Les obligacions del mestre de capella : notes per a l'estudi dels mestres de capella de la Seu d'Urgell a la primeria del segle XVIII

Recerca Musicolbgica XIII, 1998 41-48 Les obligacions del mestre de capella: notes per a l'estudi dels mestres de capella de la Seu d'Urgel1 a la primeria del segle XWII Jordi Rifé i Santal6 Resumen. Las obligaciones del maestro de capilla: notas para el estudio de 10s maestror de capilla de la Seu dlUrgell en 10s inicios del siglo mrr El contenido del presente trabajo pretende ofrecer tanto la normativa del maestro de apilla como el contexto en que surgió. El autor apunta las causas del articulado a raíz de disensiones entre el maestro de capilla Jaume Forcada y el capitulo catedralicio: sitúa a Jaume Forcada como sucesor de Isidre Serrada y a Gabriel Argany como sucesor de Forcada; realiza un análisis de las obligaciones y como conclusión establece, a pesar de la singularidad de creación de las obligaciones de la Seu dlUrgell, un denominador común -en cuanto a las obligaciones de componer, interpretar y ensefiarcon ordenaciones y estatuto!: de otras catedrales y centros eclesiásticos importantes. El trabajo aporta la edición del texto de las obligaciones del maestro de capilla. La importancia de estos documentos radica en que proporcionan una Óptima contextura para ubicar más detalladamente la funciór~ de la música en el entorno de la Catalunya del siglo ~II. Résumé. Les obligations du maitre de chapelle: notespour 12tude des maitres de chapelle a; la Seu d 'Urgell au début du mrre sikle - Le but de ce travail est de présenter la normative du maitre de chapelle et aussi le coni:exte d'oh elle est issue. L'auteur en signale les origines A partir des dissentiments entre le maitre de chapelle Jaume Forcada et le chapitre de la cathédrale. Le chapitre nomme Jacme Forcada successeur d'Isidre Serrada et ensuite Gabriel Argany successeur de Forcada. Ce travail fait une analyse des obligations et, comme conclusion, i1 établit un dénominateur commun avec les ordinations et les statuts des autres cathédrales malgré la singularité de création des obligations de la Seu dlUrgell en ce qui concerne celles de composer, d'interprtter et d'enseigner. Cette étude comprend aussi I'édition du texte des obligations du maitre: de chapelle. Ces documents permettent de par leur contexte de situer de manitre plus prl5cise la fonction de la musique dans la Catalogne du mIIe sitcle: c'est ce qui fait leur importance. Abstract. The choirmasterk responsibilities: notes for the study of choirmasters in the Seu dlUrgell (Catalonia) at the start of them~~ century - This article presents both the choirmasters' regulations and the context in which they mere developed. The author links the causes for the regulations to the dissension between choirmaster Jaume Forcada and the cathedral chapter. He places Forcada as the successot to 42 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Jordi Rif6 i Santal6 Isidre Serrada, and Gabriel Argany as the successor to Forcada. In addition, he carries out an analysis of the responsibilities, and - as a conclusion and in spite of the singularity in the creation of the Seu d'urgell's 'responsibilities' - establishes a common denominator benveen the obligations of composing, interpreting and teaching with the ordinations and statutes from other important cathedrals and ecclesiastical centres. The article includes the edition of the text of the choirmaster's responsibilities. The importance of these documents lies in the fact that they provide an optirnum context in which to locate and comprehend, with greater detail, the hnction of music within the world of eighteenth century Catalonia. Zusammenfassung. Die Normen eines Kapellmeister: Bemerkungen zur Studie der Kapellmeister der Seu dlUrgell am Anfang des ~~~~~Jahrhunderts In diesem Artikel werden sowohl die Normen des Kapellmeisters, als auch der jeweilige Kontext erlautert. Der