Felip Pedrell en el canvi ideològic i estètic de la Barcelona de la darreria del segle XIX

Recerca Musicolbgica XI-XII, 1991-1992, 27-46 Felip Pedrell en el canvi ideolhgic i est&tic de la Barcelona de la darreria del segle XIX O. Prehmbul La ponbncia prevista gira, tal com resa en el programa, a l'entorn de <<Felip Pedrell en el canvi ideolbgic i estbtic de la Barcelona de la darreria del segle XIX>>, arriscada proposta tenint en compte l'estat de la qüestió dels estudis sobre Felip Pedrell i l'habitual subtilesa i inconcreció dels discursos que, sobre valors estbtics, se sol tractar en la major part de fbrums nacionals i internacionals. Com que no és la nostra voluntat fer volar coloms entorn de la figura d'un musicbleg tan insigne i meticulós, posarem els peus a terra per tal d'edificar un seguit de reflexions sobre el pes de Pedrell en els canvis ideolbgics i estbtics de la fi del segle. Per assolir aquest propbsit disposem de dades, la major part de les quals poden ser de comú coneixement; la tasca de creuament de les dades i certes aportacions puntuals són absolutament noves i aporten certa llum sobre la formació del nostre home, sobre el seu procés intel.lectua1 i sobre la repercussió de la seva activitat en el món ideolbgic i estbtic del seu camp. 1. La formació de Pedrell Una de les incbgnites que les biografies de Joan Salvat (1922), Luis Villalba Muñoz (1922) i Francesc Bonastre (1977) no desvelen, a desgrat de la preocupació que mostren per intentar-ho, és la de la procedbncia de la formació de Felip Pedrell. La tasca no resulta encara ara gens plausible, perb cal partir del fet que no tot es pot resoldre entorn del mestratge capitular d'Antoni Nin, perqub Pedrell mostri en les seves obres musicals i musicolbgiques un nivell d'interessos i de preocupacions que no podia haver pouat en el cercle musical de la catedral de Tortosa. El repis al seu periple biogrhfic ens permet de parlar d'un home autodidacte, dotat de sensibilitat i empenta suficient per captar informació del seu entorn durant una part important de la seva vida. 1. Mirem per uns moments el croquis biogrhfic. A la biografia pedrelliana, podem descobrir etapes clares que indiquen aquesta voluntat d'aprendre; en primer lloc, l'etapa inicial a redós del mestre Nin; en els seus escrits apareix sovint la tenacitat del nen Pedrell per anar més enllh dels ensenyaments del seu mestre, per exemple quan justifica en el Cancionero Musical Popular Español el seu interbs per la recollida de materials, al caliu de les canqons de bressol de la seva mare. Aquesta innata necessitat de saber més podria qualificar tota la seva vida, per6 en especial aquesta primera part, que la podríem cloure entorn del 1859, quan va fer el primer viatge a Barcelona. No ens resulta fhcil de saber amb exactitud quin devia ser el panorama musical tortosí d'aquells anys, amb excepció dels cercles eclesihstics, sobre el pes dels quals encara hi ha molta cosa a dir. Tanmateix, podem afirmar que Tortosa era una ciutat fhcilment impregnada dels valors musicals de dues capitals relativament properes, Valbncia i Barcelona. En un article aparegut recentment1, he mostrat el pes específic que la visita de Franz Liszt a Espanya el 1845 va tenir per a la transformació de la sensibilitat musical en allb que hem convingut a anomenar Romanticisme. La ciutat de Tortosa podia molt bé estar amarada dels mateixos valors romhntics que el 1845 Liszt havia portat a Espanya. Si més no, descobrim en les seves primeres obres dues tendbncies molt clares, l'eclesihstica (Stabat mater, misses, etc.) i l'operística, que eren lloc comú a tota l'activitat musical del moment. Barcelona liderava aquests mateixos influxos que hem descrit: la tasca teatral del Liceu i del Principal, l'italianisme