Felip Pedrell en el canvi ideològic i estètic de la Barcelona de la darreria del segle XIX

Rece ca Musicolbgica XI-XII, 1991-1992, 27-46 Felip Ped ell en el can i ideolhgic i es & ic de la Ba celona de la da e ia del segle XIX O. P ehmbul La ponbncia p e is a gi a, al com esa en el p og ama, a l'en o n de <<Felip Ped ell en el can i ideolbgic i es b ic de la Ba celona de la da e ia del segle XIX>>, a iscada p opos a enin en comp e l'es a de la qües ió dels es udis sob e Felip Ped ell i l'habi ual sub ilesa i inconc eció dels discu sos que, sob e alo s es b ics, se sol ac a en la majo pa de b ums nacionals i in e nacio- nals. Com que no és la nos a olun a e ola coloms en o n de la igu a d'un musicbleg an insigne i me iculós, posa em els peus a e a pe al d'edi ica un segui de e lexions sob e el pes de Ped ell en els can is ideolbgics i es b ics de la i del segle. Pe assoli aques p opbsi disposem de dades, la majo pa de les quals poden se de comú coneixemen ; la asca de c euamen de les dades i ce es apo acions pun uals són absolu amen no es i apo en ce a llum sob e la o - mació del nos e home, sob e el seu p océs in el.lec ua1 i sob e la epe cussió de la se a ac i i a en el món ideolbgic i es b ic del seu camp. 1. La o mació de Ped ell Una de les incbgni es que les biog a ies de Joan Sal a (1922), Luis Villalba Muñoz (1922) i F ancesc Bonas e (1977) no des elen, a desg a de la p eocupació que mos en pe in en a -ho, és la de la p ocedbncia de la o mació de Felip Ped ell. La asca no esul a enca a a a gens plausible, pe b cal pa i del e que no o es po esold e en o n del mes a ge capi ula d'An oni Nin, pe qub Ped ell mos i en les se es ob es musicals i musicolbgiques un ni ell d'in e essos i de p eocupacions que no podia ha e poua en el ce cle musical de la ca ed al de To osa. El epis al seu pe iple biog h ic ens pe me de pa la d'un home au odidac e, do a de sensibili a i empen a su icien pe cap a in o mació del seu en o n du an una pa impo an de la se a ida. 1. Mi em pe uns momen s el c oquis biog h ic. A la biog a ia ped elliana, podem descob i e apes cla es que indiquen aques a olun a d'ap end e; en p ime lloc, l'e apa inicial a edós del mes e Nin; en els seus esc i s apa eix so in la enaci a del nen Ped ell pe ana més enllh dels ensenyamen s del seu mes e, pe exemple quan jus i ica en el Cancione o Musical Popula Español el seu in e bs pe la ecollida de ma e ials, al caliu de les canqons de b essol de la se a ma e. Aques a inna a necessi a de sabe més pod ia quali ica o a la se a ida, pe 6 en especial aques a p ime a pa , que la pod íem clou e en o n del 1859, quan a e el p ime ia ge a Ba celona. No ens esul a hcil de sabe amb exac i ud quin de ia se el pano ama musical o osí d'aquells anys, amb excepció dels ce cles eclesihs ics, sob e el pes dels quals enca a hi ha mol a cosa a di . Tanma eix, podem a i ma que To - osa e a una ciu a hcilmen imp egnada dels alo s musicals de dues capi als ela i amen p ope es, Valbncia i Ba celona. En un a icle apa egu ecen - men 1, he mos a el pes especí ic que la isi a de F anz Lisz a Espanya el 1845 a eni pe a la ans o mació de la sensibili a musical en allb que hem con ingu a anomena Roman icisme. La ciu a de To osa podia mol bé es a ama ada dels ma eixos alo s omhn ics que el 1845 Lisz ha ia po a a Espanya. Si més no, descob im en les se es p ime es ob es dues endbncies mol cla es, l'eclesihs ica (S aba ma e , misses, e c.) i l'ope ís ica, que e en lloc comú a o a l'ac i i a musical del momen . Ba celona lide a a aques s ma eixos in luxos que hem desc i : la asca ea- al del Liceu i del P incipal, l'i alianisme impe an que gene a a un epe