Ausgangspunkt des Artikels sind fur den Verfasser die Mein~n~sverschiedenheiten zwischen dem Kapellmeister Jaume Forcada und dem Domkapitel: fur ihn ist Jaume Forcada der Nachfolger von Isidre Serrada und Gabriel Argany der Nachfolger von Forcada; er erstellt eine Normenanalyse und kommt zu dem Schluss, dass, trozt der Eigentumlichkeit der Normen der Seu d'urgell, Gemeinsamkeiten bestehen hinsichtlich der Anweisungen und Statuten anderer bedeutender Kathedralen und Kirchenzentern: und zwar in Baug auf die Normen der Komposition, der Interpretation und des Unterrichts. Dem Artikel wird eine Ausgabe des Textes uber die Normen eines Kapellmeisters hinzugefiigt. Die Bedeutung dieser Dokumente beruht auf der Moglichkeit einer optimalen kontextuellen Analyse, die erlaubt, die Funktion der Musik des XVIII. Jahrhunderts in Katalonien genauer zu definieren. Aquest breu estudi va sorgir de la lectura de les Resolucions Capitulars de 1698 a 1710 de la Seu d'Urgelll, on s'hi troben interessants noticies sobre la capella musical de la Seu. Conegut és a bastament per tothom el lligam histbric i cultural que en aquella tpoca hi hagué entre Andorra i la Seu d'Urgel12. Recordem que l'església ha estat, al llarg de la histbria, un dels grans centres de producció i catalització del fet musical -sobretot a Catalunya i a la resta de la peninsula Ibhica-. És en aquest sentit que la Seu d'Urgell ha resultat ser un lloc idoni on hem pogut centrar la nostra recerca musicolbgica, ja que, a més, la catedral 1. ACU (Arxiu Capitular de la Seu dlUrgell) Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, fol. 72 v-73 r. Aquesta foliació correspon a les obligacions del mestre Jaume Forcada que s'han adjuntat al final del treball com a ap&ndix documental. Aprofito aquesta nota per agrair profundament a Mn. Benigne Marquts, director de 1'Arxiu Capitular de la Seu &Urgell, el seu ajut, el qual ha resultat en tot moment inestimable. 2. Vegi's, entre altres, GALINIR-PALLEROLA, J.F., La Religion popukire en Andorre. XVTe-XIXe siPcks, edició del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i Presses Universitaires du Mirail (PUM), Tolosa de LLengua &Oc, 1990, p. 11-15; a LOPEZ, E. i altres, LIAndorra del segle m, edició amb el suport de la Conselleria &Educació i Cultura, Andorra la Vella, 1988, p. 162 165. Les obligacions del mestre de capella de la Seu &Urgell Recerca Musicolbgica XIII, 1998 43 dtUrgell era el nucli d'on emanaven les directrius religiosoculturals, tant pí:r a la demarcació de llUrgell com per a la demarcació andorrana. Així, doncs, són els anteriors motius els que ens han esperonat a confegir uns breus apunts entorn &un document capitular, que fa refertncia a les obligacions del mestre de capella Jaume Forcada3. I. Antecedents A la darreria del segle NI -llany 1698regentava la capella de música d: la Seu el mestre i organista Isidre serrada4. El 15 de juliol de 1699 Serrada es jubila perb continua en el carrec d'organista5. L'aparició en escena de Jaume Forcada, com a mestre de capella i successor de Serrada a la Seu d'urgell, queda palesa en una nota capitular que ens indica que Forcada fou admb el 1700, sense oposicions, pels informes favoraldes de Felip Olivelles6 -mestre de capella del Palau Comtesa de Barcelona-- i dels canonges Joseph Asprer7 -ardiaca dSAndorrai Joseph Llupia: Die I2 January 1700 Convocato etc In quo Decanus, Sacrista, Mayor, Berga, Ceritania, Praesentor. Fuit resolutum que en attencio de la relacio se ha feta de que Jaume Forcada era capas ij aproposit pera governar y ser mestre de Capella de esta Sta. Iga. ,que 10 Sr. Dega escriga pera que vinga luego pera exercir semblant empleo ab 10 ma:eix salari que 10s antecessors y no altrament accent prehuit la approbacio del Phlslip Olivelles Mestre de Capella del Palau de la C6mptesa de Barcelona y 10 informi favorable de Dn. Josep de Asprer Aca. de Andorra ij Don joseph de Llupia Canorges de esta Sacta. Iga. ques troban en Barcelona se ha leido no fer examens, ni altra diligensia que admitrer18. Anteriorment Jaume Forcada va ser des de 1686 fins a 1693 escola dí: la catedral de Barcelona9. Una noticia de 1693 ens menciona que Forcada té 3. fdern que la primera nota. 4. ACU Resol. Cap. (1698-1749) f. 3v. 5. ACU Resol. Cap. (1698-1749) f. 24v. 6. Per Felip Olivelles vegi's PAVIA, J., La música a la catedral de Barcelona durant el segle;^^, Fundaci6 Vives Casajuana, Barcelona, 1986, p. 69, 142, 146, 147, 167, 225 i 226. 