imperant que generava un repertori secundari de fantasies i d'altres arranjaments sobre els temes populars d'bpera, i les incipients aportacions al gbnere líric menor, encara incert pel que fa a la consideració genbrica. No és ara el moment de valorar-ne la qualitat musical, sinó només d'anotar el pes d'aquesta prhctica en la formació del nostre home. 2. Des del 1859 a l'estrena de L'ultimo abenzeraggio, el 1874, hi van quinze fructífers anys de tasca compositiva, durant els quals Pedrell madurh, es cash i va patir el primer i definitiu xoc a causa de la mort de l'esposa. Cal imaginar que la seva formació continua intensament en aquells anys, aleshores sense mestre conegut; tanmateix, del carhcter de les obres que componia hem de deduir que, com Liszt el 1845 o fins i tot Wagner a Pan's, el treball de Pedrell en aquells anys, ni que fos de segon ordre, sobre les partitures openstiques ita- ' Vegeu: AVINOA, X., <<Aquel año de 1845, Anuario Musical 45, Barcelona 1990. FELIP PEDRELL EN EL CANVI DEOL~GIC I ESTETIC 29 lianes més reeixides, li va proporcionar uns punts de referbncia vhlids per a la tasca compositiva i per al desenvolupament ideolbgic i estbtic. La producció pedrelliana d'aquells anys insistia de forma obsessiva en aquesta doble faceta d'obres d'aprenent i d'obres en perfecta simpatia amb els gustos salonniers del moment. Des del moment en qub Clavé estreni a Espanya la Marxa de Tannhauser hi va haver coses que van canviar en el plicid panorama musical del país. Si bé pot semblar un apriorisme imaginar que quelcom tan irrellevant com el cant d'una colla de músics afeccionats el 4 d'agost del 1862 en el context de les festes estivals de Clavé pugui significar un canvi apreciable en el decurs de la histbria de la música, el fet és que la histbria, sempre escrita a posteriori, li atorgi una importincia cabdal a la llum del pes que Wagner va tenir en les dbcades posteriors a Catalunya. TambC, perb, cal recordar que a partir d'aquells anys s'inicii una polbmica entre els germans Tolosa i Clavé sobre la paternitat del cant coral a Espanya que, més enlli de la controvbsia, il.lumini el carn' d'una nova concepció del paper de la música en la vida dels conciutadans. Pedrell, que va ser sempre un home polbmic, amant de les discussions i poc dat a justificar les coses per prudbncia, arribi el 1873 a Barcelona, una ciutat animada per les discussions, on la música s'havia emancipat dels cercles religiosos i estava en procés de distanciació dels cercles operístics, com queda palbs en la fundació de la Societat Barcelonesa de Quartets. Podríem assenyalar alguna coincidbncia entre l'autodidactisme operístic de Pedrell i el interessos compositius i didictics dels barcelonins: si bé el Conservatori del Liceu existia des de feia bastants anys (1838) i es pot documentar una nodrida presbncia de mestres particulars, no hi havia encara un conservatori públic que no sofrís el pes del món líric, forqant a l'autodidactisme. 3. Del 1874 al 1891 Pedrell va viure una bpoca d'esplendor pel que fa a la maduració intel.lectual i compositiva. Dels trenta-un als cinquanta anys, Pedrell estreni bperes al Liceu, va escriure la seva gran producció, I Pirinei, va fer els viatges a Itilia i a París que canviarien profundament el seu univers de referents i comenqi amb vigor una tasca pionera com la de la musicografia i la musicologia, completament desemparada fins aleshores. Era l'bpoca de l'autonomia, de la maduresa, perd també de les primeres adversitats serioses respecte a la seva Weltanschaung. Pricticament deixi la tasca de compositor quan un dels valors que havia considerat més sblids en les etapes anteriors, el del wagnerisme (fou un dels fundadors de la Societat Wagneriana), comenqi a estabilitzar-se amb la sistemitica presbncia