L'orgue i la literatura organística en l'obra d'Higini Anglès i en les aportacions posteriors a la seva mort

Recerca Musicolbgica IX-X, 1989-90, 175-194 L'orgue i la literatura organística en l'obra d'Higini Angles i en les aportacions posteriors a la seva mort JOSEP CLIMENT Em plau enormement, i ho agraeixo als organitzadors, de tenir un lloc entre els ponents d'aquest congrés <<Higini Anglbs i la Musicologia Hisphnicau, per moltes raons, i no és la més petita de totes el fet de poder retre homenatge, juntament amb mossbn Anglbs, al primer musicbleg valencii, al descobridor i primer editor d'unes obres de l'insigne Joan Baptista Comes. Ell ens deixa moltes transcripcions de música de la seu de Valbncia, per tal de donar a conbixer la veritable histbria de la música espanyola; i en aquest quefer som. En 1888, ara fa cent anys, Joan Baptista Guzmán deixava el mestratge de la seu valentina i venia a Barcelona, a Montserrat, on resta com a Manuel M. de la Immaculada Concepció Guzmán, des del 15 de novembre del 1888, data en qub renuncia a favor del Capítol de la seu a tots els seus drets catedralicis, d'acord amb l'antic codi de dret canbnic. Des de la publicació d'aquells dos volums d'obres de Comes en 1888, ara fa cent anys, fins a avui, el món hispanic musicolbgic és talment una altra cosa. I no solament ha canviat totalment el món de la musicologia hisplnica en aquest primer centenari de la naixenga d'Anglbs, sinó que, a més, és obvi per a tothom que la musicologia espanyola d'aquests darrers anys ha tingut un gran conreu i un gran desenvolupament en tot el territori nacional. No cal cantar les glbries de cap regió especial. Diguem que tot Espanya s'ha vist envayda per la dedicació, més o menys plena, d'alguns musicblegs. Des de Galicia fins a les illes Canaries, hem vist com s'han produi't fruits ben assaonats. Caldria buscar l'arrel d'aquesta vitalitat musicolbgica. Tothom sap també que no és gaire faci1 de posar fites a qualsevol de les activitats de l'home. Si aquestes activitats tenen relació amb el desenvolupament de moltes persones, la dificultat s'engrandeix i tots coneixem la impossibilitat de posar límits a la major part de les bpoques de la humanitat: el barroc, el classicisme, etc. Tot sensus quod capita. 176 JOSEP CLIMENT Buscar i assenyalar fites, en el canvi musicolbgic espanyol, tampoc no és gaire ficil. Jo ho he pensat molt i voldria exposar uns possibles fets, que ens poguessin ajudar a entendre el desenvolupament musicolbgic i la proliferació de publicacions de tota mena; també organístiques. Estar ben assabentats de la gran personalitat de mossbn Higini Anglbs no ens ajuda gaire a conbixer el desenvolupament de la musicologia espanyola en qualsevol de les seves activitats, ni la gran personalitat d'Anglbs ni tampoc la seva mort. No crec que la mort de mossbn Anglbs sigui per a nosaltres cap fita, malgrat que ell es trobi dins les causes intrínseques d'aquest desenvolupament. Perqui: Anglbs hi és, perb no hi és pas a primer rengle. Penso que caldri buscar la fita en un altre lloc que no sigui la mort de mossbn Higini Anglbs. Les llargues absbncies espanyoles d'Anglbs no ens permeten, ni a nosaltres ni a ningú, de buscar un fet significatiu de la seva vida que ens doni una explicació cabdal; aquestes absbncies continuades tampocno feren d'ell, al país, un gran forjador de molta gent, sinó un forjador de gent privilegiada, de gent escollida, de gent que disposava de condicions de tota mena per poder passar uns quants anys a 1'Institut Pontifici de Música Sacra, i que, després, s'ha pogut convertir en figures capdavanteres de la nostra musicologia. Anglks ha estat forjador de gent arreu del món; no solament d'espanyols. Caldria veure la llista de la nbmina de gent espanyola que ha passat per les seves ensenyances i treure'n conseqübncies. En atenció a la brevetat i a fi de no cometre cap oblit, deixant sense esmentar alguna personalitat, no ens referirem a aquesta nbmina. Perb a la imaginació de t~t~nosaltres hi ha, suposo, un reguitzell de noms que reberen de mossbn Anglbs les seves ensenyances musicolbgiques. Al número que pertany a l'any 1983 de la <<Revista de Musicologia>>, homenatge que la SEM (Sociedad Española de Musicologia) dedica al P. Rubio, he llegit unes paraules que em semblen una mica exagerades, perb que tenen també una gran realitat, i tradueixen el pensament de molts en relació amb la influbncia de mossbn Anglbs: <<En torno a la figura de Monseñor Anglbs --diu Ismael Fernández de la Cuesta-, se han reunido en estos cincuenta años 10s investigadores más importantes de España, bien sea por haber estudiado en el Pontificio Instituto de Música Sacra de Roma, bien por haber trabajado para el Instituto Español de Musicología o por haber recibido su influio a través de sus monumentales obrasw. Després de pensar-ho molt, he cregut veure un principi de renovació en un fet que han portat a bon