revista de Musicologia, editada a Madrid per la Sociedad Espanyola de Musicologia; Narria, de la Universidad Autónoma de Madrid ... Un darrer fet prou significatiu i important en 1'8mbit castelli és la gran quantitat d'edicions sonores de documents etnomusicals originals. Tot i que a vegades no van acompanyades dels respectius estudis etnomusicolbgics, cal valorar-les positivament pel seu interbs documental i testimonial. De la llarga llista existent, puc esmentar, en primer lloc, la Magna Antologia del Folklore Musical de España (1979), realitzada pel professor Manuel Garcia Matos, amb el suport del Consell Internacional de la Música (UNESCO), i editada a cura de M. Carmen Garcia Matos, que recull repertoris de tot 1'Estat Espanyol. També cal destacar les edicions de Tecnosaga; el segell Seran0 de Movieplay, dedicat a la música autbctona de Castella i Lleó i produi't per Joaquin Diaz; el segell Sonifolk, amb la col.lecciÓ Cantes del Pueblo; la skrie La Voz Antigua, coordinada per Manuel Dominguez, de l'editora Guimbarda; la col.lecciÓ Temas Folclbricos de España, d'Hispavox; i d'altres. 3. Euskadi A Euskadi, segons les informacions que jo posseeixo, comunicades blsicament per Jon Bagüés, director de 1'Euskal Ereslarien Bilduma -Arxiu de Compositors Bascs-, dlErrenderia, s'han realitzat ben pocs treballs de camp posteriorment als protagonitzats per Donostia o Azkue, els dos patriarques del folklore basc. En aquests moments, realitzen treballs d'aquest tipus els membres de la Secció de Folklore de 1'Eusko Ikaskuntza -Societat d'Estudis Bascsamb seu a Donostia, la qual, mitjan~ant els Sailetakoo Argitalpenen -Quaderns de Secciódifon les recerques realitzades. Han col.laborat, en aquestes publicacions, folkloristes i etnomusicblegs com Garmendia, Arruabarrena, Ansorena, Riezu, Armstrong, Oakley, Arana Martija, Flagel, Gaiteros de Pamplona, Barrenechea, Urbeltz, Bagués, Hernández Arsuaga, Ondarra, Bernaola, De Pablo, Rodríguez Suso, Urreta i Elizalde. També fan actualment recerques de camp els membres del centre d'investigacions Ikerfolk de Donostia, creat l'any 1985, el qual ja ha publicat el seu primer treball sobre la comarca del Beteni, a la casa discogrifica Elkar, de Donostia. Cal recordar que anteriorment ja es va editar una col~lecció discogrifica de música basca a chec d'Edigsa-Herrigogoa. Pel que fa a altres entitats o centres per a l'estudi del folklore musical basc existents actualment, cal citar la Societat Cultural de Pamplona Ortzadar, que organitza, des de fa uns quants anys, unes jornades d'estudis folklbrics; també cal esmentar 1'Euskal Dantzarien Biltzarra, que reuneix tots els qui s'interessen en la dansa basca i és l'editora de la revista Dantzariak; i el Grup de Danses Basques de Portugalete, que organitza anualment el Festival Internacional de Folclore de Portugalete. En l'imbit acadbmic, cal referenciar, evidentment, els estudis etnomusicolbgics impartits en l'assignatura del folklore musical dels conservatoris. Quant a arxius, s'ha d'esmentar la tasca efectuada per l'arxiu ERESBIL, dlErrenderia, creat l'any 1974, que recull bisicament tot el material bibliogr2fic i fonogrific editat comercialment en tot Euskal Herria; o també 1'Euskal Biblioteca de Derio (Biscaia), especialitzada en temes bascs. Cal destacar especialment dos arxius-biblioteques pel seu interbs etnomusicolbgic: d'una banda, l'arxiu P. Donostia, situat a Lecaróz (Navarra), posseeix tots els materials de camp com també la biblioteca del gran estudids del folklore basc. Referent a ell, cal dir que actualment s'esti editant la seva obra completa, en la qual, a més dels cinc volums ja publicats amb articles; ressenyes i conferkncies d'interbs etnomusicolbgic, hom preveu que s'editi el canqoner general d'Euskadi, fins ara dispers i incomplet. Així, dels cinc volums pendents de publicació, els números sis, set i vuit es dedicarien a aquest canqoner, i els dos darrers a estudis etnogrifics diversos. D'altra banda, la biblioteca Azkue, a Bilbo, pertany a 1'Euskaltzaindia -Acadkmia de la Llengua Basca-, i a més de recollir els materials i la biblioteca de l'altre patriarca del folklore basc, reuneix tot allb relacionat amb la llengua basca. En el terreny museolbgic, el Museu Arqueolbgic, Etnogrific i Histbric Basc, a Bilbo, recull no sols documentació bibliogrifica d'interbs etnomusicolbgic, sinó també objectes de la cultura material: instruments musicals folklbrics ... I també cal citar el Musée Basque, a Baiona, i el Museu San Telmo, a Donostia. Les publicacions peribdiques amb material etnomusicolbgic són diverses. La revista Txistulari, editada per 1'AssociaciÓ de Txistularis del País Basc, es va desenvolupar, en una primera etapa, des del 1928 fins al 1936; la segona bpoca comenGa l'any 1955 sense interrompre's fins ara. El darrer número és el 134, del 1988, i ja arriba a les 3.992 pagines musicals. També s'ha de citar la publicació Dantzariak, editada per 1'Euskal Dantzarien Biltzarra, que esth dedicada a la dansa tradicional, l'últim número de la qual és el 40, del 1987. Una altra empresa important és Cuadernos de Etnologia y Etnografia de Navarra, editats per la Institució c<Principe de Vianaw, d'Iruñea, i dirigits per Julio Caro Baroja; contenen habitualment articles de dansa i músiques tradicionals, i el seu Últim número és el 50, del 1987. Finalment, a més dels Quaderns de la Secció de Folklore de 1'Eusko Ikaskuntza, ja esmentats abans, cal mencionar l'Anuari de 1'Eusko Folklore, editat a Donostia per la Societat d'Estudis Bascs, el darrer número de la qual és el 