L'ús de les TIC en la difusió arqueològica a Catalunya : museus, exposicions i jaciments arqueològics

Al igual que succeeix en d'altres àmbits de coneixement, l'aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en la difusió arqueològica en el nostre país ha estat més producte d'iniciatives individuals o de grups de recerca, que no pas part d'una política cultural comuna recolzada per les administracions. Aquest és un fet diferencial del nostre país en c o m p a ració amb els nostres veïns més propers com poden ser Grècia, Itàlia o França, una situació que genera una gran dificultat alhora de desenvolupar projectes i fer-los accessibles al gran públic. Sens dubte hi ha iniciatives puntuals de qualitat, i que mereix el seu crèdit, però no han estat prou conegudes pels operadors c u l t u rals d'infra s t r u c t u r e s arqueològics o museus d'història. D'altra banda, els costos i el d e s c o n e i xem ent dels resultats han estat impediments importants alhora d'estendre aquestes L'ús de les TIC en la difusió arqueològica a Catalunya: museus, exposicions i jaciments arqueològics Cèsar Carreras Monfort Universitat Oberta de Catalunya aplicacions pels centres de tot el territori. Aquest article pretén fer un estat de la qüestió de l'aplicació de les TIC a Catalunya en l'àmbit de la difusió arqueològica en els darrers anys i plantejar algunes propostes de futur, de cara a m i l l o rar el seu desenvo l u p ament. Breu història Si bé la introducció de la informàtica en l'àmbit de l'arqueologia podria remuntar a més de dos dècades, l'aplicació de les TIC pròpiament per la difusió arqueològica arriba de la mà dels primers projectes de models sintètics en 3D o realitat virtual (Gràcia et al. 2001). A casa nostra és difícil establir quines són les primeres mostres de realitat virtual en arqueologia. Cap a 1991 es constitueix el grup de recerca GRIHO de la U n i v ersitat de Lleida ( h t t p : / / w w w. g r i h o.net), que VIè Seminari Arqueologia i Ensenyament Barcelona, 26-28 d’octubre, 2006 Treballs d’Arqueologia 12, 2006 87 realitzarà algunes aplicacions de models en 3D de diferents jaciments i monuments històrics de les terres de Lleida, entre els que destacaria el jaciment ibèric de Els Vilars (Arbeca), Montsuar o el Monestir de Santa Maria de Lavaix. En 1993, aprofitant el Congrés Internacional de "La ciudad en el mundo romano" a Ta r ragona, es realitza una reconstrucció virtual de l'antiga Tarraco, mentre que al 1996 es fa també una reproducció de l'antiga ciutat romana de Barcino virtual. Moltes d'aquestes reconstruccions virtuals apareixen només de forma temporal en les exposicions, jaciments o museus que les acolliren; i finalment, moltes d'elles acaben formant part d'un suport fix, inicialment de CD-ROMs i posteriorment amb el temps en DVDs. En un altre context, cap a 1997 l'empresa Dortoka feia una reconstrucció virtual del jaciment romà de "El Moré" - Sant Pol de Mar (Gurri et al. 1998; Bagur et al. 1999), com un model interpretatiu de les restes arqueològiques exhumades, i que no tan sols esdevenia un instrument d'anàlisi i verificació d'hipòtesis, sinó també un element per la difusió arqueològica, si bé tampoc trobava un espai fix d'exposició. Coincidint en el temps, s'estaven utilitzant les tecnologies, en VIè SEMINARI D’ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT 88 aquest CD-ROMs interactius i tutorials intel·ligents, per l'ensenyament formal de l'arqueologia combinant classes presencials amb aprenentatge autònom com poden ser el CDROM dels Ibers i el de la Moleta del Remei (Gracia & Munilla 1999). Malgrat la introducció de les TIC en entorns de formació universitària poguessin semblar una mica allunyats de les aplicacions dirigides a un públic ampli, de fet molts projectes de difusió han passat inicialment per les aules (p.e. Castell de Mur). Pel que fa a Internet, el WWW apareixia en el 1994 i ja molt d ' h o r a trobem una primera experiència d'exposició virtual en 1997 sobre el jaciment del Monte Testaccio (Roma) realitzat pel grup CEIPAC de la UB ( h t t p : / / c e i p a c . g h . u b . e s / M O S - TRA/c_expo.htm) com a complement d'una mostra itinerant. Cap a 1998, l'organització del Congrés Computer Applications in Archaeology (CAA-98) a Barcelona suposa l'accés del públic general i sobretot, els membres de la comunitat arqueològica catalana, al que podria suposar l'aplicació