al Liceu del repertori més suau de Wagner. A la seva edat madura, no podia ja parlar-se d'etapa de formació, per6 si, en canvi, d'etapa d'influbncia sobre altres figures; Pedrell assaja en aquells anys el paper de <<patum>>; el van visitar Albéniz, Gra- nados, Millet, Vives o Morera; Pedrell era darrere del neguit d'aixecar la música a nivells d'alta cultura, neguit que aprenien els homes abans esmentats a casa del músic, tal com ens explica Millet en el seu article de la Revista Musical Catalana de l'any 1922. Perb també era l'home discutit pels més clarividents dels joves músics i critics, com Brossa, Cortada o Morera. Els uns a L'Aveng, l'altre a les seves dures membries Moments viscuts, ens pinten un Pedrell de pedra, sblid per6 també indeformable. Diu Morera: Una colla de deixebles d'en Pedrell i condeixebles de quan jo també anava a estudiar com ells amb l'afany (pobres il.lusions) de fer-nos homes conscients, davant de la petulhncia ignorant d'aquell senyor, tots fracassaren en llur intent, anant-se sostenint més tard, com qui passa la maroma, gracies a les canqons populars. 4. De 1891 a 1904 Pedrell intenta, com tants d'altres, la fugida de Barcelona cap a Madrid; si bé mai no fou un nacionalista dels de les Bases de Manresa (1892), no era aquesta posició política la que el porti a Madrid, sinó el desencant, motor del viatge d'Albéniz, Vives o Morera. Coincidiren aquests anys amb els de l'eclosió del període modernista, amb el qual un Pedrell d'entre cinquanta i seixanta-tres anys no hauria trobat gaires simpaties. A Madrid va rebre honors i enchecs de prestigi, perb la seva feina es concentra en l'edició d'obres musicolbgiques, ja que no va veure possible col.locar I Pirinei a la capital, molt menys li interessa escriure altres obres. Les possibilitats que li oferien les institucions estatals contribulen a consolidar la seva vocació científica per sobre de la compositiva. 5. De retorn a Barcelona, Pedrell va viure una aureolada senectut que arriba fins als vuitanta-un anys. La seva posició ideolbgica, la seva col.laboraci6 estreta amb l'Orfeó Catala i algunes adversitats familiars, el situaren a l'altar dels homes intocables, patriarca del pensament musical, perb lluny de la vigorosa tasca menada pels darrers modernistes i pels primers noucentistes. (Pensem que no va signar mai cap article a Joventut i, en canvi, tenia les portes obertes a qualsevol col~laboració a la Revista Musical Catalana.)Va exercir un pes excepcional en l'ambient musical, inicia en la investigació homes com Ang1i:s o Gerhard i es va mantenir distant de la vida musical dikia a causa de la solitud en qui: l'havia deixat la mort de la seva Única filla. Concloem que la formació de Pedrell pot ser considerada autodidacta, dirigida per un neguit de saber que el projecta enlla de les fronteres locals i nacionals, i que durant la primera part de la seva vida (fins als cinquanta anys) la tasca pedagbgica directa hi tingué un gran pes específic, mentre que a la darrera part de la seva vida augmenta l'influx indirecte de la seva figura i la seva obra. FELIP PEDRELL EN EL CANVI IDEOLOGIC I EST~TIC 2. L'activitat compositiva 1. Pedrell comenqa a escriure de ben jove. Des de 1'Stabat Mater de 1856 fins a la Glossa de 1906 hi van cinquanta anys de tasca compositiva que s'ha volgut reivindicar com un cos valuós. Tanmateix, caldria recórrer novament al croquis biogrhfic per redescobrir que fins a la composició de L'ultimo abenzeraggio, la tasca, si bé perfectament paral.lela a la que es realitzava a Barcelona i a altres centres musicals europeus de categoria similar, no deixa de ser de carhcter menor, centrada en dos pols, l'eclesi~stic i el succedani operístic. Coneixia i imitava Donizetti, Bellini, Meyerbeer, Verdi, Mozart, Beethoven