o i secunda i de an asies i d'al es a anjamen s sob e els emes popula s d'bpe a, i les incipien s apo acions al gbne e lí ic meno , enca a ince pel que a a la conside ació genb ica. No és a a el momen de alo a -ne la quali a musical, sinó només d'ano a el pes d'aques a p hc ica en la o mació del nos e home. 2. Des del 1859 a l'es ena de L'ul imo abenze aggio, el 1874, hi an quinze uc í e s anys de asca composi i a, du an els quals Ped ell madu h, es cash i a pa i el p ime i de ini iu xoc a causa de la mo de l'esposa. Cal ima- gina que la se a o mació con inua in ensamen en aquells anys, alesho es sense mes e conegu ; anma eix, del ca hc e de les ob es que componia hem de dedui que, com Lisz el 1845 o ins i o Wagne a Pan's, el eball de Ped ell en aquells anys, ni que os de segon o d e, sob e les pa i u es opens iques i a- ' Vegeu: AVINOA, X., <<Aquel año de 1845, Anua io Musical 45, Ba celona 1990. FELIP PEDRELL EN EL CANVI DEOL~GIC I ESTETIC 29 lianes més eeixides, li a p opo ciona uns pun s de e e bncia hlids pe a la asca composi i a i pe al desen olupamen ideolbgic i es b ic. La p oducció ped elliana d'aquells anys insis ia de o ma obsessi a en aques a doble ace a d'ob es d'ap enen i d'ob es en pe ec a simpa ia amb els gus os salonnie s del momen . Des del momen en qub Cla é es eni a Espanya la Ma xa de Tannhause hi a ha e coses que an can ia en el plicid pano ama musical del país. Si bé po sembla un ap io isme imagina que quelcom an i elle an com el can d'una colla de músics a ecciona s el 4 d'agos del 1862 en el con ex de les es es es i als de Cla é pugui signi ica un can i ap eciable en el decu s de la his b ia de la música, el e és que la his b ia, semp e esc i a a pos e io i, li a o gi una impo incia cabdal a la llum del pes que Wagne a eni en les dbcades pos e io s a Ca alunya. TambC, pe b, cal eco da que a pa i d'aquells anys s'inicii una polbmica en e els ge mans Tolosa i Cla é sob e la pa e ni a del can co al a Espanya que, més enlli de la con o bsia, il.lumini el ca n' d'una no a concepció del pape de la música en la ida dels conciu adans. Ped ell, que a se semp e un home polbmic, aman de les discussions i poc da a jus i ica les coses pe p udbncia, a ibi el 1873 a Ba celona, una ciu a ani- mada pe les discussions, on la música s'ha ia emancipa dels ce cles eligio- sos i es a a en p océs de dis anciació dels ce cles ope ís ics, com queda palbs en la undació de la Socie a Ba celonesa de Qua e s. Pod íem assenyala alguna coincidbncia en e l'au odidac isme ope ís ic de Ped ell i el in e essos composi ius i didic ics dels ba celonins: si bé el Conse a o i del Liceu exis ia des de eia bas an s anys (1838) i es po documen a una nod ida p esbncia de mes es pa icula s, no hi ha ia enca a un conse a o i públic que no so ís el pes del món lí ic, o qan a l'au odidac isme. 3. Del 1874 al 1891 Ped ell a iu e una bpoca d'esplendo pel que a a la madu ació in el.lec ual i composi i a. Dels en a-un als cinquan a anys, Ped ell es eni bpe es al Liceu, a esc iu e la se a g an p oducció, I Pi inei, a e els ia ges a I ilia i a Pa ís que can ia ien p o undamen el seu uni e s de e e en s i comenqi amb igo una asca pione a com la de la musicog a ia i la musicologia, comple amen desempa ada ins alesho es. E a l'bpoca de l'au onomia, de la madu esa, pe d ambé de les p ime es ad e si a s se ioses espec e a la se a Wel anschaung. P ic icamen deixi la asca de composi o quan un dels alo s que ha ia conside a més sblids en les e apes an e io s, el del wagne isme ( ou un dels undado s de la Socie a Wagne iana), comenqi a es abili za -se amb la sis emi ica p esbncia al Liceu del epe o i més suau