7. La figura de I'eclesibtic austracista, el canonge Asprer, ha estat referenciada per la (;ran Enciclop?dia Catalana, ed. 62, vol. 2, Barcelona, 1970, p. 609; i GREGORI, J.M., ((Mestres de Capella i Organistes de la Col.legiata de Sant Joan de les Abadesses al segle XVIII: documents per a la seva histbrias, a Estudi General, núm. 1, vol. I, ed. Col.legi Universitari de Girona, Girona, 1981, p. 161. 8. ACU Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, f. 35r-35v. 9. PAVIA, J., op. cit., p. 161. Vegi's tamb6 a BONASTRE, F., aEl Barroc Musical a Catalunyas, El Barroc catah, actes de les jornades a Girona (17-19 de desembre de 1987), ed. Quad1:rns Crema, Barcelona, 1989, p. 456-457; I'autor situa Jaume Forcada dins del període 16.501700. 44 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Jordi Rifi i Santaió divuit anys1'. Aquesta dada ens permet afirmar que deuria tenir vint-i-cinc anys quan va ocupar la plasa de mestre de capella de la Seu d'urgell. La joventut del nou mestre l'impulsaria a prendre el carrec amb il.lusi6. Tot i així, aquest impuls inicial es va veure enterbolit. Així es desprtn del fet que ja I'any següent de mestratge -1701el capítol suscités la revocació de la plasa de mestre de capella a Forcada1 l. Tanmateix, i com a dada addicional, podem afegir que en aquest breu i poltmic afer exercí interinament com a mestre de capella Isidre Serrada12. A la fi, perb, el capítol resol tornar acceptar a Jaume Forcada com a mestre de la Seu. Perb ara se li detallaran una skrie d'obligacions específicament per a ell. En efecte, a l'encapsalament de les obligacions surt el seu nom d'una manera explícita: Nota del que deu observar 10 mestre de Capella Jaume Forcada13. ~ La qual cosa ens fa suposar que es tractava d'una conditio sine qua non per seguir com a mestre de capella. ~ Les Actes Capitulars de la Seu dlUrgell ens documenten I'estada de Jaume I Forcada a I'esmentada catedral fins al 170614. Després de dos anys sense un mestre de capella titular, el 1709 Gabriel Argany accedeix al chrrec15. 11. Les obligacions del mestre de capella Tota la indagació anterior ens ha permb situar el document a estudi, i apuntar-ne les causes que l'originaren. Així doncs, el contingut de les obligacions, que el capítol de la Seu dlUrgell imposa al mestre de capella Jaume Forcada, conté un conjunt de normes -recollides en dotze clAusulesque pretenen regular alguns aspectes de la funció del mestre de capella. Aquests aspectes es poden concretar basicament en tres punts: compondre, interpretar i ensenyar. La segona clausula ens explicita clarament que el mestre de capella ha de compondre a l'any una Missa Solempne i un MagniJicat. De fet, la creació d'obres musicals és un deure primordial de tot mestre de capella16. 10. PAVIA, J., fdem. 11. ACU Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, f. 64r-70r. 12. ACU Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, f. 59r.-62v. 13. ACU Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, f. 72v. 14. ACU Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, f. 153r. -155v., aquesta foliació ens dóna el darrer any d'estada a la Seu &Urgell de Jaume Forcada com a mestre de capella. 