i Grétry, que tothom coneixia, i escrivia una gran quantitat de la música que els més ben dotats o més ambiciosos provaven de fer. 2. Del 1868 en endavant, Pedrell mostra un gran interbs per la música teatral. Desconeixent les íntimes inquietuds del compositor per decidir-se a escriure obres líriques en comptes dels arranjaments que havia anat fent, hem de suposar que se sentia capaG de provar un gbnere, l'únic en aquells moments que podia assegurar ingressos econbmics que no fossin de gana a un músic vuitcentista; actitud legítima a la qual cal sumar un cert i progressiu interbs per la tematica nacionalista que va desenvolupar en la seva obra magna, I Pirinei i el text correlatiu, Por nuestra música. S'ha parlat poc de les nombroses obres líriques menors que va escriure. Entorn del 1870 qualsevol ciutat espanyola havia rebut suficients influbncies del gbnere nascut i alimentat a redós de la vida musical madrilenya. Gbnere maleit pels autors saberuts i per ell mateix, que, quan el 1905 lliura La matinada al pintor Graner per tal que la inclogués en els cicles dels EspectaclesAudicions, feia notar el poc interbs que sentia per un gbnere tan desprestigiat. Tanmateix, el fet que des del 1869 fins al 1891 escrivís un seguit d'obres líriques d'abast menor, i el fet més assenyalat que, del 1873 al 1878 s'hi dediqués de valent, indica tant el vigor d'un gknere provat en altres autors coetanis catalans i madrilenys, com que la proposta podia ser atractiva, si més no, més atractiva que la de fer refregits de les bperes de moda. 3. Als darrers anys d'aquest període, Pedrell va cedir en la tenacitat de la tasca compositiva; havia anat penetrant la ciutat de Barcelona un wagnerisme creixent i militant en el qual ell tenia un paper significatiu, i la modbstia que imposava l'arquitectura wagneriana li va fer deixar progressivament el paper de compositor. De fet, com és sabut, perqub ell mateix ho deia, es va posar a la feina d'escriure I Pirinei més per interbs per la qüestió nacional, i per respondre a les propostes de Balaguer, que no pas per un interbs específicament musical i creatiu. En el moment en qub el Modernisme penetra amb forqa a Barcelona, Pedrell ja havia deixat la tasca d'escriptor de solfes; li quedava encara la d'estrenar partitures. El pes de la seva tasca musicolbgica inclina la balanqa del jurat format per triar l'obra que havia d'inaugurar amb solemnitat la nova Societat Catalana de Concerts; aixi fou com una obra escrita el 1877, Lo cant de la rnontanya reaparegué catorze anys més tard, en els concerts solemnes del primer cicle celebrat el 1892. Mostra evident del sentit que tenia en aquells moments la figura de Pedrell i la seva acceptació, entre les joves generacions, fou el fet que, per a la temporada següent, Nicolau triés la Introducció a 1'Atlhntida de Morera, amb afany d'acontentar els detractos de l'obra de Pedrell. 4. El 1902 Pedrell va veure, finalment, estrenada la seva magna producció I en tres parts I Pirinei, segons el títol amb qub es va estrenar. Aquesta data ha estat sempre considerada el punt més alt de la consideració de Pedrell com a compositor, sobretot pel fet d'haver estat representada al Liceu, i aixi ho hem de veure d'acord amb la trajectbria compositiva de l'autor. Tanmateix, valdria la pena repassar les dades de l'estrena per mirar d'esbrinar si aixb fou aixi de forma absoluta. Un cop d'ull a l'esquema adjunt ens permetra de reconstruir el fet. En aquells moments un wagnerisme galopant havia penetrat el Liceu, establint una rivalitat evident amb l'italianisme més reaccionari, representat per les obres de Puccini. No és faci1 saber per qui: el senyor Albert Bernis, empresari del Liceu, es decidí per l'obra de Pedrell, perb, en qualsevol cas, cal afegir que l'obra