de Wagne . A la se a eda madu a, no podia ja pa la -se d'e apa de o mació, pe 6 si, en can i, d'e apa d'in lubncia sob e al es igu es; Ped ell assaja en aquells anys el pape de <<pa um>>; el an isi a Albéniz, G a- nados, Mille , Vi es o Mo e a; Ped ell e a da e e del negui d'aixeca la música a ni ells d'al a cul u a, negui que ap enien els homes abans esmen a s a casa del músic, al com ens explica Mille en el seu a icle de la Re is a Musi- cal Ca alana de l'any 1922. Pe b ambé e a l'home discu i pels més cla i i- den s dels jo es músics i c i ics, com B ossa, Co ada o Mo e a. Els uns a L'A eng, l'al e a les se es du es memb ies Momen s iscu s, ens pin en un Ped ell de ped a, sblid pe 6 ambé inde o mable. Diu Mo e a: Una colla de deixebles d'en Ped ell i condeixebles de quan jo ambé ana a a es udia com ells amb l'a any (pob es il.lusions) de e -nos homes conscien s, da an de la pe ulhncia igno an d'aquell senyo , o s acas- sa en en llu in en , anan -se sos enin més a d, com qui passa la ma oma, g acies a les canqons popula s. 4. De 1891 a 1904 Ped ell in en a, com an s d'al es, la ugida de Ba ce- lona cap a Mad id; si bé mai no ou un nacionalis a dels de les Bases de Man- esa (1892), no e a aques a posició polí ica la que el po i a Mad id, sinó el desencan , mo o del ia ge d'Albéniz, Vi es o Mo e a. Coincidi en aques s anys amb els de l'eclosió del pe íode mode nis a, amb el qual un Ped ell d'en e cinquan a i seixan a- es anys no hau ia oba gai es simpa ies. A Mad id a eb e hono s i enchecs de p es igi, pe b la se a eina es concen a en l'edició d'ob es musicolbgiques, ja que no a eu e possible col.loca I Pi i- nei a la capi al, mol menys li in e essa esc iu e al es ob es. Les possibili a s que li o e ien les ins i ucions es a als con ibulen a consolida la se a ocació cien í ica pe sob e de la composi i a. 5. De e o n a Ba celona, Ped ell a iu e una au eolada senec u que a iba ins als ui an a-un anys. La se a posició ideolbgica, la se a col.labo aci6 es e a amb l'O eó Ca ala i algunes ad e si a s amilia s, el si u- a en a l'al a dels homes in ocables, pa ia ca del pensamen musical, pe b lluny de la igo osa asca menada pels da e s mode nis es i pels p ime s nou- cen is es. (Pensem que no a signa mai cap a icle a Jo en u i, en can i, enia les po es obe es a qualse ol col~labo ació a la Re is a Musical Ca alana.)Va exe ci un pes excepcional en l'ambien musical, inicia en la in es igació homes com Ang1i:s o Ge ha d i es a man eni dis an de la ida musical dikia a causa de la soli ud en qui: l'ha ia deixa la mo de la se a Única illa. Concloem que la o mació de Ped ell po se conside ada au odidac a, di igida pe un negui de sabe que el p ojec a enlla de les on e es locals i nacionals, i que du an la p ime a pa de la se a ida ( ins als cinquan a anys) la asca pedagbgica di ec a hi ingué un g an pes especí ic, men e que a la da e a pa de la se a ida augmen a l'in lux indi ec e de la se a igu a i la se a ob a. FELIP PEDRELL EN EL CANVI IDEOLOGIC I EST~TIC 2. L'ac i i a composi i a 1. Ped ell comenqa a esc iu e de ben jo e. Des de 1'S aba Ma e de 1856 ins a la Glossa de 1906 hi an cinquan a anys de asca composi i a que s'ha olgu ei indica com un cos aluós. Tanma eix, cald ia ecó e no amen al c oquis biog h ic pe edescob i que ins a la composició de L'ul imo aben- ze aggio, la asca, si bé pe ec amen pa al.lela a la que es eali za a a Ba ce- lona i a al es cen es musicals eu opeus de ca ego ia simila , no deixa de se de ca hc e meno , cen ada en dos pols, l'eclesi~s ic i el succedani ope ís ic. Coneixia i imi a a Donize i, Bellini, Meye bee , Ve di, Moza , Bee ho en i G é y, que o hom coneixia, i esc i ia una g an quan i a de la música que els més ben do a s o més ambiciosos p o a en de e . 