Anàlisi del Divertimento (Partia) en sol major per a 2 oboès, 2 fagots i 2 trompes (Hoboken II:3) de Franz Joseph Haydn, amb motiu de la publicació de H. C. Robbins Landon de 1959

Recerca Musicolbgica XIII, 1998 201-212 Andisi del Divertimento (Partia) en sol major per a 2 oboh, 2 fagots i 2 trompes (Hoboken 11: 3) de Franz Joseph Haydn, amb motiu de la publicació de H. C. Robbins Landon de 1959 Joan Bofill Resumen. Análisis del Divertimento (Partia) en sol mayorpara 2 oboes, 2 fagots y 2 trompar (Hoboken 11: 3) de Franz Joseph Haydn, con motivo de la publicación de H.C. Robbins Landon de 1959 El autor realiza un anáiisis detallado de 10s cinco movimientos que componen el Divertimento de F.J. Haydn. Para ello, tiene en cuenta la primera publicación de la obra editada por Robbins Landon en 1959. Durante el proceso analític0 el autor tarnbién establece algunas referencias y comparaciones con otras obras de Haydn, así como con el uatamiento de las trompas en KV 417 de Mozart. Las condusiones apuntan, entre otras, a que el anáiisis practicado hace emerger la unidad de cada movimiento y de 10s movimientos entre si; la variedad de recursos expresivos logrados con una gran economia de medios; la importancia de cada instrumento en su desarrollo melódico; la estructura de la obra, subrallada, a veces por la articulación dinámica del forte-piano, etc. Como colofón final, el estudio deja abierta la ventana a posibles cuestiones que sugieren, así, nuevas líneas de investigación. (Jordi Rifé i Santaló) Résumé. Analyse du Divertimento (Partia) en sol majeur pour 2 hautbois, 2fagots et dem trompes (Hoboken 11: 3) de Franz Joseph Haydn ri lbccdtion de kzpublication de H. C. Robbins Landon de 1959 L'auteur réalise une analyse détaillée des cinq mouvements qui cornposent le Divertimento de F. J. Haydn. I1 tient compte pour ce faire de la premitre publication de l'czuvre éditée par Robbins Landon en 1959. Pendant le processus analytique l'auteur établit également certaines références et comparaisons avec d'autre ceuvres de Haydn ainsi que le traitement des trompes dans I'ceuvre KV 417 de Mozart. Les conclusions manifestent que I'analyse pratiquée fait émerger I'unité de chaque mouvement et des mouvements entre eux, la variétt de recours expressifs obtenus avec une grande économie de moyens, l'importance de chaque instrument dans son développement mélodique, la structure de l'ceuvre soulignée parfois par l'articulation dynamique du piano-forte, etc. L'étude, comme conclusion, laisse la porte ouverte d'autres questions qui pourraient suggérer A leur tour de nouvelles lignes de recherche. (Jordi Rifé i Santaló) Abstract. An analysis of the Divertimento (Partia) in G Majorfor 2 oboes, 2 bassoons and 2 borns (Hoboken 11: 3) by FranzJoseph Haydn, in rpference to the H.C. Robbins Landon publication of 1959 The writer carries out a detailed analysis of the five movements which make up Haydn's Divertimento. This analysis uses as a basic reference the work's first publication, edit- 202 Recerca Musicolbeica XIII, 1998 Toan Bofill ed by Robbins Landon in 1959. Throughout the anaiysis, references and cornparisons are rnade with other works by Haydn, as well as with the use rnade of the horns in Mozart's KV 417. The conclusions indicate, arnong other things, the evident unity of each rnovement, both individually and as an inter-connected whole; the variety of expressive resources, achieved with great econorny of rneans; the irnportance of each instrument in the rnelodic developrnent; the structure of the work, underlined - at tirnes - by the dynarnic articulation of the forte-piano, etc. As a final colophon, the study leaves a door open to further studies that rnay arise, leading to new lines of research. (Jordi Rifé i Santaió) Zusammenfassung. Analyse des Divertimento (Partia) in G-Durfir 2 Oboen, 2 Fagotte und 2 Homer (Hoboken 11: 3) von Franz Joseph Haydn, anlasslich der Publikation von H.C. Robbins Landon von 1959 Der Verfasser rnacht eine ausführliche Analyse der fünf Ternpos, aus denen sich das Werk Divertirnento von F.J.Haydn zusarnrnensetzt. Er berücksichtigt dabei die erste Publikation des Werkes, 