El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova

Resum Presentació i edició crítica del Regimen quartane, un breu escrit atribuït a Arnau de Vilanova que dóna un tractament mèdic contra la febre quartana. Paraules clau: medicina medieval, llatí medieval, Arnau de Vilanova. Abstract. The Regimen quartane attributed to Arnau of Vilanova Presentation and critical edition of the Regimen quartane, a brief writing attributed to Arnau of Vilanova that gives a medical treatment against the quartan fever. Key words: medieval medicine, medieval Latin, Arnau of Vilanova. Introducció El Regimen quartane és un dels quatre escrits atribuïts a Arnau de Vilanova, a més del Regimen podagre, la Cura febris ethice i l’Epistola ad Bremundum Montisferrari, que pertanyen al gènere del consilium. Aquest gènere de la literatura mèdica medieval i renaixentista es pot definir com un text que exposa un tractament mèdic redactat a petició d’algú per a un cas individual. Així el Regimen quartane dóna una terapèutica completa per a un malalt de febre quartana i va dirigit a un eclesiàstic, 1. El meu estudi i edició del Regimen quartane l’han enriquit en gran mesura els comentaris i observacions de José Martínez Gázquez, Jon Arrizabalaga, Pere Villalba, Enrique Montero, Josep M. Escolà, Fernando Salmón, Michael McVaugh i José Fortes. Els en dono les gràcies. Faventia 27/1, 2005 97-112 El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova1 Sebastià Giralt IES Alella [email protected] Data de recepció: 10/3/2004 Sumari Introducció Tradició textual La present edició Regimen quartane Apèndix: fitonímia del Regimen quartane Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 97 que deu haver demanat consell a l’autor sobre la malaltia d’una persona que té al seu càrrec. A l’entorn del malalt hi deuen haver altres pràctics sanitaris, que proposen tractaments alternatius, contra els quals l’autor entra en una llarga i virulenta polèmica orientada a exhortar el destinatari a no fer-ne cas. Segons una meva hipòtesi els rivals podrien ser sanadors no universitaris. En el marc de la qüestió arnaldiana, l’autoria del Regimen quartane no està del tot exempta de dubtes, a parer meu2. Certament hi ha trets i indicis que fan pensar que és d’Arnau, com el fet que l’hi atribueixen els dos testimonis conservats, per bé que siguin tardans. Tanmateix les prescripcions que s’hi donen per combatre la quartana no coincideixen de manera evident amb les donades contra la mateixa malaltia per una obra indubtablement arnaldiana, la Practica summaria. Tot i això, en un treball posterior, Michael McVaugh ha apuntat a l’ús del coriandre bullit i assecat com un indici per a confirmar l’autenticitat d’alguns escrits de medicina pràctica d’Arnau3. Recull referències al «coriandre preparat» trobades al Regimen sanitatis ad regem Aragonum, al Regimen Almerie, al Regimen podagre, a la Practica summaria, totes obres d’autenticitat segura, a les quals jo afegiria un dels Aphorismi de memoria (núm. 23), que dóna el «coriandre preparat» com un dels consells per a afavorir la memòria4. A partir d’aquí suggereix que la presència del «coriandre preparat» a la Cura febris ethice i al Regimen quartane podrien ser una prova de la seva autenticitat. Alhora McVaugh observa que quatre tractats pseudoarnaldians, escrits en realitat pel metge genovès Galvano da Levanto, no recorren a la preparació del coriandre, una absència que es pot interpretar com un argument addicional per a denegar-ne l’atribució a Arnau. Potser val la pena destacar que, en canvi, Galvano aconsella en diverses obres seves un electuari anomenat