terme els alumnes de mossbn Anglbs. Vull fer referbncia a la creació de les citedres de musicologia dels conservatoris. Crec -si m'enganyo, tant pis pour moi, com diuen els francesos-, que aquesta és la data en qub comen@ una nova vitalitat en el món musicolbgic es- panyol. El P. Rubio ocupi la citedra de musicologia del Real Consewatorio de Música de Madrid el 1972. A la creació d'aquestes citedres de conservatori cal afegir la creació de les citedres universitiries. (No, no tingueu por. No tractaré el tema del conservatori o de la universitat. Ce n'est pas mon probl2me. I, a més, non est hic tempus neque locus.) En aquestes citedres hi ha, al meu parer, la fita més característica d'una vitalitat novella en el món de la musicologia. Tampoc no vull dir amb aixb que és solament el fet de la creació d'aquestes dues menes de citedres el que ha donat saba al món musicolbgic, sinó que la llavor, el treball, l'entusiasme de llurs professors són els que han fet el miracle. Perqub també és clar que no totes les citedres han produ'it els fruits desitjats. Hi ha citedres i citedres; hi ha citedres profitoses i n'hi ha que ... mejor no meneallo. Avui hi ha un llarg reguitzell d'alumnes que han sortit d'aquestes chtedres i que han fet llurs treballs, més o menys seriosos, d'investigació musicolbgica. I jo encara diria més: que han sentit en ells mateixos la inquietud musicolbgica i que l'han transmesa al seu entorn, en els imbits on tenien o podien tenir qualsevol mena d'influbncia. No crec pas que ens faltin proves de totes aquestes coses, perb, si fossin necesskies, em sembla que n'hi hauria prou amb fer una relació de revistes de musicologia. Fins fa uns quants anys, l'únic bastió de la musicologia espanyola era el Anuario Musical del Instituto Español de Musicologia del CSIC. Ara mateix, hic et nun, a Espanya, quantes revistes hi ha? Tampoc no estic convenpt de conbixer-les totes, per6 n'esmentaré quatre, perqui: si dues són moltes i tres un munt ... quatre ..., El Anuario Musical mateix, que desitgem que no s'acabi, la Revista de Musicologia de la SEM, Recerca Musicoldgica, de 1'Institut d'Investigaci6 Musicolbgica <<Ricart i Matas>>, Nassarre, del Institut Ferran el Catblic de Saragossa. I si encara no els semblen prou aquestes quatre revistes de musicologia ... perdin una mica de temps fullejant els articles i els noms de llurs autors, dels autors que escrivien en el Anuario Musical, i confrontem-10s amb els autors que hi escriuen avui. Crec que podríem dir allb dels teblegi: Totaliter aliter. Aquest evolucionisme perfectible crec que té una cabdal manifestació en tot el que concerneix el món de l'orgue i de la seva música. Pel que fa als treballs referents a l'instrument, a l'orgue, crec que no n'hi ha hagut mai tants com avui. Els dos congressos espanyols de l'orgue palesen una gran vitalitat. Es clar que mai no n'hi ha prou i sempre ens queden coses a fer, ja que eren i són massa les que ens queden, per6 hi ha un camí fet; crec que molt de camí. Recordo que, en una ponbncia, l'orguener catali Gabriel Blancafort ens deia que hi ha treballs que passa el temps i no es poden portar a terme, o 178 JOSEP CLIMENT que no es podran fer amb la perfecció que, uns anys abans, hauria estat possible. I feia al-lusió al cataleg d'orgues desapareguts durants els anys 19361939; perqub, és clar que hi ha regions o comunitats o com ho vulgueu dir, com Valbncia, on desaparegué la major part dels orgues, per no dir tots els instruments. Caldria fer un cataleg dels orgues que hi havia i dels orgues que hi ha. I parlo de Valbncia, on tenim molts treballs fets; on hi ha la Revista Cabanilles, dedicada especialment al món organístic, que ha publicat molts estudis monografics d'orgueners, d'orgues concrets, del desenvolupament de la música i de la música p:r a orgue, dins un context específic ...; on es publica la sbrie monografica <<Organos del País Valenciano)). Per6 no s'ha fet encara tot el que s'havia de fer. S'ha fet molt de camí després de la mort de mossbn Anglbs. Tenim estudis monografics molt complets, que miren el passat i el present de l'instrument. Esmentem <<El órgano en Valladolid y su provincia: catalogación y estudio)) del jesu'ita Jesús Ángel de la Lama; estudi encoratjador, dels que n'hauriem de tenir un a cada província espanyola per poder fer l'obra monumental de l'orgue espanyol. L'organista de la catedral de Sevilla, Enrique Ayarra, també ens ha ofert un bon treball. A més de l'estudi c<Los grandes Órganos de cor0 de la Catedral de Sevilla)), publica, en l'any 1978, <<El Órgano en Sevilla y su provincia)). Hi ha el treball d'Aurelio Sagaseta i Luis Taberna, e0rganos de Navarra,, <<El órgano histórico en la provincia de Huesca y Diócesis de Jacan de Luis Galindo, <<El órgano y organistas de la catedral de Léridan de Benjamín Calle, el <Inventario de 10s órganos históricos y actuales de las Islas Baleares, d'Arnau Reinés