33, del 198516. Altrament, a més de les nombroses reedicions de canGoners antics o d'edicions divulgatives des del 1970, cal diferenciar, de la bibliografia recent, diversos aspectes: els estudis generals, els canqoners, els treballs organolbgics, les recerques de danses i el bertsolarisme. Dels estudis generals, destaco el treball de José Antonio Arana, Música vasca (1976), i el d'E. Jorda, De canciones, danzas y músicos del País Vasco (1978). Dels caqoners, 1'Euskal baladaren azterketa eta antologia, de J. Lakarra, J. Biguri i B. Urgell, i el recull de L. M. Mujika, Euskal lirika tradizionala (1985), tot i que ambdós estan enfocats vers l'estudi filolbgic. Dels treballs organolbgics, P. Hilario Olazaran de Estella, Tratado de txistu y gaita (1972) i J. M. Barrenetxea, La alboka y su música popular vasca (1986). De l'estudi de les danses, Gaizka Barandiaran, Danzas de Euskalerria (1980) i J. M. Guilcher, La tradition de danse en Béarn et Pays Basque Fran~ais (1984). I de bertsolarisme, la col.lecciÓ Auspoa Liburutegia, dirigida per Antonio Zavala, amb més de cent títols, i Joanito Dorronsoro, Bertsotan (1988). 4. Galicia i Portugal Pel que fa a l'hmbit galaico-portugubs, són diverses les noticies que he pogut recollir, grhcies,*sobretot, a l'amic Xose Lois Foxo, director de 1'Escola Provincial de Gaitas da Deputación de Ourense. Certament, tinc més informacions de Galicia, i lamento no poder aportar-ne més de Portugal. De les diverses entitats dedicades a la recopilació i a l'estudi del folklore gallec, puc esmentar, en primer lloc, 1'Aula Abierta de la Universidad de Santiago de Compostela, amb diversos treballs realitzats: La música en la catedral de Santiago, La música en el Camino de Santiago.. . Dirigides per Carlos Villanueva, té també publicacions discogrhfiques efectuades pel grup universitari de cambra de la Universidad de Compostela, d'interbs etnomusicolbgic. L'agrupació d'investigació Berce, a San Xoán de Filgueira (Ferro1 - Coruña) també s'ha dedicat a la recopilació de melodies tradicionals de Galícia i Portugal. Una tasca important és la que duu a terme l'obradoiro-Escola de Instrumentos Musicais Populares Galegos da Universidad Popular de Vigo, dependent del Conceilo de Vigo, dedicada sobretot a la recerca organolbgica del folklore galleg. En aquest sentit mateix, cal esmentar el treball de 1'Escola Provincial de Gaitas da Diputacion de Ourense, que compta amb un important arxiu Audio-visual de músics populars gallegs. El seu director, Xose Lois Foxo, gran estudiós de la cornamusa gallega, ja ha publicat diversos treballs for~a interessants com Os segredos da gaita, que en la seva quarta edició (1988) aplega un extens repertori per a aquest instrument, recollit de la tradició oral. D'aquest mateix autor, s'espera la publicació del treball Gaiteiros que foron lenda. L'Anuario da Gaita publicat per aquesta escola i que també recull treballs interessants. Altres centres d'estudi com Cantigas da Terra (Coruña) i Cantigas e Agarimos (Santiago de Compostela) també realitzen treballs de recopilació sonora, Audio-visual i escrita de cantigues i danses populars. També puc indicar que des de la Xunta de Galicia s'han impulsat diversos treballs etnomusicolbgics que han passat a formar part d'un arxiu sonor i Audio-visual, del qual no puc, ara mateix, detallar més característiques. Pel que fa a les edicions de caqoners, a partir de treballs de camp, cal esmentar el Cancionero de Galicia. de J. Bay y Gay i E. M. Torner, publicat a A Coruña per la Fundación P. Barrié de la Maza, l'any 1973. També cal destacar dos estudiosos que compten amb diverses publicacions: Dorothé Schubarth i Antón Santamarina. D'aquests, cal citar el seu darrer llibre Cancioneiro Galego de Tradicion Oral, publicat així mateix a A Coruña a CArrec de la Fundación P. Barrié de la Maza, l'any 1982. Altres estudiosos que han dedicat treballs al camp etnomusicolbgic galleg són Manoel Rivas, Xose Casal, Juanjo Linares, Concello de Narón, M. del Carmen Novoa, etc. De les edicions sonores amb un interbs etnomusicolbgic, cal esmentar els discs publicats per Edigal a la sbrie Recolleita, entre d'altres. Altres etnies De les altres btnies o cultures localitzades o vinculades administrativament a 1'Estat Espanyol, vull parlar breument del cas de la Val d7Aran. Aquest territori gascó d'OccitAnia també ha estat objecte de diverses recerques etnomusicolbgiques a ckec, primordialment, de Jusbp Maria Boya, L'ETNOMUSICOLOGIA POSTERIOR A H. ANGLBS 227 director del Musbu dera Val d'Aran, i de Bernat Menetrier i Guis Bertrand, de 1'AssociaciÓ Tocaire. Cronolbgicament, haig de parlar primer del treball Instruments de musique populaires traditionnels en Gascogne (1982), de B. Menetrirer i G. Bertrand. I, en segon lloc, em cal esmentar el cathleg Es gascons e era musica, de l'exposició preparada pel Musbu dera Val d'Aran (Vielha, 1988). Altres cultures, btnies o regions que demanarien una menció especial serien Canthbria, Astúries, Aragó ..., de les quals no puc donar cap notícia significativa pel que fa a recerques etnomusicolbgiques relativament recents. 