rebé el tracte habitual que el Liceu donava a les obres de casa, és a dir, cantada per intbrprets que, en el millor dels casos, estaven preparats per interpretar tota la temporada i, en el pitjor, específicament contractats per a aquesta obra a la baixa. Observem l'apbndix 2: I Pirinei es va representar per les festes de Nadal de l'any 1901 i es combina en una breu temporada d'hivern que compta amb les bperes següents: Gotterdarnrnerung, Lohengrin, Aida, Siegfried, Hansel und Gretel, L'Africana, I1 trovatore, La traviata i Mejistofele. Com era costum en el teatre, s'alternaven les representacions de les bperes per tal d'estimular la maxima presbncia de públic a les llotges; aixi, des de l'estrena d'I Pirinei el 4 de gener, fins a la darrera, el 26 del mateix mes, l'escenari del Liceu tingué un total de vint representacions diverses, amb la combinació de les bperes L:Africana, Hansel und Gretel, Mejistofele, I1 trovatore, La traviata i Aida. Es un petit misteri com ho devien fer per combinar en una mateixa tarda de diumenge L'Africana o Mejistofele amb I Pirinei; tanmateix, podem suposar que el resultat era que els espectadors assistien a bperes cantades pels mateixos intbrprets i amb vestits i decorats molt similars, a fi de possibilitar el canvi. Cal tenir en compte també, que de les nou representacions de l'obra de Pedrell, tres van ser en diumenge, seguint el costum de programa doble de tarda i de nit; final- ment, recordarem que la tradició del moment no atorgava un valor excessiu a una bpera novella que es representés tantes vegades; cal, en aquest sentit, recordar algunes estadístiques: Lohengrin Der8iegende Hollander Tannhauser Carmen Gli amanti di Teruel Samson Die Walkiire Tristan und Isolde Siegfried Hansel und Gretel Gotterdamerung Cristoforo Colombo Dei Meistersing Els protagonistes masculins i femenins de la temporada que comentem van ser Josep Palet, Annida Parsi Petinella, Raffaele Grani, Luigi Baldassari, Concepción Bordalba, Hariclée Darclée, Julián Biel, Luis Iribarne; els directors, Franz Fischer per a les bperes alemanyes, Giuseppe Barone per a les bperes italianes i Joan Goula, director concertador del Liceu. Cobra de Pedrell fou cantada per Raffaele Grani i Annida Parsi Petinella, protagonistes de certa altura, per6 també per Josep Escursell, que substituí Grani en el paper de Comte de Foix; aquest cantant no intervingué mai més en els repertoris del Liceu. Aquesta estranya desconsideració cal sumar-la al fet que les funcions pedrellianes fossin sempre dirigides per Goula, el mestre concertador, la qual cosa ens situa en el context de les queixes que els autors catalans dirigien al Liceu quan s'havia d'estrenar alguna obra de casa, queixes que han estat vigents durant molts anys. (Vegeu, per exemple, l'article de Pena a Joventut de 25 de juliol de 1901, titulat <<Coses del Liceu o concurs per a un decorab, on es fa palbs el desinterbs dels responsables.) Només cal fer un repis de la reestrena d'I Pirinei el 1938. Aleshores se'n feren tres representacions (12, 15 i 18 de maig) en una temporada de guerra, curiosament plagada d'bperes nacionals: Samson et Dalila, Manon, Louise, Las golondrinas, Marina, La Dolores, Doña ,Francisquita, El giravolt de Maig i Carmen. Novament, el director fou el mestre concertador, Josep Sabater, i els cantants Manuel Gas, Carme Gombau, Augusto Gonzalo i Mercb Roca, mentre que les altres bperes o sarsueles espanyoles foren cantades per noms tan prestigiosos com Hipblit Lizaro, Emili Vendrell, Marcos Redondo, Maria Espinalt, Elena Lucci, etc. Que Pedrell no gaudí d'una extraordinhria dedicació per part dels responsables del Liceu és cosa imaginable, si es té en compte el que sempre ha passat en aquest centre. Giuseppina Borsi de Giulia canti el 1874, a més de L'ultimo abenzeraggio, I1 trovatore, Un ballo in maschera, Edita di Belcourt (Goula), Maria di Rohan i La contessa Amalti. La temporada següent, la mateixa cantant interpreta Poliuto, Faust, Un ballo in maschera, Roberto i1 diavolo, Gli Ugonotti, I1 trovatore, Mignon, Ruy Blas i Quasimodo. 