1959 herausgegeben von Robbins Landon. Bei dem analytischen Verfahren kornrnt es auch zu Vergleichen rnit anderen Werken von Haydn, sowie zu Verdeichen bezüdich des Einsatzes der Horner irn KV 417 von Mozart. Abschliessend heisst is u.a., dass, Zurch die vorliegende Anaiyse die Einheit jedes Ternpo und die der Ternpos unter sich hervorgehoben wird; eine starke Ausdruckskraft wird rnit wenigen Mitteln erzielt: die Bedeutung jedes Instrumentes in seiner rnelodischen Ennvicklung; die Struktur des Werkes, die rnanchrnal hervorgehoben wird durch die dynarnische Artikulation der forte-piano, usw. Abschliessend sei noch envahnt, dass der Verfasser fur eventuelle Vorschlage zuganglich ist und bereit ist auf neue Forschungslinien einzugehen. (Jordi Rifé i Santaló) Introducció Aquest divertiment, publicat per primera vegada per H. C. Robbins Landon a la strie ((Diletto Musicale)), núm. 84, al 1959, és una obra de joventut de Haydn (quan tenia aproximadament trenta anys). Una de les dues cbpies que serveixen de model per a aquesta edició esta datada l'any 1766. A 1'EntwurtKatalogde Haydn (4) ja s'hi troba explícitament consignada. Esta escrita per a sis instruments de vent. Bs curiós que a l'índex de les obres de Haydn (Elsslen, 1 805) (1 6) i en el Thematisches Verzeichnis der sammtlichen Compositionen von J. Haydn.. . (fndex temdtic de totes les composicions de/. Haydn.. .) d'Alois Fuchs hi consti com un Divertiment (ca Cinque)). En 1'Entwurf-Klztalogno hi ha consignades les veus. Té cinc temps: I, Allegro, 11, Minuet (-Trio), 111, Andante, IV, Minuet (-Trio), V, Presto. La mateixa estructura (és a dir, cinc temps, el central dels quals és lent i esta entre dos minuets amb trio) es troba en molts dels quartets de corda de la primera tpoca (Hob. 111: 1, 2, 4, 8, 10) que a vegades porten també la denominació de ((Divertiments)). En alguns el temps lent es troba al principi (Hob. 111: 3.12). De totes maneres, la textura dels quartets és molt diferent: es tracta de música per a instruments de corda. Aniiisi del Divertimento (Partia) en sol major de F. J. Haydn Recerca MusicolbgicaXII, 1998 203 Andisi dels diferents temps Criteris i signes convencionals Cada temps esta descrit amb una andisi exhaustiva darrere de la qual segueix un esquema concís de la seva estructura general on es consigna el nombre de compassos. En l'andisi exhaustiva: - No es tenen en compte les repeticions dels temps, perquk són una constant. - Tampoc es tenen en compte les repeticions da capo del minuets. - Només es consignen les tonalitats que sbn d'interks. Les xifres Arabs indiquen el número d'ordre dels compassos. Les xifres romanes indiquen el número d'ordre dels temps. c = compk . = cadkncia final, + ~ = cadtncia intermkdia. , = fragments semblants per un motiu o altre. Els diferents trasos no tenen un significat especial. M = Final masculí. F = Final femení. T = Tbnica. D = Dominant. f = forte. p = piano. Ma = Major. me = menor. An = Anacrusa. Te = Frase thtica. mo = monbdic. po = polihnic (= mehrstimmid. Andisi I. Allegro . Moviment de .,*" '--..- semicorxeres--.--.' ----_______--- 210 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Joan Bofill - I11 1: negres, 2: corxeres, 3: semicorxeres, 4: fuses 10-13: més corxeres1 1417: més semicorxeres (doblament dels valors). Tant als quatre primers compassos com als 10-17 els segueix gairebé la mateixa part que a l'analisi hem consignat amb B o B'. - IV Canvi d'acord harmbnic: 25-28: cada comph un canvi 29-32: cada compas dos canvis A més, encara el motiu melbdic: 25-28: II '' f r I r ' II 31-32: aparició de corxeres. - Aquí s'han d'afegir encara les acceleracions que apareixen al final d'alguns temps i els fan més interessants (en aquest sentit la part A del IV, trio, potser ja es pot considerar com a tal): - 111: quatre últims compassos (coda): estructura rítmica atenent el dibuix que formen: I rI rI I ZtJll - V 6-1 1: estructura rítmica atenent el canvi d'acord harmbnic o el dibuix melbdic: lr~lr~lr~r~lr~r~l~rr~l mr-I + dos compassos de coda (Hem reservat aquests dos exemples per al final, perquk es tracta de finals de frase i són nombrosíssims arreu de la