11. Estudis etnomusicologics i metodologies La recerca etnomusicolbgica no pot limitar-se només a l'arreplec de col.leccions de materials musicals folklbrics. Cal, també, la realització d'estudis descriptius i investigacions tebriques, i una reflexió constant sobre la definició del camp d'estudi científic d'una disciplina com l'etnomusitologia, que por arribar a ésser tan interdisciplinkia. Una constatació d'aquest tipus ja la feia Vladimir Propp, l'any 1928, en el terreny de la literatura f~lklbrica~~, tot recollint les paraules de M. Speranski: Sin detenerse en las conclusiones establecidas, la etnografia prosigue sus investigaciones, en la creencia de que el material reunido resulta todavia insuficiente para una construcción general. Asi, la ciencia vuelve una y otra vez a recopilar material, y a insistir en su tratamiento, trabajando con vistas a las generaciones futuras: pero en qué consistirán esos estudios generales y cuándo estaremos en condiciones de llevarlos a cabo, de eso, nada sabemos. Avui, l'etnomusicologia encara no té una histbria crítica i, com a cibncia nova que és, els seus límits i el seu concepte han esdevingut conflictius i encara no són prou clars. Actualment, comptem ja amb aportacions de tot tipus en l'hmbit internacional, on l'evolució metodolbgica és evident, i caldrh veure quins estudis hi ha realitzats en l'hmbit hisphnic de tots els enumerats suara, i les metodologies emprades. Tanmateix, potser és necessari dir, abans d'aixb, que no s'han d'abandonar encara ara, ni mai mentre sigui possible, les recopilacions de camp, sobretot si hom té en compte el retard amb qu& s'inicia26 PROPP, Vladimir, Morfologia del cuento, Madrid, Akal, 1985. (1928)', p. 9-10. 228 GABRIEL FERRB I PUIG ren en l'hmbit que estudiem i atesos els desequilibris geogrhfics existents, amb zones molt enquestades i altres gairebé inexplorades. I, alhora, cal una metodologia tebrica adequada i una definició de l'abast del folklore musical i la recerca etnomusicolbgica, els quals determinen, ja des d'un inici, l'enfocament de les tasques de recopilació de materials i la valoració i els punts 'd'interbs analític d'aquests documents etnomusicals. Si fem una mica d'histbria, en les primeres aportacions al folklore musical hisphnic, una figura com Felip Pedrell l'entén com a un dels materials a recopilar, estudiar i reelaborar, mitjan~ant una adaptació artística, per al seu nacionalisme musical; no cal dir que l'altre tipus de materials emprats per a tal fi és la música histbrica culta creada en l'hmbit histhnicZ7. Més endavant, Higini Anglbs, amb el seu positivisme científic, i influi't pel mbtode histbrico-geogrhfic comparatiu de l'bpoca, valora el folklore musical, entre altres raons intrínseques i prbpies, per la seva gbnesi i la vinculació al passatz8: la música culta antiga, medieval, sobretot. Aquest és el mateix plantejament, en el camp de la literatura, de Ramón Menéndez PidalZ9, el qual defineix el folklore per la seva antiguitat i gbnesi, per l'anonimat i la popularitat, i per la tradicionalitat i la transmissió oral, amb poder creatiu generador de variants. Cal reconbixer que, tot sovint, perb, aquests conceptes esdevenen ambigus. Més recentment, sembla que, per fi, s'ha arribat a l'acord de definir l'etnomusicologia com l'estudi de tota música de tradició oral, segons el recent congrés de 1'International Council for Traditional Music (198 l). Perb, en el terreny etnopobtic, altres concepcions renovadores havien de sorgir per tal de definir-ne la naturalesa i l'abast, i acabar així amb l'ambiguitat d'una definició que, a més, encara no integrava del tot els dos elements configuradors d'un missatge folklbric: text i context. És en aquest sentit que el professor Josep Maria Pujol es fa ressb de la proposta de l'americh Dan Ben-Amos: El novembre de 1967, en la seva ponkncia a la sessió anual de 1'American Folklore Society celebrada a Toronto, Dan Ben-Amos proposa la seva definició cccontextual* del folklore que alliberava la ja més 27 Vegeu BONASTRE, Francesc, (<El llegat rnusicolbgic de Felip Pedrell~. Revista Musical Catalana, núm. 39. Barcelona, gener 1988, p. 20-22. 28 Un exemple d'aquesta concepcid és el treball d'Higini AnglBs, <<El canto popular en las rnelodías de 10s trovadores provenzales~. Anuario Musical, vol. XIV Barcelona, 1959, p. 323; vol. XV, Barcelona, 1960, p. 3-20. 29 Vegeu MENBNDEZ PIDAL, Ramón, Estudios sobre el romancero. Obras completas, vol. XI. Madrid, Espasa-Calpe, 1973. que centenaria disciplina dels seus <<dimonis familiars,. El que constitueix com a folklbric un determinat missatge no és la seva antiguitat, ni l'anonimat, ni tan sols la seva oralitat (encara que molt sovint tingui aquestes característiques): és el fet d'estar configurat artísticament i el fet d'ésser utilitzat interactivament en el si d'una comunitat redui'da. D'aquesta manera, amb l'ajut de l'antropologia (i és aquí on volia anar a parar), Ben-Amos prescindia per fi de les connotacions ccfolklbriques>> del terme folk i ens assegurava que també eren folk els treballadors de la mateixa nau d'una fabrica, els nens d'una classe al col.legi, o els viatjants que coincideixen regularment a la mateixa fonda d'una pla~a comercial, que el folklore podia ésser vell i nou, anbnim o d'autor, oral o escrit, mentre fos cccomunicació artistica en el si d'una comunitat redui'da30. Pujol mateix arrodoneix aquesta definició tot fent-ne la següent formulació: Folklore és la comunicació verbal artística produi'da interactivament a l'interior d'un petit grup31. Aquesta caracterització actualitzadora en el camp de l'etnopobtica, pot obrir també nous camins d'atenció en el terreny de l'etnomusicologia -com, per exemple, l'estudi de les noves formes de folklore musical a les societats complexes-, o la delimitació més clara del camp d'estudi etnomusicolbgic, clarificant-ne l'ambigüitat. Deixo ara de banda aquestes reflexions tebriques apuntades i passo a fixar-me més concretament en els treballs d'estudi etnomusicolbgic hisphics