5. Entorn de l'any 1874 no es podia esperar una reacció en favor de l'bpera nacional; els articles sobre bpera apareguts a La España Musical són encara massa primerencs perqub hi pogués haver un estat favorable a la producció operística del seu autor. Entorn del 1902 les polbmiques operístiques es portaven a terme al marge de la producció pedrelliana. Els llargs i emblemhtics articles de crítica operística escrits per Pena a la revista Joventut plantejaven la necessitat de rigor en la presentació de les hperes wagnerianes i descrivien un antagonisme entre les obres italianes i les wagnerianes. Cal entendre que l'escis interbs del crític per l'estrena d'I Pirinei (vegeu-ne la crítica a Joventut de 30 de gener de 1902) es deu a la seva situació marginal en el context de la polbmica, i a la presentació operística excessivament centrada en la veu. El 1938, en una temporada curiosament plena de temhtica operística femenina, l'aparició d'l Pirinei pot considerar-se el resultat del voluntarisme nacionalista bbl.lic en el context d'un teatre esdevingut Teatre Nacional de Catalunya. Dos anys abans Morera havia sentenciat: En el concert de música espanyola donat al Gran Teatre del Liceu la darrera Quaresma, deia un crític parlant d'en Pedrell: <<Un fragmento de la escena de 10s juegos del primer acto de Los Pirineos, de Pedrell, se desarchivó. El 'bailable' es de una mansedumbre y ñoñez lamentables. Pedrell, que como musicógrafo nada dejó por ignorar, joh, paradoja! ignoraba mucho de 10 que se necesita para escribir música>>. Hem de concloure, doncs, que I'empenta compositiva de Felip Pedrell sobrevingué en un període de la seva vida que coincidí amb un estat lamentable del context sbcio-musical. El posat d'etern disgustat amb les produccions musicals noves i la manca de sensibilitat pels corrents que sorgien a redós del segle xx, es devien a la insatisfacció produida per la tasca menada; la música religiosa era un gbnere decadent malgrat l'esfor~ fet a l'entorn del Motu proprio de 1903 i del paper de defensor que el compositor pogué fer com a musicbleg; la música escbnica tenia poc futur en un país adelerat per l'italianisme i encantat pel wagnerisme; no existia estabilitat funcional per a la música simfbnica o de cambra, i en el moment en qub s'intenti posar remei a aquesta mancanGa Pedrell era ja d'una altra generació. Alguna culpa tenia en el seu decantament per la musicografia i la musicologia el desencant de l'autor com a compositor. 3. L'activitat musicogrlfica i musicolbgica Tornem al croquis biogrific; la primerenca activitat com a musicbgraf la incii als vint-i-cinc anys, poc abans de casar-se, i la compagini amb la de compositor durant els anys més fecunds de la seva producció lírica; perb quan la tasca musicolbgica va prendre més volada va ser a partir del moment en qub abandoni la il.lusi6 compositiva, moment en qub, a més, es trobi en una situació biolbgica propicia. Podríem fer coincidir el final del moment compositiu, que clou amb I Pirinei amb la publicació de Por nuestra música i l'aureolada cinquantena. Tindríem així una condidbncia de dates que explica moltes coses: el 1891 comenqi un nou corrent vigoritzador de la música a Catalunya denominat Modernisme, que va intentar amb for~a de resoldre les mancances compositives i interpretatives de la ciutat; el Liceu comen@ a veure's inundat de wagnerisme i Pedrell va poder dedicar-se a omplir una llacuna, quasi un mar, en l'espectre musical del nostre país, el de la recuperació, l'estudi i la reflexió sobre la música. En aquest camp poc pogué ésser contestat perqub no hi havia competbncia possible. Acceptem, doncs, quelcom que ha estat sempre afirmat, que Pedrell fou pioner en aquesta tasca i que el seu segell continua indeleble en les noves generacions de musicblegs i pensadors. 