de les TIC en el nostre àmbit (Barceló et al. 1999). Sens dubte, les sessions de realitat virtual obertes al públic van tenir un gran ressò mediàtic i d'assistència, que augurava un salt endavant en la introducció de les TIC en la difusió arqueològica (Barceló & Forte 2000). La realitat no ha estat pas així... Tipus d'aplicacions Una bona part de les primeres aplicacions de TIC en difusió arqueològica venien a recolzar projectes expositius temporals, per tant tenien una durada limitada en el temps i no disposaven d'un espai permanent en el museu o jaciment arqueològic. Normalment formaven part d'un CD-ROM, i posteriorment DVD, que s'imaginava com "substitutiu" del catàleg o monografia en un format hipertextual que incorporava text, imatge i d'altres tipus de multimèdia, inclosos alguns models 3D. Entre aquests CD-ROMs intera c t i u s podem trobar el de Les Termes de Baetulo o El Cardus Maximus d'Iluro en la difusió més lligada a museus, o els CD-ROMs didàctics com el dels Ibers o el d'estratigrafia arqueològica de la UB. Moltes de les aplicacions en CDROMs, i posteriorment DVDs, es feien perquè el suport permetia arxius de grans dimensions que es carregaven fàcilment. Malauradament, la comercialització de CD-ROMs i DVDs de museus no ha tingut l'èxit esperat entre el gran públic, i no han substituït pas els catàlegs, i s'ha convertit en productes de representació de les institucions. Com ja indicàvem, la popularització de les TIC aplicades en arqueologia ve sobretot de la mà dels models 3D i la realitat virtual. Continua essent un recurs força utilitzat per parcs arqueològics o museus amb edificis arquitectònics singulars com seria el temple de Sera p i s d'Empúries o les termes de Sant Boi de Llobregat (UPC). El L a b o ratori de Modelització Virtual de la Ciutat (UPC) ha estat molt actiu en la reconstrucció virtual d'espai arquitectònics com l'església de Sant Pere de Terrassa, la basílica de Scala Dei o l'església de Sant Miquel de la Seu d'Urgell; actualment, participen en el projecte museogràfic del Born. Alguns d'aquests exemples i d'altres, apareixen explicats en els Congressos Internacionals de Musealització de jaciments arqueològics com el celebrat a Barcelona en 2003 (Beltrán & Fernández del Moral 2003). Un cas apart mereix el projecte de Els Vilars virtual, que no només és una reconstrucció virtual del jaciment d'Edat del Ferro d'Arbeca, sinó conjuga una aplicació de realitat augmentada amb dispositius mòbils com ordinadors portàtils o PDAs. El visitant al jaciment arqueològic pot observar d'una banda l'estat L’ús de les TIC en la difusió arqueològica a Catalunya: museus, exposicions... 89 de les restes arqueològiques, i veure la seva possible reconstrucció en 3D en l'aparell portàtil. Cada visualització es genera a partir de les coordenades a on es situa el visitant en cada moment, i que són obtingudes via satèl·lit a partir de GPS. A més a més el dispositiu mòbil proporciona moltes altres dades contextuals sobre el jaciment en un hipertext. El projecte és complementa amb una pàgina web (http://griho.udl.es/vilars/). Aquest cas de la utilització de dispositius mòbils (PDAs i telèfons mòbils) per fer de guies interactives en les visites arqueològiques o de museus és molt excepcional. Apart de l'exemple de Els Vilars, hi havia un altre projecte conegut com E-Gotic per la visita turística de la ciutat de Barcelona, en la que s'incloïa la història de la ciutat, i que permetia que els visitants es poguessin descarregar en els seus PDAs guies interactives per moure's per la ciutat. La convergència d'aquests dispositius mòbils amb la web és una de les apostes de futur amb molts projectes a l'estranger tant per fer de guies multimèdia a l'interior de museus com a espais exteriors fonamentalment urbans. D'altres aplicacions interactives com quioscs informatius són molt escassos en els nostres VIè SEMINARI D’ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT 90 museus i parcs arqueològics, però també ho són els interactius digitals que incorporen una aplicació amb una pantalla i un ratolí associat o senzillament una pantalla tàctil. Aquests pocs exemples fan que sigui difícil avaluar la seva viabilitat. Un dels exemples és un interactiu sobre les eines en la Prehistòria que es troba en el Museu de Sabadell. Algunes de les aplicacions TIC que s'ha anat comentant fins ara, com per exemple les reconstruccions