L'obra per a teclat d'Anselm Viola (1738-1798)

Recerca Musicolbgica XIII, 1998 147163 L'obra per a teclat dlAnselm Viola (1 738-1 798) M. Llu'isa Cortada i Noguero Resumen. La obra para tecla de Anselm Viola (1 738-1 798) - Anselm Viola, (Torroella de Montgrí, 1738 - Montserrat, 1798), he monje, composi~or, maestro de capilla y maestro de la escolania del citado monasterio. Su estilo oscila entrc: la tradici6n barroca del contrapunto y un estilo mk especulativa que 10 sitúa en el pre-(:lasicismo. La armonia de las sonatas, basada en la f6rmula IV-V-I, sigue 10s pasos de la arnionia haydiniana de la trias armonica y de la música clásica, reforzados por el dinamis~no ret6rico de 10s grados V-I. En algunas ~bras presenta una armonia de contrastes alej2:da del centro tonal. El catálogo de sus sbras incluye: misas, salmos, versos, un concierto para baj6n y orquesta, 18 estudios para fagot, una fuga, tientos partidos y sonatas. La obra compositiva de Viola muestra la evoluci6n hacia el clasicismo de la ((Escuela de Montserr2.t)). Résumé. L kuvre poar clavier dIAnselm Viola ( 1738-1 798) - Anselm Viola (Torroella de Montgri, 1738 - Montserrat, 1798) fÜt moine, compositeur, maftre de chapelle et maftre de la Manécanterie du Monastkre de Montserrat. Son style oscille entre la tradition barroque du contrepoint et un style plus spéculatif qui le si1:ue dans le pré-classicisme. L'harmonie des sonates basée sur la formule IV-V-I, suit les traces de I'harmonie haydienne des trias armonica et de la musique classique renforcées pal. le dynamisme rhétorique des degrés V-I. I1 présente dans certaines de ses ceuvres une h,umonie de contrastes qui s'éloigne du centre tonal. Le catalogue de ses ceuvres comprertd: des messes, des psaumes, des vers, un concert pour basson et orchestre, 18 études pcur fagot, une fugue, des sonates et des exercites de gammes. L'oeuvre de compositeur de Viola montre ainsi une évolution vers le classicisme de ~l'ficole de Montserrat)). Abstract. The keyboard works ofAnselm Viola (1738-1798) - Anselm Viola (b. Torroella de Montgri, 1737, d. Montserrat, 1798) was a monk, co:nposer, choir master and teacher in the Choir School at the monastery of Montserr:x, Catalonia. His style ranges from traditional Baroque counterpoint to that of a more spc:culative kind that would place him in pre-classicism. The harmony of the sonatas, based on the IV-V-I formula, follows the steps of Haydinian harmony in the trias armonica and in classical music, but is given strength through the rhetorical dynamism of the V-I grads. In certain works there is a harmony of contrasts which is far from the tonal centre. The 148 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 M. Llulsa Cortada catalogue of his works includes: masses, psalms, verses, a concert for bassoon and orchestra, 18 studies for bassoon, a íÜgue, sonatas and chord practice exercises. The composition works of Viola indicate the evolution towards classicism in the so-called ((School of Montserrat)). (Josep Maria Gregori) Zusammenfassumg. Das Werkfir Tasten von Anselm Eola (1738-1798) Anselm Viola, (Torroella de Montgrí, 1738 Montserrat, 1798), war Monch, Komponist, Kapellmeister und Meister der S%ngerknaben des Klosters Montserrat. Sein Stil schwankte zwischen der barocken Kontrapunkttradition und einem spekulativeren Stil, der ihn im Vorklassizismus einordnet. Die Harmonie der Sonaten, die auf der Formel IV-V-I beruht, folgt den Schritten der Harmonie Haydns, der trias armonica, und der klassischen Musik, und werden durch die rhetorische Dynarnik der Stufen V-I noch verstiirkt. In einigen Werken handelt es sich um vom Tonzentrum entfernte, kontrastierende Harmonien. Im Katalog seiner Werke sind Messe, Psalme, Verse, ein Konzert fiir Fagott und Orchester, 18 Studien