La necròpoli talaiòtica de S'Illot des Porros

LA NECROPOLI TALAIOTICA DE S'ILLOT DES PORROS* JORDI HERNÁNDEZ GASH JOAN SANMARTÍ Departament de Prehistoria, Historia Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona ASSUMPCIÓ MALGOSA ALÍCIA ALESAN Unitat d'Arqueologia, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Universitat Autonoma de Barcelona 1. LA DOCUMENTACIÓ ARQUEOLOGICA 1.1. Introducció: Situació. Antecedents i estat actual de la recerca Eljaciment és situat dins del terme municipal de Santa Margalida, a la part meridional de la badia d' AIcúdia, damunt d'un petit illot de forma vagament el·lipsoidal, d'uns 70 m per 45 m, situat a uns 50 m de la línia de costa i a uns 500 m a l' oest de la gran necropoli de Son Real (o Punta deIs Fenicis) (Tarradell, 1964), amb la que guarda una relació evident (Uim. 1). La hipotesi que en epoca antiga hagués pogut estar unida aterra ferma (Tarradell, 1964,23) és, segons sembla, versemblant, pero de moment no ha estat verificada. Les restes arqueologiques es concentren a la meitat meridional, ja que la resta de l'illot a penes s'aixeca per damunt del nivell del mar i és batuda per les onades; no sembla probable que mai hi hagi hagut en aquesta zona cap tipus d'ocupació humana. A la meitat sud l'al- * Miquel Seguí, codirector des del mes de gener del projecte de recerca del que forma part la necropoli de s' Illot des Porros, va morir el dia 19 d' agost de 1998 a conseqüencia d 'un desgraciat accident esdevingut quan es dirigia al jaciment de sa Punta des Patró. Amb eH ha desaparegut un deIs més destacats deIs joves investigadors maHorquins i, per damunt de tot, una gran persona. Els seus companys i amics no l'oblidarem. ,,·;lIOMi N¡'m. 29. ally 1998. pago 69·95 69 <;ada arriba a 2,5 metres sobre el nivell del mar, la qual cosa ha fet possible la conservació d'estructures i sediments, així com l'existencia d'una vegetació característica, que dóna el seu nom a l'illa. Els treballs d' excavació a S' Illot des Porros es van iniciar l'any 1959 sota la direcció del Dr. Miquel Tarradell, llavors cateddltic d' Arqueologia, Epigrafia i Numismatica de la Universitat de Valencia, i es van continuar fins al 1969. Aquests treballs van portar a la llum tres gran s cambres funeranes de forma vagament circular, que el Dr. Tarradell va d~ signar amb els noms de "cercles" A, B i C, denoillinació que nosaltres hem mantingut. A més, també es van excavar altres estructures funeraries a la part sud-occidental de l'illot (lam. 2 i 3). Els resultats d' questes investigacions només han estat publicats, de forma molt limitada en un treball (Tarradell, 1964) que, redactat abans de la finalització dels treballs, no pretenia ser més que un avan<;ament deIs resultats, en espera d'una publicació completaque, perraons diverses, mai no s'ha pogutre~t zar. Cal dir, amb tot, que el Dr. M. Tarradell ha delxat una rica documentació escrita i grafica -especialment fotografica-que actualment es troba en curs d' estudi i que ha estat fonamental per a l'elaboració d'aquest primer treball que ara presentem. Finalment, i com a conseqüencia de l'interes del Dr. Tarradell en els darrers anys de la seva vida per enllestir les monografies d'excavació de Son Real i S'Illa des Porros, es van realitzar dues campanyes de dibuix arqueologic de les estructures visi- bIes durant els estius de 1994 i 1995, seguides en els anys 1996 i 1997, després del seu decés, per dues campanyes d'excavació, plantejades amb els objectius següents: a) Reexcavar i netejar les estructures ja descobertes, amb la finalitat d' establir-ne la cronologia relativa i, a través de l'estudi deIs materials mobles i de datacions radicarboniques, també la datació absoluta. b) Excavar els sectors intactes de la necropoli, l'existencia deIs quals a la part nord i nordoest del jaciment es pogué establir gracies als treballs de neteja efectuats en la campanya de 1995. c) Consolidar les estructures constructives i restablir en la seva ubicació els blocs caiguts de les parets des de les primeres intervencions aljaciment, l'any 1959. Aquest projecte, aprovat pel Consell Insular de Mallorca i finans;at per aquesta mateixa institució, per l' Ajuntament de Santa Margalida i per la William L. Bryant Foundation, ha estat dissenyat i executat pels membres de l'equip, que estan vinculats al Departament de Prehistoria, Historia Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i a la Unitat d' Antropologia del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autonoma de Barcelona. 1.2. EIs treballs d'excavació 1.2.1. El sector deIs Cercles Els treballs de reexcavació i neteja de l' any 1996 van afectar primerament les tres grans tombes col·lectives batejades per M. Tarradell amb els noms de "cercles" A, B i C, denominació que es correspon amb l' ordre topografic de la seva ubicació d'estaoest (lam. 2-4). L' objected'aquestanetejano va ser únicament permetre la restauració de les estructures, sinó que també es pretenia comprovar si existien restes de sedimentació no excavades en les campanyes antigues i, naturalment, estudiar les relacions estratigrafiques existents entre les diferents estructures per tal de poder-ne establir la cronologia relativa. 1.2.1.1. El Cercle A Pel que fa al Cercle A (lam. 3 i 4), estava en bona part reomplert per una potent sedimentació, composta per pedres de formes i grandaria molt di70 verses, terra i material s arqueologics i osteologics, la natura i composició de la qual mostren que es tracta d'una terrera, dipositada en les campanyes deIs anys seixanta, sens dubte amb la finalitat de protegir aquesta estructura, la més exposada a l' entrada d' aigua de mar en cas de temporal. Cal dir, en tot cas, que no s' hi ha documentat la més mínima resta de sedimentacions antigues. En les darreres campanyes el Cercle A ha estat buidat, netejat i restaurat. Quant a la seva estructura, es tracta d'una cambra vagament circular, més aviat en forma de ferradura, les dimensions maximes de la qual són de 8 m, tant en direcció est-oest com en direcció nord-sud. Aquesta estructura va ser habilitada, en bona part, mitjans;ant l'excavació del mares de base fins a formar un sol interior aproximadament horitzontal. La profunditat del retall (U.E. 52), pero, va decreixent d' oest a est, la qual cosa es deu obviament al fet que va ser practicat seguint estrats de mares que bussaven cap a orient, i no tenim cap dubte que l'horitzó de construcció en el moment d'habilitar-se aquesta cambra tenia un perfil semblant. La part superior va ser sobreaixecada mitjans;ant un mur (U.E. 58, 59, 60,61 i 62) bastit immediatament en ellímit del retall esmentat. La cara externa d' aquest esta formada per una filada de lloses allargades de grans dimensions, co¡'¡ocades verticalment, mentre que la cara interna es composa de blocs paral·lelepípedes més o menys regulars, de grandaria variable, deIs que es conserven en general entre dues i tres filades; entre els dos paraments hi ha un farciment compost de terra i pedres petites. L'amplada d'aquest mur és de 0'97 m en el costat nord-oest i de 1 '23 m en el costat sud-oest, a un i