Florit; en fi, tot una sbrie d'estudis i articles ben concrets que tracten d'instruments determinats i que em sembla que no és pas necessari de referir-10s aquí; tothom pot veure'ls a les Actes del primer i segon Congrés de l'Orgue Espanyol. Per6 jo em demano: on és l'estudi de l'orgue espanyol? Quines són les caracteristiques i les diferbncies de l'orgue catala i del castelli? No es tracta del que en sabem; es tracta que aquestes caracteristiques, semblants o divergents, siguin fixades, i fixades amb les proves pertanyents. Hi ha una tasca no gaire ficil i, veritablement, ben atractívola. Només 6s que per a aquesta tasca no n'hi ha prou amb buscar dates i contractes -aixb és un treball antecedent, i no cal ser músic per emprendre'l-, sinó que, a més, fa falta ser un coneixedor de l'orgue, de la seva literatura ...; fa falta, diríem, ser una mica organista i orguener al mateix temps. D'altra banda, i encara que no sigui basic en aquesta ponbncia meva, voldria que, almenys, quedés constancia en aquest congrés d'una preocupació que pertany, em sembla, a tots els organistes i als qui pensem en l'esdevenidor dels orgues i, conseqüentment, de la música per a orgue. Nosaltres estudiem l'orgue d'abans i l'orgue d'avui; la música organístics dels segles passats i la del segle XIX. Perb, qub ser2 del futur de l'orgue i de la seva música? ¿O és que per a nosaltres l'orgue s'acaba en el segle XVIII? És clar que tot Espanya ha fru'it d'una riquesa difícilment igualable en tot el que fa als orgues i a llur música. Perb, quk seri de tota aquesta riquesa si no tenim possibilitats de mantenir-la? No oblidem que molts instruments estan ben necessitats de restauracions; i de manteniment ... tots. On són els diners? L'Església, avui, no gaudeix de béns, i puc dir-10s que ja és un problema greu haver d'abastar la clerecia. Crec que caldrl plantejar-se molt seriosament l'assumpte i buscar mitjans allí on siguin. També penso que tots sabem on són els diners. S'haurl d'anar, a poc a poc, sensibilitzant els governs per tal que les orguenisties, almenys les de més renom, siguin provei'des o, com a mínim, mantingudes pels ajuntaments o els ministeris. Crec que cal dir que tot és qüestió de proposar-ho. Tenim exemples que ens ho confirmen. Pensem en els cossos nacionals de directors de bandes de música. Ho buscaren i ho tingueren. (Avui són a la corda fluixa). Fins i tot aconseguiren un nivell econbmic que cap altre músic d'aleshores no pogué tenir: el de catedratic d'universitat. Al ccCongresillo>> que tingué lloc a Oriola el 1986, ja es planteja i en fou una de les conclusions. Després tingué lloc una altra reunió, a Madrid, d'organistes i alumnes -on, per cert, no vaig poder ésser, perqub de vegades ens oblidem que els orgues són a les esglésies, i l'església té dies en qub l'organista no pot faltar-, també sobre el mateix aspecte. Penso que cal anar fent camí perqub els organistes siguin estatals o, almenys, tinguin dotacions que els permetin de fruir de la nostra tradició organistica i orguenera. Si pensem en el futur, encara hi ha més aspectes a tenir en compte. Tots coneixem també la gran influbncia de l'instrument en el compositor, en l'organista. I no crec que faci falta ser un gran profeta per endevinar que l'avenir organístic és greu, és negre. La música organística, ¿no té futur per a nosaltres? L'orgue espanyol, /,Sols ha de ser l'orgue cllssic o podem pensar en un evolucionisme musical organístic que, amb la seva influbncia en els organistes, els obligui també a escriure una altra mena de música posada al nivell de l'evolucionisme actual? És clar que entre nosaltres hi ha compositors que han buscat noves músiques. Els menys. Perb, i els instruments? No vull parlar-ne com féu el senyor Emilio Casares Rodicio en el darrer congrés de l'orgue espanyol -per cert, no he vist publicada la seva ponbncia enlloc-, perd sí, és clar, que sense pensar en el soroll de les manxes caldria pensar en un progrés de la música organistica. 180 JOSEP CLIMENT Possiblement, el que menys relleu té en tots els treballs musicolbgics de mossbn Anglbs sigui l'orgue. Jo no recordo altre treball sobre l'orgue que l'article <<El Órgano de la catedral de Lérida en 1543-1546>>, publicat a l'Anuario de 1948, i les descripcions que en fa, en el vol. I de 170pera Omnia de Cabanilles, del mateix orgue de Lleida, constniit pels frares franciscans dirigits per Antoni Llorens, que són els mateixos que renoven l'orgue de la seu de Valbncia poc abans de ser-hi Cabanilles, és a dir, el 1631, i els contractes valencians del mateix volum, més la reparació de Roc Blasco, feta ja en temps de Cabanilles, l'any 1693, afegint mitjos registres, etc. Penso que aquest treball no era atractívol per a mossbn Anglbs, perqub el primer pas no és un treball de musicbleg sinó d'investigador que busca documents, sense cap necessitat de saber-10s interpretar i saber-10s cosir per fer el vestit que