fiir Fagott, eine Fuge, Kompositione hr Orgel und Sonaten aufgeführt. Die Kompositionen von Viola zeigen die Entwicklung zum Klassizismus der ccSchule von Montserrat)). Anselm Viola és un dels músics més prestigiosos i interessants de l'escola montserratina de la segona meitat del segle ~II. Nasqué el 1738 a la població empordanesa de Torroella de Montgrí i fou batejat a l'església parroquial de Sant Genís el dia 15 de juny, segons consta textualment en el Llibre de baptismes de 1'Arxiu Juny 1738 PERE VIOLA Avuy als quinze de Juny mil set cens trenta y buigt, Jo 10 RO Dr. Bernat de Ribot, pre y sacrista curat de la Igta Parroquial de St. Genis de la present vila de Torroella de Mongri, en las fonts baptismals de la dita Igta, he batejat á Pere, Josep, Antoni, fill legitim, y natural de Francesch Viola passamaner, y de Maria Rosa Viola, y Balanti. foren padrins Pere Balanti Sastre y. Maria Viola avis del batejat tots desta vila. Hom li imposa el nom de Pere. Era el primogknit del tercer matrimoni del seu pare, Francesc Viola2, la mare es deia Rosa Valentí. El pare, que exercia l'ofici de passamaner, es va casar quatre vegades i va tenir un total de setze fills. 1. Llibre de baptismes de la Iglesia Parroquial de Sanct Genis de la vila de Torroella de Mon[t]gri. Comensa lo any 1726algener. f. 1 1Gr. 2. sLa rama paterna del Pare Viola, s'establi a Torroella a final del segle m~, quan el seu avi, Bernat Viola, natural de la vei'na poblaci6 de Gualta i d'ofici passamaner, va contreure matrimoni amb la torroellenca Maria Marull. Al morir el vell Bernat, continua el negoci familiar, el seu fill Francesc, pare del compositor, que deixa molts fills, fruits de quatre matrimonis)). RADRESA i CASANOVAS, J., aDe nostra histbria musical. Anselm Viola)), a Llibre de la Festa Major, Torroella: Casadevall, 1971. L'obra ver a teclat &Anselm Viola (1738-1798) Recerca Musicolbeica XIII. 1998 149 El 1748, quan tenia deu anys, Pere Viola ingressa a l'escolania de Montse~,rat on fou deixeble de Benet Esteve (1702-1772), que durant el seu mestratge impulsi la construcció de I'orgue del presbiteri, que porta a terme Antoni Bosd (1735), per al servei de la capella de música i de I'escolania, i consolidi la reforma de l'orgue major empresa pel mateix orguener (1737). $ evident que Benet Esteve iduí amb el seu mestratge i la seva obra en la formació musical de Viola. Perb el vc:ritable mestre del noi Pere Viola va ser Josep Martí (1719-1763). Havia exercit el cirrec d'organista de I'església de Nuestra Señora de la Soledad de Madrid i el 1753 -quan Pere Viola ja feia cinc anys que era a I'escolaniaretorni a Montserrat i va ser nomenat mestre de capella i de l'escolania. Els tres anys que tingué com a alumne Pere Viola foren del tot decisius per a la formació musical del futur compositor, el qual consideri Martí com el seu únic mestre. Desprds del preceptiu noviciat, el 1757 professa la vida monastica, I el 1758, tot just un any després de la seva professió, Anselm Viola es traslladA al monestir de Nuestra Señora de Monserrate de Madrid, anomenat familiarment EIMonserratico, situat al carrer de San Bernardo. Segons Cebria Baraut, aquesta abadia va ser ((erigida per Felip IV a Madrid el 1642 per tal d'acollir la seixantena de monjos no catalans expulsats de Montserrat per la Generalitat de Catalunya el 1641, durant la guerra dels segadors)). Quan Viola arribi a Madrid, hi havia mort ja Domenico Scarlatti (1685-1757). A mitjan segle WII, la Real Capilla, una vegada reorganitzada, i juntament amb la capc,lla del monestir de La Encarnación -on trobem la presencia del compositor Josep Mir i Llussi3i la de Las Descalzas Reales -on sobresurten Josep Pican:jol i Antonio lXipa4era, sota la protecció de la cort, el més important i veritable centre de la música ((oficial)) i religiosa, des del qual s'establien els parametres que calia seguir en la practica musical. Quan Anselm Viola inicia els estudis a Madrid, la Real Capilla era dirigida per Francisco Courcelle (o Corselli, 1702-1778), successor de José de Torres (c. 16651738). José de Nebra (1 7021768) n'era el vicemestre, organista primer i professor de clavic~mbal de l'infant Gabriel5. Antonio Literes (1673-1747), que reposa el repertori litúrgic de la Real Capilla, havia estat organista segon, mentre que Miquel Rabassa (?