altre costat de la porta d'accés a la cambra. Aquesta estructura ha desaparegut quasi totalment en el costat sud-oriental i a l'angle oriental de la cambra, és a dir, en la zona on, donada la diferencia de cota del retall a la que ens hem referit més amunt, és evident que l' als;ada de la paret construIda havia de ser originariament molt superior. La destrucció d' aquesta part del mur és, dones, deguda a la conjunció de dos elements: el fet de ser paret construIda, no excavada, i l' escassa als;ada del nivell de base en aquesta zona, que queda totalment desprotegida de l' erosió marina. L' accés a la cambra es feia a través d' una porta de 85 cm d'amplada, oberta en el costat sud-oest, i que donava accés a una escala descendent de quatre esglaons retallats en el mares. També es va retallar a la roca una columna aproximadament central de planta subquadrangular, de 1 m de costat, així com unes projeccions a manera de contraforts, sis en total, distribuIdes per parelles en els costats nord-oest, sud-oest i sud-est, mentre que el costat nord-est n'esta mancat; les dues projeccions del costat sud-oest emmarquen el graó inferior de l' escala d' accés -el més ample-, formant una mena d' antes. És important fer notar que algunes d'aquestes projeccions conserven encara bloc s de pedra que els han estat superposats per tal d' augmentar la seva ale¡:ada; és el cas de les dues del costat nord-oest (tres i uns blocs conservats, respectivament) i de la més septentrional del costat sud-oest, és a dir, 1'''anta'' nord de la porta, on es conserven encara dos bloc s de pedra, tot i que, sens dubte, n'hi havia hagut algun altre. Aquests blocs de pedra van ser col·locats abans de la construcció del mur que delimita el cercle, la qual cosa demostra que des del primer moment aquestes projeccions retallades a la roca havien estat concebudes almenys amb l' ale¡:ada actual, i que llur funció devia ser constructiva. Quant a la columna central, enterament retallada en el mares, cal destacar que la seva distancia en relació als murs constru'its és de 2' 30 m en el costat nord-est, de 2' 65 a 3'01 m en el costat nord-oest, de 3'26 a 3 m en el costat sud-oest i de 3'65 a 3'01 m en el costat sud-est; és a dir, que entre la distancia més gran i la més petita hi ha un interval de 1 '35 m aproximadament. En canvi, la separació d'aquesta columna central en relació a les projeccions existents als costats de les parets varia entre 1 '85 i 2'56 m, de manera que 1'interval es redueix a només 0'71 m; dit d'una altra manera, la columna exenta té una posició més centrada en relació amb les projeccions de les parets de la cambra que no pas en relació amb aquestes, la qual cosa fa suposar que tots aquests elements estaven relacionats amb una mateixa funció constructiva. Un darrer detall constructiu d' interes és el fet que les parets -tant la part retallada com la part constru"idas'aixequen inclinades vers l' interior de la cambra, talment com si es volgués reduir la superfície d' aquesta a mesura que es guanyava en ale¡:ada. Aquest fet resulta particularment clar en el costat nord-est i en el costat sud-est, prop de l' angle meridional. En relació a la sedimentació interna, la documentació antiga mostra l' existencia de diferents capes. La inferior era un nivell de 30 a 50 cm de potencia, amb evidencies molt clares de foc: gran abundor de cendres, restes ossees cremades, generalment redu"ides a fragments, amb absencia d' ossos llargs i només algun crani complet. Les analisis de fitolits realitzades pel Dr. Jordi Juan a partir d'una mostra de terra recollida deIs fons del Cercle A per M. Tarradell ha mostrat l'existencia de Pistacia (possiblement llentiscle: Pistacia lentiscus), pi (Pinus sp.) i genebre (Juniperus sp.), amb restes de gramínies, que es podrien haver utilitzat per a la cremació. Al damunt d' alguns grups d' incineració apareixia una capa lleugera de cale¡:, amb una distribució 71 molt irregular, formant taques. Aixo fa pensar que després de realitzar cada incineració es cobrien les restes del cadaver amb una lleugera capa de terra, arena i cale¡:. Quasi sempre, pero, la individualització de les incineracions era molt difícil, a causa de llur nombre elevat i llur amuntegament. Sembla, en efecte, com si en el moment de realitzar cada nova deposició s' anivellés el fons, la qual cosa explicaria que en certes zones apareixi un cert desordre. En aquestes circumstancies, és evident que la individualització d' aixovars funeraris individual s resulta virtualment impossible. Aquesta capa inferior anava coberta, com a mínim en algunes zones, per un nivell de cale¡:, pedres i restes de pedra sorrenca en descomposició, que formaven una mena de ciment que englobava paquets d'ossos triturats, majoritariament no cremats pel foco Al damunt es va documentar l' existencia d' alguns cossos inhumats, segons sembla sempre en po si ció fetal, excepte un de situat prop de 1'''anta'' oriental de 1'escala, que devia estar en posició supina. Dues d' aquestes inhumacions es van practicar damunt els graons de l' escala d' accés, que així quedava amortitzada, la qual cosa suposa la practica colmatació d' aquesta estructura. Quant a la cronologia absoluta, l' element de datació més clar és un fragment de nansa d'arnfora Dressel 1 (lam. 6, 4), trobat en el nivell inferior. Aquest, doncs, devia estar en ús en un moment avaluable entre el darrer tere¡: del segle 11 a.e. i finals de la centúria següent. Aquesta datació s' adiu fore¡:a bé amb la troballa, també al fons del cercle, d'una fíbula anular de amb arc a navicella (tipus 1.5.a de Daugas i Tixier) (Tarradell, 1964, p. 26, lamo 14, núm. 160), tipus aparegut en el decurs del segle III a.e. i que perdura fins al segle 1 a.e. (Daugas, Tixier, 1978, p. 139). Quant als nivells superiors amb inhumacions, les peces més parlants són diversos fragments de paret d' arnfora ebusitana del tipus PE 25 o PE 41, datables ja del segle 1 (Ramon, 1991, pp. 119-122, 125-126, lams. 48-49).). 1.2.1.2. El Cerc1e B A diferencia de l'anterior, el "Cercle B" (lam. 3 i 4, lamo 10, 3 i 5) no havia estat reomplert durant les antigues campanyes d' excavació, de manera que la seva neteja resulta fore¡:a més simple. Cal dir, amb tot, que amb el pas deIs anys es van enrunar una part de les parets i altres estructures constru"ides (columnes polilítiques), part de les quals han estat trobades a 1'interior. Aquesta cambra també va ser totalment excavada en les campanyes del Dr. M. Tarradell, excepció feta d'unes escasses restes d'una capa d'enderroc (D.E. 67) que es conservaven adossades a la paret sud-occidental (U.E. 42) i que no han proporcionat cap element d'utilitat per a la datació absoluta. Aquesta segona cambra té unes dimensions maximes de 8,40 m en direcció est-oest i de 6'70 m en direcció nord-sud. Com el cerc1e A, la seva forma és vagament circular, més aviat proxima a una planta en ferradura, i també va ser habilitat en gran part mitjanc;ant l'excavació de la roca de base, en una profunditatque varia entre 0'80m (al sud-est) i l' 15 m (al nord-est). La tecnica de construcció del mur bastit al costat