15. ACU Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, fol. 181v. i 185v. 16. Cf. &FE, J., BEIS Estatuts de la Capella Musical de la seu de Vic, any 1733. Comparació amb les Ordinacions de la seu de Girona, any 1735, i les de la seu de Tarragona, any 1747r, Recerca Musicobgica, núm IX-X (1989-90), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1992, p. 359-365. Vegi's també a HERAS, A., ((La instauraci6 del Magisteri de cant de Sant Pere de Figueres a les primeries del segle ~~IID, Recerca Musicobgica, núm. I (1 98 I), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1981, p. 203-212. Les obligacions del mestre de capella de la Seu &Urgell Recerca Musicolbgica XIII, 1998 45 Recordem que la Missa i el Magnificat, igual que els oratoris, eren obres (que implicaven una gran solemnitat i per tant llur factura necessitava un cert temps -tant pels requeriments instrumentals i vocals com pel llenguqe compositiu-. Aixb no passava amb els villancets, els quals requerien una producció quasi immediata en funció de les festes i les celebracions anyals -Corpus, Nadal, verge Maria, verges i sants locals, etc.-, i consegüe,ntment llur factura depenia de les disponibilitats instrumentals i vocals del moment. Així doncs, les obres que ens especifica el document donaven p.restigi a la catedral o a l'església que les promocionava, malgrat que aparentment fossin creades ad maiorem gloriam Dei. Tanmateix, recordem que una de les diades assenyalades on se celebrava la Missa Solemne arreu de les cated.rals i es lésies era el Corpus Christi. En efecte, el nostre document així ho palesa1? I també val a dir que, ja el 1584 -inicis del barroc-, trobem tertimonis de contractes de dos músics per a la processó de Corpus de la !$eu d'Urgell18. Aquesta documentació avala, una vegada més, la idea quc: la Contrareforma afian~ava el seu poder tot instruint i impactant, a través de la pedagogia de l'espectacle sonor. I, ultra consideracions teologicore1ig;ioses, l'esmentat espectacle era plenament concomitant amb la solemnitat de l'estttica barroca. La interpretació, normalment per mitja d'un instrument polifbnic -orgue, clavickmbal, arpa, etc.-, era un costum habitual en els mestres de capella19. Una altra de les escomeses interpretatives del mestre de capella era la de cantar a cant pla o a cant d'orgue diverses parts de la Missa -introits, etc.- i de les Hores Canbniques -salms, responsoris, etc.-20. En el nostre document la tercera clausula ens indica que a Jaume Forcada se li obligava a cantar a contrdpunt los introhits de b Missa Solempnes. $ a dir, es tractava d'interpretar polifbnicament la introducció a 1' Ordine Missae. Aquest punt ens posa de manifest la pervivtncia i la importancia de l'stile antico palestrinia 17. ACU (Arxiu Capitular de la Seu dlUrgell) Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, f. 72v-73r. 18. MADURELL, J.M., documento os para la historia de maestros de capilla, infantes de coro, maestros de música y danza y ministriles en Barcelona (siglos XIV-MII)~, Anuario Mw,!cal vol. 111, IEM del CSIC, Barcelona, 1948, p. 223-224. 19. RIFB, J., op. cit., a la transcripció del document, p. 364, se'ns explicita que el mestrc: de capella de la seu de Vic -1'any 1733tenia a[ ...I I'obligació d'exercitar 10 tocar I'arpa [...]s. A mes, ocasionalment, el mestre de capella assumia les funcions d'organista; vegi's en aquest sentit les mateixes resolucions capitulars de I'ACU Resol. Cap. (1698-1749), reg. núm. 1023, f. 3v: el mestre Isidre Serrada constava com a mestre de capella i organista de la Seu dtUrgell el 1698. Recordem que I'tpoca en qut se circunscriu el no:itre document pertany al barroc, i és en aquest període on es palesa la presencia omnímoda del baix continu, el qual necessitava el requeriment, com a mínim, d'un instrument polifbnic. 20. Vegi's RIFB, J., nLes ordinacions de la capella de música de la catedral de Girona. Any 1735s, Recerca Musicoldgica, núm. VI-VI1 (1986-87), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1988, p. 169. Vegi's també a HERAS, A., op. cit., p. 207-208. 