2. Del 1868 en enda an , Ped ell mos a un g an in e bs pe la música ea- al. Desconeixen les ín imes inquie uds del composi o pe decidi -se a esc iu e ob es lí iques en comp es dels a anjamen s que ha ia ana en , hem de suposa que se sen ia capaG de p o a un gbne e, l'únic en aquells momen s que podia assegu a ing essos econbmics que no ossin de gana a un músic ui cen is a; ac i ud legí ima a la qual cal suma un ce i p og essiu in e bs pe la ema ica nacionalis a que a desen olupa en la se a ob a magna, I Pi inei i el ex co ela iu, Po nues a música. S'ha pa la poc de les nomb oses ob es lí iques meno s que a esc iu e. En o n del 1870 qualse ol ciu a espanyola ha ia ebu su icien s in lubncies del gbne e nascu i alimen a a edós de la ida musical mad ilenya. Gbne e malei pels au o s sabe u s i pe ell ma eix, que, quan el 1905 lliu a La ma i- nada al pin o G ane pe al que la inclogués en els cicles dels Espec acles- Audicions, eia no a el poc in e bs que sen ia pe un gbne e an desp es igia . Tanma eix, el e que des del 1869 ins al 1891 esc i ís un segui d'ob es lí iques d'abas meno , i el e més assenyala que, del 1873 al 1878 s'hi dediqués de alen , indica an el igo d'un gkne e p o a en al es au o s coe anis ca alans i mad ilenys, com que la p opos a podia se a ac i a, si més no, més a ac i a que la de e e egi s de les bpe es de moda. 3. Als da e s anys d'aques pe íode, Ped ell a cedi en la enaci a de la asca composi i a; ha ia ana pene an la ciu a de Ba celona un wagne isme c eixen i mili an en el qual ell enia un pape signi ica iu, i la modbs ia que imposa a l'a qui ec u a wagne iana li a e deixa p og essi amen el pape de composi o . De e , com és sabu , pe qub ell ma eix ho deia, es a posa a la eina d'esc iu e I Pi inei més pe in e bs pe la qües ió nacional, i pe espon- d e a les p opos es de Balague , que no pas pe un in e bs especí icamen musi- cal i c ea iu. En el momen en qub el Mode nisme pene a amb o qa a Ba celona, Ped ell ja ha ia deixa la asca d'esc ip o de sol es; li queda a enca a la d'es ena pa i u es. El pes de la se a asca musicolbgica inclina la balanqa del ju a o ma pe ia l'ob a que ha ia d'inaugu a amb solemni a la no a Socie a Ca alana de Conce s; aixi ou com una ob a esc i a el 1877, Lo can de la non anya ea- pa egué ca o ze anys més a d, en els conce s solemnes del p ime cicle cele- b a el 1892. Mos a e iden del sen i que enia en aquells momen s la igu a de Ped ell i la se a accep ació, en e les jo es gene acions, ou el e que, pe a la empo ada següen , Nicolau iés la In oducció a 1'A lhn ida de Mo e a, amb a any d'acon en a els de ac os de l'ob a de Ped ell. 4. El 1902 Ped ell a eu e, inalmen , es enada la se a magna p oducció I en es pa s I Pi inei, segons el í ol amb qub es a es ena . Aques a da a ha es a semp e conside ada el pun més al de la conside ació de Ped ell com a composi o , sob e o pel e d'ha e es a ep esen ada al Liceu, i aixi ho hem de eu e d'aco d amb la ajec b ia composi i a de l'au o . Tanma eix, ald ia la pena epassa les dades de l'es ena pe mi a d'esb ina si aixb ou aixi de o ma absolu a. Un cop d'ull a l'esquema adjun ens pe me a de econs ui el e . En aquells momen s un wagne isme galopan ha ia pene a el Liceu, es ablin una i ali a e iden amb l'i alianisme més eacciona i, ep esen a pe les ob es de Puccini. No és aci1 sabe pe qui: el senyo Albe Be nis, emp esa i del Liceu, es decidí pe l'ob a de Ped ell, pe b, en qualse ol cas, cal a egi que l'ob a ebé el ac e habi ual que el Liceu dona a a les ob es de casa, és a di , can ada pe in