Manus Dei, que podria ser un «toc personal» seu del mateix estil que el preparat del coriandre en Arnau5. En la meva opinió la proposta de McVaugh és interessant per intentar escatir l’autenticitat d’uns escrits l’autoria dels quals sovint és difícil de certificar per 98 Faventia 27/1, 2005 Sebastià Giralt 2. Per al contingut, el gènere i l’autoria del Regimen quartane vegeu GIRALT, S. (2002). «The consilia attributed to Arnau de Vilanova». Early science and medicine 7/4, p. 1-46, i idem (2002). «Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova, un consilium polèmic», dins BATLLÓ, J. et alii (eds.). VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 2000. Barcelona, 2002, p. 319-325. Sobre els problemes d’autenticitat que afecten la majoria d’escrits arnaldians: PANIAGUA, J.A. (1969). El Maestro Arnau de Vilanova, médico. València; idem (1995). «En torno a la problemática del corpus científico arnadiano», dins PERARNAU, J. (ed.). Actes de la I Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova. Barcelona, II, p. 9-22; GARCÍA BALLESTER, L. (1995). «Hacia el establecimiento de un canon de las obras médicas de Arnau de Vilanova», dins PERARNAU, J. (ed.), op. cit., p. 2329; GIRALT, S. (2002). «La qüestió arnaldiana: autenticitat i falsa autoria en el corpus atribuït a Arnau de Vilanova». Gimbernat 38, p. 185-197. 3. MCVAUGH, M. (2002). «Coriandri bulliti in aceto et exiccati: an Arnaldian touchstone?». Arxiu de textos catalans antics 21, p. 659-663. Quant a la Practica summaria vegeu GIRALT, S. (2004). «Entorn de la tradició textual de la Practica summaria d’Arnau de Vilanova». Dynamis, 24, p. 269-280. 4. AVOMO, VI.2: Commentum in quasdam parabolas et alias aphorismorum series, edició de L. García Ballester, J.A. Paniagua, M. McVaugh, P. Gil Sotres i E. Feliu, Barcelona, 1993, p. 220. 5. Per a l’autoria de Galvano i l’ús del Manus Dei vegeu GIRALT, S. (2003). «El autor del Contra calculum y de otros tres tratados médicos: ¿Arnau de Vilanova o Galvano da Levanto?». Sudhoffs Archiv 87/1, p. 32-68. Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 98 la seva brevetat, el seu estil funcional, la seva immediatesa i els atzars de la seva transmissió, que els fan proclius a ser reaprofitats, extractats, mutilats o units amb altres escrits del mateix tema. Si ens centrem en el Regimen quartane, McVaugh ha observat que el coriandre preparat és present a la recepta d’una salsa situada a la fi del text (l. 286-290), semblant a la que apareix en la Cura febris ethice, en el Regimen sanitatis i en el Regimen podagre. Tanmateix, potser és significatiu el fet que, mentre que en aquests tres altres escrits la salsa és clarament la mateixa, el Regimen quartane ofereix un nombre més elevat de diferències en la composició. Encara cal afegir que el coriandre preparat ja hi apareix abans, en la recepta d’un electuari (l. 65). Així doncs, trobem un joc de semblances i diferències en diversos punts entre, d’una banda, el Regimen quartane i, per l’altra, la Practica summaria i els altres escrits arnaldians: la composició de la salsa, el tractament de la quartana, ja esmentats, i la coincidència d’una breu sèrie de peixos recomanats al Regimen podagre i al Regimen quartane6. Se’n poden assajar diverses explicacions: podrien haver estat escrits per Arnau en moments diferents de la seva carrera. Tampoc no s’ha de descartar absolutament que el Regimen quartane hagués eixit no pas de la mà del mateix Arnau sinó d’algú del seu entorn immediat, per exemple un deixeble o un col·laborador. Tradició textual Del Regimen quartane se’n coneix solament un exemplar