L'etnomusicologia en l'obra d'Higini Anglès

Recerca Musicolbgica IX-X, 1989-90, 195-205 L'etnomusicologia en l'obra d'Higini Angles JOSEP CRIVILLE I BARGALLO S'ha dit, amb raó, que Anglbs és la figura aglutinant de la musicologia hisphnica. És l'home que fa d'eix de la histbria d'aquesta cikncia a casa nostra. La seva obra suposa el favor de reunir un gran quantitat de treballs sobre temes diversos del saber musicolbgic, anomenat musicogrific els dies en qub sorgí, com també sobre temes d'interbs etnomusicolbgic, treballs denominats aleshores com de folklore musical o de musicologia comparada. En el conjunt de l'obra de mossbn Higini Anglbs, els treballs que avui designaríem d'investigació etnomusicolbgica o d'interks i contingut etnomusicolbgic divers han de relatar-se seguint dos blocs diferenciats. El primer pot incloure totes aquelles tasques de recol~lecció de materials de tradició oral, del treball de camp que personalment va fer. El seu desenvolupament, la seva casuística i metodologia seran l'objecte principal d'aquesta exposició, que intentari de donar alguns detalls poc coneguts d'aquestes realitzacions i de tot el seu abast. El segon el formarien totes aquelles accions que emprengué a favor de la música de tradició oral i els treballs que ell féu i que, de manera més o menys tangencial, tenen quelcom a veure, en algun dels seus aspectes, amb l'etnomusicologia. Quan Higini Anglbs va comenqar les tasques de recol-lecció de canqons tradicionals, en els anys 1904-1905, quan tenia entre setze i disset anys, Catalunya ja havia iniciat el camí vers la recuperació del seu patrimoni de música tradicional seguint, més o menys de prop, les petjades de l'esperit romintic que féu germinar el folklorisme arreu1. L'afany d'identificació nacionalista a partir de la recuperació d'una identitat lingüística i histbrica havia donat les obres següents: Romancer Popular (1893) de Marii Aguiló; Cancons de la terra (1866-1875) de Pelai Briz; Romancerillo Catalán (1882) de Milh i Fontanals; i Cancons i Folies recullides al Peu de Montserrat (1885) de Bertran i Bros. El moviment excursionista, amb l'aparició dels butlletins dels centres respectius que tenien un ' CRIVILLE, Josep, ~<L'etnornusicologia a Catalunyas, Revista de Catalunya, 21, nova etapa. Juliol-agost 1988, p. 79-90. 196 JOSEP CRIVILL~ I BAR GALL^ interbs marcadament folklbric i ehlogrhfic, havia donat, a partir de l'any 1882, bon nombre de documents sobre la música tradicional. Els reculls de canqons tradicionals harmonitzades per a cant i piano, en forma de Lied, de Francesc Alió, Tort i Daniel, Morera i Gay, havien sortit a la llum. Estava en puixan~a l'obra de l'OrfeÓ Catali (1891), entitat que aviat es pronuncia a favor del cant popular, tant en el terreny de la divulgació com en el de la recerca. Aureli Capmany havia fet aparbixer diverses canGons, amb les quals, més tard, formaria el seu Can~oner Catala, fulls volanders que sortiren des del 1901 fins al 1913; i Rossend Serra i Pagbs havia iniciat, també l'any 1901, les classes de folklore. Tots aquestst fets poden fer veure l'aspecte, l'estat i l'interbs del país envers la música de tradició oral en aquell moment. Cal tenir present, perb, que, a les bpoques ara esmentades, el jove Anglbs era estudiant al seminari de Tarragona i que, presumiblement, la seva afecció per la recerca etnomusicolbgica li va venir donada --crec jo-, per la seva inquietud, intui'ció i sagacitat personal i, també, per l'esperit científic comparativista en qub l'bpoca es trobava immersa. Les citacions dlAnglbs, apassionat per les canqons i les músiques tradicionals, les seves empremtes i les relacions amb les ancianes músiques histbriques, són constants, i dóna bo de llegir, en els seus treballs més valorats, les referbncies a la deu inesgotable de favors que el coneixement profund de la música de tradició oral del seu país li proporcioni, sobretot en aquell sentit comparatiu abans esmentat. Anglbs fou un home