b p e s que, en el millo dels casos, es a en p epa a s pe in e p e a o a la empo ada i, en el pi jo , especí icamen con ac a s pe a aques a ob a a la baixa. Obse em l'apbndix 2: I Pi inei es a ep esen a pe les es es de Nadal de l'any 1901 i es combina en una b eu empo ada d'hi e n que comp a amb les bpe es següen s: Go e da n ne ung, Loheng in, Aida, Sieg ied, Hansel und G e el, L'A icana, I1 o a o e, La a ia a i Mejis o ele. Com e a cos um en el ea e, s'al e na en les ep esen acions de les bpe es pe al d'es imula la maxima p esbncia de públic a les llo ges; aixi, des de l'es ena d'I Pi inei el 4 de gene , ins a la da e a, el 26 del ma eix mes, l'escena i del Liceu ingué un o al de in ep esen acions di e ses, amb la combinació de les bpe es L:A i- cana, Hansel und G e el, Mejis o ele, I1 o a o e, La a ia a i Aida. Es un pe i mis e i com ho de ien e pe combina en una ma eixa a da de diumenge L'A icana o Mejis o ele amb I Pi inei; anma eix, podem suposa que el esul a e a que els espec ado s assis ien a bpe es can ades pels ma eixos in b - p e s i amb es i s i deco a s mol simila s, a i de possibili a el can i. Cal eni en comp e ambé, que de les nou ep esen acions de l'ob a de Ped ell, es an se en diumenge, seguin el cos um de p og ama doble de a da i de ni ; inal- men , eco da em que la adició del momen no a o ga a un alo excessiu a una bpe a no ella que es ep esen és an es egades; cal, en aques sen i , eco da algunes es adís iques: Loheng in De 8iegende Hollande Tannhause Ca men Gli aman i di Te uel Samson Die Walkii e T is an und Isolde Sieg ied Hansel und G e el Go e dame ung C is o o o Colombo Dei Meis e sing Els p o agonis es masculins i emenins de la empo ada que comen em an se Josep Pale , Annida Pa si Pe inella, Ra aele G ani, Luigi Baldassa i, Con- cepción Bo dalba, Ha iclée Da clée, Julián Biel, Luis I iba ne; els di ec o s, F anz Fische pe a les bpe es alemanyes, Giuseppe Ba one pe a les bpe es i alianes i Joan Goula, di ec o conce ado del Liceu. Cob a de Ped ell ou can ada pe Ra aele G ani i Annida Pa si Pe inella, p o agonis es de ce a al u a, pe 6 ambé pe Josep Escu sell, que subs i uí G ani en el pape de Com e de Foix; aques can an no in e ingué mai més en els epe o is del Liceu. Aques a es anya desconside ació cal suma -la al e que les uncions ped ellianes ossin semp e di igides pe Goula, el mes e con- ce ado , la qual cosa ens si ua en el con ex de les queixes que els au o s ca a- lans di igien al Liceu quan s'ha ia d'es ena alguna ob a de casa, queixes que han es a igen s du an mol s anys. (Vegeu, pe exemple, l'a icle de Pena a Jo en u de 25 de juliol de 1901, i ula <<Coses del Liceu o concu s pe a un deco ab, on es a palbs el desin e bs dels esponsables.) Només cal e un epis de la ees ena d'I Pi inei el 1938. Alesho es se'n e en es ep esen- acions (12, 15 i 18 de maig) en una empo ada de gue a, cu iosamen plagada d'bpe es nacionals: Samson e Dalila, Manon, Louise, Las golond inas, Ma ina, La Dolo es, Doña ,F ancisqui a, El gi a ol de Maig i Ca men. No a- men , el di ec o ou el mes e conce ado , Josep Saba e , i els can an s Manuel Gas, Ca me Gombau, Augus o Gonzalo i Me cb Roca, men e que les al es bpe es o sa sueles espanyoles o en can ades pe noms an p es igiosos com Hipbli Liza o, Emili Vend ell, Ma cos Redondo, Ma ia Espinal , Elena Lucci, e c. Que Ped ell no gaudí d'una ex ao dinh ia dedicació pe pa dels esponsa- bles del Liceu és cosa imaginable, si es é en comp e el que semp e ha passa en aques cen e. Giuseppina Bo si de Giulia can i el 1874, a més de L'ul imo abenze aggio, I1 o a o e, Un ballo in masche a, Edi a di Belcou (Goula), Ma ia di Rohan i La con essa Amal i. La empo ada següen , la ma eixa can- an in e p e a Poliu o, Faus , Un ballo in masche a, Robe o i1 dia olo, Gli Ugono i, I1 o a o e, Mignon, Ruy Blas i Quasimodo. 