recents. En un balan~ resumit pel professor Josep Crivillé, primer a la seva ponhcia {{La etnomusicologia: sus criterios e investigacionesn (1981) i, després, al seu llibre El folclore musical (1983), indica que si considerivem la dicotomia bisica que dels treballs d'etnomusicologia fa Gilbert R~uget~~, és a dir, d'una banda els estudis descriptius i, d'altra banda, els estudis sis30 PUJOL i SANMART~N, Josep Maria, literatura tradicional i etnopobtica: balanq d'un folklorista~, p. 161. J. M. Pujol hi especifica que la configuraci6 artistica a qub es refereix BenAmos correspon al concepte de <<chnon etnopobticn; i que tradueix així: acornunitat redui'dan, el tecnicisme small group. La definici6 de folklore segons Ben-Amos, la formula en ~Toward a definition of folklore in context*, Journal of American Folklore, núm. 84, New York, 1971, p. 3-15. 31 Curs dlEtnopobtica i Folklore a ckec del professor Josep Maria Pujol i Sanmartín, a la Universitat de Barcelona, Divisi6 de Tarragona, 1987-1988. 32 ROUGET, Gilbert, ~<L'ethnomusicologie>>, a Ethnologie générale. Encyclopédie de la Pléiade. París. 1968. 230 GABRIEL FERRE I PUIG temitics, hom constata entre ambdós una situació molt desequilibrada, amb el predomini dels primers i l'escassetat dels segons: Mientras que en la primera categoria, entendiéndola como la simple descripción del documento etnomusical, su notación y sus referencias, se pueden inventariar un elevado número de aportaciones, en el segundo apartado, que entendemos dedicado al estudio e investigación de 10s materiales acoplados en el primero, la cantidad de títulos que se barajan esta en evidente desmedida. Los estudios sistemáticos, cornparativos, globales o de sustancia musical de nuestra música Ctnica forman todavia una lista escuálida, a juzgar por la importancia y las posibilidades que 10s documentos descriptivos que se poseen nos den~tan.~~ De fet, l'operació que separa el treball de camp i el treball de laboratori és la transcripció musical, pertanyent a l'estudi descriptiu. La transcripció musical no és sinó una abstracció analítica del document sonor. En aquest punt, cal indicar que el primer a aplicar-ne els criteris etnomusicolbgics internacionals, propugnats pel Conseil International de la Mu~ique~~ fou precisament Josep Crivillé, en el seu freball ja esmentat <<Ethnomusicologie d'un village catalan: Tivissa>> (1981). Es lamentable que la seva iniciativa no hagi tingut gaires adhesions. En aquest mateix aspecte, cal estar amatent a l'aplicaci6 de la tecnologia acústica en les tasques de transcripció i observar-ne amb atenció les aportacions internacional^^^. Cal plinyer-se perquk encara avui hi ha reculls descriptius que no contemplen la recol~lecció i la transcripció de la textura musical del document folklbric. En aquest sentit, seri bo insistir en el fet que la can~ó folklbrica s'ha d'entendre des d'una concepció globalitzadora, i atendre els seus dos components literari i musical -text-, a més de les seves relacions antropolbgiques i sociolbgiques -context-. Altrament, una qüestió distinta és l'estudi posterior des d'un punt de vista literari, musical o antropolbgic. I, 33 CRIVILLB i BAR GALL^, Josep, El folklore musical. Historia de la música española, vol. VII. Madrid, Alianza Música, 1983. 34 Conseil International de la Musique, Notation de la Musique Folklorique. Recommandations de la Comission d'Experts rtunie par les Archives Internationales de Musique Populaire sous les auspices de I'UNESCO ?i GtnBve du 4 au 9 juillet 1949 et Paris du 12 au 15 dtcembre 1950, publié en 1952 avec le concours de l'UNESC0, Paris, UNESCO, 1952. 35 Vegeu LIST, George, aThe reliability of transcription,,, Ethnomusicology, XVIII, 3, 1974, p. 353-377. I tambt ADAMO, Giorgio, ~Sullo studio di un repertori0 monodico della Basilicats,, Culture Musicali. Quaderni di etnomusicologia, núm, 1, Roma, Bulzoni Editore, 1982, p. 95-151. fins i tot, aleshores encara sovint cal admetre -i adhuc cercarla interrelació dels diversos elements ~onfi~uradors~~. Un altre problema observat als caqoners de molts recol.lectors de la primera bpoca és la idea de purificar la can@ popular per moltes diverses raons: l'embelliment estbtic -literari o musical-; la fusió de diverses versions o variants en una creació ideal arran de l'enfocament metodolbgic -erronifonamentat en la recerca d'una versió originaria, única i genu'ina; o la censura btica o moral en els repertoris o en passatges de diversos temes per la referbncia que fan a aspectes més lúdics, escatolbgics o erbtics. La superació d'aquests prejudicis estbtics, metodolbgics o btics sembla que ha arribat, finalment, amb la moderna concepció cientifica de l'etnomusicologia. Les aportacions més recents han corregit, en bona mesura, les deformacions i les mutilacions que es constaten en molts reculls pretbrits. Quant als prejudicis estbtics, la necessiria consideració específica del camp d'estudi de l'etnomusicologia ha anat fent entendre l'exigbncia d'uns criteris també específics en la descripció i posterior anhlisi dels documents etnomusicals. El positivisme científic ha fet que el respecte escrupulós a cadbncies musicals btniques, a expressions corresponents a determinats registres sociolingüístics, o a particularitats fbniques es generalitzés. L'ús d'una simbologia especial en les transcripcions musicals o la conservació de certs trets lingüístics -sense arribar a l'extrem de la transcripció fonbtica tan prbpia de la geolingüísticasón tendbncies que hom constata en els darrers reculls apareguts. Pel que fa a les qüestions