analític, perd també intui'tiu. Un home de visió ampla i de futur en totes les coses, i, en els temes científics que tractava, podia, al llarg dels anys, sorprendre's a si mateix -per dir-ho d'alguna manerade la importincia que una documentació tradicional determinada podia prendre dins l'imbit de l'especialització que finalment el consagri. En un treball seu llegim: <<Poc podia jo imaginar-me que les tonades per mi recollides, amb el temps, em podrien servir tant per millor comprendre la bellesa del cant litúrgic romi i oriental i de la lírica cortesana medievab2. Amb més contundbncia, escriví encara: <<Si yo no hubiera tenido una idea clara sobre 10 que es una melodia popular tradicional, me hubiera sido muy difícil interpretar la notación musical de las cantigas al fon si es^^. iD'on li venia, perb, aquella idea clara, aquell saber per poder ésser aplicat més tard a les seves disquisicions? ~Contribuci6n de Menkndez Pidal a la musicologia española y universal,,, Estudios dedicados a Menéndez Pidal, I, Madrid, 1956, p. 7. Ibidem nota 2, p. 14. Fonamentalment, crec jo, d'haver recollit en treballs de camp una quantitat tan ingent de melodies tradicionals, d'haver escoltat i analitzat tantes vegades el seu caient i el seu tarannl íntim que es transmetien a través de la font primera, que és el cantor tradicional, l'intbrpret popular; i d'haver transcrit, a vegades a grans trets, si es vol, i com explicaré més endavant, la melodia fugissera que calia grafiar sobre les pautes amb una rapidesa de vertigen. Resseguim breument els seus treballs de camp. Primeres recerques: Durant el temps en qub cursa els estudis eclesiastics i musicals, aprofitava les vacances a casa seva, a Maspujols, per fer recollides de cangons per les comarques de la Catalunya Nova. Algunes de les incidbncies i de les troballes esdevingudes en aquelles primeres recerques foren per a ell com el somni daurat de la seva vida. Escriu Anglbs: <<Des de la meva jovenesa em vaig sentir apassionadament enamorat per la can@ popular tradicional, recollint les tonades que recordava la meva mare i resseguint tots els pobles veins per aplegar-hi cangons velles^^. L'any després de la seva ordenació sacerdotal, esdevinguda el setembre del 1912, s'establi a Barcelona, i, d'entre els seus mestres de música, n'hi hagué dos que mereixen una menció especial per la influbncia decisiva que tindran sobre Anglbs quant a la seva afecció per la música tradicional. Són Josep Barbera i Felip Pedrell. Ambdós, enamorats de la canqó tradicional, de la música senzilla del poble, atiaran el jove Anglbs vers la recerca i el coneixement analític de la música de tradició oral. <<El desig de conbixer profundament les melodies del folklore tradicional de Catalunya --dir8 Anglbs-, va fer que essent ja sacerdot, dediqués molts estius a la recerca de cants populars>>5. Higini Anglbs, segons paraules del Dr. Josep M. Llorens, va aprendre de molts; perb, de mestres veritables, només en tingué dos: Felip Pedrell i Friedrich Ludwig6. Ibidem nota 2, p. 7. A la publicació de l'extracte de la confertncia que mosstn Higini Anglts doni el 14 de marc de 1928 al Centre de Lectura de Reus, Revista del Centre de Lectura, 179, any IX, Reus, marc 1928, p. 99, podem llegir: B... no citem un bon rengle de melodies populars catalanes que hom pot veure avui dins el cant gregorii servat en cbdexs dels segles X-XII. Aquest fet em va moure, en els anys de la meva joventut, a córrer muntanyes i seguir valls i planades de la terra nostra...,, LLORENS, Josep M., ctsemblanca de Mosstn Higini Anglts, Musicbleg~, Scripta Musicologica, Roma, 1975, p. XXI. 198 JOSEP CRIVILLE I BAR GALL^ La influbncia que el primer va exercir sobre Anglbs en l'hmbit de la música tradicional pot ésser acilment dedui'da per poc que coneguem l'estbtica i la filosofia que impregnaren la seva obra. Per testimoniatges diversos sabem la cura que tenia en l'ensenyament del folklore musical als seus deixebles. El mestre mateix, ja