5. En o n de l'any 1874 no es podia espe a una eacció en a o de l'bpe a nacional; els a icles sob e bpe a apa egu s a La España Musical són enca a massa p ime encs pe qub hi pogués ha e un es a a o able a la p o- ducció ope ís ica del seu au o . En o n del 1902 les polbmiques ope ís iques es po a en a e me al ma ge de la p oducció ped elliana. Els lla gs i emblemh ics a icles de c í ica ope ís ica esc i s pe Pena a la e is a Jo en u plan eja en la necessi a de igo en la p esen ació de les hpe es wagne ianes i desc i ien un an agonisme en e les ob es i alianes i les wagne ianes. Cal en end e que l'escis in e bs del c í ic pe l'es ena d'I Pi inei ( egeu-ne la c í ica a Jo en u de 30 de gene de 1902) es deu a la se a si uació ma ginal en el con ex de la polbmica, i a la p esen ació ope ís ica excessi amen cen ada en la eu. El 1938, en una empo ada cu iosamen plena de emh ica ope ís ica emenina, l'apa ició d'l Pi inei po conside a -se el esul a del olun a isme nacionalis a bbl.lic en el con ex d'un ea e esde ingu Tea e Nacional de Ca alunya. Dos anys abans Mo e a ha ia sen encia : En el conce de música espanyola dona al G an Tea e del Liceu la da e a Qua esma, deia un c í ic pa lan d'en Ped ell: <<Un agmen o de la escena de 10s juegos del p ime ac o de Los Pi ineos, de Ped ell, se desa chi ó. El 'bailable' es de una mansedumb e y ñoñez lamen ables. Ped ell, que como musicóg a o nada dejó po igno a , joh, pa adoja! igno- aba mucho de 10 que se necesi a pa a esc ibi música>>. Hem de conclou e, doncs, que I'empen a composi i a de Felip Ped ell sob e ingué en un pe íode de la se a ida que coincidí amb un es a lamen able del con ex sbcio-musical. El posa d'e e n disgus a amb les p oduccions musicals no es i la manca de sensibili a pels co en s que so gien a edós del segle xx, es de ien a la insa is acció p oduida pe la asca menada; la música eligiosa e a un gbne e decaden malg a l'es o ~ e a l'en o n del Mo u p o- p io de 1903 i del pape de de enso que el composi o pogué e com a musicbleg; la música escbnica enia poc u u en un país adele a pe l'i alia- nisme i encan a pel wagne isme; no exis ia es abili a uncional pe a la música sim bnica o de camb a, i en el momen en qub s'in en i posa emei a aques a mancanGa Ped ell e a ja d'una al a gene ació. Alguna culpa enia en el seu decan amen pe la musicog a ia i la musicologia el desencan de l'au o com a composi o . 3. L'ac i i a musicog l ica i musicolbgica To nem al c oquis biog i ic; la p ime enca ac i i a com a musicbg a la incii als in -i-cinc anys, poc abans de casa -se, i la compagini amb la de composi o du an els anys més ecunds de la se a p oducció lí ica; pe b quan la asca musicolbgica a p end e més olada a se a pa i del momen en qub abandoni la il.lusi6 composi i a, momen en qub, a més, es obi en una si ua- ció biolbgica p opicia. Pod íem e coincidi el inal del momen composi iu, que clou amb I Pi inei amb la publicació de Po nues a música i l'au eolada cinquan ena. Tind íem així una condidbncia de da es que explica mol es coses: el 1891 comenqi un nou co en igo i zado de la música a Ca alunya denomina Mode nisme, que a in en a amb o ~a de esold e les mancances composi i es i in e p e a i es de la ciu a ; el Liceu comen@ a eu e's inunda de wagne isme i Ped ell a pode dedica -se a ompli una llacuna, quasi un ma , en l'espec e musical del nos e país, el de la ecupe ació, l'es udi i la e lexió sob e la música. En aques camp poc pogué ésse con es a pe