del retall que forma la part inferior de la cambra és també molt similar a la que es documenta en el Cerc1e A; és a dir, que es composa d' una filada exterior de lloses de grans dimensions falcades verticalment i d'un parament intem de carreus, de formes i dimensions molt variades, del que es conserven entre dues i quatre filades, tant en el costat nord-est com al sud-oest, a banda i banda de la porta; entre un i altre parament hi ha també un farciment de terra i pedres petites. L' amplada d' aquesta construcció varia considerablement: en el costat nord-est, va de 0'80 al' 10 m; al costat sud-oest, varia entre l' 10 i l' 28 m. En el costat nord-oest el mur del Cerc1e B ha desaparegut totalment, pero existia encara en el moment de l'excavació (UE 500), segons s'observa en les planimetries antigues. Quant al mur del costat sud-oriental, cal observar que es va fer servir la paret nord-oriental del Cerc1e A, a la qual s'adossen, sens dubte, els murs del Cerc1e B. D'aixo es dedueix c1arament la posterioritat del Cerc1e B en relació al Cerc1e A. Contran.ament, la paret nord-oest del Cerc1e B talla la paret sud-oest del Cerc1e C, la qual cosa permet afirmar que aquest darrer és anterior a aquell i, en conseqüencia, el més antic de tots tres. L' accés al Cerc1e B es feia també a través d'una porta oberta en el seu costat sud-occidental, que donava accés a una escala de set esglaons retallats en el mares de base. També retallades a la roca hi havia tres columnes exemptes i una quarta que surt a manera de projecció del costat sud-occidental. En canvi, i a diferencia del Cerc1e A, no existeixen projeccions lateral s emmarcant la porta a manera d' "antes". Un fet curiós és que l' alc;ada i, a vegades, la forma d' aquestes diferents columnes, era molt desigual. Així, la del nord-oest és quasi circular i es redueix a una base de 97 cm de diametre i de 24 cm d'alc;ada, amb una revora perimetral destinada a assegurar l' encaix del tambor inferior de la columna. De fet, en el decurs de l' excavació de M. Tarradell van apareixer cinc tambors de columna que en bona part han estat identificats i recol·locats en la seva posició original (lam. 10, 3). La columna del costat 72 nord-est és de planta trapezial, quasi rectangular (79 per 62 cm a la base) i s' aixeca en la part retallada a la roca fin s a una alc;ada de 51 cm. Al damunt tenia dos tambors descoberts en l' excavació del Dr. Tarradell, que també han pogut ser identificats i recol·locats. La columna sud-oriental és també de planta rectangular (70 per 53 cm a la base), té actualment una alc;ada de 36 cm i s' aixecava originariament fins a una alc;ada que es pot avaluar en uns 55 cm, sense que es trobessin, en la primera excavació, tambors de columna que li poguessin ser atribu"its. La part superior d' aquesta columna ha sofert un fort procés de degradació des del moment de les antigues excavacions, degut al fet que es tracta d' estrats de mares molt debil i inc1inats en direcció nord-sud, la qual cosa ha provocat la seva fractura; amb tot, molts deIs fragments han pogut ser identificats i reco¡'¡ocats, pero sense poder assolir una total restitució d'aquest element. Finalment, la columna sud-occidental era constituIda, com s'ha dit, per un ressalt rectangular en la paret rocosa de la cambra (70 per 44 cm a la base), al damunt del qual es conserva encara un bloc paral·lelepípede de mares. Quant a la sedimentació interior, sembla que el nivell inferior, d' entre 40 cm i 80 cm de potencia, era ocupat, com en el Cerc1e A, per una capa amb gran predomini d'incineracions, pero amb una intensitat de cremació inferior, de manera que els cossos sovint apareixien només parcialment cremats. A més, en el fons del cerc1e, i tocant a l' angle meridional, hi havia dos cossos inhumats superposats (lam. 10,5). Aquest nivell inferior estava cobert per una capa irregular de pedres de grans dimensions, molt sovint lloses, que a vegades apareixien inc1inades i que podrien procedir d'una coberta enrunada. Per damunt d'aquest nivell de pedres va apareixer un gran nombre d'inhumacions en posició fetal, i per sobre d'aquest nivell encara altres cossos en posició supina, concentrats principalment a la zona de l' escala, que en aquest moment estavaja totalment amortitzada, i el conjunt del cerc1e B evidentment colmatat. Pel que fa a la datació absoluta, un deIs elements c1aus és un fragment de vora i coll d'una amfora ithlica Dressel1 A (lam. 6, 6) trobada al fons del cerc1e, la qual cosa indica que el nivell inferior estava en ús en un moment que situariem en la segona meitat del segle II a.e. o poc després. La utilització d'aquesta estructura devia comenc;ar, pero, abans, segons mostra la presencia d'una fíbula anular de bronze, mal conservada, que, a jutjar pel dibuix que n'ha estat publicat (Tarradell, 1964, p. 26, fig. 14, núm. 296), deu correspondre a la fannlia d'agulla fixa, que apareix en tom de 500 a.C. i perdura fins als primers decennis del segle II a. e. (Daugas, Tixier, 1978, p. 138). Aquestes apreciacions no desdiuen d'una datació radiocarbOnica realitzada a partir d'un carbó procedent del fons del cercle, que va donar per resultat 2430 ± 200 BP1. Pel que fa als nivells superiors d'inhumació, la pe<;a més informativa és un gran fragment de lucerna del tipus Loeschke lB (lam. 7, núm. 5), datable entre la fi del període augustal i principis d' epoca mlvia (Loeschke, 1919, p. 25, fig. 2; Bailey, 1980, p. 135). Aquesta pe<;a, que va apareixer al costat de la inhumació 1960-4, amb el cos dipositat en posició fetal, proporciona un terminus ante quem molt valuó s per al nivell de lloses -possible capa d'enderroc de la coberta-, a la vegada que permet situar inqüestionablement en epoca imperial l'inici de les inhumacions en posició supina, que són les més tardanes. 1.2.1.3. El Cercle C A diferencia deIs dos anteriors, l' anomenat Cercle C (Ulms. 1-4) no va ser habilitat mitjan<;ant el retall de la roca de base (tot i que en l'interior apareixen actualment diferents estructures excavades), sinó que es tracta d'un espai delimitat exclusivament per murs constru"its, deIs que ha desaparegut la major part del costat sud-oriental. A l'interior d'aquesta cambra es conservava una petita part de la sedimentació antiga. Es tracta concretament d'una petita acumulació de terra i pedres (U.E. 32), situada a l'angle meridional de la cambra, entregant-se a la U .E. 34, que ha estat excavada per nosaltres i que no ha lliurat material significatiu des del punt de vista de la cronologia absoluta. La problematica estratigrafica relativa al "Cercle C" és diferent i for<;a més complexa que la de les altres dues cambres funeranes, ja que és el resultat d'una evolució llarga i relativament complexa. El primer que cal observar és que el mur que conforma el cercle C no és unitari, sinó que s'hi poden observar diferents tecniques constructives, que versemblantment corresponen també a diversos moments constructius, encara que no podem saber quant de temps va transcórrer entre cadascun d' ells. Per una part, el sector de l' angle meridional esta constru"it utilitzant a l' exterior lloses vertical s de 44 a 80 cm de longitud, mentre que a la cara interna es van utilitzar bloc s més o menys quadrangulars molt més petits, d' uns 30 a 45 cm de longitud, en general. Aquest sector de mur, que ha rebut el número 34 en el registre de les unitats estratigrafiques i que té una amplada entorn de 95 cm, s' estén en una longitud de 3,4 m en direcció nord-oest a sud-est i 1,94 m en diI Ana1isi realitzada per lSOTOPES, lne (123 Wooland Av., Westwood, NI), e126-1O-63. Núm. SR-1848. lSOTOPES 1-686). 