manuscrit, a més del text que es repeteix, sense canvis significatius, a les impressions generals renaixentistes de les obres atribuïdes a Arnau. Dins l’editio princeps (Lió, 1504) ocupa els ff. 247vb-248vb; a la tercera edició (Lió, 1505) apareix entre els ff. 208v i 209v, igual que a les altres edicions lioneses (de 1520 i 1532); a la de Basilea de 1585 es troba a les col. 1491-1497. La còpia manuscrita, a la qual em referiré amb la sigla V, es troba en un còdex in folio del segon terç del segle XV, de 355 ff. (MS Vaticà, Biblioteca Apostolica Vaticana, Palatino Latino 1.180). La lletra és gòtica cursiva alemanya. Conté un conjunt divers d’obres mèdiques atribuïdes a diferents autors, dinou de les quals a Arnau —la gran majoria. D’aquestes n’hi ha d’autèntiques, dubtoses i d’apòcrifes, tot i que dominen les primeres. Deixant a banda el Regimen quartane (ff. 181v184v), entre les indubtablement arnaldianes hi ha De humido radicali (ff. 1r-10r), Speculum medicine (ff. 13r-103v), Medicationis parabole (ff. 104r-113v), De consideracionibus operis medicine (ff. 118r-146r), De dosi tyriacalium medicinarum (ff. 146v-149r), Tabula super Vita brevis (ff. 149r-154v), Regimen sanitatis ad regem Aragonum (ff. 155v-165v), De intentione medicorum (ff. 167r-174v), Regimen Almarie (ff. 184v-185r), De reprobacione nigromantice ficcionis (ff. 185r187v), Practica summaria (ff. 187v-194r), De amore heroico (ff. 197r-199v) i El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova Faventia 27/1, 2005 99 6. GIRALT, S. (2002). «Nota sobre alguns ictiònims d’origen occità en textos mèdics d’Arnau de Vilanova i d’altres autors medievals». Estudis romànics 24, p. 103-108. Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 99 Antidotarium (ff. 274r-330r). Falsament atribuïts a Arnau són De conferentibus et nocentibus (ff. 194r-197r), De bonitate memorie (ff. 165v-166r) i De aqua olive (ff. 166r-167v). D’altra banda el De simplicibus (ff. 202r-230v) o Areole i el De confortatione visus (ff. 174v-179v) resten encara més o menys dubtoses. També hi ha el De virtute quercus (ff. 116r-117r), aquí anònim tot i que en altres llocs atribuït a Arnau. A més de diverses receptes i escrits breus, conté el De gradibus de Gentile da Foligno (236r-273v) i el De retardatione senectutis, atribuït aquí a Roger Bacon (ff. 332r-347v)7. La present edició Ja s’ha dit que del Regimen quartane només se’n coneixen dos testimonis: el manuscrit Vi el text contingut en les edicions generals de les obres arnaldianes del segle XVI. De fet, aquestes deriven totes de la primera i no és fins a la de Basilea que s’hi introdueixen algunes modificacions textuals, tot i que no fonamentades en cap manuscrit sinó realitzades sobre el mateix text de les edicions anteriors. Per tant, de totes elles, en l’elaboració de l’edició crítica només consideraré l’editio princeps, publicada a Lió el 1504 (ed). Després de fer la col·lació i de confrontar tots dos testimonis, he arribat a la conclusió que tant Vcom ed han patit una seriosa corrupció: ambdós presenten omissions de longitud diversa i freqüents errors de transmissió que han fet incomprensibles nombrosos passatges. No obstant això, cal tenir en compte que els editors renaixentistes solen tenir una intervenció més agressiva en el text que publiquen8. En conseqüència he emprat com a text base V, si bé he considerat en tot moment les variants de ed, amb les quals he corregit i completat V. En tals condicions m’he vist empès a efectuar en el text una intervenció més activa que no hauria volgut en un principi: d’un costat he afegit un petit nombre de conjuncions i