qub no hi ha ia compe bncia possible. Accep em, doncs, quelcom que ha es a semp e a i ma , que Ped ell ou pione en aques a asca i que el seu segell con inua indeleble en les no es gene acions de musicblegs i pensado s. 1. Quan als in -i-cinc anys es llan~i a publica Apun es pa a la es é ica musical, e a p ou modes pe dona o ma d'esbós a una cosa que no podia se d'al a mane a. El ema no e a o iginal, ja que apa eixia so in en les e is es i e is e es musicals que s'ana en publican d'en~i del 1846; la p ime a plana de la e is a El Ba cino Musical inse ia un a icle de M. Jiménez i ula ((Es u- dio musical - el gus o en música,,, la ma eixa La España Musical a inse i en els p ime s núme os uns (<Ensayos de c í ica musicab signa s pe J. Biscany, que mos en una p eocupació simila ; pe b, a més, e a un ema iu a eu d'Eu opa, i si bé Ped ell enca a no ha ia e el pe iple eu opeu, bé podia se sensible a una ace a del coneixemen que in e essa a mol en els cenacles musicals d'a eu. A pa i del o i del con ingu dels a icles sob e es b ica de La España Musical no sembla gai e a isca a i ma que el Ped ell jo e no p e enia es abli les bases d'un ema an e ge i an nou, sinó exposa el seu con ús pensamen pe al d'acla i -10 i acla i el dels lec o s; una asca exposi i a i pedagbgica a la Fe s de la ida de Ped ell Ob es musicals Musicologia En o n 1878 Cléop i e A. Nicolau Cons anza Mon pelle - <<~&che>, ded. a F. Mis al F. Mis al aMazeppaa, p. lí ic Qua e de co da <<I1 Tasso a Fe a a,,, p. lí ic 1879 16 liede 1880 5 liede Socie a de Conce s 12 liedel; <<La p ima e an de B. (->1883) aExcelsio ,>, p. sim . <<I T ion in, p. sim . 1881 <<Leono e>>, sim . d am. La Óp. Loheng in en Apa eix L'A ens es ena de la Mad id (-> 1 884) SCM 1882 Compos. el pa a >->> Sal e io S. Hisp. (un any) Loheng in al No as mus. y li . (un any) T. P incipal 1883 J. Rodo eda (qua an a-dos La ni al bosch any s) di . S. Anna (un mes) 1884 ~Mignon , Lied c. y p. aLos músicos en L'holandh (GTL) camisa,, (LEM) 1885 Rapsodias p. emas Ópe a Sob e la undac. EMM en Ba celona 1886 In en a e e el Sal e io Nicolau di . Conc. Qua esma Liceu C eació Escola M. Música 1887 Eda, op. de enca go N. Yo k Tannhause (GTL) 1888 Li le Ca men, op. enca g. N. Yo k <<La Ilus aciÓn>>, M. H-A Exposició Uni e sal (un ensayo de Bib.m.e.) de 1888 Loheng in (GTL) 1889 Ma a, op. enca g. N. Yo k Loheng in (GTL) Los secues ado es, za zueli a Reapa eix L'A eng (-> 1893) 1890 I Pi inei (p ime a pa i segona) Loheng in (GTL) 1891 I Pi inei ( e ce a pa ) Po nues a música O eó Ca ali (cinquan a anys) c í ica a El B usi (un any) Loheng in- mo el seu pa e Tannhause (GTL) 1892 con e kncies a I'A eneu Socie a Ca alana de C. es ena Lo can Los músicos anónimos Fes es mode nis es a de la m. Si ges Lohengnin (GTL) Fe s de la ida de Ped ell Ob es mus~cals Musicologia En o n 1893 Bomba del Llceu Ga in (GTL) 1894 (D c. Técn. m.) (clncuan a- es Desapa eix I'IMHA anys) H sp. Sch. M. Sac a Mad ld 1895 Soc. Co al Ca alunya CB ed a de c. No a ocal Lohengnn-Hen y Real Acad. Clz o d (GTL) BB..AA. Gh aman di Te uel (GTL) . . 1896 Cong és m. La mis. elig. en España Pepi a Jiménez-Ga ín sag . Bilbao edici6 ob es Vic o ia @TU 1897 Venkcia p bl. Tea o li . esp.. . Socie a Filha m. de B. I Pi inei Dic. B. - Bibl ... La ada a Si ges Tanhause -Loheng in (GTL) 1898 Loheng in (GTL) 1899 Eclosi6 Wagne al Liceu Walkii e-Loheng in- . T is an (GTL) 1900 Folko e mus. cas . Es ena 9 sim . ci ed a es . mus. Bee ho en Liceu Sieg ied- Walkü e (GTL) Su Jo en u (->1906) 1901 La Fes a d'Elche Go e damme ung- Loheng in (GTL) Sieg ied (GTL) P ime in en de TLC Associaci6 Wagne iana 1902 La Celes ina De mu'sica