ancih, deia de mossbn Anglbs: <<Anglbs (es un) folclorista muy despierto y bien informado (que) ha hallado una documentación sor pren den te^^. Per fer-nos un xic el chrrec de la fal.lera que Pedrell tenia per la música tradicional, deixem parlar Anglbs: Quan (jo) marxava de Barcelona (en treball de camp), el mestre Pedrell semblava que em beneís. M'encoratjava, i em deia: -Corre muntanyes; dóna't forga manya. Jo ja no puc fer aquest treball; sóc massa vell. Perb si no es fa de pressa, es perdri, per sempre, una gran part de les nostres cangons8. La veneració d'Anglbs per Pedrell cristal.litz8, ja aleshores, amb realitzacions de caire etnomusicolbgic. Missió al Pirineu lleidatd: l'any 1921, de: de la darreria d'agost fins a primers d'octubre, recorregué tota la Vall d'Aneu. Sortint de Sort, arriba al Principat d7Andorra, i en va tornar per Alins, Organyh i Oliana, des d'on es dirigí a Solsona per romandre-hi alguns dies i, des d'allí, aplegar moltissimes canGons de les rodalies. Missió a la comarca solsonina i berguedana: la realitza de juliol a octubre del 1922, per enckec de l'Obra del Canqoner Popular de Catalunya. La ruta i les incidbncies d'aquesta missió, realitzada juntament amb el Dr. Pere Bohigas, es troben a la membria que Anglbs redacta al vol. I, fasc. 2, de la col~lecció Materialsg, de la qual he extret un parhgraf indicatiu de la voluntat d'aquests investigadors. Escriu Anglbs: <<Prou sabíem, nosaltres, que aquelles terres eren de les més feréstegues i de les més dures de seguir, comparades amb tantes d'altres de la nostra terra; malgrat tot, deixarem alFa referencia als treballs de camp realitzats per Angles a les serres de Prades, del Montsant i al Priorat; i a les dues canGons de treball que ell dóna en el seu Cancionero Musical Popular Espafiol, recollides per Angles a Ulldemolins i a Prades. Conferbncia pronunciada a Reus, al Centre de Lectura, el dia 14 de mar$ del 1928 i editada a la Revista del Centre de Lectura, 179, l'any IX, p. 100. Barcelona, 1928, p. 83-162. tres regions potser més riques i més agradoses en cansons, i triivem aquelles altres que tants sacrificis havien de costar-nas>>. Altres treballs de camp i llurs corresponents itineraris de missió poden endevinar-se en l'observació dels manuscrits originals d'Anglbs, on, quadern rera quadern, són anotades la procedbncia i les cansons que anava trobant. A més de les terres del Principat -Catalunya Nova, Pirineu Lleidati i Catalunya Central-, va recórrer, també, diverses localitats de l'illa de Mallorca i altres llocs de I'interior de la península. Ho féu sol, i acompanyat de Ventura Gassol, del Dr. Batista i Roca i també del ja esmentat Dr. Pere Bohigasl0. Els esborranys &Higini Angl2s: mossbn Higini Anglbs deixi, en esborranys esparsos, una col~lecció de més de tres mil cansons tradicionals, que fou donada a la secció d'etnomusicologia de l'avui anomenada <<Unitat Estructural d'Investigaci6 de Musicologia>> del CSIC. Aquests manuscrits, diabblicament enrevessats, cal entendre'ls i valorar-10s en la justa projecció en qui: Anglbs els recopili, ja que, com veurem per la descripció succinta que en faré, van ésser anotats, segons sembla, més des d'un punt de vista comparatiu amb les monodies medievals i les de la música litúrgica que no pas per una primera necessitat de transcripció etnomusicolbgica. En aquest sentit, extrauré una citació d'Anglbs, emprada per Josep M. Llorens en la semblansa que d'ell féu en Scripta Musicologica: <<Si des de la meva jovenesa va enamorar-me tant la cans6 del poble, i sense escatimar sacrificis em vaig donar a la seva arreplega, fou sempre atret pel bon gust i per la bellesa del cant monbdic llatí i de la lírica medieval>>l1. Així, doncs, si en alguns aspectes d'aquests esborranys trobem aplicats uns criteris que ens mostren Anglbs com a un veritable precursor dels miraments etnomusicolbgics a Catalunya i que ens revelen els coneixements que del repertori tradicional tenia, en