73 recció sud-oest a nord-est; en aquest extrem nordest forma una cantonada ben acabada mitjan<;ant dos grans blocs (60 cm de longitud), que tenen la cara externa arrodonida; sembla possible suposar que aquesta cantonada hagués pogut correspondre en algun moment a una porta. Adossat a l'extrem nord-oest de la D.E. 34 i formant el tram occidental del mur del Cercle C en una longitud de 2'73 m, hi ha un altre sector de paret (U.E. 70) de 1 md'ampladamitjana, bastit amb una tecnica semblant pero utilitzant materials de característiques molt diferents; en efecte, les lloses que formen la cara externa són de dimensions molt més grans (lOO a 125 cm de longitud), i el mateix es pot dir del parament interior, format a la base per gran s blocs poligonal s (70 a 80 cm d' amplada per 40 a 50 cm d'al<;ada), coberts per altres de més petits en forma de pseudo-carreus. Sembla clar que aquest tram de mur fou bastit amb posterioritat a la U.E. 34, a la que s' entrega. El tercer sector de paret que conforma el Cercle C s'estén des dellímit nord-oest de la U.E. 70 fins al límit sud-est del Cercle C, on, com s'ha dit més amunt apareix tallat pel mur nord-est del Cercle B. Aquest tram de mur (D.E. 33) forma, doncs, la major part d'aquesta cambra funeraria (costats nord-est, nord-oest i sud-oest). La cara interna d'aquest tram de mur esta formada per blocs de mares aproximadament escairats, pero de formes i grandaries variables: els de la base tendeixen a quadrats d'uns 30 a 40 cm de costat. EIs de les filades superiors són generalment rectangulars, de 60 a 90 cm de longitud. Pel que fa a la cara exterior, esta formada per lloses vertical s a la part sud-oriental i per blocs aproximadament paralel·lepípeds de gran s dimensions (fins a 90 cm) als costats nord i nord-oest. L' amplada d' aquest tram de mur és de 110 a 115 cm. Quant al mur que delimitava el costat oriental, finalment, ha desaparegut quasi íntegrament, pero en les primeres plantes dibuixades és visible una estructura de pedres ben alineades (UE 500), que sen s dubte formava ellímit del cercle i que, a més, s'ha de relacionar possiblement amb una estructura excavada (UE 37), amb la qual devia formar un monument funerari anterior a l'habilitació del Cercle C. Per tant, també en aquest punt el Cercle C s'hauria bastit aprofitant una estructura més antiga. En resum, doncs, el mur que delimita l' anomenat "Cercle C" és el resultat de la juxtaposició de quatre trams de paret perfectament diferenciats, els més antics deIs quals semblen ser les U.E. 34 i 500, seguides de la U.E. 70 i, finalment, de la U.E. 33. Per una altra part, sembla possible relacionar la U.E. 34 amb un deIs retalls a la roca de base que es documenten a l'interior de la cambra funeraria. Es tracta d'una estructura excavada de forma rectangular (U.E. 36), bastantregular, d'uns 18 cm de profunditat i de 2 m d' amplada per 3' 53 m de longitud, orientada en direcció nord-est a sud-oest. Cal observar que els límits sud-oriental i sud-occidental d' aquest retall coincideixen amb la cara interna de la U .E. 34, i també que 1'última de les lloses que formen la cara exterior d' aquest tram de mur cap al nord-est acaba precisament a l' al¡;ada del retall U.E. 36. Aixo porta a pensar que les dues estructures poden estar relacionades i que poden originariament haver format part d'un monument funerari de forma rectangular, que hauria tingut l' entrada en ellímit nord-est de la U.E. 34, on, com s'ha dit més amunt, hi ha una cantonada ben acabada i un retall que suggereix la prolongació del mur cap al NE, vorejant l'U.E. 36. Pel que fa a la funció originaria del tram de grans bloc s U.E. 70, no en podem dir res amb seguretat. En tot cas, sembla logic suposar que és el resultat d'una ampliació del monument anterior, potser ja aproximadament amb la forma que després tindria definitivament el Cerele e. Prop de l' angle sud-est hi ha encara una altra estructura excavada (U.E. 37), en aquest cas elarament funeraria. Es tracta d'un retall de forma ovalada, de l' 60 per l' 70 m i una profunditat maxima de 69 cm. Segons sembla, aquest retall es va trobar almenys parcialment delimitat amb pedres -desaparagudes per l'acció d'excavadors elandestins-(probablement la que hem denominat UE 500), de manera que el monument comportava també originariament una part construIda. El fons de la fossa queda subdividit mitjan¡;ant una mena d'enva retallat a la roca en dos espais, un al sud-est, de 75 cm d'amplada, i 1'altre al nord-oest, més petit (62 cm d'amplada). Aquesta estructura, la funció funeraria de la qual és segura segons les notes que ens ha deixat M. Tarradell, recorda elarament les dobles fosses tan característiques de les tombes de la necropoli veIna de Son Real. En relació a la cronologia relativa, cal dir que aquesta estructura retalla en algun punt la U.E. 36, de manera que li és posterior. Arnés d'aquestes estructures, ja documentades en les primeres excavacions aljaciment, la campanya de 1996 ha permes descobrir algunes tombes infantils que en aquella oc asió van passar inadvertides (lam. 4). Es tracta, en primer lloc, d'una petita fossa subrectangular (U.E. 68), de 47 per 36 cm i una profunditat de 25 cm, situada molt a prop dellímit del retall U.E. 40, que conforma la cambra del Cerele B, i que estava coberta per una pedra, que podria haver format part de la paret UE 500. Si aixo fos cert, aquesta li seria evidentment posterior, pero no 74 en podem tenir cap mena de seguretat. La fossa contenia el cos d'un infant perinatal, dipositat al fons, directament sobre el sol rocós. Les restes conservades no corresponen a la totalitat de l' esquelet, ja que només es conserva en bones condicions el crani, pero és ben segur que l'enterrament estava intacte. Cal dir també que no hi havia cap tipus d' ofrena funeraria acompanyant el cos, tret de les restes ossies d'un animaló, possiblement un ocell. Per sobre d'aquest, la resta del farciment estava constitUIda per terra de color groguenc molt fina i solta i per algunes pedres (U.E. 69). Les restes d' una altra petita fossa han estat documentades una mica més al nord-oest, dins del retall U.E. 36. Es tracta d'un forat (U.E. 73) de forma pseudo-circular, de 40 a 45 cm de diametre i una profunditat maxima de 20 cm. Estava reomplert amb una capa de pedres petites i terra fina de color grisenc (U.E. 74). Al fons hi havia algun fragment d' os pertanyent a un infant de 0-1 any i una anella de plomo Cal dir encara que una mica més al nord-oest hi ha un altre petit retall (U.E. 76) de molt poca profunditat, que ha estat trobat totalment buit, de manera que res