música). - Exemples paral-lels: - A la Feldpartita Hob. 11, 46 de Fr. J. Haydn: I: els últims cinc compassos, tant de la part A com de la part B: I1 B: els últims set compassos, estructura rítmica atenent el dibuix melbdic: Aniiisi del Divertimento (Partia) en sol major de F. J. Haydn Recerca Musicolbgica XIII, 1998 21 1 IV B: els últims nou compassos: I T/ I / I / I r I r r etc. - A la Simfonia 47, I11 (Minuet), A de Fr. J. Haydn: els cinc últims compassos: Bs interessant observar en quins casos aquesta acceleració rítmica apareix a la coda, en quins abans i en quins no segueix cap coda. Conclusions La consideració de l'ankiisi, les dades i les observacions que hem fet ens permeten d'arribar a les conclusions següents: La repetició freqüent del mateix material, textual, o presentat d'una manera nova (que nosaltres hem consignat amb els signes: 's,. .--__-a' una mostra de la unitat entre totes les parts de cada temps i entre els temps de cada obra en general, com també de la maduresa de la composició. La gran varietat, la pluralitat de I'expressió aconseguida amb pocs elements és una característica de bona música. La necessitat estirtica passa sovint per sobre de les regles. D'aquí l'aparició d'una serie de fenbmens que es contradiuen amb les lleis de les escoles tradicionals (com, per exemple, l'aparició d'un nombre diferent de compassos a cada temps, segons el sentiment que es vol expressar, en una epoca que sembla que tota idea musical ha d'ocupar quatre o vuit compassos). Es tracta d'una música molt rica de recursos, recursos que són capasos, en un moment determinat, d'assumir un paper preponderant: el joc fortelpiano (que a vegades subratlla I'estructura de la composició), les acceleracions, que donen intensitat a la música -un element que Haydn utilitza tan sovint, malgrat que és una característica que no ha de donar-se pas necessiriament-, la importhcia de les característiques tircniques de cada instrument, que es reflecteix en l'escriptura, la consideració dels instruments per si mateixos, més que no pas de la total ortodbxia harmbnica del seu transcurs horizontal (sovint en relació amb l'aparició de notes d'adorn), el moviment de les veus, que es pot dir que té un paper preponderant. I a la importincia d'un o altre d'aquests medis s'ha d'atribuir tota la serie de fenbmens que l'harmonia tradicional designaria com a irregularitats. Així s'explica, per exemple, el cas de I 24: acord de dominant sobre la tónica, en el qual la tónica (a la segona trompa) passa per sobre del fa diesi. 212 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Joan Bofill El I1 té la mateixa explicació: la nota pedal sol sona per sobre de I'acord de dominant, perqut esta justificat totalment que la trompa passi de l'uníson a l'octava precisament en el moment que és reprts el mateix material de quatre compassos abans per augmentar-ne l'interts. La conducció de les veus explica també molts fenbmens. Així, el 2 sobre un tercer grau de I11 5 s'explica per notes de pas. Especialment digne de menció són les terceres paral-leles. Es tracta d'una dimensió musical amb una certa autonomia prbpia, que a vegades es resisteix a emmotllar-se a les lleis harmbniques. La conducció per terceres és l'explicació de l'appoggiatura fa diesi de IV 3, tot i que amb la seva aparició ocasiona aquest acord dtbil. Per qd l'ha suprimit, doncs, Robbins Landon, tot i que apareix a les dues fonts que li han servit per publicar la partitura que acompanya aquest estudi? Altres problemes pendents Els quatre primers compassos de I11 poden ser interpretats com a introducció (Tutti, solo i Tutti, ara es posa en moviment)? Seria potser un cas paralalel a la c<Feldpartita)) de Fr. J. Haydn abans esmentada o a la Serenataper a tretze instruments de vent KV 361, I, de Mozart després de la introducció lenta? Aquí també trobem l'acceleració, encara que la repetició del motiu seria quelcom nou. En el nostre Divertimento, com s'haurien d'entendre I11 10-17? La comparació de I 1-3 amb el Quartet de corda de Mozart KV 428 en mi bemoll major IV 1-3, seria dida? Queda per a treballs posteriors l'aprofundiment en totes aquestes qüestions.