-1787) i José Moreno Polo (?-1774), incorporat més tard, foren, respectivament, el tercer i el quart organista. Com a violins hi trobem, entre d'altres, Francesc Menalt (1715?-17519) i Francisco Landini; el viola Juan Ledesma; els oboes i les flautes Luis Misón (?-1766) -que també havia estat director de la Real Capilla el 1756 i Juan Mestres. Altres músics destacats adscrits a la Real Capilla dignes dresmc:nt foren Joaquín de Oxinaga (1719-1789), organista des del 1746 fins al 1752, i Sebastián Albero (1722-1756), organista entre 1746 i 1755. 3. BONASTRE, F., aviola i Valentí, Anselm#, al Diccionari0 de la Música Espafiola e Hispanoamericana. Madrid [en premsa]. 4. Idern, ibidem. 5. ALVAREZ MART~NEZ, M. S., José de Nebra Blasco. Vida y obra. Instituci6n Fernando el Cat6lico. Saragosa, 1993. 150 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 M. Lluka Cortada El 1768, un any després que Viola abandonés Madrid, José Lidón (17481827) fou nomenat quart organista i més tard assumí el carrec de primer organista, vicemestre i primer mestre de la Real Capilla. Cany següent, 1769, Juan de Sessé també fou nomenat organista, carrec que conserva durant trenta-dos anys, fins a la seva mort el 180 1. Entre 1785 i 18 19, Félix Máximo López ocuparia igualment la pla~a d'organista. Aquest important nucli de músics de la Real Capilla influí de segur en el compositor Viola, ja que a través d'ells assimila la infldncia italianitzant de la música que havia aprks a Montserrat del seu mestre, Josep Martí. D'altra banda, és possible que hagués mantingut contactes i que hagués conegut a bastament la música dlAntoni Soler (1729-1783) que, a l'inici de la dkcada dels quaranta, havia estat escola de Montserrat, i aleshores era monjo jerbnim de San Lorenzo de El Escorial. Precisament a mitjan desembre de 1761, Soler presenta la seva obra, Llave de la Modulación, a la censura dels millors músics de Madrid, Francisco Corselli i José de Nebra, entre d'altres. Durant els anys de la seva estada a Madrid, Viola, tal com diu Ireneu Segarra, ((dona a conkixer el seu talent per a la composició i meresqué que les seves obres fossin cantades a la Capella Reial amb molta acceptaciós6. Els darrers anys de la seva estada a Madrid, Anselm Viola pogué viure de prop, ultra certs aspectes de la vida de la cort, diversos fets polítics i socials, com el motí de Squillace del 1766 i l'expulsió dels jesui'tes (1767) per part del comte d'Aranda. El 1768, poc temps després del seu retorn a Montserrat, Anselm Viola fou nomenat mestre de l'escolania i de la capella de música, carrecs que ocuparia durant trenta anys, fins a la seva mort. Els trenta anys com a mestre de l'escolania constitueixen la gran tasca musical i pedagbgica dlAnselm Viola. Ferran Sorts i Antoni Rgfols, dos dels seus deixebles, ens han deixat valuosos testimoniatges de primera mA sobre les seves qualitats de compositor i pedagog'. L'obra de Viola representa una conjunció entre la tradició musical montserratina en la línia de Joan Cererols (161 8-1680) i de Miquel López (1669-1723) i la influkncia italianitzant introdui'da a Montserrat a mitjan segle NII i assumida plenament durant la seva estada a Madrid. Catyeg musical L'obra musical d'Anselm Viola es conserva en bona part a l'arxiu (MOam) i a la biblioteca de Montserrat (MObm), a la biblioteca de Catalunya (Bbc), a la biblioteca de l'Orfeó Catala (Boc), a l'arxiu de Guadalupe (GU), a l'arxiu de la Geltrú (GELa), a I'arxiu episcopal de Vic (VIm) i a I'arxiu de la catedral de 6. SEGARRA, I., ((Breu diccionari biogrhfic dels mestres de I'Escolania de Montserrat i els seus col.laboradorss, a Guia Musical 1968-69, 19/20, p. 22. 