metodolbgiques conflictives esmentades ara mateix, el registre de variants musicals arran de la transmissió oral ja fa temps que fou qualificat com a un element imprescindible, per tal d'observar la riquesa creativa de la tradició en un tema concret o a partir d'unes estructures etnoliteraries o etnomusicals presabudes, com, de fet, succeeix en els repertoris improvisats. I vull fer un esment especial una mica més intens i marcat a la censura btica i moral indicada suara. Aquest tabú ha estat denunciat i desemmascarat recentment per estudiosos i personalitats culturals tan rellevants com el doctor Francesc de Borja Moll, en el seu treball <<Del tabú erbtic en la le36 En aquest sentit,cal adonar-se que el factor que d6na caracter sistemhticament folklbric a molts casos de la can@ infantil &s la textura etnomusical, a difertncia de la irregular configuraci6 del text lingüístic. Vegeu BRAILOIU, Constantin, cLe rythme enfantin: Notions liminairesn, Les Colloques de Wégimont, I Col.loqui, 1954, Paris-Brussel.les, Elsevier, 1956, p. 64-96. 238 GABRIEL FERRE I PUIG can. Revista Musical Catalana, núm. 15. Barcelona, gener 1986 (Dossier Etnomusicologia), p. 12-16. -<<Les nadales tradicionals,. Revista Musical Catalana, núm. 26. Barcelona, desembre 1986, p. 24-26. -Dalt del campanar. Barcelona, Fundació Caixa de Pensions, 1985. DOM~NECH i MONER, Joan, <<El canGoner de Beget,. Som, 50. Barcelona, 1984, p. 26-27. FEBRÉS, Xavier, Les havaneres. El cant d'un mar. Quaderns de la Revista de Girona, 5. Girona, Diputació de Girona; Caixa d'Estalvis Provincial, 1986. FERRE i PUIG, Gabriel, <<La tarota, una xeremia d'ús popular a Catalunya,,. Recerca Musicoldgica, IV. Barcelona, UAB, 1984, p. 81-125. -Gralla! Instruments de música tradicional al Baix Camp. Quaderns de Divulgació Cultural. Skrie Arts i Oficis, núm. 1. Reus, Ajuntament de Reus, 1986. -+<Aproximació cronolbgica a les edicions sonores amb música de gralla i timbal (19201986)>,. Fulls de treball de Carrutxa, núm. 21-22. Reus, primavera 1987, p. 38-40. FERRE, Gabriel; REBES, Salvador; RUIZ, Isabel, Canqoner Tradicional del Baix Camp i el Montsant. Barcelona, Alta Fulla; Centre de Lectura de Reus, 1988. FER& i PUIG, Gabriel, <<Les canGons de ronda: esbargiment i cohesió d'un grup,,. Festes de Primavera. QDC, 5. Reus, 1985; Mataró, juliol 1985, p. 3-4. GARROFERS, Els, Quadern d'lntroducció al flabiol. Mataró, Els Garrofers, 1985. -En Quirze Perich,flabiolaire. Barcelona, Alta Fulla, 1987. GRUP DE RECERCA FOLKL~RICA D'OSONA, El folklore de Rupit-Pruif. I. Canqoner. Vic, Eumo, 1983. -<<El ball dels Nyetus~. Fulls de treball de Carrutxa, núm. 17. Reus, primavera 1984. -<<Les festes de Sant Joan o la captiva,,. Colt, 2a 2poca, núm. 2-3 (1982-83), p. 23-27. IBERN, Pere M., c<Notas sobre la cornamusa en Cataluña*. Revista de Folklore, núm. 45. Valladolid, 1984, p. 75-79. IGLESIES, Josep, Jocs tradicionals de brivalla i de joventut de Reus. Reus, Associació dlEstudis Reusencs, 1977. JORBA, Manuel, ctTransmissi6 i significació del Can~oner,,. Revista Musical Catalana, núm. 26. Barcelona, desembre 1986, p. 22-23. LE~N, Jordi, Exercicis de mecanisme per aflabiol i tamborí. Barcelona, Boileau, 1985. MASSOT i MART^, Xavier, Cultura Popular a Lleida, 1150-1950. Quaderns de divulgació ciutadana, núm. 6. Col.lecci6 La banqueta. Lleida, Ajuntament de Lleida, 1986. MASSOT i MUNTANER, J.; PUEYO, S.; MARTORELL, O., Els Segadors. Himne nacional de Catalunya. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983. MENETRIER, B.; IBERN, P.; CABALLE, I; BAYER, X.; MACAYA, A.; FE&, G., <<Dossier Cornamusa catalana, Ib. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15-16. Reus, tardor 1983. MITJANS, Rafael; SOLER, Teresa, <<Sobre els flabiolaires d'Arbúcies i el seu rodal,,. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 23. Mataró, juliol 1985, p. 3-4. MORANT i CLANXET, Jordi, Histdria dels castells. (Tarragona i les comarques castelleres). Tarragona, 1976. ORRIOLS, Xavier; ROIG, Francesca, Tonades populars a l'Arxiu de Santa Maria. Vilanova i La Geltrú, Palmerar, 1985. PALOMAR, Salvador, <<El ball de Valencians a les muntanyes de Prades,,. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 15-16. Reus, tardor 1983, p. 3-13. PALOMAR i ABADIA, Salvador, <<La capta de Sant Nicolau al poble de Cabassers (Priorat)>>. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 18. Reus, primavera 1985. PLANAGUMA, Teresa, ctPenÚltimes notes de Beget,. Gra de Fajol, núm. 2. Olot, octubre 1980, p. 29-35. REIG i VERDAGUER, Ramon, Un segle i mig de notes musicals. Memdries. Barcelona, Pbrtic, 1975. ROIG, Francesca; ARNELLA, Jaume, M2tode de gralla. Vilanova i La Geltrú, Palmerar, 1982. SERRA, Joaquim, Tractat d'instrumentació per a cobla. Barcelona, Climent, 1974. SOLANA i VALLS, Ricard, Llibre dels Gegants i altres entremesos de Reus. Reus, Carrutxa, 1987. TOMAS i CUCURULL, Jordi, El sac de gemecs. La Rovira Roja, 1984. VIVANCOS i CALVET, Joan, Contribució a l'estudi de l'ackstica. Barcelona, Universitat Politkcnica de Catalunya, 198 1. DISCOGRAFIA Reputicanticus. Cancons d'amor i de gresca recollides a Olot. D-3.023. Barcelona, CARDISC, 1981. La Patum de Berga. AHMC 10183. EDIGSA. Barcelona, 1969. Trobada amb els acordionsites del Pirineu. L8 TP271. Barcelona, AUVI, 1981. Canten els vells del Pirineu. L7 450. Barcelona, AUVI, 1982. Festa Major de Vilafranca del Pened2s. Grallers de Vilafranca; Colla de Mar. LP-10005. Martana. Barcelona, 1986. Ball de gralles. Els Vernets, Grallers de Vilafranca; Grallers de Santa Madrona de Vilanova. 