no permet afirmar quina era la seva funció, per béque podria ser el vestigi d'un altre enterrament infantil. La sedimentació formada a l'interior del Cerele és, feta abstracció deIs retalls a la roca mencionats més amunt, for¡;a simple, amb un nivell d'inhumacions amb els cossos en posició fetal, formant dues capes, i sovint, pero no sistematicament, amb el crani orientat al sudoest. Per sobre d' aquest nivell es van documentar algunes grans elapes de cendra amb restes d' ossos humans cremats, que van interpretades per M. Tarradell com a incineracions. Quant a la datació absoluta, comptem amb un nombre relativament elevat d'elements. En primer lloc, diversos fragments d'una o dues copes de peu baix de ceramica de vernÍs negre (lam. 7,1-2), possiblement de producció atica o proxima a aquesta, que probablement cal datar del segle IV a.C. Quant als objectes metal-lics, hi ha una fíbula de bronze de tipus La Tene, atribuible al grup 3, subgrup b d'E. Cuadrado (lam. 9, 2), que el data al Cigarralejo de la primera meitat del segle IV a.C. (Cuadrado, 1978), i un anell grec, també de bronze (lam. 9, 1), datable sens dubte d' epoca elassica, molt probablement del segle IV a.C. (Boardman, Vollenweider, 1978, p. 124; Richter, 1968,112-113, 118-119 i 130), en el que es representa un gos atacant una oca o una perdiu. Tot els elements de que disposem coincideixen, doncs, en situar el període d'utilització del Cerele C en el segle IV a.e. 1.2.1.4. Les estructures superposades als Cerc1es A i B. Damunt deIs cercles hi ha en una fase molt tardana diferents murs de lloses verticals, que, aprofitant encara algunes de les parets de les estructures més antigues, semblen formar dos o tres recintes (lám. 4). Aquests, logicament, van estar en ús quan els tres cercles ja es trobaven colmatats, i mostren una clara voluntat de continuilat en l'ús d'aquestes estructures. Pel que fa al CA, la més clara d' aquestes estructures tardanes és una mena de cista de forma aproximadament rectangular, formada al nord i a l' est pels murs de l' angle oriental del CA, i al sud i a l' oest per per sengles parets (UE 505 i 506) que van ser desmuntades per tal de poder excavar els nivells inferiors d'aquest sector del CA. El primer d'aquests murs prolongava vers l'est l'''anta'' septentrional de la porta d'accés al cercle, i estava format per dues gran s lloses i altres pedres més petites que semblen haver-lo prolongat més enlla de la cista propiament dita. El segon era format per un gran bloc, al nord, i per altres dues pedres més petites. Del contingut d'aquesta estructura no en tenim cap informació. Immediatament al sud sembla haver existit un segon recinte, més gran, format per la paret meridional de l' estructura suara descrita, que sembla haver-se prolongat vers l' est en uns 2 m de longitud, per una segona paret de lloses en el costat oriental (UE 507), pel mur occidental del Cercle A i, al sud, per un altre mur (UE 508), molt destrult per l'erosió marina, del que només es conservava algun bloc aillat. Aquest segon recinte devia ser accessible encara a través de la porta del Cercle A, tot i que aquest, com a tal, ja devia estar del tot o quasi del tot colmatat. Ja en el cercle B, un tercer recinte era format per l'extrem superior deIs murs sudest i nordoest del cercle B i per altres dues parets (UE 503 i 504), fetes amb lloses col·locades verticalment, que delimiten un gran espai vagament quadrangular, al que segurament s' accedia encara a través de la porta del Cercle B. Finalment, un altre mur de lloses verticals (UE 501) sembla haver format una altra especie de cista juntament amb el mur de l' angle meridional del cercle C (UE 34). La documentació disponible no permet reconeixer clarament la relació d' aquestes restes estructurals amb els nivells d' enterrament documentats en els dos cercles. Amb tot, és evident que no es poden vincular amb les capes inferiors amb incineracions, de manera que han d'estar relacionades amb els nivells superiors d'inhumació, sense que sigui possible saber si amb els dos o únicament amb els enterraments més tardans, en posició supina. Aquestes 75 estructures devien estar doncs en ús en el segle 1 i potser 11, pero podrien haver estat bastides abans. 1.2.2. El sector occidental També es conserven nombroses estructures funeraries en el sector de l' illot situat immediatment al' oest dels tres cercles abans descrits (lam. 2-3 i 5). L' estudi d' aquestes restes troba dificultats considerables, degut sobretot al fet que s' estenen en un arc cronologic molt llarg, des del Talaiotic inicial, o fins i tot des de finals del Pretalaiotic, fins com a mínim el segle 1 a.c., amb contínues destruccions parcial s i reaprofitaments de les estructures que fan impossible reconeixer llur aspecte originario A tot aixo cal afegir que una gran part sel sector -tota l' area sudoestfou ja excavada en les campanyes deIs anys seixanta. Tot i tractar-se d'uns treballs modelics tenint en compte la metodologia propia de l' epoca, és evident que la documentació que van produir resulta insuficient per a reconeixer l' estat original de l' estratificació, i la reexcavació del sector duta a terme per nosaltres no ha permes resoldre tots els interrogants. L'únic sector intacte és el que s'esten immediatament al' oest del Cercle C, que va ser excavat l' any 1996. Algunes de les restes estructural s conservades en aquest sector del j aciment van ser construIdes directament sobre el sol natural (roca o arena de platja). Algunes d' aquestes deuen correspondre a las fases d'utilització més antigues, sense, pero, que es pugui necessanament pensar que eren contemporanies entre elles. Es tracta, primerament, de les UE 104,85 i 86, situades a la part septentrional deljaciment i formades per blocs de dimensions mitjanes-grans, dipositats plans damunt la roca. No és possible actualment comprendre a quin tipus d' estructura devien correspondre aquestes restes, que van ser desmuntades ja en epoca antiga (tal vegada en relació amb l' erecció del cercle C) i que han resultat tallades per les inhumacions 96-4 i 96-5. En proximitat a aquestes cal esmentar l' existencia del muret UE 101, també bastit damunt roca, pero que possiblement no té relació directa amb elles. Aquesta darrera estructura es relaciona amb dos nivells (UE 102 i UE 103) datables del periode transicional del pretalaiotic al talaiotic o, en terminologia més classica, entre finals del pretaliotic i el talaiotic bronze, és a dir, entre la segona meitat del segon mil·lenari i inicis del primer, datació que possiblement pot fer-se extensiva a les UE 104, 85 i 86. Un segon grup d'estructures antigues es documenta més al sud, concretament en el conjunt que hem denominat provisionalment "T-2" i en les seves proximitats. Es tracta d'una serie de lloses de dimensions mitjanes i, sobretot, grans, que també recolzen directament sobre roca (UE 8, 14, 10, 15, 16, 2, 5). Aquests elements semblen indicar l' existencia en aquest sector d'una gran cambra (T-2), possiblement amb un corredor d'accés o una altra cambra de caracterítiques similars, immediatament al sudoest (T-3). En