virtuals no apareixen en els museus com a instal·lacions interactives, sinó normalment com a projeccions a u d i o visuals en les quals els visitants té un paper passiu, només d'observador. Finalment, les infrastructures informatives en què a través d'ordinadors es pot accedir a continguts sobre les col·leccions, o documentació digital vinculada a la temàtica del museu o jaciment (mediateques) són quasi inexistents a casa nostra. Moltes d'aquestes aplicacions r e q u e r e i x en una important inversió econòmica i no estan a l'abast de tots els museus ni jaciments. Són els gra n s museus o jaciments de major entitat, els que haurien d'anar liderant la introducció de les TIC en arqueologia, i que la seva experiència i col·laboració formant xarxes pogués beneficiar a les institucions de petites o mitjanes dimensions. A on sens dubte hi ha una e xcel·lent possibilitat per les petites i mitjanes institucions és a través d'Internet, com un espai per difondre el potencial dels seus jaciments i col·leccions, escassament coneguts per a un gran públic. A casa nostra, mica en mica la majoria de centres tenen una representació a Internet, si més no testimonial, de la seva institució i una mostra de la seva col·lecció. En molts casos, només és un anunci de la institució, i encara falta que esdevinguin ve r i t a b l e s "eines museogràfiques" complementàries als serveis que proporciona el centre presencialment. Alguns museus de mitjanes dimensions com el Museu de la Noguera (http://www.museucn.com) o el Museu de Guissona Eduard Camps (http://www. g u i s s o n a . n e t / t u r i s m e / m u s e u / m u s e u . h t m ) han tret bon profit dels seus espais a la xarxa amb continguts força interessants. Institucions museístiques: aplicacions off-line i on-line Tal com indicàvem alhora de tractar de la tipologia les diverses aplicacions TIC, la situació a casa nostra està en etapes encara molt inicials. Gran part de les aplicacions realitzades fins ara han estat col·laboracions entre museus i Universitats o producte de projectes de recerca nacionals o internacionals, donat que els gestors de museus i jaciments arqueològics encara són una mica escèptics sobre la potencialitat dels mitjans. Per això, des de fa uns anys el grup Òliba de la UOC (http://oliba.uoc.edu) han vingut fent cursos per personal de museus catalans i nacionals sobre els potencials de les TIC per la conservació i difusió de les col·leccions. La voluntat era fer conèixer les avantatges i inconvenients de les TIC, a partir d'experiències diverses, documents de treball, càlcul de costos i avaluacions de públic. Si més no, disposar de models per c o m p a rar i difondre els seus resultats per tal de què tot el col·lectiu de gestors d'aquestes i n f r astructures museístiques i arqueològiques puguin decidir o no la sembla implantació amb un millor coneixement de l'entorn. Les aplicacions TIC presencials dintre de museus i parcs arqueològics (off-line) són les que més estan trigant en aparèixer. D'una banda, quan són aplicacions en exposicions temporals, sembla que la inversió en temps i esforços no surt a compte L’ús de les TIC en la difusió arqueològica a Catalunya: museus, exposicions... 91 donat el poc temps expositiu, i la instal·lació interactiva a vegades és de difícil aprofitament posterior. L'acondicionament de les instal·lacions per incorporar interactius, quioscs o mediateques encara limita molt la seva incorporació, i a vegades resulta més senzill fer-ho en centres de n ova creació o recentment remodelats, que en antics. Possiblement, la utilització de dispositius mòbils (PDAs, mòbils...) com a guies interactives potser un dels recursos més fàcils d'incorporar a museus i parcs arqueològics com un primer pas d'incorporació de la tecnologia off-line. A on si que hi hagut una adopció generalitzada de les TIC en els museus és a Internet. Aproximadament el 90% dels museus d'història-a r q u e o l o g i a de Catalunya tenen un espai a la xarxa com es pot veure en la figura 41. Per províncies tant Lleida com a Girona tenen el 100% dels seus centres a la xarxa mentre que a Tarragona estan el 82% i a Barcelona el 83%. Compara t i vament a la resta de museus catalans (Redondo & Carreras 2005), els museus d'història i arqueologia tenen una major presència a la xarxa. Sens dubte, aquest nou mitjà ha permès visualitzar alguns centres petits i mitjans VIè SEMINARI