46 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Jordi Rifi i Santal6 al llarg del barroc21. En efecte, recordem que on s'emprava sovint la textura contrapuntística era bhsicament a les obres de text El prestigi de la capella de música era prou important com perqut, a més, sortís fora del recinte de la catedral per tal d'oferir els seus serveis. Aquesta funcionalitat de la capella queda recollida en les clausules set, vuit i nou, on s'especifica que per cantar fora de la Cathedrales necessita la llicencia del sobrestant de la capella: Aquest sobrestant suposem que es tractava d'un canonge encarregat de l'administració de la capella de música23. El darrer aspecte interessant &assenyalar és la dimensió pedagbgica del mestre de capella2*. Aquesta esta explicitada principalment en les clausules primera i quarta. Així, el mestre de capella té obligació d'ensenyar Cantpla i C0ntrapun8~. Perb també, a la clhusula deu, se'ns especifica que, a part de l'ensenyament de la música, el mestre de capella ha d'ensenyar als prevenen - escolansa llegir y escriurer. A tall de conclusió podem dir que aquestes obligacions són similars a les $'altres ~atedrals~~, la qual cosa ens corrobora un cert denominador comú en 21. El concepte dktile antico (polifonic), que neix el s. XVII com a contraposició de lktile moderno (de caire hombfon), pressuposava una música modal, hexacordal, a capella, amb contrapunt imitatiu i amb funcionalitat litúrgica. Vegi's BUKOFZER, M., La Música en la +oca Barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza Editorial, colec. Alianza Música núm. 30, Madrid, 1986, p. 1920. 22. Caldria matisar, aixb no obstant, que Jaume Forcada pertany ja a un període on s'esdevé I'inici, tal com ho explicita F. BONASTRE a ídem, a[ ...I del procés d'amalgama entre els diversos estils: I'eclesihstic, el camerístic i el teatral, així com entre les dues prhctiques: el contrapunt i la monodia acompanyada [...]n. Tot i així, l'estil contrapuntístic encara es demanava com a exercici d'oposicions a mestre de capella a les darreries del segle XVIII; vegi's en aquest sentit QIAONES, M.A., Joaquin Tadeo de Murguia (1759-1836), Universidad de Málaga, MBlaga, 1987, p. 147-149. 23. Cf. RIFB, J., ((Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. Comparació amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747s, Recerca Musicol6gica, núm. IX-X (1989-90), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1992, p. 362. 24. Aquesta funció pedagbgica del mestre de capella era usual i obligatbria a la majoria de catedrals i esglésies. Tant és així, que normalment el mestre de capella convivia amb els escolans, procurant-10s aliments, roba i medecines; vegi's en aquest sentit &FE, J., ((Les ordinacions de la capella de música de la Catedral de Girona. Any 1735. a, Recerca Musicoldgica, núm. VI-VI1 (1986-87), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1988, p. 166. 25. El contrapunt, a part de ser cantat com a textura polifonica, esdevenia una part clau per a I1ensenyament de la composició. En efecte, els tractadistes de I'epoca situaven el contrapunt en un capítol juntament amb la composició. Vegi's al respecte NASSARRE, P., Fragmentos Musicos ..., vol. I, ed. facsímil del 1700, Instituto Fernando el Católico (CSIC), Zaragoza, 1988, p. 64-65. Vegi's, així mateix, LEON TELLO, F.J., La Teoria espafioh de la Música en 10s sig1os~yxv111, Instituto Español de Musicologia (CSIC), Madrid, 1974, p. 32 (cita a Andrés Lorente); aquesta és una de les moltes planes que es poden posar com a exemple del pensament dels tebrics. 