7. LEDHW, A.; BERTINI, H., ((Ferran Sorsa, a Encyclopédie Pittoresque de la Musique, 1835. L'obra per a teclat &Anselm Viola (1738-1798) Recerca Musicolbgica XIII, 1998 15 1 Tarragona (TAC). El catdeg no és gaire extens; si més no, és el que ens ha restat. Esta format per les obres següents: ((Missa a 5 y 9a, ((Missa a 5 sobre la escala Aretina), ((Missa Alma Redemptoris Maten), ((Tercis para el martes)), ((Sdrn Beatus vim, ((Salm Laetatus sum), ((MapziJiat a 3 y 7~, ((Mapzijcat a seis vocesa, ((Completas a 7 voces)), ((Lamentacion Segunda)), ((Versos sobre el Kyrie i el Gloria)), ((Coplas Los que moran ... )), ((18 Estudis per a fagot)), ((Conciertcl de Bajón)), 6 partits, 15 sonates, 1 rondó i 1 fuga. Estructures formals de les sonates Les sonates d'Anselm Viola constitueixen un dels aspectes més interessant!; de la seva obra. Per aquest motiu hi dediquem una especial atenció que ens ha cl'ajudar a comprendre l'estil i el llenguatge del nostre compositor. Ben probaldement aquestes obres van ser escrites per a una activitat pedagbgica del monestir, o bé per ser utilitzades com a interludi de les celebracions litúrgiques. Aquestes sonates presenten una estructura binaria en dos grans blocs, que s'incloueri en la definició addu'ida per Rosen8: c4orma de primer moviment o forma AlL?gro Sonata)). El seu significat més usual és el d'una forma tripartida, en la qud la segona i la tercera part estan estretament vinculades. La seva estructura --si considerem la sonata com una forma identificableés constitu'ida per una primera part que té la funció de conduir al clímax de la segona. En termes generals, el seu comportament és for~a regular, amb 1leugc:res variants, i no presenta grans sorpreses dramitiques. Planificaci6 tonal: l'espai harmbnic En termes generals, podem distingir tres nivells: - Nivell de la tbnica. - Nivell de la dominant en les tonalitats majors. - Nivell del relatiu o de la dominant en les tonalitats menors. D'aquest procés se'n deriven diverses relacions. També generen relacil~ns més o menys allunyades les modulacions passatgeres i, a vegades, produei:sen efectes de sorpresa o tensions entre el mode major i el mode menor. Algilns elements, perb, poden procedir de manera irracional en la juxtaposició de tonalitats. Un tret característic d'aquestes obres és el treball harmbnic que algunes sonates presenten immediatament després de la primera part i que pot produir harmonies inesperades i allunyades de la tonalitat d'origen. En termes generals, perb, aquestes sonates no presenten sorpreses tonals, excepte en algun treball harmbnic en la segona part. 8. ROSEN, CH., Formas de Sonata. Barcelona: Labor, 1987, p. 13. 152 Recerca Musicolbgica XiII, 1998 M. Llu~sa Cortada Morfologia temitica Examinant les regles de la transformació del discurs musical de les sonates podem determinar uns criteris que pertanyen al món horitzontal i al vertical, dels quals sorgeixen quatre oposicions: a) Cadencia perfecta i cadtncia comuna als dos elements (acabament d'una frase i comenpment d'una altra concentrats en un punt): Verscbrenkung o sobreposició, com és el cas de la sonata que veurem més endavant; MOarn, m. 484. 