preposicions que, segons la meva impressió, demanaven alguns passatges altrament difícils d’entendre; per un altre costat he corregit alguns termes incomprensibles per mitjà de conjectures, però procurant que fossin fonamentades en passatges paral·lels d’altres textos mèdics. Així, he corregit annualis per animalis (l. 260) a partir de la mateixa expressió emprada per Razés i Isaac Israeli. De manera similar he restituït la forma «trilie» (l. 268), al meu parer originària per les raons lèxiques exposades en un altre lloc9, a partir d’un passatge semblant en el Regimen podagre d’Arnau. 100 Faventia 27/1, 2005 Sebastià Giralt 7. GARCÍA BALLESTER, L.; MCVAUGH, M.; PANIAGUA, J.A. (1978). «Catálogo de incipits de los manuscritos médicos latinos atribuidos a Arnau de Vilanova» (inèdit). Granada. Per a una descripció més detallada del còdex vegeu SCHUBA, L. (1981). Die medizinischen Handschriften der Codices Palatini Latini der Vatikanischen Bibliothek. Wiesbaden, p. 148-151, la meva edició del De reprobacione nigromantice ficcionis, AVOMO, VII (en premsa), i la bibliografia que hi cito. La consulta d’un microfilm del manuscrit m’ha permès afegir-hi algunes dades més. 8. MONTERO CARTELLE, E. (1993). Tractatus de sterilitate. Anónimo de Montpellier. Valladolid, p. 5053. Sobre les edicions generals arnaldianes del segle XVI vegeu també GIRALT, S. (2002). Arnau de Vilanova en la impremta renaixentista. Manresa; «La tradition médicale d’Arnaud de Villeneuve, du manuscrit à l’imprimé». Médiévales (en premsa). 9. GIRALT (2002). «Nota sobre alguns ictiònims…». Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 100 L’aparat crític consigna totes les variants desestimades, des de les que tenen tanta versemblança d’autenticitat com les lectures preferides fins a les clarament rebutjables, inclosos evidents errors d’impremta de ed. Les úniques diferències que no hi he incorporat són les ortogràfiques, atès que ed presenta l’ortografia d’inicis del renaixement. Considerant això, el text que ve a continuació té l’ortografia sistemàticament regularitzada segons V, fins i tot en aquelles variants de ed escollides en què les variants de V no hi donen un suport material. Així mateix he regularitzat les incoherències ortogràfiques de V, he posat sempre cdavant de ei i seguides de vocal, excepte rere sox, situació en què es produeixen vacil·lacions. He desenvolupat els numerals que apareixien en xifres llevat dels que indiquen quantitats a les receptes. La puntuació segueix criteris moderns. Igualment la divisió del text, que apareix tot continu en els testimonis, en apartats encapçalats per un numeral romà es deu a la meva intervenció. SIGLA V= Biblioteca Vaticana, Palatino Latino 1180, ff. 181v-185v. ed = Hec sunt opera Arnaldi de Villanova…, Lió, F. Fradin, 1504. REGIMEN QVARTANE 〈I〉 Quod si diligenter secundum ipsum aliquis se rexerit et morbus in suo genere salubris fuerit et breuis, curabitur. Si uero exposuerit se quis iudicio imperitorum et uulgarium hunc neglecto. Sequendo uiam sensualitatum quod absit deuiasse a iudicio racionis sequetur incursus multiplicis periculi. Plerumque ex hoc contingit, ut docet experiencia, conuersio et permixtio quartane febris in continuam febrem, que non paruam minatur ruinam. Aliquando sequitur multiplicacio quartanarum et earum composicio molesta. Nam ex una fiunt due uel tres uel plures et ex simplici composita generatur. Interdum uero multiplicantur apostemata cancerosa et sic de multis aliis que sunt quartana ea deteriora pro certo sicut lepra, ut constat El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova Faventia 27/1, 2005 