canvi, uns altres factors són tractats amb menor grau i rigor quant a la transcripció, i aixb els fa esdevenir conflictius a l'hora de la seva interpretació científica com a documents folklbrics. Els quaderns manuscrits, formats, generalment, per un doble plec de pauta apai'sada que s'utilitza quart per quart, són grafiats en llapis o bé amb tinta, i van numerant les cansons que anoten des de l'u fins al numeral que calgui per completar una unitat de procedbncia. Normalment, aquesta és indicada de bell antuvi, per exemple: <<Cansons de Solsona>> o en finalit- 'O lbidem nota 8, p. 100-101. " Ibidem nota 6, p. XXXV-XXXVI. 200 JOSEP CRIVILLB I BAR GALL^ zar la sbrie, <<Són de Solsona>>. Hi ha blocs que no indiquen cap situació de procedbncia. La referbncia a l'informant és extremadament redu'ida, limitant-se, gairebé sempre, a l'indicació del nom del cantor o cantora, si bé, a vegades, amb una breu referbncia, com, per exemple: <<La cantava Josep Orriols, de Castellh de N'Hug, pastor i paquetaire que passava a Franqa>>, etc. Ultra aquests dos tipus de referbncies -més desenvolupades les segones que les primeresencara podem trobar-hi certes anotacions d'interbs bibliogrhfic, que poden servir per interrelacionar alguns documents i mostrar-nos l'atenció que Anglbs tenia per la bibliografia existent en aquella &poca. Així, després d'algunes canqons, es troben notes com aquestes: ccPublicada amb variants a la Revista Musical Catalana, Juny 1914>>, o bé <<text com a l'Avenp, etc. No hi ha indicat res més en el terreny de les noticies extramusicals explicites. Cal dir, perb, que a totes les melodies que va recollir amb esforq individual hi manquen els textos corresponents, és a dir, solament és indicat el text que pertany a la primera estrofa musical, aspecte que pot corroborar encara aquells interessos abans esmentats. La transcripció musical va ser simulthnia, és a dir, realitzada al mateix moment de l'execució, ja que Anglbs, llevat en algunes de les tasques efectuades per 1'Obra del Canqoner Popular de Catalunya, no va utilitzar mitjans mechnics en l'enregistrament del so. Aquest tipus de notacions, com ja és sabut, esdevé sempre condicionat per les circumsthncies del moment i per la reiteració relativa que del document, amb les sempre inevitables variacions, es pugui fer12. Una anhlisi atenta dels manuscrits originals posa en evidbncia, perb, una sbrie de punts de consideració: 1) Des d'un punt de vista melbdic i d'organització dels sons, un respecte total per la modalitat implicita en cada una de les canqons transcrites, cosa que pressuposa, en aquelles circumstiincies, un vast coneixement de girs melbdics característics extratonals i de les gammes i escales modals. 2) L'ús d'accidentals és sempre indicat al lloc on es determina la fluctuació melbdica, en el cas que les melodies no esdevinguin clarament tonals. 3) Anglbs anota, freqüentment, una doble versió melbdica als fragments en qub aquesta es presenta com a alternativa de la primel2 Sobre la transcripci6 simultania i I'enregistrament sonor s'han pronunciat molts etmomusicblegs amb miraments ben diferenciats. Aixi ho fBu tamb6 BBla Bartdk als seus Escritos sobre música popular, Siglo XXI editores. Recordem que B. Bart6k inicia els treballs de recerca de música tradicional l'any 1906. ¿Podríem parlar d'un cert mimetisme d'inquietuds, tan circumstancial com es vulgui, perb demostratiu de com uns tipus de personalitat definida en un determinat moment senten idtntiques necessitats? L'ETNOMUSICOLOGIA EN L'OBRA D'HIGINI ANGLES ra. Aquests punts, d'elementalissima aplicació, avui, en tota transcripció etnomusicolbgica que es vulgui fer veure com a tal, no eren observats encara a les notacions de l'bpoca pels nostres folkloristes. Recordem que les especulacions sobre la notació al pentagrama de la música de tradició oral s'aniran congriant des de l'aplicació dels símbols addicionals d'Abraham i Hornbostel (1909-1910)13, perb, de fet, no arribaran a una