fa falta. Anglbs no podia fer pas tot el que el país necessitava, per molt que fos, en paraules de mossbn Llorens, <<un miracle de la nostra pitriá, terra de fets contrastants, on un sol home refil en pocs anys allb que tot un país ha oblidat en molts segles>>. Després de la mort de mosskn Anglbs, els estudis sobre els orgues espanyols s'han multiplicat i ja són moltes les regions que comencen a tenir llurs treballs en condicions d'augmentar el gran estudi sobre l'orgue espanyol. I els qui no els tenim, com jo mateix, -i entono el meu culpa per no comptar encara amb un cabdal coneixement de l'orgue de la seu de Valbncia, perqub em falten unes quantes anelles que completen tot el desenvolupament de l'orgue catedralicisuposo que anirem cap endavant, donat l'interbs musicolbgic que avui hi ha arreu d'Espanya. On, per cert, hi ha un rejoveniment esclatant, després de la mort de mossbn Anglb, és en la publicació de la nostra literatura organística. Abans de la mort d'Anglbs, hi havia coses, per6 jo diria que eren l'excepció. Hi ha qui no n'admet cap. <<Son muy pocas las transcripciones de obras orgánicas realizadas en nuestra Patria. El maestro Felip Pedrell, en un esfuerzo personal indecible, pudo publicar, en 1895, una selección de obras de Antonio Cabezón, famoso organista de Felipe 11. En el año 1905 publicó la colección El organista litúrgic~ español, y en 1908, en dos volúmenes, su Antologia de Organistus Clásicos Españoles. Si prescindimos de otra Antologia de Organistas Clásicos publicada en 1914 por el padre Villalba, del Monasterio de El Escorial, y de las Obras Completas, de Cabanilles, por monseñor Higini Anglbs, nada mis se ha publicado de la esplendorosa producción de la música española de órgano de 10s tiempos antiguos, y muy especialmente del siglo XVII, que permanece prácticamente desconocida, sabiendo que poseemos obras capaces de rivalizar y aun superar, a cualquier otra escuela organística europea>>. Esmento a José M. Alvarez -també deixeble ORGUE I LITERATURA ORGAN~STICA EN L'OBRA D'H. ANGL~S 181 d'Anglbs-, en la Introducción a la seva publicació Colección de Obras de Órgano de organistas españoles del siglo xw, publicada en 1970. En aquesta data de publicació hi ha una mica de marejol, perqub el copyrigth és de 1970 i el dipbsit legal de 1976. El mestre de la seu d'Astorga oblida massa coses: l'obra de Correa d'Arauxo, els quatre volums de l'dntologia d'Anglbs mateix, etc. Mossbn Anglbs ens deixi un gran treball fet, malgrat que ens deixés incompleta --el perqub jo no l'he pogut saber maiuna de les seves obres capdavanteres, i deixés inacabat el treball comenCat el 1927, i que era, al meu parer, el treball organístic més important de la seva vida. Suposo que hi hagué dificultats administratives; o tal vegada, ben assabentat de la tasca que li restava, recollia en antologies o bé treballs ja acabats, o bé treballs més petits, perqub era més adient, als vuitanta anys, publicar antologies que no pas continuar la tasca que, aturada des del 1956, restaria sens dubte inacabada. Aquesta idea meva té prou fonament, em penso, si s'analitzen les obres publicades en aquests quatre volums. En les quinze obres del primer volum, no ens dóna cap novetat sobre Cabanilles, i gairebé la meitat de totes les composicions ja era coneguda. El segon volum, molt més innovador, té aquell Tiento de falses de sis8 to, publicat al IV volum de l'Opera Omnia, i que el P. Sagasta toma a incloure després amb les obres de Pau Bruna. Anglbs, perb, que es desdiu del que ha estat fet, ens conta la histbria de la manera següent, que cal tenir en compte per moltes raons: <<El P. Sagasta es quien se ha dado cuenta que en el vol. I1 de la presente Antologia, como núm. IX, editamos un Tiento de falsas, 6"ono que el ms. 729, f. 32, de la Biblioteca Central atribuye a Pablo Bruna; este mismo tiento 10 publicamos en el vol. IV, tiento 66, de la Opera Omnia de Cabanilles. Si atendemos al hecho de que 10s dos manuscritos principales (aixb de 40s dos manuscritos principales>> penso que avui s'ha oblidat una mica) con obras de Cabanilles, que se custodian en la antedicha Biblioteca, son precisamente 10s M. 386 y 387, y que la versión editada en el vol. IV de Cabanilles es transcrita de estos manuscritos, 10s cuales fueron copiados por discípulos del mismo maestro de Valencia, tenemos que concluir que el citado tiento de falsas de 6" tono, mejor puede atribuirse a Cabanilles que a Pablo Bruna>>. El meu parer sobre la paternitat d'aquest tiento, ja el vaig exposar en el I1 Congrés Espanyol dYOrgue dient que el Tiento 66 de falses, de 6b to, no té res que s'assembli als tientos de falses de Pau Bruna. El moviment de les veus d'aquesta mena de tientos -no parlo del tempo6s molt més ripid en Bruna que no pas en Cabanilles. El P. Sagasta tanca la qüestió, després d'haver conegut el criteri d'Anglbs, dient c.. atribuido a Juan Cabanilles; en otros dos