26. Cf. amb els estudis que ens han servit de punt de referencia: MADURELL, J.M., docu ur nen tos para la historia de maestros de capilla, infantes de coro, maestros de música y danza y ministriles en Barcelona (siglos XV-XVIII)~, Anuario MwicaL vol. 111, IEM del CSIC, Barcelona, 1948; MADURELL, J.M., docu ur nen tos para la Historia de Maestros de capilla, organistas, órganos, organeros, músicos e instrumentos (siglos XV-XVIII)~, Anuario Musical, vol. IV, Les obligacions del mestre de capella de la Seu d'Urgell Recerca Musicolbgica XIII, 1998 47 el funcionament de les capelles musicals al llarg dels segles XVII i XVIII. Amb tot, val a dir que si en altres seus les clAusules naixien per pal-liar conflictes entre els instrumentistes i el capítol o simplement sorgien com a document jurídic que regulava el naixement d'una nova capella musical27, el nostre document ens ha mostrat una original peculiaritat en el fet que es creés per tal de solucionar certes irregularitats del mestre de capella Jaume Forcada. IEM del CSIC, Barcelona, 1949; PAVIA, J., ((Documents per a la histbria de les capelle.; de música de Barcelona, aa. 1763-1820.n, Anuario Musical, vol. XXXVII, IEM del CSIC, Barcelona, 1982; BONASTRE, F., ((La Capella Musical de la Seu de Tarragona a mitjan segle XViii.n, extracte Boletín Arqueoldgico, época IV, Fasc. 133-140, anys 1976-1977, Fleal Sociedad Arqueológica Tarraconense, Tarragona, 1979; HERAS, A., ((La instauració del Magisteri de cant de Sant Pere de Figueres a les primeries del segle XVIIa, Rec(.rca Mwicoldgica, núm. I (1981), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1981; &FE, J., ((Les ordinacions de la capella de música de la Catedral de Girona. Any 1735. ((Recerca Musicokjgica, mim. VI-VI1 (1986-87), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1988; VILAR, J.M., La Mhica a la Seu de Manresa en el~e~lexv111, Centre dlEstudis del Bages, Manresa, 1990, p. 32-40; RIFB, J., ((Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. comparació amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747n, Remca Mwicoldgica, núm. IX-X (1989-90), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1992. 27. Vegi's a HERAS, A., ((La instauració del Magisteri de cant de Sant Pere de Figueres a les ,~rimeries del segle xwia, Recerca Musicoldgica, núm. I (1981), ed. UAB-IDIM, Bellaterra, 1981, p. 203-212. 48 Recerca Musicolbgica XiII, 1998 Jordi RiH i Santal6 AP~NDIX DOCUMENTAL Die I I Predictorum Capitulum Paschale Convocantes Convocato etc In quo etc omnes Iam dicti fuit resolutum que se admetie a Jaume Forcada per mestre de Capella ab les limitacions que estan continuades en 10 paper seguent. Nota que deu observar 10 mestre de Capella Jaume Forcada. Obligacions te 10 Mestre de Capella 0. Primo te obligaci6 de assistir al Cor cada dia una hora antes de vespres per ensenyar de Cant pla menos 10s dies festius y 10s dies que faltava 10 sobrestant de Capella 10 puga fer multar de un sou. Item te obligacio cada any de compondrer una Missa Solempne y un Cantich de Magnificat. Item te obligacio de cantar a contrapunt 10s Introhits de las Missas Solempnes de las quatre festes anyals y la del Corpus Christi y Sant Armengol y San Od. Item te obligacio de ensenyar Contrapunt a qualsevol dels Musichs y Cantors que vulla apendrer o perfisionarse de Contrapunt. Item te obligacio de tenir tota la octava de Corpus tres quarts antes de vespres y tres quarts després de vespres si esta [tocant]. Item qualsevol querela o queixa que tinga dels oficials tocant a la Capella en cas que siga digna de remediarse accedira al sobreestant de la Capella privatiu a qualsevol altre. Item que 10s Preveners tinga en bona custodia ab igualtat aixi en la ensenijansa com en 10 demes y que 10 poder anar ells a cantar fora de la Cathedral sie ab llicencia del sobreestant de la Capella. Item que anant a cantar la Capella aixis en la Pietat com fora de la Cathedral no puga deixar de anari sent beneplacit del sobrestant de la Capella. Item que quan voldran Musica 10s [B as...] se dega observar 10 mateix que en el precedent Capitol. Item que sens faltar a la ensenyansa de cant y musica ensenyi als preveners de llegir y escriurer. Item que prenga en inventar totas las obras y papers de Musica que son desta Iglesia y que entregue una copia del dit inventari als Arxivers de Scriptures. Item que en tot 10 demes se dega conformar si y conforme an practicat sos antecessors.