20.1334. Barcelona, A. Sarri%, 1987. 1. 2. Illes Balears BIBLIOGRAFIA AGUIL~, Mai%, Can~onetes mallorquines recollides per Marid Aguiló. Introducció, transcripcid i notes per Josep MASSOT i MUNTANER. Vol. I. Biblioteca Folklbrica Barcino, núm. 19. Barcelona, Barcino, 1985. ARTIGUES, Toni, Xeremiers. Manual de xeremies, fobiol i tamborí. Cort, Palma de Mallorca, 1982. -c<Tonades dels xeremiers mallorquins>>. Fulls de Treball de Carrutxa, núm. 17. Reus, Carrutxa, primavera, 1984. BALANZ~, Fhlix, <<De l'actualitat d'un veli fer: glosar,,. Mirall de glac. Terrassa, primavera 1983, p. 38-48. -aLloc i funció de la poesia oral. Contribució al seu estudi lingüístic>>. Randa, núm. 16. Mallorca, 1984. CAMPS i MERCADAL, Francesc (Francesc d'Albranca), Can~ons Populars Menorquines. Edició i estudi a cura de Xavier MOLL. Col.lecci6 Capcer, núm. 7. Menoica, Institut Menorquí d'Estudis; Entitat Local d'es Migjorn Gran, 1987. 240 GABRIEL FERRE I PUIG CRIVILLB i BAR GALL^, Josep, <<Una encuesta etnomusicológica a las Islas Pitiusas: Ibiza y Formentera*. Revista de Musicologia, vol. 111. 1980, núm. 1-2, Sociedad Española de Musicologia, Madrid, 1982, p. 5-32. ESTARELLES PASCUAL, Andreu, L'essdncia de Mallorca. Recull de costums i tonades. Palma de Mallorca, Caixa de Balears <<Sa Nostra,, 1985. GALMÉS i CAMPS, Lloreng, Cancons i balls de Menorca. Menorca, Nura, 1983. GINARD BAUCA, P. Rafael, Can~oner popular de Mallorca. 4 vol. Prblegs de Francesc de B. MOLL. Mallorca, Moll, 1966-1975. JANER MANILA, Gabriel, Sexe i cultura a Mallorca: el cantoner. Mallorca, Moll, 1980. L~PEZ CASANOVAS, Joan F., <<Estudi del cangoner popular menorquí>>, Quaderns de Folklore, núm. 8. Ciutadella, Col.lectiu Folklbric de Ciutadella, 1982, p. 10-24. MAR^, Isidor, Notes sobre la música tradicional &Eivissa i Formentera. Eivissa, Institut d'Estudis Eivissencs, 1985. Estudis breus, 3. MAR^ i MAYANS, Isidor, <<Les cobles sobre un naufragi de l'any 1460, en la tradició oral d'Eivissa>>. Mayurqa, núm. 17. Palma de Mallorca, Facultat de Filosofia i Lletres de Palma de Mallorca, 1980. MASSOT i MUNTANER, Josep, <<Bibliografia de la cangó popular mallorquina>>, Randa, núm. 12. Mallorca, 1981, p. 223-235. MASSOT i PLANES, Josep, Canconer musical de Mallorca. Edició a cura de Baltasar BIBILONI i LLABRBS i de Josep MASSOT i MUNTANER. Palma de Mallorca, Caixa de Balears, <<Sa Nostra,, 1984. MERCADAL BAGUR, Deseado, El folklore musical de Menorca. Palma de Mallorca, Caja de Ahorros de Baleares, <<Sa Nostra,, 1979. MOLL, Francesc de Borja, <<Del tabú erbtic en la lexicografia i en el folkloren. Revista de Dialectologia y Tradiciones Populares, vol. XXXII. Madrid, 1976, p. 349-358. MOLL i CAMPS, Xavier, <<Sobre l'edició del recull de cangons populars menorquines de Francecsc Camps i Mercadal,. Revista de Menorca. Publicacid de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Ma6. Maó, ler trimestre de 1988, p. 79-85. PLANELLS, Victorí, <<Cultura popular sonora dlEivissa>. Quaderns de Folklore, núm. 8. Ciutadella, Col.lectiu Folklbric de Ciutadella, 1982, p. 3-9. RIERA ESTARELLES, Antoni, Cent i tantes tonades tradicionals de Mallorca. Palma de Mallorca, Moll, 1988. SCHMITT, Stephan, Arbeitslieder auf Mallorca. Verlegt bei Hans Schneider, Tutzing, 1984. VALRIU i LLINAS, Caterina, <<Dona i cangoner>>. Affar, núm. 1. Revista dels Departaments de Catal&. Mallorca, Facultat de Filosofia i Lletres, 1981, p. 145-153. DISCOGRAFIA Tonades i música de Llevant. AUDIOFON. L-1124. Barcelona, 1982. Canqons casolanes i del camp de Mallorca. Llobí, 1972. L'ETNOMUSICOLOGIA POSTERIOR A H. ANGLBS 1.3. País Valencid BIBLIOGRAFIA BATALLER CALDER~N, Josep, Eis jocs dels xiquets al País Valencia. Vaitncia, ICE de la Universitat de Valbncia, 1979. BLASCO, Joan A., Método de dulzaina. Valkncia, Piles, 1981. Cinquantenari de la Coronació de la Verge de la Salut, programa de festes. Algemesi, 1975. CLIMENT BARBER, Josep, Canconer valencia. Valkncia, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia, 1976. SANCHIS GUARNER, Manuel, Canconeret valencia de Nadal. Valkncia, 1960. -Els pobles valencians parlen els uns dels altres. 4 vol. Valkncia, 1966-1982. SEGUI, Salvador, <<Por las rutas de nuestro folklore musicab. Skrie d'articles publicats al diari Levante. Valkncia, 1975-1978. 4ancionero de la Provincia de Alicante. Alacant, Diputación Provincial de Alicante, 1974. --Cancionero alicantino. Valencia, Piles; Instituto de Estudios Alicantinos; Diputación Provincial de Alicante, 1978. -Con la colaboración de Maria Teresa Oller, José Luis López, Fermin Pardo y Sebastikn Garrido, Cancionero musical de la provincia de Valencia. Valkncia, Institución Alfonso el Magnánimo; Diputación Provincial de Valencia, 1980. SEGU~, S.; OLLER, Maria T.; PARDO, F.; JESÚS-MARIA, J. A., Danzas de Titaguas. Cuademos de música folclbrica valenciana, segunda kpoca. Valkncia, 1979. SEGU~, S.; PARDO, Fermin, Danzas del Corpus valenciano. Cuadernos de Música Folclbrica Valenciana, segunda bpoca. Valencia, 1978. DISCOGRAFIA La dolcainu. Joan Blasco. Edigsa, CM 4452. 1979. Cants d'estil. Josepa Blasco i Josep Aparicio <vtpa>>. Valdisc, VAL. C-013. 1986. Fonoteca de Materials. Col.lecci6 Tallers de Música Popular, 20 vol. Coordinació: Vicent Torrent. Valkncia, Conselleria de Cultura, Educació i Cikncia de la Generalitat Valenciana, 1985-1988. 1.4. Altres territoris catalans BIBLIOGRAFIA MART^ i PBREZ, Josep, L'Alguer. Kulturanthropologische Monographie einer sardischen Stadt. Berlin, Dietrich Reimer, 1986. QUINTANA, Artur, <<Materials per al coneixement de la literatura popular catalana a Aragón. Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. 111. Miscel.lhnia a Pere Bohigas, 1. Barcelona, Publicacions de 1'Abadia de Montserrat, 198 1, p. 243-265. GABRIEL FERRÉ I PUIG 2. Pai'sos Castellans BIBLIOGRAFIA ALONSO CORTÉS, Narciso, Villancicos y representaciones populares en Castilla. Valladolid, Institución Cultural Simancas, 1982. ALONSO PONGA, J. L.; DIÉGUEZ AYERBE, A., Etnografíay folklore de las comarcas leonesas. El Bierzo. León, Ediciones leonesas, 1984. ALVAR, Manuel, El Romancero. Tradicionalidad y pervivencia. Barcelona, Planeta, 1970. BARIA IGLESIAS, Ángel, Canciones populares del reino de Leún. Col. España: canto y poesia. Madrid, Alpuerto, 1982. CARRIL RAMOS, Angel, Canciones y romances de Salamanca. Salamanca, Libreria Cervantes, 1982. -Suerte varia de coplas y tonadas recogidas y cantadas en la provincia de Salamanca. Salamanca, Gráficas Varona, (s.a.). CATALAN, Diego, Por campos del Romancero. Estudios sobre la tradiciún oral moderna. Madrid, Gredos, 1970. -ccLos modos de producción y cereproducciÓn>> del texto literari0 y la noción de aperturs,,. Homenaje a Julio Caro Baroja. Madrid, 1978, p. 245-270. CID, Jesús Antonio, cesemiótica y diacronia del "discurso" en el Romancero tradicional: "Belardos y Valdinos", "El Cid pide parias al moro">>. Revista de Dialectologia y Tradiciones Populares, vol. XXXVII. Madrid, 1952, p. 57-92. DEBAX, Michelle, Romancero. Madrid, Alhambra, 1982. Dínz, Joaquin, Cien temas infantiles, Valladolid, Centro castellano de estudios folklóricos, 198 l. -Romances, canciones y cuentos de Castilla y Leún. Col. Nueva Castilla, núm. 2, Castilla, Valladolid, 1982. -0tros cien temas infantiles. Valladolid, Centro castellano de estudios folklóricos, 1982. -Cancionero del Norte de Palencia, I. Palencia, Instituto Tello-Téllez, 1983. -Instrumentos populares. Col. Cuadernos Vallisoletanos, núm. 5. Valladolid, Obra Cultural de la Caja de Ahorros Popular, 1986. -Danzas y bailes. Col. Cuadernos Vallisoletanos, núm. 45. Valladolid, Obra Cultural de la Caja de Ahorros Popular, 1988. DÍAz, Joaquin; ALONSO PONGA, JOSB Luis, Autos de Navidad en Leún y Castilla León, Santiago Garcia, 1983. Dí~z, Joaquin; Dí~z VIANA, Luis, Romances de Castilla y Leún, Wisconsin, Universidad de Madison, Seminari0 de Estudios Medievales, 1981. -Cancionero del Norte de Palencia, 11. Palencia, Instituto Tello-Téllez, 1983. -Romancero tradicional soriano, i y 11. Col. Temas sorianos, núm. 7 y 8. Soria, Diputación Provincial, 1983. DÍAZ VIANA, Luis, Rito y tradición ora! en Castilla y Leún. Colección Ámbito Castilla y León, núm. 21. Valladolid, Ambito, 1984. D~AZ VIANA, LUIS; VAL, José Delfín; y Dfaz, Joaquin, Catálogo folklórico de la provincia de Valladolid. 5 vol. Valladolid, Institución Cultural Simancas, 1978-1982. Etnologia y folklore en Castilla y León. Colección de estudios de etnologia y folklore, núm. 2. Coordinación: Luis Díaz Viana. Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejeria de Educación y Ciencia, 1986. FERNANDEZ LUAÑA, Federico; DIÉGUEZ AYERBE, Amador, Cancionero berciano. Ponferrada, Instituto de Estudios Bercianos, 1977. GARC~A MATOS, M.; CRIVILLÉ i BAR GALL^, J., Cancionero Popular de la Provincia de Cáceres. Barcelona, Instituto de Musicologia, CSIC, 1982. HIDALGO MONTOYA, Juan, Cancionero de las dos Castillas. Madrid, A. Carmona, 1971. -Cancionero de Andalucía. Madrid, A. Carmona, 1971. KATZ, Israel J., eThe traditional Folk Music of Spain: Explorations and Perspectives,. Yearbook of the International Folk Music Council, 6 (1974), p. 64-85. LARREA PALAC~N, Arcadio de, El Flamenco en su rai'z. Madrid, Editora Nacional, 1974. -Guia del Flamenco. Madrid, Editora Nacional, 1975. LEDESMA, Dámaso, Folklore o cancionero salmantino. Salamanca, Diputaci6n Provincial, 1971., LLOP, Francesc; ALVARO, M. del Carmen, Campanas y campaneros. Colección Páginas de Tradición, núm. 3. Salamanca, Diputación Provincial, 1987. MAGADAN CHAO, Pilar, Notas sobre la canciónpopular salmantina. Salamanca, 1982. MANZANO, Miguel, Cancionero de folklore zamorano. Madrid, Alpuerto, 1982. MARAZUELA ALBORNOS, Agapito, Cancionero segoviano. Madrid, Grafispania, 1964. MARE, Rafael, Catálogo del Museu Internacional de la gaita. Gijón, 1970. MERCADO, José, La seguidilla gitana. Madrid, Taurus, 1982. PALACIOS GAROZ, Miguel, Introducción a la música popular castellana y leonesa. Segovia, Junta de Castilla y León; Ayuntamiento de Segovia, 1984. PAYNO, Luis A.; ZARCEÑO, Lydia, Mapa de instrumentos populares en Castilla y LeÓn, Col. Temas didácticos: Serie documental, núm. 1. Valladolid, Centro Etnográfico de Documentación; Diputación de Valladolid, 1987. Rfo VELAXO, Justo del, Danzas tl;nicas burgalesas (Tradiciones y costumbres). Burgos, Hijos de S. Rodríguez, 1959. Rfos Rurz, Manuel, Introducción al Cante Flamenco. Madrid, 1972. SANCHEZ DEL BARRIO, A., Danzas de Palos. Temas didácticos de Cultura Tradicional, núm. 2. Centro Etnográfico de Documentación Provincial, Valladolid, 1986. TRAPERO, Maximiliano; SIEMENS HERNÁNDEZ, Lothar, La pastorada leonesa. Una pervivencia del teatro medieval. Madrid, Sociedad Española de Musicologia, 1982, VILLALBA i MUNOZ, Luis; FERNANDEZ i FERNANDEZ Numz, Manuel, Cantos populares leoneses. Madrid, Santa Fe, 1909. DISCOGRAFIA Tecnosaga. <&erano>>. Movieplay. dantes del pueblon. Sonifolk. GABRIEL FERRB I PUIG 3. Euskadi BIBLIOGRAFIA AMURIZA, Xabier, Laurehun herri. Mila bertso berri. Donostia, Elakr, 1982. ANSORENA MINER, José I., c<Problemática actual del Txistu),, Cuaderno de Sección Folklore, 