D’ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT 92 escassament coneguts pel públic general. La presència a Internet ja és de per si important, però encara ho és més quan la pròpia institució gestioni directe o indirectament els continguts que apareixen. Quan s'arriba a aquesta situació, la xarxa esdevé una extensió del museu o parc arqueològic, i un veritable espai per difusió museogràfica virtual. En aquest sentit, la situació a Catalunya ja no és tan bona perquè gran part dels espais webs dels centres, no estan gestionats per ells mateixos. La figura 42 mostra el percentatge de museus amb webs pròpies distribuïdes per comarques. La majoria de webs gestionades fora de les institucions acostumen a ser merament fulletons digitals a on apareixen les dades bàsiques del centre com accessos i horaris, per tal d'afavorir el seu coneixement a través de la xarxa. Només quan la web es gestionada pel propi centre comencen a aparèixer continguts de certa qualitat, si més no informació sobre les col·leccions i ofertes de serveis que correspondrien a webs denominades informatives, i finalment si els espais elaborats han pensat en una museografia a Internet ens trobaríem davant de les webs interactives. Com exemples d'aquestes 3 categories podríem assenya l a r el Museu Comarcal Salva d o r Vilaseca (Reus - http://museus. r e u s . n e t / p l a n a . p h p ? n u m p l a - na=2011) que seria un exponent de les webs fulletons, amb informació de com visitar el centre i quatre detalls sobre la col·lecció. Com a webs informat i ves es podrien citar la del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (http://bcnw e b 1 3 . b c n . e s : 8 1 / N A SA p p / w p r m u - seuhistoria/web/index.html) o la del Museu de Badalona (http://www.museubdn.es), que proporcionen una documentació molt àmplia sobre les peces més destacades de la seva col·lecció, recerca de les institucions, publicacions i serveis pel públic. Encara que no són webs pensades per fer un complement museogràfic en línia, si que pensen en la importància dels continguts en la xarxa per tal d'atreure el possible visitant presencial. Per últim, com a webs intera c t i ves es podrien considerar part dels continguts de la web del Museu municipal de Gavà (http://www.patrimonig ava.com) o del Museu d'Història de Catalunya (http://www.mhcat.net). Encara el percentatge de webs i n f o r m a t i v es i intera c t i ves a Catalunya es força limitat, i per tant el potencial del mitjà queda molt inexplorat. Cal tenir en compte que aplicacions TIC com realitat virtual, dispositius mòbils o bases de dades per la c o n s e r vació de col·leccions tenen vinculades aplicacions web, per tant tenen dos possibles entorns (on-line i off-line) per la seva implementació. Alguns dels museus catalans tenen una estructura en xarxa amb un museu nacional de grans dimensions com a coordinador de museus de petites dimensions de la mateixa temàtica. Aquesta possibilitat de treballar en col·laboració en xarxa, compartint recursos i mitjans, fins ara ha estat poc explorada tecnològicament. El cas més p a r adigmàtic és el Museu d 'Arqueologia de Catalunya ( h t t p : / / w w w.mac.es) amb les s e v es diferents subseus d'Empúries, Girona, Ullastret o Olèrdola comparteixen alguns recursos virtuals en xarxa i fins i tot rutes temàtiques amb jaciments ibèrics (la Ruta del Ibers o la Ruta rupestre). Si bé la iniciativa del Museu d'Arqueologia de Catalunya és molt positiva, la seva concreció tant en línia com presencial encara té molt camí per recórrer si vol aprofitar-se tant de la tecnologia com la possibilitat de treball cooperativament en xarxa. Aquestes xarxes a nivell de L’ús de les TIC en la difusió arqueològica a Catalunya: museus, exposicions... 93 C a t a l u nya sempre es poden complementar em xarxes virtuals europees com és el projectes PREACT que combina la r e s t a u ració del monestir de Vilabertrán (Girona), basílica de Rosari de Lorda i els mosaics del Fòrum d'Empúries (http://ftp. m a c . e s / e m p u r i e s / p r e p a c t / i n d e x .html), a on poden aparèixer estudis monogràfics d'aspectes comuns del patrimoni arqueològic. Un altre xarxa europea de museus és Europaromana.com en la qual participa el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Quan s'esmentaven els webs i n t e ractius del museus de Catalunya, no s'ha indicat que la majoria d'interactius són recursos