manuscritos se le atribuye a Pablo Bruna>>. Verita- 182 JOSEP CLIMENT blement, l'argument em sembla raquític. Quan una obra es troba en diversos manuscrits, vull creure que cal mirar les solfes i no pas el nombre de manuscrits. Jo no vull fer, ara i aquí, una qüestió de la paternitat d'aquest Tiento 66 de Cabanilles, per6 vull posar en relleu un sentit o un sentiment, o totes dues coses al mateix temps, molt significatiu per a Anglbs. En transcriure i publicar aquest Tiento 66, Anglbs ho fa donant a cada nota de Bruna la meitat del valor, és a dir, cada compas de Bruna es converteix en dos compassos de Cabanilles, i quan arriben els dos darrers, com que hi ha semicorxeres, sense dir res posa quatre semicorxeres per temps en comptes de les vuit que li farien falta, d'acord amb el comeqament de l'obra. Unitat de temps en Bruna: la blanca; unitat de temps en Cabanilles: una negra. És a dir, que la semibreu la tradueix per una rodona, tant en Bruna com en Cabanilles, ja que val exactame,$ la meitat tant en el tiento de Cabanilles com en el tiento de Bruna. Es ben curiosa la transcripció d 'Anglbs! Anglbs també tingué els seus dubtes i la seva angoixa quan opta per deixar inacabada l'obra de Cabanilles. Només quan publicii el segon volum de les Antologies sembla que es queda tranquil, perqub <<La duda que tuvimos al empezar esta Antologia, en lugar de continuar con la edición de las obras de Cabanilles, se nos desvanece al ver el éxito que ha tenido el tomo I de la misma, a medida que es conocida por 10s especialistas. El10 nos alienta a continuar la serie de tomos dedicados a la música española para órgano del siglo XVII, dado que con el10 podemos dar a conocer compositores nuevos para la historia del Órgano peninsular, cuya música conservada es muy poca. Puesto que la producción musical de Cabanilles la tenemos bien recogida en la Biblioteca Central, ser6 muy fácil a mis sucesores completar, con el tiempo, la edición de las obras completas del referido organista valenciano>>. Veritablement, el volum I1 era ben reblert de noms desconeguts: Menalt, Juan Sebastián, Baseya, Bernabé, Xarava, Durón, etc. En total divuit obres, totes ben profitoses per a la histbria de l'orgue. Del volum 111, més de la meitat són anbnims; de les dinou composicions, deu són anbnimes. El IV volum palesa l'interbs d'Anglbs per la literatura organística; no es conforma a publicar deu anbnims de les disset obres que conté, sinó que es planteja de donar-nos el seu veritable autor: Baseya, Cabanilles, Bruna, Aguilera. Els deu anbnims troben llur equivalbncia. Sigui com sigui, i deixant, doncs, tal com deixava, inacabada l'obra de Cabanilles, és ben cert que, malgrat les peces publicades per Pedrell, el món sencer ha d'agrair, amb un sentiment d'homenatge, a monsenyor Anglbs la coneixenqa del més gran i més fecund organista espanyol del segle XVII. ORGUE I LITERATURA ORGAN~STICA EN L'OBRA D'H. ANGLBS 183 Tampoc no podem demanar-ho tot a una mateixa persona, encara que aquesta persona, en paraules de mossbn Llorens, <<ha dominat esplendorosament moltes cimes de la musicologia hispinica, i n'ha il.luminat d'altres de fora amb projecció clarivident,,. Ja que en els anys en quh es publicaren els quatre volums de Cabanilles, monsenyor Anglbs infanti tantes altres publicacions -Opera Omnia Johannis Pujol, Quintets del P. Soler, les Cantiga~, Luís Venegas, Cristóbal Morales, i també exercí la presidbncia de 1'Institut Pontifici, etc.-, que seria inhumi, no reconeixent el seu esforg tithic, haver volgut que, a més, hagués completat l'obra que enceta el seu treball organístic. Ningú no s'atreviria mai a menystenir la gran tasca desenvolupada per Anglbs. L'obra de l'organista valencii, Anglbs la portava al cor. I sí que és cert que no pogué acabar el treball comenGat l'any 1927, quan solament havia donat a llum el primer volum de Pujol i, col.laborant amb Pedrell, els Madrigals i la Missa de Difunts de Brudieu, perb també és cert que sempre estava ben disposat -i ho porti a termea donar-nos a conbixer tots aquells manuscrits que cercava i trobava amb obres organistiques i, sobretot, amb obres de Cabanilles. La música d'orgue, no en tinc cap dubte, tenia un lloc ben interessant en el quefer musicolbgic de monsenyor Anglbs. A més d'aquestes dues obres bisiques --els quatre volums de Cabanilles i els quatre de 1'Antologia-, Anglbs publica el Libro de Cifra Nueva para tecla, harpa y vihuela de Luis Venegas de Henestrosa, inclbs dins La música en la corte de Carlos V, i la reedició de l'obra d'Antonio de Cabezón, publicada el mateix any -1966que editava el segon volum de l7Antologia organística. Pel que fa als manuscrits amb obres organistiques, Higini Anglbs en doni a conbixer la major part, i també gairebé tots els manuscrits amb obres de Cabanilles. Tenia una predilecció especial per Cabanilles. Es molt significatiu que per descriure els manuscrits de Jaca i d'Astorga