1. Quan als vint-i-cinc anys es llan~i a publicar Apuntes para la estética musical, era prou modest per donar forma d'esbós a una cosa que no podia ser d'altra manera. El tema no era original, ja que apareixia sovint en les revistes i revistetes musicals que s'anaven publicant d'en~i del 1846; la primera plana de la revista El Barcino Musical inseria un article de M. Jiménez titulat ((Estudio musical - el gusto en música,,, la mateixa La España Musical va inserir en els primers números uns (<Ensayos de crítica musicab signats per J. Biscany, que mostren una preocupació similar; perb, a més, era un tema viu arreu d'Europa, i si bé Pedrell encara no havia fet el periple europeu, bé podia ser sensible a una faceta del coneixement que interessava molt en els cenacles musicals d'arreu. A partir del to i del contingut dels articles sobre estbtica de La España Musical no sembla gaire arriscat afirmar que el Pedrell jove no pretenia establir les bases d'un tema tan verge i tan nou, sinó exposar el seu confús pensament per tal d'aclarir-10 i aclarir el dels lectors; una tasca expositiva i pedagbgica a la Fets de la vida de Pedrell Obres musicals Musicologia Entorn 1878 Cléopritre A. Nicolau Constanza Montpeller- <<~&che>, ded. a F. Mistral F. Mistral aMazeppaa, p. líric Quartet de corda <<I1 Tasso a Ferrara,,, p. líric 1879 16 lieder 1880 5 lieder Societat de Concerts 12 liedel; <<La primaveran de B. (->1883) aExcelsior,>, p. simf. <<I Trionfin, p. simf. 1881 <<Leonore>>, simf. dram. La Óp. Lohengrin en Apareix L'Avens estrena de la Madrid (-> 1 884) SCM 1882 Compos. rel para >->> Salterio S. Hisp. (un any) Lohengrin al Notas mus. y lit. (un any) T. Principal 1883 J. Rodoreda (quaranta-dos La nit al bosch any s) dir. S. Anna (un mes) 1884 ~Mignonr, Lied c. y p. aLos músicos en L'holandh (GTL) camisa,, (LEM) 1885 Rapsodias p. temas Ópera Sobre la fundac. EMM en Barcelona 1886 Intenta refer el Salterio Nicolau dir. Conc. Quaresma Liceu Creació Escola M. Música 1887 Eda, op. de encargo N. York Tannhauser (GTL) 1888 Little Carmen, op. encarg. N. York <<La IlustraciÓn>>, M. H-A Exposició Universal (un ensayo de Bib.m.e.) de 1888 Lohengrin (GTL) 1889 Mara, op. encarg. N. York Lohengrin (GTL) Los secuestradores, zarzuelita Reapareix L'Aveng (-> 1893) 1890 I Pirinei (primera part i segona) Lohengrin (GTL) 1891 I Pirinei (tercera part) Por nuestra música Orfeó Catali (cinquanta anys) crítica a El Brusi (un any) Lohengrinmor el seu pare Tannhauser (GTL) 1892 conferkncies a I'Ateneu Societat Catalana de C. estrena Lo cant Los músicos anónimos Festes modernistes a de la m. Sitges Lohengnin (GTL) Fets de la vida de Pedrell Obres mus~cals Musicologia Entorn 1893 Bomba del Llceu Garin (GTL) 1894 (Dtc. Técn. m.) (clncuanta-tres Desapareix I'IMHA anys) Htsp. Sch. M. Sacra Madrld 1895 Soc. Coral Catalunya CBtedra de c. Nova vocal Lohengnn-Henry Real Acad. Clzfford (GTL) BB..AA. Gh amantt di Teruel (GTL) . . 