un segon moment, pero dins d'una fase encara antiga, aquesta estructura va ser refeta amb deIs murs UE 29 i UE 3, que delimiten el recinte pels costats NE i SO respectivament. El primer segueix l' alineació de l' antiga llosa UE 8, que és aprofitada per formar el mateix mur; el segon talla la comunicació amb el re cinte "T -3", que possiblement havia estat un gran corredor d'accés en la primera fase de l' edificio Aquest fou substitu'it per un altre, situat ara a l' angle oriental del recinte i delimitat per sengles murs de pedres mitjanes (UE 17 i 18), que reposen també sobre estrats de terra. Probablement caldria afegir encara un tercer recinte situat al nordest del primer, segons indica la continu'itat de la llosa UE 10 més enlla del que és estrictament l' espai que anomenat T2. Amb aquestes estructures es relaciona un estrat de terra, la UE 118, que s'entregava a la llosa UE 14, i possiblement també a la llosa UE 10; aquest nivell contenia restes molt abundoses de fauna i de ceramiques, entre les quals hi ha un bon nombre de peces de tipus pretalaiotic, a més d'una ascla de sílex. Aquests elements suggereixen la formació d'aquest estrat en una data antiga, tal vegada del període transicional o del Talaiotic bronze. Aquestes apreciacions sobre la cronologia de les estructures de lloses verticals existents en aquest sector deljaciment troben la seva confirmació en l'excavació de les escasses restes de sediments arqueologics existents a l'interior T-2. Es tracta d'un nivell de terra de color marró clar (UE 27 = UE 124), situat sota una capa de pedregam (UE 26) a la part NE de . T2. Aquest nivell passa per sota del petit mur de lloses UE 16 i sota la UE 19, que forma la paret NE del corredord'accés a T2. En canvi, s 'entrega a UE 15, una llosa a relacionar amb UE 10 i UE 14 i que, com aquestes, recolzava directament sobre roca. La UE 27=124 contenia restes de fauna, un gran nombre de fragments ceramics, entre els quals hi ha també elements que de forma inequívoca permeten pensar en una datació anterior al període talaiotic ferro, i una ascla de sílex. Es podria, doncs, admetre una datació entre final s del segon mil·lenni i el segle VII a.C., sense més grans precisions. És important assenyalar que, segons les notes deixades pel Dr. Tarradell, a l'interior de T-lO no es va documentar l' existencia de cap sepultura ben caracteritzada, i que només hi havia un petit nombre de restes ossies i una bona quantitat de fragments de ceramica. 76 El tercer grup d' estructures antigues -en el sentit que han estat bastides directament sobre rocaés el conjunt TIO. És una construcció mitjanament ben conservada, bastant afectada per la reutilització de pedres en estructures posteriors, pero de planta encara clarament reconeixible (lam. 10,4). Les seves dimensions exteriors maximes són de 210 per 198 cm, i la seva forma és absidal, amb l' extrem arrodonit al costat oriental. El límit septentrional d' aquesta estructura és format per la gran llosa UE 134, que reposa sobre una filada de pedres col·locades directament damunt la roca de base (UE 147), que formen una mena de llit d' assentament disposat per a assegurar-ne l' estabilitat. Pel costat meridional ellímit és constituil per la UE 150, dues pedres col·locades planes directament sobre la roca de base, previ retall de les capes d'arena UE 100 i 105. De la paret meridional s' en conserva encara una llosa vertical (UE 159), així com la totalitat de les pedres de la filada d'assentament (UE 158) sobre la que reposava aquesta i, amb tota versemblanr;a, una altra llosa, no conservada. Pel costat occidental, tinalment, aquesta estructura quedava delimitada per un mur, del que es conserva l' angle septentrional (UE 163), alguna altra pedra (UE 166) idos encaixos a la roca destinats a as sentar altres pedres (UE 184). Cal destacar el fet que totes aquestes restes constructives estan bastides directament sobre la roca de base, sens dubte després de retirar la capa d'arena existent en aquest sector (UE 100 i 105) i que encara actualment es va trobar en contacte amb algunes de les estructures esmentades (UE 150, 158, 159). Dins l' espai delimitat per aquestes es va documentar l' existencia de dues petites fosses el·lipsoidaIs de dimensions semblants, situades en proximitat deIs murs oriental (UE 156) i occidental (UE 161). La del costat oriental fa 72 cm de longitud per 40 cm d' amplada i una profunditat de 17 cm, mentre que la del costat oriental fa 64 cm de longitud per 36 cm d' amplada i assoleix una profunditat maxima de 16 cm. L'una i l' altra estaven reomplertes amb terra que con tenia petits fragments ceramics i restes ossees, igualment de reduldes dimensions (UE 157 i 162). La datació d' aquest conjunt no es pot fer a partir de material s mobles, ja que la totalitat de les unitats estratigrafiques susceptibles de donar elements significatius ja havien estat previament excavades, amb la sola excepció deIs reompliments (UE 157 i 162) de les dues petites fosses interiors (UE 156 i 161), que no han proporcionat materials datables. Morfologicament T.I0 es pot relacionar amb una variant de les micronavetes de la necropoli de la Punta del Fenicis que es caracteritza per una qualitat i una perfecció tecnica menor dels paraments, la utilització de bloc s poc o gens escairats i de lloses disposades verticalment, amb presencia d'una a tres "fines tres" retallades a la que ocupa el costat curt oposat al'absis; dissortadament, en el cas de T10 no es conserva la llosa que ocupava aquesta posició. Les estructures d' aquest tipus conegudes a la necropoli de la Punta deIs Fenicis es daten habitualment en tom del segle V a.e., encara que les datacions radiocarboniques calibrades apunten cronologies més antigues, sempre dins de l'edat del ferro. En 1'estat actual del nostre coneixement sobre el jaciment és difícil donar un judici definitiu sobre la datació d'aquesta tomba. Sigui com sigui, T-lO i altres restes d' estructures ja descrites (VE 34 /36 i 37) mostren l' existencia al' illot, amb anterioritat al' erecció de les gran s tombes col·lectives, d'una necropoli amb estructures constructives de dimensions més reduldes, possiblement semblant a la que contempodmiament hi havia a la Punta deIs Fenicis. Aquests monuments funeraris -i possiblement també altres estructures anteriors ja descritesdevien ser en part aprofitats i en part destruIts per a la construcció del eerele e. La resta d'estructures documentades en la campanya d'enguany, i que conformen els conjunts "T-1", "T-8", "T-9" i "T-11" recolzen sobre nivells de terra, excepte els tres murs de l'extrem meridional (VE 153, 154 i 155), que van ser bastits sobre un nivell de sorra de platja natural (VE 100-105). La datació d'aquestes restes, que són de molt pobra qualitat constructiva, és molt incerta i llur interpretació complicada, ja que el seu caracter funerari no resulta en absolut evident. En efecte, ni en la campanya de 1997 ni, segons la documentació deixada pel Dr. M. Tarradell, en els primers treballs d'excavació, no s'ha documentat 1'existencia d'enterraments a l'interior deIs espais delimitats