posés com a títol Manuscritos desconocidos con obras de Cabanilles. Anglbs ens ha descrit vint manuscrits amb obres organistiques i ens ha deixat l'article titulat La música española para órgano de 10s siglos xvr-xw conservada en la Biblioteca Nacional de Madrid. Les seves descripcions, com també les puntualitzacions sobre els manuscrits, continuen gaudint - em pensode tota la seva forga i vhlua. No és gaire ficil esmenar-li la plana. Són molt ben fetes. Malgrat aix6, jo voldria posar en relleu una de les qualitats del manuscrit número 729 de la Biblioteca de Catalunya, que Anglbs remarca, ben certament, perb que no ha posat en el lloc assenyalat. Hi ha en aquest manuscrit dues col~leccions de versos que tradueixen un costum multisecular, les quals no són pas en altres manuscrits. Els dos manuscrits de Fela- 190 JOSEP CLIMENT -Maestro Bach, Sonata para Órgano o clave y Sonata en Si bemol. NBEMT, vol. 3-5, UME, Madrid, 1978-80. -Oxinaga, Sonata 8qon0, NBEMT, vol. 6, UME, Madrid, 1981. -Pablo Bruna. Obra de 5"ono y de medio registro, tiple 1" NBEMT, vol. 3, UME, Madrid. 1978. -~ergolesi, Verso. Nueva Biblioteca Española de Música de Teclado,vol. 1. UME, Madrid, 1977. -Rafael Angles, Sonata en Sol M. NBEMT, vol. 6, UME, Madrid, 1981. -Redondo, Sonata en do M, NBEMT, vol. 6. UME, Madrid, 1981. Scarlatti. Siete Sonatas: Sol, La, La b., La M.,Re, Mi, Re m. NBEMT, vol. 3. UME, Madrid, 1978. -Sebustirin Albero, Recercata, Fuga y Sonatas en Re, en Do, en Mi, en Sol y en La. Nueva Biblioteca Española de Música de Tecla, vols.1, 2, 4 y 6. UME, Madrid, 1977-1981. -Fray Diego de Torrijos. Dos tientos de 8Qono. NBEMT, UME, Madrid, 1980. -Gaultier. Marxa. NBET,vol. 6, UME, Madrid, 1981. -José Ximenez. Medio registro de bajo 8"ono. NBEMT, vol. 2. UME, Madrid, 198 ? -José Ximenez. Tres Pange Lingua. Nueva Biblioteca Española de Música de Teclado, vol. 2. UME, Madrid, 1977. -Corelli, Pieza. NBEMT, vol. 7, UME, Madrid, 1984. CALLE, Benjamín, Antoqio Soler. 6rganos y organistas de la catedral de Lérida, 1980 -Benito Brell.Obras. Organos y organistas de la catedral de Lérida, 1980. -1gnacio Ramoneda. Organos y organistas de la catedral de Lérida, 1980. -Joaquín Martínez.. Organos y organistas de la catedral de Lérida, 1980. - Narciso CCasanovas. Organos y organistas de la catedral de Lérida, 1980. -0xinaga. Organos y organistas de la catedral de Lérida, 1980. CIVIL, Francesc, Antonio Mestres. Doce piezas para clave u Órgano. Unión Musical Española, Madrid, 1972. -Arnavat, Seis piezas para clave u Órgano, 1974. -Mestres. Seis piezas para clave u Órgano. 1974. -Elias. Seis piezas para clave u Órgano, 1974. -Lamarca. Seis piezas para clave u organo, 1974. -Vilar. Seis piezas para clave u Órgano. 1974 CLIMENT, José, Rafael Angles, Cincopasos. Instituto Español de Musicología, Barcelona, 1975. --Rafael Angles, Dos sonatas. Madrid, Unión Musical Española, 1970. -Rodríguez Monllor. Dos sonatas para Órgano con clarines. Facultad de Teologia. Valencia, 1982 -Rodríguez Monllor. Libro de Tocatas. Instituto de Musicologia, Valencia, 1979. -Rodríguez Monllor. Seis sonatas (incluidas en el Libro de Tocatas). Institut Val. de Musicologia, Valencia, 1977. DONOSTIA, P. José A. de, Aguirre. Mdsica de tecla en el país vasco. Siglo XVIII. 1976. -Bidaurre. Música de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. -Echevarria. Mdsica de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. -Gamarra. Mdsica de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. -Ibarzabal. Música de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. -Larrañaga. Música de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. -Lombide. Música de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. -0xinaga. Música de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. -Sostoa. Música de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. -Eguiguren. Música de tecla en el país vasco. Siglo XVIII, 1976. ESTER SALA, Maria, Carlos Baguer, Siete Sonatas, UME, Madrid, 1976. -Carlos Baguer, Tres Sinfonías para tecla. GALVEZ, Genoveva, Francisco José de Castro, Trattenimenti a tre: 2 violinni, violoncello o cembalo. Real Musical, Madrid, 1980. -Sebastián Albero, Sonatas para clavicordio - Órgano. Unión Musical Española, Madrid, 1978. GONZALEZ VALLE, Jos6 V., Joaquín Laseca. Sonata de quinto tono. Organistas de las catedrales de Zaragoza. Real Musical, Madrid, 1978. -Ramon Ferreñao, Sonata de 8"ono para las vísperasa de Ntra. Sra. del Pilar. Organistas de las catedrales de Zaragoza, Real Musical, Madrid, 1978. -Ramon Ferreñao, Tiento partido 2 bajos. Sonata 89ono. Doce composiotres aragoneses de tecla. Real Musical, Madrid, 1978. -Ramon Ferreñao. Partido de dos bajos. Organistas de las catedrales de Zaragoza, Real Musical, Madrid, 1978. -Dos sonatas de 6"ono. Seis contrapuntos versos de primer tono, 4 de 8"ono. Organistas de las Catedrales de Zaragoza. Real Musical, Madrid, 1978. HOWELL, Almonte, Juan Sesse. Seis Fugaspara Órgano y clave. UME, Madrid, 1976. LLORENS, José M.; SAGASTA, Julián, Cabanilles, 54 Versos del 1" 51 del 29 32 del 3'. Ms. de Felanitx. Instituto Español de Musicologia, Barcelona, 1986. -Fray Juan San Agustín. Dos tientos partidos. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1976. -José Elias. Obras completas. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1981. -Josep Elies. Toccata i Petita Suite. Florilegi "Liceu". Conservatori del Liceu, Barcelona, 1980. -Juan de San Agustín. Tiento partido de mano derecha con contras. Colección Higini AnglBs. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1976. -Vicente Hervas. Tiento partido de mano derecha y Otro de mano izquierda. Colección Higini AnglBs. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1976. MONTSERRAT, Abadia de, Anselm Viola. Obras. Abadia de Montserrat, 1983. -Miquel López. Obras. Abadía de Montserrat, 1978. -Narcís Casanovas. Obras. Abadía de Montserrat, 1984. MUNETA, Jesús M., Francisco Emanuel Narvajas. Ocho versos. Música de tecla de la catedral de Albarracin. Diputación Provincial, Teruel, 1981. -José Lidon. Cuatro Sonatas. Dos Pangelingua, Dos Sacris solemniis. Música de tecla de la Catedral de Albarracin. Diputación Provincial, Teruel, 1981. -José Lidon. Dos Preludios y Pange Lingua. Música de tecla de la Catedral de Albarracin. Diputación Provincial, Teruel, 198 l. -Josef de Arce, (Tiento) partido de mano izquierda. Música de tecla de la Catedral de Albarracín. Diputación Provincial, Teruel, 198 1. -AnÓnimos. Siete sonatas del s.XVIII. Música de tecla de la Catedral de Albarracin. Diputación Provincial, Teruel, 198 1. -Castell. Cuatro sonatas. Música de tecla de la catedral de Albarracin. Diputación Provincial, Teruel, 195 1. -José Lidon. Dos intentos, Uno sobre el Ave Maris Stella. Música de tecla de la Catedral de Albarracín. Diputación Provincial, Teruel, 198 1. -Rafael Ustariz. Dos sonatas. Música de tecla de la catedral de Albarracin. Diputación Provincial, Teruel, 198 1. 192 JOSEP CLIMENT PILDAIN, Joaquinio, Felipe Gorriti. La esperanza. Cinco versos, Cuarteto, Plegaria y Marcha finebre. 6rgano Español del siglo XIX. Unión Musical Española, Madrid, 1981. PRECIADO, Dionisio, Gregorio Artal, Cinco Sonatas. Doce Compositores Aragoneses de tecla. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Joaquín Beltran, Sonata. Lleno. Doce Compositores Aragoneses de tecla. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Joaquín Laseca. Sonata. Doce compositores aragoneses de tecla. Editora Nacional, Madrid, 1983. -José Ferrer. 13 Sonatas para clavederecha y otro de mnano izquierda. Real Musical, Madrid, 1979. -José Moreno Polo. Tres Sonatas. Doce compositores aragoneses de tecla. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Llorente y Sola (1 750?), Dos sonatas y un Lleno. Doce compositores aragoneses. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Manuel Gascón. Tres Sonatas. Doce compositores aragoneses de tecla. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Pedro Nuez, Dos sonatas. Doce compositores aragoneses de tecla. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Rafael Anglds, 9 Sonatas y I pastorela. Doce compositores aragoneses de tecla. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Rafael Anglds, Salmodia para Organo: 33 versos, 4 de cada tono y 5 del 8"ono. UME, Madrid, 1981. -Ramon Ferretiao, Variaciones, Pastorela, Verso, Sonata. Doce compositores aragoneses de tecla. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Rodríguez Monllor, Instituto de Musicologia. Valencia, 1981. -Joaquín Nebra. Dos sonatas y I Pastorela. Doce compositores aragoneses. Editora Nacional, Madrid, 1983. -José Ferrer, Sonatas para clave. Real Musical, Madrid, 1979. -José Larraz, Sonata. Doce compositores aragoneses. Editora Nacional, Madrid, 1983. -Juan Moreno Polo 711-776. Cinco Sonatas, 2 Allegros, I Tocata. Doce compositores aragoneses. Editora Nacional, Madrid, 1983. RIBA, Roberto de la, Antonio Soler. Seis conciertos. UME, Madrid, 1971. RUBIO, Samuel, Anónimo, CabePgui, Torrijos,Br, Jim. Doce versos sobre el Pange lingua espatiol. 2 Anón., - 2 Cab - 2 Aguilera - Torrijos - Bruna - 2 Jiménez - 2 Perandreu. Tesoro Sacro Musical, Madrid, 1972. -Antoni0 Soler, 16 Versos para Te Deum. Tesoro Sacro Musical, Madrid, 1972. -Antoni0 Soler. Tres sonatas para clave. S. Música Antigua. Madrid, 1979. -Lidon. Organistas de la Real Capilla. Madrid, 1973. -LÓpez.. Organistas de la Real Capilla. Madrid, 1973. -0xinaga. Organistas de la Real Capilla. Madrid, 1973. Sesse. Organistas de la Real Capilla. Madrid, 1973. RUIZ PIPO, Echevarría. Mdsica Vasca del siglo XVIII, Madrid, 1972. -Eguiguren. Música vasca del siglo XVIII, 1972. -Gamarra. Música vasca del siglo XVIII, 1972. -Larratiaga. Música Vasca del siglo XVIII, 1972. -Lombide. Música vasca del siglo XVIII, 1972. -0xinaga. Música vasca del siglo XVIII, 1972. Sostoa. Mdsica vasca del siglo XVIII, 1972. ORGUE I LITERATURA ORGAN~STICA EN L'OBRA D'H. ANGLBS 193 SAGASTA, Juliftn, Anónimo. Tiento de octavillo. Martín y Coll, vol. 1, UME, Madrid, 1984. -Anónimo. Temblante estilo italiano para corneta y ecos. Tonos Comunes y Canciones Comunes Martín y Coll, vol. 31. 