6) Silenci de la línia melbdica cadencial o no. C) Base d'acords i descomposició dels acords de la base. d) Regularitat i acceleració rítmiques, Fraseig i articulació De la varietat del material que hem exposat, n'extraiem les conclusions següents: les sonates no comporten precisions exclusives; l'articulació base és fruit del codi heretat de la tradició del clavicembal i de l'orgue, que posa en relleu els suports harmbnics amb les tradicionals oposicions dinamiques. Viola participa de la nova onada, qualificatiu que forma part de la classificació feta per Newman en l'estil galant9. Estil de textura simple, les frases peribdiques i ritmes gestuals heretats del barroc. Newmanl0 també defineix dos estils: el primer, style shift, aproximadament des del 1730 fins al 1765, amb textures simplificades; des del 1765 fins al 1795 es produeix el segon estil, amb un canvi profund en el qual la forma i la textura es tornen més complexes. Els ritmes de treset i les síncopes són elements que alternen amb les se ükncies canbniques i amb els baixos de ciaccona, record del baix xifrat. Berglq i Scheibe12 defineixen l'estil galant (<com una manera afable i galant d'escriure)), que es correspon amb l'obra de Viola. L'increment variat de marques i articulacions dinhmiques tals com accents, ecos, repetició de motius a nivells superiors, repb cadencial (64, 5) i elements similars, el fan partícip de l'aven~ cap a l'estil recl2ssic. Per aixb li escau la classificació d'estil preclasP3 sic que dóna Ferreira : 9. NEW, W. S., The Sonata in the Clasic Era, Nova York: Norton and Company, 1983, 119 -123. 10. kidem. 1 1. BERG, D. M., The Kyboard Sonatas of C.P.E. Bach: An Expression of the Mannerist Principle. Buffalo: University of Nova York, 1975. 12. SCHEIBE, J. A., Der Critische Musicus, 2 v. Leipzig, 17381740. 13. FERREIRA, M. P., NA Sinfonia em Si B Maior de Carlos Seixas (?): Notas sobre o estilo, a data e o autorn, a Revista Portuguesa de Musicologia, 1992, vol. 2, p. 151. L'obra per a teclat &Anselm Viola (1738-1798) Recerca Musicolbpica XIII, 1998 153 Barroc Galant Continui'tat/interrelació. Discontinui'tat/diferenciació. Construcció seqüencial. Elaboració de motius. Construcció modular. Seriació de motius. Repetició a nivell de motiu. Repetició de motius a nivells superiors. Ritme harmbnic ripid, cadencies Ritme harmbnic impulsiu, cadencies ocasionals. freqüents. Inclinació per imitació. Inclinació a l'homofonia. Independencia dels plans, material Coordinació dels plans, material tonal i formal. tonal i formal. Aquestes característiques determinants de I'estilgalant es prolonguen fins al classicisme de Haydn i Mozart. L'extroversió melbdica i harmbnica de Viola i el seu llenguatge musical no difereixen d'altres compositors de l'hpoca; per aixb podem afirmar que Viola segueix la tradició generacional dtAntoni Soler. L'ornamentació, sovint implicada en la melodia, es presenta bisicarrent escrita en forma de gtzpetti, trinats, ritmes ilombards, mordents i tiratte. També la trobem representada per símbols de trinats, mordents i cadhncies llilires acompanyades de la paraula Arbitri. L'hbit emprat en aquestes obres no és gaire extens, la qual cosa pot significar que Viola utilitzava un instrument amb un teclat relativament redui't, de 45-47 tecles14. Algunes sonates van del Do al do"' i en els altres casos l'iimbit és més redui't. Per exemplificar el nostre comentari, presentem el text musical i l'anidisi d'una sonata de Viola en la tonalitat de do major que porta el número Ei de catdeg15 i que es troba a l'arxiu de música de la biblioteca del monestir de Montserrat. 14. L'orgue gran de Bosca del 1737 disposava, en tlpoca de Viola, ((de 72 registres, alguns de partits en dos teclats, tal com ho assenyalen les indicacions d'algunes obres del P. An:;elm Violar. 15. CORTADA, M. L., Anselm Viola. Compositor i pedagog, monjo de Montserrat (1738-1 i 98). L bbraper a instruments de teclat. Tesi doctoral, UA Barcelona, 1996. 