per aquestes estructures. Aixo planteja un problema d'interpretació important, per al qual no tenim, de moment, solució. No es pot exeloure, en tot cas, que calgui relacionar aquestes construccions amb la fase de refacció de T2, la qual cosa ens portaria a pensar en un datació antiga, anterior possiblement a l'edat del ferro. Amb posterioritat a l' amortització de les estructures mencionades en els apartats anteriors es va dipositar en el sector occidental del jaciment una important capa de pedregam i terra (VE 79), amb abundosos material s ceramics i osteologics, que possiblement el cobria en la seva totalitat, o quasi, per bé que els treballs dels anys seixanta impedeixen assegurar aquest fet. Aquesta capa és posterior al cerele e, ja que se li entrega, i aquest fet queda confirmat pels escassos materials datab1es que ha proporcionat, ja que inelou arnfora ithlica i ceramica iberica d'aspecte tarda, que cal situar versemblantmentenels segles I1I-1 a.e. Aquesta VE 79 fou tallada en diferents ocasions per tal de practicar-hi dife;- 77 rents inhumacions individuals, sempre en posició fetal. Entre aquestes destaquen dues tombes (Te1 i Te2), situades en proxirnitat del eerele e, que es singularitzen pel fet d' estar senyalitzades rnitjan- <;ant un cerele de lloses de forma bastant regular, i per l' existencia de fosses molt ben tallades i profundes, que retallaven fins i tot la roca calcaria de base (lam. 10, 1-2). En una d'aquestes tombes es va trobar una espasa recta de ferro de 73 cm de longitud, de tipus La Tene, la qual cosa permet suposar una datació a partir del segle III a.e. i confirma la cronologia avan<;ada de les inhumacions en posició fetal realitzades en aquest sector del jaciment. També cal dir que uns set metres més al nord, en ellímit de la zona amb sedimentació antiga conservada, s'ha documentat 1'existencia d'unn retall a la roca amb la forma d'una de les lloses característiques d'aquest tipus de tomba, preparada per a ser extreta (lam. 5). 1.3. Nota sobre els materials mobles* Segurament una part important del material cerarnic trobat en els diferents sectors del jaciment s'ha d'atribuir a la destrucció de sedimentacions antigues, formades abans de 1'habilitació dels grans cereles funeraris . Al' interior d' aquests la cerarnica és present de forma molt fragmentaria en tots els nivells, en part possiblement com el resultat accidental del cobriment deIs enterraments amb terra que contenia ja el material, i sens dubte també com a conseqüencia del banquets funeraris i ofrenes alimentícies o libacions, que es reflecteixen en la presencia d'una kylix de ceramica de vemís negre (lam. 7, núm. 1), d'una oinochoé etrusca de bronze (lam. 9, núm. 9) i, molt particularment, d'un nombre considerable d'arnfores d'importació (lam. 6, núm. 1-2 i 4-6) i molt abundoses restes faunístiques. Entre aquestes darreres cal destacar la troballa d'un ullal d'ós (lam. 7, 10), especie animal que no ha existit mai a Mallorca. La major part deIs materials d' acompanyament de les cambres funeraries prové del cerele e i dels nivells inferiors deIs cereles A i B. Aixo sembla indicar un canvi de tendencia important a nivell ritual al voltant del s. 11 a.e. Efectivament, ni les inhumacions en fossa documentades per nosaltres al sector occidental del jaciment ni les equivalents excavades pel Dr. Tarradell han aportat a penes materials elarament relacionables amb deposicions. * EIs autors volen agrair al Sr. Ramon Álvarez la realització d'una part important deis dibuixos de materials mobles d' aquest treball. Cercle A UE503 O ~·I' '- -> _Cercle B " "'l1lI:. •• /' UE 34 LAMI A 4 84 o I N 5m _---'---_~_~~I N /nhft /C2 5\C1 Inh-97-9 .... _a~O ,~ ~ t Inh-97-3 D 'J ' ~ [)1\ / /nh-97-4 t /nh-97-6 \Y nh-97-7 [) /nh - 97-B ~ \\ ~ ,~ . 1: h-97-5 I : - ~ ' ') ",- / ~ TB o /nh97-2 ~ q$gQp \)' 10 :i2 ~'I\ () a o 1 5m ~--,--~------.l_~_l LAMI A S 85 1 2 10 cm CJ - I I ! 3 __ 6 7 LAMINA 6 86 4 ~ 1 11 12 o ¡-----, / 2 3 I r-, ---- , ~ (J o f3 0 8 7 -10- ~ I ti 9 LAM I A 7 87 7 5cm 4 - ~ : ~ - ., . j. ,.,:, -?, - :J ~ : --... '.J ~~ .;. 14 2 o 5 10 I I ! ! 1 I I cm 1 8 9 la 11 12 'o. r: :rt¡ f "f,~ .t;, 13 LAM I NA 8 88 , , ~ \ ~ C1 <P 4 3 ., I T ~~- :J 7 " ~ -~) 5 I .. ; ~ .--_O" " oo . 10 I ~ o I ----' 3cm I LAMI NA 9 89 2 5 l I C!) 1 o I e 1 I I ---- I • 1 8 / 7 3cm I 2 3 4 5 LÁMI A 10 90 2. ANÁLISI DE LES RESTES ANTROPOLOGIQUES RECUPERADES EN LES CAMPANYES DE 1996 1 1997 Les restes antropologiques recuperades durant les campanyes d'excavació del 1996 i 1997 corresponen a 16 inhumacions, 5 procedents del sector nordoccidental, 9 procedents del sector sudoccidental i 2 procedents d'estructures relacionades amb el cercle C. Aquestes restes corresponen a 13 individus adults i 3 subadults (taula 1). Els individus adults corresponen a 8 individus amb edats compreses entre els 21-40 anys, 6 deIs quals són masculins (NW-96-2, NW-96-4, NW-96-5, NW-SW-97-3, SW-97 -8 i SW-97 -9) i 2 són de sexe femení (NW-96-1 i SW-97-2), i 4 individus madurs, és a dir, pertanyents a la categoria d' edat de 41-60 anys, 3 de sexe masculí (NW-96-3, SW-97-1 i SW-97-6) i 1 femení (SW-97-7). A aquests cal afegir un adult de sexe masculí al qual no se li ha pogut estimar l'edat de mort (SW-97-5). Entre els subadults, 2 pertanyen a la categoria infantil I (0-1 any), amb un nounat de fins a 3 mesos d'edat (C-96-1) i un infant de fins a 1 any (C-96-2); un tercer subadult correspon a un nen de 8-10 anys i de sexe no determinable (SW-97-4). La preservació d'aquests esquelets és, en general, molt bona, recuperant-se al voltant del 90-100% de l' esquelet. El cas deIs individus subadults és diferent, doncs la perdua d'elements esqueletics és molt gran; de fet de l'individu C-96-1 soIs s'han recuperat elements cranials i de l'individu C-96-2 algunes peces vertebrals. La preservació deIs individus NW-96-2, NW-96-5 i SW-97-5 també ha estat pobre (menys del 50%). En el primer cas perque hauria estat afectada per la inhumació posterior NW-96-1; en el cas del SW-97-5 per excavacions antigues degudes a furtius i en el cas del NW-965la no recuperació de tot el cantó esquerre tindria també causes tafonomiques d'origen antropic. En tots els casos, pero, la conservació deIs diferents elements ossis, especialment de la columna vertebral, extrems epifisaris deIs ossos llargs i cintura pelviana, aquesta de gran valor diagnostic, és for~a deficient i perfectament explicable si es consideren les condicions tafonomiques deIs enterraments (sediment sorrenc, elevada salinitat, canvis d'humitat importants, superficialitat de les inhumacions, ... ). Les inhumacions són de tipus primari i el diposit del cadaver ha estat en posició fetal amb decúbit lateral en tots els casos, excepte les inhumacions 91 C-96-1 i C-96-2 on l' escassetat de les restes no ha permes fer-ne una interpretació tafonomica. El diposit ha estat sempre sobre el costat dret excepte en el cas de les inhumacions SW-97-2, SW-97-7 i SW-97-9, en que ha estat sobre el costat esquerre. Els individus SW-97-3, SW-97-6 i SW-97-8 presenten un decúbit lateral dret que és quasi bé un decúbit ventral, particularment