didàctics, a vegades en format de joc, pensats en públic infantil i juvenil. Hi ha molts exemples, i seccions complertes com la del Museu dels Infants del Museu de Lleida ( h t t p : / / w w w. m u s e u d e l l e i d a . c a t ) o al portal de la vall de Boí ( h t t p : / / o l i b a . u o c . e d u / b o i / p o rtal). Aquestes seccions acostumen a estar molt treballada des de l'entorn gràfic de còmic, a quina és la informació que es vol transmetre i com. A destacar com a exemple modèlic un joc que es diu Ildum ( h t t p : / / w w w.ildum.com), que forma part de la web del Museu de Belles Arts de Castelló, i que VIè SEMINARI D’ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT 94 explica el pas de la Via Augusta per la Comunitat Valenciana. La major part de les activitats temporals dels museus i parcs arqueològics són les exposicions monogràfiques pròpies o itinerants, que un cop completades queden recollides en els catàlegs o CDs-DVDs corresponents. Actualment la xarxa permet fer repositoris de totes aquestes exposicions temporals, i la principal dificultat és la inversió de temps per fer un espai web propi per cada una d'elles, o bé fer servir plantilles (p.e. "exhiblets" del Science Museum of London). Un dels museus catalans més proactius en la difusió de exposicions virtuals és el Museu Nacional Arqueològic de Ta r ragona (http://www. mnat.es), que acostuma a fer una versió virtual de cadascuna de les exposicions que realitzen. Algunes de les exposicions virtuals encara accessibles en línia són "Jo Claudi. El tresor de la Pobla de Mafumet", "El renaixement de Tàrraco 1563" o "La fragilitat en el temps. El vidre a l'antiguitat". Qualsevol exposició virtual es pot convertir en un excel·lent material didàctic en contextos d'educació formal en secundària o universitats. De fet l'exposició "Imatge de pedra. Mosaics de la Tunísia antiga" (http://oliba. uoc.edu/mosaic) va ser el suport virtual a una exposició fotogràfica sobre el tema musivari realirzada per Ars Latina i que temporalment en el 2003 va estar per un mes en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. El recurs virtual va més enllà de l'exposició i explica els orígens dels mosaics, les diverses escoles musivàries, l'arqueologia romana a Tunísia, els mosaics a Catalunya, jocs, i fins i tot, el tractament iconogràfic d'alguns temes recurrents en els mosaics. A més a més incorpora en Shockwave una versió virtual de la vil·la romana dels Munts (Fig. 43). L'exposició de "Imatges de pedra" que va tenir una curta durada a Barcelona, s'ha fet servir en posterioritat com a material didàctic en classes d'història i història art a diferents instituts de secundària, i fins i tot s'ha fet un seguiment i una avaluació amb resultats positius. Si la presència dels museus d'arqueologia catalans a Internet és força elevada, no és així el cas dels jaciments arqueològics ni parcs arqueològics visitables. Només hi ha un nombre molt reduït de jaciments amb algun recurs propi a la xarxa com poden ser els jaciments de l'Esquerda (http://www.lesquerda.com), Torre Llauder i d'altres propers a Mataró (http://www. v i a av g v s t a . a n o n a i . c o m / T L l a u d e r 1.html). També en el cas del Museu d'Arqueologia de C a t a l u n ya, cadascuna de les subseus té recursos virtuals diferenciats. Per exemple, resulta força recomanable les vistes panoràmiques del jaciment ibèric i medieval d'Olèrdola. Abans ja havíem parlat del projecte de realitat augmentada amb l'ajut de dispositius mòbils del jaciment de Els Vilars (Arbeca), que també té el seu propi espai web (http://www. vilars2000.com), en què es va actualitzant tota la informació sobre el jaciment i el projecte d'aplicació tecnològica. En certa mesura, els Vilars és un exemple modèlic tant en el seu treball d'investigació arqueològica com el de difusió dels resultats, i que seria bó que molts altres jaciments poguessin aprofitar. Un darrer estudi sobre la gestió de arqueològica pel turisme cultural, es va veure que la majoria de jaciments propers a les autopistes catalanes estan escassament senyalitzats, i dificilment els possibles visitants podrien t r o b a r -los. A més a més la majoria d'ells no tenien cap referència a la xarxa ni tan sols en relació amb el municipi ni museu més proper. Una situació que no succeix en països proL’ús de les TIC en la difusió arqueològica a Catalunya: museus, exposicions... 95