3, UME, Madrid, 1986. -AnÓnimo. Tiento de senundo tono de mano derecha. Martín v Coll. vol 1. UME. - Madrid, 1984. -Anónimo. 2 Tientos. 1 de 1.' y 1 de 2' tonos. Tonos de Palacio y Canciones Comunes. Martín v Coll, vol. 3, UME, Madrid. 1986. -Anónimo. ~ataila de quinto de tonb. ~artín y Coll, vol.l,UME, Madrid, 1984. -AnÓnimo. Batalla famosa. Martin y Coll, vol.1, UME, Madrid, 1984. -AnÓnimo. Entrada de clarines y tres canciones de clarines. Martín y Coll, vol.1, UME, Madrid, 1984. -Anónimo. Canción 5,1 de 3; dos clarines, ecos, canción y canción catalana. Tonos de Palacio y Canciones Comunes. Martin y Coll, vo1.3, UME, Madrid, 1986. -Anónimo. Diez Glosados. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, vol.1, UME, Madrid, 1984. -Anónimo. Diferencias sobre la gayta. Tonos de Palacio y Canciones Comunes 11. UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Discurso de mano derecha para corneta y ecos. Tonos de Palacio y Canciones Comunes. Martín y Coll, vo1.3, UME, Madrid, 1986. -AnÓnimo. Dos Medio registro de 2"ono de mano izquierda, uno con dos bajos. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11, UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Dos Obras de lleno de lr. tono. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11, UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Dos Pasacalles de primer tono. Martín y Coll, vol.1. UME, Madrid, 1984. -AnÓnimo. Medio registro de 7' tono de mano derecha. Martín y Coll, 11, UME, Madrid. -Anónimo. Medio registro de un tiple,ler.tono de mano derecha. Martín y Coll, vol. I, UME, Madrid, 1984. -Anónimo. Minué francés. Martín y Coll, Vol.1, UME, Madrid, 1984 -Anónimo. Nueve Fabordones. Tonos de Palacio y canciones comunes, vol.1, UME, Madrid, 1984. -Anónimo. Nueve Obras: 3 de 1% 2 de 3% 2 de 65 3 de 8'. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, Martin y Coll, vol. 3, UME, Madrid, 1986. -AnÓnimo. Obra de ... 1 de 2' tono, 2 de 4', 2 de 5', 2 de 65 1 de 79 1 de 8" Martín y Coll, vol. 1, UME, Madrid. -Anónimo. Obra de Ir. tono de ecos. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11, UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Obra de 59ono punto alto. Martín y Coll, 11, UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Obra de 6"ono y dos de 8"ono. Martín y Coll, 11, UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Obra de Clarín. Martin y Coll, vol. 1, UME, Madrid, 1984. -Anónimo. Obra de primer tono por B fa BE mi blanca. Tonos de Palacio y Canciones Comunes. Martín y Coll, vol. 1, UME, Madrid, 1984. -Anónimo. Obra ler. tono mano izquierda y otra de mano derecha. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11, UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Obras de lleno de 49 5' tono. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11, Martín y Coll, UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Tiento de 2' tono partiendo de mano derecha. Martín y Coll, vol. 1, UME, Madrid, 1984. 194 JOSEP CLIMENT -Anónimo. Tiento de lleno de 2"ono. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11, UME, Madrid, 1985. -Anónimo. Xacara. Martín y Coll, UME, Madrid, 1984. -Cabanilles, I1 tientos y I duo: 4 de I', 2 de 25 3 de 49 1 de 5', vol. 11. Alfons el Magnhnim, ~albncia, 1987. -Cabanilles, 14 Tientos, 5 de Ir. 2 de 25 1 de 35 2 de 45 1 de S', 2 de 65 1 de 8g, vol. I. Alfons el Magnhnim, Valbncia, 1986. -Cabanilles, 14 tientos. Alfons el Magnhnim, Valbncia, 1986. -Cabanilles, Cuatro Tientos. Instituto Español de Musicología, Barcelona, 1983. -Capocio, Gallarda. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11, UME, Madrid, 1985. -Diego Xarava. Lleno de tercer tono. Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11. UME, Madrid, 1985. -J. Jiménez. Novena obra de lleno de primer tono sin paso. Tonos de Palacio y Canciones Comunes. Martín y Coll, vol. 3. UME, Madrid, 1986. -Pablo Bruna. Obras Completas, Diputación Provincial, Zaragoza, 1979. -Cabanilles, 4 Tientos: 2 de IQ,l de 4'y I de 5', Música Hispana. Instituto Español de Musicología, Barcelona, 1983. -Diego Xarava. 2 Obra accidental, Tonos de Palacio y Canciones Comunes, 11. UME, Madrid, 1985. SIEMENS, Lothar, Andrés de Sola. Six Tientos. Orgue et Liturgie. S. Duron, Paris, 1967. -Antoni0 Brocante. Cuatro tientos, Real Musical, Madrid, 1980. -José Ximenez. Tientos, en prensa, 1988. -La Torre. Andrés de Sola, Versos. en prensa, 1988. -Sebastián Aguilera de Heredia, Obras Completas. Alpuerto, Madrid, 1978. VILLALBA, P. Luis; RUBIO, Samuel, Antologia de Organistas Clásicos 1914-1971, 1971.