154 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 M. Llu'isa Corrada MOam, m. 484, p. 36-37. Tonalitat: do M / compb 3/8 / hmbit: Do - do "' la. part, 1-46 CC., do M -solM 2a part, 47-105 CC., solM -do M total: 105 CC. Descripció temhtica A /B /C /D /Coda//T. H. / A IB /C /D /Coda 18 30 38 47 62 69 75 87 95 Anhlisi temhtica B-T, C-D, D-T//T H, mi b M-fa mlla b M, si b M, fa M, A-Rm, Rm-T, C-T Primera part Compassos A: mostra un comensament canbnic o d'invenció a l'octava, amb un carhcter introductori de toccata. Comensa per la quinta de l'acord, que és imitat, dos compassos després, per la mh esquerra. El motiu segueix amb una figuració que accentua el baix T/D. Frase de 8 compassos amb descans sobre una semicadtncia ornamentada. B: en el to de la T, modula a re mlfa M i DD, secció que prepara la modulació a la D. L'accent rítmic d'origen llombard evoluciona 2 x 2, i segueix després amb un accent per comphs. L'esquerra mostra un ritme continuat d'acords sobre unes harmonies de V-I. La figuració melbdica evoluciona seqüencialment, repetint el disseny quatre vegades fins a aconseguir una cadtncia sobre el V amb retard de la tercera en el soprano. C: més melbdic en el to de la D, alterna l'acord de DIT que rep I'impuls 2 x 2, accentuat per un ornament que li confereix la dinhmica fp. Les síncopes que s'originen en la melodia, sobre un baix d'acords desglossats, acceleren el ritme 1 x 1, que és frenat per la semicadtncia amb retard superior. D: repeteix un element figuratiu d'A (comphs 3 de la mh dreta), que es repeteix una octava baixa sobre l'acord de T amb la fórmula, IV-V-I. Secció coda1 o grup final, basada en octaves alternades T/D a les mans dretalesquerra. Cadtncia autentica de solM. Segona part T. H: reiteració de la nota sol, comuna a sol M i mi b M, que formula una síncope al soprano, sobre un baix descendent fins a aconseguir la cadtncia auttntica de fa m. Seqüencialment, evoluciona el mateix disseny en la b M i, per cromatisme, a si b M, fa m. Un comph pont per juxtaposició serveix d'enlla~ amb la reexposició. L'obra ver a teclat &Anselm Viola (1738-1798) Recerca Musicolbeica XIII, 1998 155 Reexposició d'A amb contracci6 en el to del Rm. B: amb contracció, modula per seqüencies al RmIT, D. C: en el to de la T, evoluciona com en la primera part. D: grup final ampliat amb dues cadencies autentiques en octaves. Secció codal que té un comportament similar al de la primera part. Tonalitats: do Mre mlfa Mdo Msol MI1 sol m la b Msi b m - la ml do Msol Mdo M. Observacions Sonata de ritme no estitic, asimetrica, que a vegades presenta dissociació dels suports harmbnics. El motiu B comensa en el to de la T i, abans d'aconseguir la D, passa pels tons veins de re ml fa M. La segona part, més llarga, utilitza una nota comuna per modular, tal com aconsella Antoni Soler, allunyant.-se momentiniament per seqükncies de l'irea tonal. La reexposició es presenta amb un compis pont. Els ornaments escrits mostren una funció d'accents impulsors, que incrementen el ritme. Analogies tematiques Tot seguit podem veure i comparar alguns exemples de sonates que evid~ncien analogies en els temes o en els suports harmbnics. Exemple. 1: MOam, m. 484: Exemple. 2: Preussischen Sonaten, C. Ph. E. Bach: Exemple. 3: Sonata I11 de Pescetti. Allegro: 162 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 M. Llu~sa Cortada comphsque accelera el ritme per canvis de l'accent del comphs. Sovint, les sonates ofereixen dissociació de suports harmbnics, fruit de la individualització motívica. Algunes mostren un subratllat d'acords verticals, que poden evolucionar tot descomponent-se, fins a convertir-se en un baix d'Alberti. El ritme regular -sinbnim esthtic del movimentpot arribar a crear ritmes alternats que donen varietat i vitalitat al conjunt. Melbdicament, considerem aquestes