pronunciació <<consensuada>> fins al 1952, amb les recomanacions del comitb d'experts reunits a Ginebra per la UNESC014. Aquests factors són, doncs, els que ens mostren Anglks com a precursor en el terreny de la notació etnomusical, encara que les poques transcripcions que de música popular va editar foren estampades com el solfeig tradicional. Quant als factors de ritmologia, el panorama és forga desigual. Bé que Anglb aplica sempre el principi de mesura lliure, sense pressuposar de bell antuvi cap organització isorrítmica preestablerta, tampoc no dóna les suficients reparticions valoratives perqub el decurs mbtric esdevingui entenedor, i, per aquesta causa, una part molt important de la documentació que comento és pricticament indesxifrable en el seu aspecte rítmic. El mestre Joan Tomis va treballar aquest aspecte en els manuscrits d'Anglbs, intentant d'aplicar-hi uns criteris de mensuració que seguiren més una línia d'interpretació personal que no pas comparativa. Personalment, vaig treballar bona part d'aquesta documentació cercant punts convergents en totes aquelles notes preses per Anglbs en un dictat ripid. Honestament, la feina a fer en aquest sentit encara és llarga si es vol donar una transcripció entenedora, coherent i, a la vegada, científicament vilida15. Un punt d'observació encara, i en la línia d'aquella intui'ció i actitud precursora que Anglbs tingué, pot ser el fet que, en els cabalístics esborranys esmentats tantes vegades, les divisions d'unitats formals, com són frases, membres i incisos, segueixen d'una manera molt sui generis 4s clar!- l3 ABRAHAM, Otto; VON HORNBOSTEL, M, c<Vorschlage fiir die Transkription exotischer Melodienx, Sammelbande der Internationalen Musikgesellschaft, l l, 1-25 (1909-1910). l4 Conseil International de la Musique. Notation de la Musique Folklorique. Recommandations de la Commission d'Expperts réunie par les Archives Internationales de Musique Populaire sous les auspices de I'UNESCO i Gentve au 9 juillet 1949 et B Paris du 12 au 15 Decembre 1950, publié en 1952 avec le concours de 1'UNESCO. l5 Després de diversos intents, vaig atrevir-me a donar quatre notacions musicals de la col.lecció Angles com a exemples en el meu treball: aEl sistema de organización melódica en algunas canciones de trilla de Tarragona, Castell6n y Mallorca. Un factor de identidad cultural,, Anuario Musical, XXX, Barcelona, 1977, p. 155-166. 202 JOSEP CRIVILL~ I BAR GALL^ els procediments que més tard esdevindran normatius en les recomanacions de l'any 1952, ja citades abans. Un altre factor molt positiu que la col-lecció ens aporta és el de la ubicació geogrifica del repertori, ja que mossbn Higini no va desestimar cap de les versions ni variants que d'una mateixa melodia i tema tradicional pogués recollir, i aixb pot procurar ara una interessant cartografia dels materials tradicionals vius d'aquella bpoca, el seu grau de difusió, de valoració, d'hibridacions i encreuaments ocasionats, etc. Per qub, doncs, Anglbs, home d'inquietuds i d'intui'cions, enamorat de la cans6 tradicional, com diu ell i com demostra per la tasca realitzada, home delerós de donar a llum les seves feines, no ens deixi d'una manera més definitiva tots aquests materials? D'entre les raons que es poden adduir davant aquest interrogant, n'hi ha dues que crec que no s'han de silenciar. La primera és que Anglbs va deixar les tasques de recollida de cansons i músiques tradicionals perqub unes altres feines el van ocupar. Així, a la conferbncia que pronuncii a Reus, l'any 1928, lamentava no poder dedicar-se als treballs de camp amb aquestes paraules: CA mi, ara, un treball n'aparta un altre; ja no puc dedicar-me a continuar aquesta recerca per les meves terres>>16. La segona raó jo crec que ve donada pels objectius bisics primordials que Anglbs cercava en aquests documents, objectius que, segons podem deduir de les seves paraules, eren de miraments essencialment comparatius, emanats, sí, de la recerca