101 1. Sequitur de quartana. Incipit regimen quartane secundum medicine usum factum VIncipit regimen quartane ed || 3. ipsum V: terminum ed / aliquis se transp. ed post si / et V: erit ed || 4. fuerit V: erit ed / curabitur om. ed / se om. V || 5. hunc ed : hoc V / neglecto V: remitto ed / sequendo V: sed quando per ed / sensualitatum V: sensualitatis ed || 6. post deuiasse add. ed alias errasse / sequetur V: sequeretur ed || 7. contingit ed : conuenit V/ post experiencia add. ed et ideo / permixtio V: permutatio ed || 8. continuam V: quotidianam ed || 9. quartanarum ed : quartanorum V / composicio ed : combinacio V|| 11. apostemata cancerosa V : apparata cum terrea ed || 12. post que add. ed non / quartana om. ed / lepra ed. : lopra V 5 10 Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 101 aput uirum uirtute uigentem, licet obseruacio preceptorum artis aliquod difficultatis habeat. Nam secundum sentenciam philosophi et ueritatem uirtus circa difficilia uersatur: que enim exerceri sunt facilia parum uel nichil continent uirtuosum. Vt ergo desiderate sanitatis terminus breuiter et prospere attingatur predictis, dei auxilio occurramus prudenter, ut in processu, quod absit, mala non preualeant sed pocius cessent et prosternantur. 〈II〉 Consulimus ergo in primis ut die crastina circa horam terciam premisso exercicio temperato fiat flebotomia de basilica sinistri brachii ad quantitatem quatuor unciarum largo foramine facto. Ad hoc autem faciendum mouet nos auctoritas recte loquencium in hoc casu. Mouetur eorum iudicio racionis, super quo auctoritas fundatur, non cum hec sit quartana generatiua: ut nobis constat, generata fuit ex colera adusta in minus et sanguine adusto in plus. Expedit ut sanguis moueatur qui aduri paratus est, ne adustio multiplicetur et febris prolongetur. Multiplicata enim causa est necessarium multiplicari effectum et per oppositum ideo ipsa diminuta uel ablata uel abreuiata necessarium est effectum diminui uel abreuiari. Non debes igitur in huiusmodi processu formidare, sed tam euidentibus racionibus prompte et uoluntarie obedire. Propterea per artem et experienciam constat quod flebotomia temperat feruorem materie et discrasiam membrorum ad equalitatem adducit et per euacuacionem temperat spiritus et calorem innatum. 〈III〉 Propterea ut malicia qualitatum materie corrigatur et expulsioni paretur, consulimus usum digestiui sequentis: recipe radicis brusci, sparagi, feniculi, 102 Faventia 27/1, 2005 Sebastià Giralt 13. uirum uirtute ed : unius uirtutem V || 14. philosophi om. V || 15. uersatur ed : conuersatur V / enim V: tamen ed / uel V : aut ed || 16. desiderate sanitatis terminus V: sanitatem desiderantis ubique ed || 17. predictis V: predicta ed || 18. quod ed : quidem V / mala transp. ed post processu || 21. ergo V: igitur ed / horam V: mediam ed || 23. quatuor unciarum inu. ed || 24. mouet ed : mouent V/ auctoritas ed : auctoritates V/ recte ed : directe V || 25. eorum V: autem ab hoc ed / auctoritas fundatur ed : auctoritates fundantur V/ hec V : hoc ed || 26. quartana ed : quartane V / generatiua om. ed / ut V: nec ed / post constat add. ed cum / fuit V: fuerit ed || 27. moueatur ed : minatur V || 28. post est add. ed et || 29. est necessarium V: necesse est ed / multiplicari effectum inu. ed / ipsa ed : ipsum V || 30. uel del. V / ablata om. V / necessarium V : necesse ed / post est del. V est || 31. debes V: debet ed / huiusmodi processu ed : huius prosecucione V/ tam V: cum ed || 32. obedire V: obedi ed || 33. experienciam V: experimentum ed / materie V: medicine ed || 34. membrorum ed : membro V/ adducit V : ducit ed / euacuacionem ed : euentacionem V || 35. spiritus V: spiritum ed || 37. post ut add. ed a / qualitatum V: qualitatis ed / materie V: materia ed / paretur V : propriaretur ed || 38. digestiui V : digesti ed /post recipe del. V bru 14-15. ARISTOTELIS Ethica Nicomachea, 1106b, 1109a-1109b. 15 20 25 30 35 Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 102 ana manipulum I; ramorum pentafilon manipulos II; scolopendrii, cicoree, endiuie cum radice eius, scariole, capilli ueneris, lactuce dulcis crispe, ramorum fumiterre, omnium recencium, ana manipulum I; summitatum boraginis manipulos III; uiole, florum boraginis, florum buglosse, ana dracmas III; florum anthos, florum sticados arabici, ana unciam semis; seminum fumiterre, seminum cuscute, seminum scariole, ana unciam I; corticis citri, mente, mellisse, ana unciam semis; succi pomorum dulcium, succi summitatis fumiterre, succi malorum acetosorum, succi boraginis, ana quartarium I; polipodii quercini unciam semis; folliculorum sene uncias II; panis zuccari libras II; fiat syrupus ad libras II et semis et reponatur in duabus amphoris. 10 Post usum dicti syrupi utatur apozimate summe salubri laxatiuo, cuius recepta sequitur: recipe uiole, florum boraginis, florum buglosse, folliculorum sene, ana uncias II; succi summitatum boraginum autumpnalium, succi pomorum dulcium aromaticorum ana quartarium I; manne electe unciam I; seminum cuscute, mirabolanorum citrinorum, florum sticados arabici, polipodii quercini, mirabolanorum indorum, ana unciam I semis; epithimi, florum mellisse, uuarum passarum mundarum ab arillis pinguium, ana unciam I; mirabolanorum kebulorum, unciam I; lapidis lazuli uiginti uicibus loti in aqua fortiter, deinde in aqua rosarum decies loti, dracmam semis; panis zuccari libram semis; et fiat apozima ad libram semis large, cuius medietas administretur prima uice et regatur et regimine artis utatur. Postea utetur cum hiis hoc electuario sublimi ad iuuamenta, cuius recepta sequitur: recipe conserue boraginis et buglosse, conserue rosarum rubearum, ana uncias II; corticis citri electi unciam semis; cardamomi minoris unciam semis; coriandri preparati dracmas II; sandali, amicacordi uel citri electi, dracmam I; coralli rubei, mente sucte, ana dracmas II; pulueris leticie Galieni unciam semis; pulueris dyarodon abbatis unciam semis; spice nardi, anthos mundi, dracmam semis; quatuor seminum frigidorum mundorum, ana dracmam I; succi pomorum dulcium aromaticorum, uini malorum granatorum acetosorum, succi citri, ana quartarium semis; iacinctorum El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova Faventia 27/1, 2005 103 40. scariole V: ascalonii ed || 41. summitatum V: summitates ed || 42. uiole transp. ed post ramorum fumiterre / florum boraginis om. ed || 43. III V: I ed || 43-4. florum anthos — unciam I om. ed || 46. summitatis om. V || 47. post quercini add. V ana || 48. post zuccari del. V uncias II || 50. dicti V : predicti ed / utatur ed : utantur V || 50-1. cuius recepta V: quod ed || 51. florum1trans. ed post recipe / florum2om. ed. || 55. ante polipodii del. V pop / mirabolarum indorum V: mirabolani indi ed. || 56. unciam I semis om. V || 56-7. ab arillis pinguium om. ed || 58. loti om. ed || 60. et2om. V || 61. utatur ed : utetur V || 62. utetur cum hiis V: cum utetur ed / sublimi corregi : sublimo Vsublimis ed / ad iuuamenta V: iuuamenti ed / ante cuius add. ed est || 62-3. cuius recepta sequitur V: est ed || 63. boraginis ed : rosarum V / et om. ed / conserue om. ed || 64. cardamomi minoris V : cinamomi ed || 65. sandali om. ed / post amicacordi add. ed mascasellini || 