obres com a teclístiques -del gtnere que hom anomena Spielmanmusik-; el seu llenguatge és adequat al teclat i són una mostra més del coneixement prktic que de I'instrument tenia el compositor Viola. La modulació participa, en part, dels consells que dóna Soler1': - Encadenament amb nota comuna o retard. - Utilització de la D per establir una tonalitat. - Modulació enharmbnica. - Encadenament per moviment no simultani de les veus, amb prefertncia de les veus extremes (a quatre veus). Les veus interiors tenen la funció d'acompanyament (en l'escriptura lliure). Un tret característic d'aquestes sonates és la separació dels motius o dels períodes -a manera de seccionsper cadtncies o semicadtncies amb un retard melbdic, sovint ornamentat. Aquest fet, perb, no és classificable com a norma i, alguna vegada, el motiu es presenta juxtaposat amb el motiu següent. Com ja hem comentat amb exemples, també trobem afinitats motíviques i rítmiques amb compositors ibtrics coetanis de Viola, així com similituds en la lliure utilització de motius tocatístics o en la imitació canbnica de la melodia i del baix. Les sonates o toccate que porten el títol de Clarines -compostes per a orguepresenten una textura amb trets afins als registres organístics: quintes i terceres pointées i unísons en totes dues mans. El nom de 60 tono ens recorda un passat modal no tan allunyat. Com a tret peculiar, voldríem assenyalar una figuració rítmica (exemple. 1) de signe ihmbic, que Viola utilitza sovint i que, d'altra banda, trobem en moltes peces ibtriques, i, per citar-ne alguns autors, en Domenico Scarlatti i Josep Gall&. En realitat, és un ornament escrit, que a vegades es produeix amb un suport harmbnic dissonant, a fi de donar dramatisme al discurs. Les figuracions ornamentals dels exemples 2 i 3, i d'altres de similars, són ornaments 17. SOLER, A., Llave de la modulacidn, cap. X, p. 8 1 : - No se passari de un Termino i otro, sin que alguna de sus especies consonantes tenga parte con el Termino siguiente; quando no, sea 10 contrario con Ligadura. 20 - Para que qualquier Modulacion saiga sonora, se procurari coger la Quinta del Tono que se desea. 3a - Si algun Termino repugnasse con el que se desea, contrario con contrario se vence. 40 - En tanto seri mas sonora la Modulacion, en quanto proceda por movimientos aiternantes de sones Graves, y Sobre-agudoss. L'obra per a teclat dlAnselm Viola (1738-1798) Recerca Musicolbgica XIII, 1998 163 - d'origen italia circolo e mezzo remittens que Viola utilitza basicament en el pimer temps del compk per donar impuls a la melodia. Retrocedint en el temps (dos segles abans), ens podríem remetre a la tradició ibtrica de la glossa, i en aquest cas concret, al redoble de Tomás de Santa Marial8 o a una imitació :rítmica del quiebro de Correa de Arauxo19. Exemple 1 Exemple 2 Exemple 3 També volem fer avinent la forma recurrent del rondó amb variacions, 65rmula molt utilitzada durant tot el segle per un gran nombre de composit~~rs de la península Ibkrica. Per cloure aquest comentari hem de remarcar l'evolució del llenguatge de Viola, el qual, en algunes sonates, és més avansat que el que empra en les obres escrites amb una finalitat litúrgica, és a dir, en els versos, partits i en la fu,ga. Aquest fet posa en relleu l'ambivalkncia d'un compositor que es troba entre l'estil antic i el nou i que mostra els seus avensos a les sonates. 18. SANTA W, T. DE, Libro Ihmado Arte L tarier Fantasia ..., Valladolid: Francisco Fernhsla de Cordóva, 1565. Facsímil, Heppenheim: Gregg International, 1972. Al capítol. X[X: ((redoble quiere dezir, púntos doblados, o re~terados, 10s quales solamente se doblan, o reyteri cón dos púntos immediatos, assi como mi, re, mi, fa, mi...^. 19 CORREA DE ARAUXO, F., Libro de Tientos ..., Alcali, 1626.