folklbrica, per6 que no la tenien com a fita única de treball. En aquest sentit, s'expressava així: <(Em sovintejava el remordiment de pensar com passava les hores entretingut en estudis no massa propis de la missió eclesiistica, perb s'esvania a bona hora davant la transcendbncia del cant popular en el culte litúrgic i la seva importincia per a la histbria de la música espanyola de tots els temps. A més, anava descobrint molts elements de les melodies del folklore dins la composició musical dels himnes llatins, de les seqübncies, tropus, conductus i verbetes de la litúrgia medieval, i en altres tonades del cant gregorii ... >>I7. Altres accions empreses: ultra la seva col~laboració en la directiva de l'Obra del Can~oner Popular de Catalunya i l'edició de diverses melodies tradicionals seguint el curs de l'any litúrgic1*, va pronunciar diferents conI6Zbidem. nota 8, p. 101. I7 Vegeu <<El canto popular en las melodías provenzales,, 11, Anuario Musical, XV, Barcelona, 1960, p. 4. l8 Sbrie d'articles apareguts a Vida Cristiana. L'ETNOMUSICOLOGIA EN L'OBRA D'HIGINI ANGLES 203 ferbncies sobre el tema, i, en una bpoca en qub es va sentir fortament atret per la composició musical, va glossar per a orgue diversos motius del repertori tradicional. Quan va organitzar el I11 Congrés Internacional de Musicologia, de la Societat Internacional de Musicologia, celebrat a Barcelona l'any 1936, de les quatre seccions establertes, una, la segona, fou sobre I'hbit anomenat aleshores folklore mu~ical'~. Cal esmentar, encara, la seva cooperació en els treballs de signe folklbric que féu el mestre Pedrell, i l'ajut que atorga a R. Menéndez Pidal, a través dels documents que sobre la baladistica catalana li envia per contribuir al gran treball del filbleg. Quan es va fundar el Instituto Español de Musicologia, avui anomenat Unitat Estructural d'Investigaci6 de Musicologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i Anglbs en fou nomenat director, hi va crear, conjuntament amb la secció de Música Histbrica, la d'Etnomusicologia. Anglbs va demanar a Schneider, a Donostia, a Pujol, a Garcia-Matos, a Tomas, a Arcadio de Larrea, etc. que hi col.laboressin, perqub hi volia emprendre, a nivell estatal, el tipus d'acció que, aleshores i dins I'hmbit nacional, dissortadament no es podia continuar20. El treball de laboratori, incansable i minuciós, ocupa mossbn Higini fins al darrer dels seus dies. La seva feina, metbdica sempre, no fou estbril en cap terreny. En el de l'etnomusicologia, diversos treballs, amb contingut o d'interbs més o menys tangencial i de profunditat desigual, si es vol, perb mai no mancats d'aportacions valuoses, avalen aquella actitud permanent d'investigador infatigable. A l'article d'homenatge que recentment vaig dedicar a Anglbs, aparegut a la Revista Musical Catalana (40), febrer 1988,2a. bpoca), hom hi trobari la referbncia bibliogrifica d'aquests treballs21. Es reparteixen en una crol9 Sessions científiques celebrades durant els dies 20, 21, 22 i 23 d'abril, a la seu de 1'Institut d'Estudis Catalans. Els presidents de taula d'aquesta secció eren personalitats tan destacades com les de Francesc Pujol, Johannes Wolf, Kurt Huber i Josep Barberi. Llastimosament, els fets ocorreguts el juliol del mateix any i les seves conseqütncies van fer que no n'apareguessin les actes. 20 En aquest afer, perb, Angles féu respectar les accions que anteriorment s'havien iniciat a Catalunya i al País Basc, les quals, en el cas referent a Catalunya, semblaven concretar-se en la intenció de I'OrfeÓ Catali de prosseguir les tasques iniciades per a l'Obra del Can~oner Popular de Catalunya. Tal vegada, Higini Angles esperava una distensió més riipida sobre els fets ocorreguts, i que les coses tornarien aviat a una certa normalització, quant a la vida de les institucions i a les actituds personals. Dissortadament no fou així. 21 Reprodui'm en un apkndix aquesta llista que no pretén ser exhaustiva, perb sí forqa completa.