1896 Congrés m. La mis. relig. en España Pepita Jiménez-Garín sagr. Bilbao edici6 obres Victoria @TU 1897 Venkcia prbl. Teatro lir. esp.. . Societat Filharm. de B. I Pirinei Dic. B. - Bibl ... La fada a Sitges Tanhauser-Lohengrin (GTL) 1898 Lohengrin (GTL) 1899 Eclosi6 Wagner al Liceu Walkiire-Lohengrin- . Tristan (GTL) 1900 Folkore mus. cast. Estrena 9 simf. citedra est. mus. Beethoven Liceu SiegfriedWalküre (GTL) Surt Joventut (->1906) 1901 La Festa d'Elche GotterdammerungLohengrin (GTL) Siegfried (GTL) Primer intent de TLC Associaci6 Wagneriana 1902 La Celestina De mu'sica Tannhauser-Lohengrin (seixanta-un nacionalitzada (A.W.) (GTL) anys) Quincenas musicales estrena I Pirinei 1903 Trad. La educación Walkiire-Tristanmusical Lohengrin (GTL) Col. Musik-Lexikon de Riemann Fets de la v~dn de Pedrell Obres musicals Mu\icologia Entorn 1904 ' El Comte Arnarr <<Musics vells,> 3 RMC Primera Fcsta dc la I (seixanta-tres any s) Barcelona Mús. Cat. Garín-LohengrinSiegfried (GTL) 1905 Visió de Randa, p. sol. cor i orq. El organ. litúr. esp MeistersingerLa matinada Prol. a Sonatinas Scalatti Lohengrin (GTL) EAG 1906 Glossa, simf. jubilar PMC Musicalerias Congrés de la Llengua Catalana Lohengrin-Bruniselda (GTL) 1907 Dos musichs HesperiaWalkiire cinchcentistes (GTL) 1908 Inauguració Palau estrena Glossa Mús. Cat. OC EmpbriumMeistersinger (GTL) Walkiire-LohengrinTannhauser (GTL) 1909 Catdlech de la BMDB Mor I. Albeniz Tristan-Lohengrin (GTL) 1910 Tetralogia al Liceu - Argentina dr: Franz Beidler I Pirinei Holand2s-RheingoldWalkiire Gotterdiimmerung Siegfried-Tannhüuser (GTL) Orquestra Simfbnica de B. 1911 Jomadas de arte Meistersinger-Tristan- (setanta anys) Orientaciones Rheingold homenatges Walkiire-SiegfriedEscritos Gotterdiimmerung Heortásticos (GTL) 1912 Qtet. Renaixement mor la filla Tannhauser-Titaina- (quaranta-quatre Lohengrin anys) SiegfnedWalkiire (GTL) 1913 Ass. Música de Chmera Tristan-Parsital (GTL) FELIP PEDRELL EN EL CANVI IDEOLOGIC I ESTETIC Fets de la vida de Pedrell Obres musicals Musicologia Entorn 1914 Mancomunitat Walkiire-Meistersinger Parsifal-Tannhüusser (GTL) 1915 Lohengrinn-Boris Godunov Tristan-Tannhauser 1916 La Dolores-TassarbaSiegfried Tannhiiuser-MarmaWalkiire (GTL) 1917 Ballets DZaghilev al Liceu 1918 Cancionero Mus. Pop. Lohengrin-Holand2s Esp. (GTL) 1919 La Morisca-Tristan (GTL) 1920 El i? A. Eiximeno Orquestra P. Casals Meistersinger-Zl monaco nero Balada de CarnavalWalkiire-ParsitalLohengrirz-Tristan (GTL) 1921 Els madrigals i la missa de d. 1922 Jornadas postreras (vuitanta-un anys)-mor A probsit de l'estrena d'I Pirinei al Gran Teatre del Liceu (4-1-1902) Desembre de 1901 - gener de 1902 1 ~~fricana (1) I 1 Siepfried (6) 1 Lohengrin (7) Hansel Gr. (5) Lohengrin (8) L'Africana (4) Hansel Gr. (7) 6 7 8 9 10 L' Africana (6) Hansel Gr. (8) I Pirinei (3) I Pirinei (4) I I Pirinei (6) 1 111 trovatore (1) I La traviata (1) I Mefistofele(1) Aida (9) I Pirinei (7) I Pirinei (8) L'Africana (8) Nota: les quantitats entre parentesis indiquen el nombre de funció de la temporada. Repartiment L'Africana (3) L'Africana (2) Hansel Gr. (6) 4 5 L'Africana (5) I Pirinei (1) I Pirinei (2) 11 12 L' Africana (7) I Pirinei (5) 18 19 Mefistofele(2) I1 trovatore (2) 25 26 Aida (10) I Pirinei (9) I Pirinei Comte de Foix José Escursell Raffaele Grani Raig de Lluna Armida Parsi Petinelli Contessa Isabella Grassot Lisardo Isabella Grassot Bardo Maurizio Bensuade Bernardo Sicart Maurizio Bensuade Roger de Lauria Maurizio Bensuade Miraval Luis Iribarne Agustín Calvo Director. Juan Goula Lohengrin J. Palet L. Iribarme C. Bordalba A. Arcangeli A. Farsi-Pet. A. Calvo L. Baldassari Dir. F. Fischer Siegfried R. Grani M. Picard D. Zucchi W. Borisoff A. Arcangeli L. Baldassari Dir. F. Fischer Hansel& Gr. Aida L. Baldassari J. Palet U. Bardi J. Biel J. Giaconia H. Popovici P. Scheller L. Rossato M. Chivers W. Borisoff Dir. F. Fischer A. Arcangeli M. Bensuade A. Calvo Dir. G. Barone L'Africana I1 trovatore La traviata Mefistofele J. Biel M. Bensuade L. Iribarne L. Iribarne C. Bordalba C. Bordalba H. Darclee H. Darclee A. Arcangeli J. Biel I. Grassot L. Rossato M. Chivers A. Parsi-Pet. E. Laban M. Chivers L. Rossaato L. Baldassari L. Rossato A. Calvo D. Zucchi Dir. J. Goula-F Dir. G. Barone Dir. G. Baron Dir. G. Barone