Tannhause -Loheng in (seixan a-un nacionali zada (A.W.) (GTL) anys) Quincenas musicales es ena I Pi inei 1903 T ad. La educación Walkii e-T is an- musical Loheng in (GTL) Col. Musik-Lexikon de Riemann Fe s de la ~dn de Ped ell Ob es musicals Mu icologia En o n 1904 ' El Com e A na <<Musics ells,> 3 RMC P ime a Fcs a dc la I (seixan a- es any s) Ba celona Mús. Ca . Ga ín-Loheng in- Sieg ied (GTL) 1905 Visió de Randa, p. sol. co i o q. El o gan. li ú . esp Meis e singe - La ma inada P ol. a Sona inas Scala i Loheng in (GTL) EAG 1906 Glossa, sim . jubila PMC Musicale ias Cong és de la Llengua Ca alana Loheng in-B uniselda (GTL) 1907 Dos musichs Hespe ia- Walkii e cinchcen is es (GTL) 1908 Inaugu ació Palau es ena Glossa Mús. Ca . OC Empb ium- Meis e singe (GTL) Walkii e-Loheng in- Tannhause (GTL) 1909 Ca dlech de la BMDB Mo I. Albeniz T is an-Loheng in (GTL) 1910 Te alogia al Liceu - A gen ina d : F anz Beidle I Pi inei Holand2s-Rheingold- Walkii e Go e diimme ung Sieg ied-Tannhüuse (GTL) O ques a Sim bnica de B. 1911 Jomadas de a e Meis e singe -T is an- (se an a anys) O ien aciones Rheingold homena ges Walkii e-Sieg ied- Esc i os Go e diimme ung Heo ás icos (GTL) 1912 Q e . Renaixemen mo la illa Tannhause -Ti aina- (qua an a-qua e Loheng in anys) Sieg ned- Walkii e (GTL) 1913 Ass. Música de Chme a T is an-Pa si al (GTL) FELIP PEDRELL EN EL CANVI IDEOLOGIC I ESTETIC Fe s de la ida de Ped ell Ob es musicals Musicologia En o n 1914 Mancomuni a Walkii e-Meis e singe Pa si al-Tannhüusse (GTL) 1915 Loheng inn-Bo is Goduno T is an-Tannhause 1916 La Dolo es-Tassa ba- Sieg ied Tannhiiuse -Ma ma- Walkii e (GTL) 1917 Balle s DZaghile al Liceu 1918 Cancione o Mus. Pop. Loheng in-Holand2s Esp. (GTL) 1919 La Mo isca-T is an (GTL) 1920 El i? A. Eiximeno O ques a P. Casals Meis e singe -Zl monaco ne o Balada de Ca na al- Walkii e-Pa si al- Loheng i z-T is an (GTL) 1921 Els mad igals i la missa de d. 1922 Jo nadas pos e as ( ui an a-un anys)-mo A p obsi de l'es ena d'I Pi inei al G an Tea e del Liceu (4-1-1902) Desemb e de 1901 - gene de 1902 1 ~~ icana (1) I 1 Siep ied (6) 1 Loheng in (7) Hansel G . (5) Loheng in (8) L'A icana (4) Hansel G . (7) 6 7 8 9 10 L' A icana (6) Hansel G . (8) I Pi inei (3) I Pi inei (4) I I Pi inei (6) 1 111 o a o e (1) I La a ia a (1) I Me is o ele(1) Aida (9) I Pi inei (7) I Pi inei (8) L'A icana (8) No a: les quan i a s en e pa en esis indiquen el nomb e de unció de la empo ada. Repa imen L'A icana (3) L'A icana (2) Hansel G . (6) 4 5 L'A icana (5) I Pi inei (1) I Pi inei (2) 11 12 L' A icana (7) I Pi inei (5) 18 19 Me is o ele(2) I1 o a o e (2) 25 26 Aida (10) I Pi inei (9) I Pi inei Com e de Foix José Escu sell Ra aele G ani Raig de Lluna A mida Pa si Pe inelli Con essa Isabella G asso Lisa do Isabella G asso Ba do Mau izio Bensuade Be na do Sica Mau izio Bensuade Roge de Lau ia Mau izio Bensuade Mi a al Luis I iba ne Agus ín Cal o Di ec o . Juan Goula Loheng in J. Pale L. I iba me C. Bo dalba A. A cangeli A. Fa si-Pe . A. Cal o L. Baldassa i Di . F. Fische Sieg ied R. G ani M. Pica d D. Zucchi W. Bo iso A. A cangeli L. Baldassa i Di . F. Fische Hansel& G . Aida L. Baldassa i J. Pale U. Ba di J. Biel J. Giaconia H. Popo ici P. Schelle L. Rossa o M. Chi e s W. Bo iso Di . F. Fische A. A cangeli M. Bensuade A. Cal o Di . G. Ba one L'A icana I1 o a o e La a ia a Me is o ele J. Biel M. Bensuade L. I iba ne L. I iba ne C. Bo dalba C. Bo dalba H. Da clee H. Da clee A. A cangeli J. Biel I. G asso L. Rossa o M. Chi e s A. Pa si-Pe . E. Laban M. Chi e s L. Rossaa o L. Baldassa i L. Rossa o A. Cal o D. Zucchi Di . J. Goula-F Di . G. Ba one Di . G. Ba on Di . G. Ba one