1. Donostia, Eusko ikaskuntza - Sociedad de Estudios Vascos, 1983, p. 141-143. ARANA MARTIJA, José Antonio, Elai-Alai. Gernika, Kultur Elkartea, 1977. -Música vasca. Biblioteca Musical del País Vasco, 1. Bilbao, Caja de Ahorros Vizcaína, 1976. ARRARAS, F., Danzas e indumentaria de Navarra: Merindad de Sangüesa (1983); Merindad de Pamplona (1987). Pamplona, Diputación Foral de Navarra. BAGUBS, Jon, <<Las orquestas populares en Euskal Herria,, Cuaderno de Sección Folklore, 1. Donostia, Eusko Ikaskuntza - Sociedad de Estudios Vascos, 1983, p. 219-239. BARANDIARAN, Gaizka, Danzas de Euskalerri. San Sebastián, Ediciones Vascas, 1980. BARRENETXEA, J. M., Apuntes de txistu. Galdacano, 1984. -Alboka: Entorno folklórico. Lecároz, Archivo P. Donostia, 1976. -La alboka y su música popular vasca. Estella, 1986. DORRONSORO, Joanito, Bertsotan. 1789-1936. Bilbao, Gipuzkoako Ikastolen Elkartea, 1981. -Bertsotan. 1936-1980. Donostia, Gipuzkoako Ikastolen Elkartea, 1988. ETXABURU, L., Ondarroako dnantzak. Ondarroa, 1980. ETXEBARIA, J. L., Bizkaiko dantzak. Bilbao, C. A. V., 1984. -Danzas de Bizkaia. Bilbao, 1983. FLAMARIQUE; CONDON, La jota en Tafalla. Tafalla, Patronato de Cultura, 1987. GUILCHER, J. M.,, La tradition de danse en Béarn et Pays Basque Fran~ais. Paris, Maison des Sciences de l'Homme, 1984. JORDA, E., De canciones, danzas y músicos del País Vasco. Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca, 1978. LAMARCA, H., La danza folklórica vasca como vehiculo de la ideologia nacionalista. Baiona, Elkar, 1977. LAKARRA, J.; BIGURI, K.; URGELL, B., Euskal baladaren azterketa eta antologia. 2 vol. San Sebastián, Hordago, 1983. MUJIKA, L. M., Euskal lirika tradizionala. 4 vol. San Sebastihn, Haranburu, 1985. OLAZARAN DE ESTELLA, P. Hilario, Tratado de txistu y gaita. Pamplona, Diputación Foral de Navarra, 1972. URBELTZ, J. A., Dantzak: Notas sobre las danzas tradicionales de 10s Vascos. Caja Laboral Popular, 1978. DISCOGRAFIA Elkar. 4. Galicia i Portugal BIBLIOGRAFIA BAY i GAY, J.; TORNER, E. M., Cancionero Gallego. La Coruña, Fundación P. Barrié de la Maza, 1973. Foxo, Xost Lois, Os segredos da gaita. Ourense, Escola Provincial da Gaitas; Excma. Deputación Provincial de Ourense, 1986. PURCELL, Joanne B., <<Sobre o Romanceiro PortuguSs: Continental, Insular e Transatllntico. Una Recolha Recente,. Ier. Coloquio Internacional: El Romancero en la tradición oral moderna. Vol. 1. Edición a cargo de Diego Catalán y de Samuel G. Armistead con la colaboración de Antonio Sánchez Romeralo. Madrid, Cátedra Seminario Menéndez Pidal; Rectorado de la Universidad de Madrid, 1972. RIVAS TROITIÑO, X. M., O Gaitero de Soutelo. La Coruña, 1977. SCHUBARTH, Dorothé; SANTAMARINA, Antón, Cancioneiro Galego de Tradición Oral. La Coruña, Fundación P. Barrié de la Maza, 1982. DISCOGRAFIA Edigal. 5. Altres etnies BIBLIOGRAFIA BERTRAND, Guy; MENETRIER, Bernard, Instruments de musique populaires traditionnels en Gascogne. Collection Ensemble Multi-media, núm. 21. Toulouse, Centre Regional de Documentationn Ptdagogique, 1982. Es gascons e era musica. Vielha, Mushu dera Val d'Aran, 1988. 6. Arnbit hispanic BIBLIOGRAFIA CARO BAROJA, Julio, Ensayos sobre la cultura popular espafiola. Madrid, editorial Dosbe, 1979. -La estación del amor. Fiestas populares de mayo a San Juan. Col. La otra historia de España, 3. Madrid, Taurus, 1979. -El estío festivo. Fiestas populares del verano. Col. La otra historia de España, 10. Madrid, Taurus, 1983. CRIVILLB i BAR GALL^, Josep, <<La etnomusicologia: sus criterios e investigaciones. Necesidad de esta disciplina en el tratamiento de toda música de tradición orab. Actas del I Congreso Nacional de Musicologia. Zaragoza, 1981. -El folklore musical. Historia de la música espaiiola, 7. Madrid, Alianza Música, 1983. -asistemas, modos y escalas en la música tradicional espaiiola. Notas para un estudio~. Revista de Folklore, núm. 6. Valladolid, 1981, p. 3-10. CUNNINGHAM, Martin; LARREA PALACIN, Arcadio de, c<Spain: Folk Music,,. The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 1980. Romancero tradicional de las lenguas hispánicas (Espariol - portugués - catalán - sefardí). Col.lecci6 iniciada per R. Menéndez Pidal i M. Goyri, continuada per D. CatalBn, editor general, i J. A. Cid i A. Valenciano. 12 vol. Madrid, Gredos; Universidad Complutense de Madrid; Seminario ccMenéndez Pidalu, 1969-1985. Fuentes para el estudio del romancero: Serie ultramarina / Serie Sefardí/ Serie LusoBrasileira / Colecciones regionales peninsulares de 10s siglos XIX y XX. 12 vol. Madrid, Gredos; Universidad Complutense de Madrid; Seminario c<Menéndez Pidaln, 1969-1986. Archivo internacional electrónico del romancero (AIER). 2 vol. Edici6 a cura de S. H. Petersen. Madrid, Gredos, UCM, S. ccMenéndez Pidal*, 1982. El Romancero Pan-Hispánico. Catálogo General Descriptivo (CGR). A cura de D. Catalán, amb la col.laboraci6 de L. A. Cid, B. Mariscal, F. Salazar, A. Valenciano, S. Robertson. Madrid, Gredos; UCM, S. ccMenéndez Pidal~, 1980, 3 vol. DISCOGRAFIA Magna Antologia del Folklore Musical de Espaiia Interpretada por el pueblo español. Realizador: Profesor Manuel Garcia Matos. Bajo 10s auspicios del Consejo Internacional de la Música (UNESCO). 17 LP. Madrid, Hispavox, 1979. Guimbarda. <<La Voz Antiguav. Festes de GrBcia, a Maó (Menorca. Illes Balears. Palsos Catalans). Bertomeu Deih, <<Mevis>>, sonant el fabiol i tamborí, durant la cercavila amb els caixers i els cavallers, abans d'es jaleo, amb els cavalls. Maó, 8 de setembre de 1988. (Fotografia: Gabriel Ferré i MercB Ferrer-Argote)