accentuat en el primer cas, doncs tant el cap com el tronc i cintura pelviana descansen en el sediment sobre la facies ventral; aquesta posició sembla correspondre a la posició original del diposit. En practicament tots els casos la posició de l' esquelet és molt for~ada, amb bra~os i carnes molt flexionats, i fa pensar que el cadaver es diposita lligat de les extremitats o bé fortament amortallat. La descomposició ha estat sempre en espai colmatat, com s'espera d'unes inhumacions fetes en fossa, sense coberta aparent i que es devien cobrir amb el mateix sediment. No sembla existir una disposició diferencial perraó d'edati/o sexe. Tampoc s'observa unaorientació deIs esquelets preferencial segons edat i/o sexe, doncs aquesta és molt diversa i no sembla obeir a cap patró. Les dades corresponents a la tipologia i metrica, cranial i postcranial, no aporten dades significativament diferents de les trobades per la serie de s'motdes Porros (Malgosa, 1985, 1992). SoIs es pot assenyalar que hi ha dos individus adults masculins (SW-97-3 i SW-97-8) que presenten una talla petita (al voltant deIs 158 cm.) i per tant menor a la de la serie masculina, que és de tipus mitja (X = 166,69 cm.). Cal afegir que aquests mateixos dos individus, pel que respecta a la seva capacitat cranial, presenten uns valors que són superiors al valor maxim obtingut en la serie masculina de s'mot des Porros, si bé dins la categoria de cranis aristencefals i per tant de capacitat cranial de tipus alt. Quant a les patologies destaca l'escassa patologia oral entre els individus adults; soIs en 4 casos es dóna retrocés alveolar -en la majoria de les pecesi en 3 d'aquests casos arnés s'observen diposits de calcul. El grau de desgast és moderat i menor del que es dóna en individus de la mateixa edat en altres poblacions (Brothwell, 1981). Aquestes dades no distorsionen els resultats obtinguts sobre patologia oral i dieta en s'mot des Porros (Carrasco, Malgosa, 1990; Carrasco et alii, 1991; Subira, Malgosa, 1992) on el perfil que s'obté és el d'una població en la que el 43,6% deIs individus presentaria algun tipus de patologia oral, amb una prevalencia de canes relativament baixa (10,46%) i que soIs afectaria als adults, amb uns diposits de calcul freqüents (50,59%) i una moderada freqüencia de periodonti- tis (27,21 %), compatibles amb una dieta rica en prote'ines animals, principalment d' origen marí (mol·luscs, crustacis, peix), amb aport de grans i cereals com a part important de l' alimentació, dieta equilibrada, poc abrassiva i en la que l'aport proteínic estaria assegurat. Les lesions artrosiques en aquests individus són escasses i soIs en dos (NW-96-3 i SW-97 -9) deIs set casos observables s' aprecia algun nodul de Schmorl, un deIs quals presenta també anquilosi de la L-2 i L-3 (NW-96-3). Destaca una fractura múltiple per caiguda que afecta les falanges proximals de tots els dits de la ma dreta (SW-97 -6) i una fractura del tere¡: acromial de la clavícula dreta amb consolidació i acurtament de l'os (SW-97-3). Tots aquests casos corresponen a individus masculins, cosa que esta d' acord amb les dades obtingudes en la serie de s' Illot des Porros, on les lesions traumatiques i atropaties són relativament freqüents (37%) i predominen en els individus masculins, relacionant-se amb unes condicions de vida dures (Pérez et alii, 1991; Castellana et alii, 1991). Aquestes noves inhumacions, afegides a la serie de s' Illot des Porros comptabilitzen un total de 285 individus (Malgosa, 1985, 1992; Alesan, 1990; Alesan, Malgosa, 1996) (taula 2). D'aquests, un 32,6% són menors de 21 anys i la resta són adults (67,4%). Amb aquests nous individus, el grup de 0-1 anys es veu representat amb 2 individus i ja no resta inedit. De tota manera hi ha una clara subrepresentació dels individus d'entre 0-5 anys, principalment del grup entre 0-1 any, que soIs suposa un 92 0,7%, quan en aquestes poblacions s' esperen valors d'entree130 i el 50% (Angel, 1969). Aquesta subrepresentació s' explicaria tant per raons tafonomiques com per la possible existencia d'un ritus funerari excloent que suposaria una discriminació i veto social per accedir al ritual funerari i lloc d'enterrament pel que respecta al infants menors de 1 any (Hemandez, 1996). Les dues úniques inhuma- . cions infantils entre 0-1 any podrien suggerir per la seva banda un tractament diferencial d'aquests nadons per raons farniliars o d'estatus social, o bé ser testimonis d'uns moments d'ús de la necropoli en que el ritus funerari inclou aquests infants. La proporció de sexes, que en estudis previs es calcula en 100: 100, amb les noves dades, considerant que la majoria dels individus recuperats en aquestes dues últimes campanyes han estat masculins, s' obté una proporció de 108 homes per cada 100 dones. Aquest valor es desvia del patró 105: 100 esperat, pero no en excés, i entra dins el marge normal de variació observat en les poblacions humanes (Livi Bacci, 1993). Continúa havent-hi, pero una major proporció d'individus femenins en l'edat adulta, la qual cosa esta d' acord amb les majors probabilitats de morir de les dones en les edats de major activitat fecunda i que s'atribueixen als problemes relacionats amb la matemitat (gestació, part i lactancia). El baix percentatge d'individus senils (majors de 60 anys) estaria reflectint la situació d'una població jove, amb una baixa esperane¡:a de vida i una elevada taxa de mortalitat lligada a unes condicions de vida dures, que faria que les probabilitats d'arribar a edats elevades fossin molt petites i la supervivencia més enlla dels 60 anys fos molt baixa. (A. M. i A. A.) INDIVIDU IP-NW-96-1 IP-NW-96-2 IP-NW-96-3 IP-NW-96-4 IP-NW-96-S IP-C-96-1 IP-C-96-2 IP-SW-97-l IP-SW-97-2 lP-SW-97-3 IP-SW-97-4 IP-SW-97-S IP-SW-97-6 lP-SW-97-7 IP-SW-97-8 IP-SW-97-9 EDAT CATEGORIA D'EDAT 30-35 anys Adult 21-40 anys Adult 39-44 anys Madur 30-44 anys Adult 30-44 anys Adult 0-3 mesos Infantil 1 0-1 anys Infantil 1 40-44 anys Madur 21-35 anys Adult 35-40 anys Adult 8-10 anys Infantil II (2) Adult indeterminat 40-44 anys 44 anys 30-34 anys 30-40 anys GRUPEDAT 0-1 1-5 5-10 10-15 15-20 20-40 40-60 60-w Total subadults Total adults Total masculins Total femenins TOTAL Madur Madur Adult Adult SEXE ÍNDEX PRESERV ACIÓ GLOBAL femení 100% masculí 33,33% masculí 100% masculí 95,25% masculí 57,14% (2) 4,76% (2) (1) masculí 100% femení 85,71% masculí 90,48% (2) 57,14% masculí 28,57% masculí 100% femení 95,24% masculí 100% masculí 100% N 2 23 22 20 26 masculins 51 femenins 61 indeterminats 15 Total 126 masculins 29 femenins 19 indeterminats 3 Totals 52 masculins 10 femenins 3 indeterminats 1 Total 14 93 192 90 83 285 ESTATURA CAPACITAT CRANIAL 150,74 cm (1) 168,56 cm (1) 167,434 cm (1) (1) 162,253 cm (1) 156,784 cm (1) 166,662 cm 168,296 cm 152,41 cm 158,186 cm (1) % 0,7 8,07 7,72 7,02 9,12 44,56 44,21 17,89 18,24 4,91 32,63 67,37 31,58 29,12 1239,132 ce (1) 1612,614 ce 1574,073 ce (1) 1474,88 ce 1446,42 ce 1674,854 ce (1) 1630,72 ce 1313,67 ce 1775,92 ce 1829,687 ce TAULA 2: Distribució per edats i sexes de la serie completa s S' Illot des Porros. 93