66. dracmam I — ana om. ed || 67. spice ed : spica V|| 68. mundi V: munda ed / dracmam semis — mundorum om. V / mundorum emendaui : muda ed || 70. granatorum om. V / semis V: unciam ed || 70-1. iacinctorum rubeorum V: iacinti rubei ed 40 45 50 55 60 65 70 Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 103 rubeorum dracmas II; panis zuccari quod sufficit; fiat electuarium bene coctum. Post hec autem applicandum erit hoc emplastrum stomacho, cuius recepta sequitur: recipe absinthii manipulos II; mente manipulum I; spice nardi, rosarum rubearum, florum camomille, ana unciam I; corticis citri, cardamomi, ana unciam I; masticis unciam I. Ex his fiat emplastrum cum succo mente et aceto et aqua rosarum equalium parcium et admisceatur de lapdano loto et cera quantum sufficit ad adherendum uel fiant sacelli cum bastis longis transuersalibus, sicut marsupii componuntur, et calefiant in predictis liquidis cum applicabuntur. 〈IV〉 Notandum est quod precedentibus, scilicet syrupo, apozimate, electuario et emplastro, utendum erit hoc modo qui sequitur. In primis sumenda est una uncia digestiui syrupi cum duabus unciis aque calide ante auroram; modicum deinde masticet mala granata et superdormiat. Consequenter in ortu solis sumat electuarium ad quantitatem castanee magne et, si superbibere placuerit, bibat syrupum rosarum. Postea exercitandum modicum et leuiter deinde comedendum. Si uero predictum syrupum abhorruerit utatur aliquando sero caprino loco illius et, si alternis diebus suscipiatur, potest sumi dupla quantitas seri caprini. Sed de sero caprino autem est notandum quod non est eliciendum forte sed arte, scilicet quod sumatur ex capris nigris iuuenibus nouiter fetantibus, ut magis possibile fuerit, et boni pastus. Iterum uero aduertendum quod serum buliendum est duabus uel tribus undis ebulitum. Post colandum est bene, deinde administrandum. Erunt autem sic duo digestiua administranda per totum tempus duorum periodorum exceptis die paroxismi, in qua nullum istorum est tribuendum. Consequenter uero tercio periodo secunda die post accessionem, et intellige secundam diem quietis, detur predicta quantitas solutiua. Deinde ad usum digestiui redeundum est et consimiliter utendum 104 Faventia 27/1, 2005 Sebastià Giralt 71. dracmas II V: dracmam I ed || 73. hec autem om. ed / erit hoc ed : et hoc est V/ emplastrum emendaui : emplustrum ed plurimum V || 73-4. cuius recepta sequitur om. ed || 76. fiat ed : fit V || 77. equalium parcium V: ana ed || 78. quantum — fiant om. V / sacelli V: sacculi ed || 79. transuersalibus V: consualibus ed / marsupii ed : macabii V || 79-80. in predictis liquidis V: liquide ed || 80. cum V: et ed || 82. est om. ed / post quod add. ed istis || 83. erit V: est ed / qui sequitur om. ed / sumenda est V : sumatur ed || 84. una uncia inu. ed / digestiui syrupi inu. ed / duabus unciis inu. ed || 87. exercitandum V: exercitanto ed || 88. comedendum V: comedat ed || 89. abhorruerit V: abhorret ed / si alternis ed : sic de aliis V || 90. seri caprini V: syrupi calidi ed / de sero caprino V: secundo ed / eliciendum forte V: eligendum uice ed || 92. iuuenibus ed : iuuentibus ed / fetantibus V: fecantibus ed || 93. aduertendum V : attendendum est ed / buliendum est V inu. ed || 94. ebulitum V: ebullitis ed / post V: et postea ed || 95. administrandum V: ministrandum ed / digestiua V: digesta ed || 95-6. per totum tempus V : toto tempore ed || 96. periodorum ed : paroxismorum V/ post exceptis add. ed in / paroxismi ed : proxima V|| 97. consequenter ed : conuenienter V/ uero V: nota ed / periodo ed : paroxiodo V|| 98. secundam diem V: secunda die ed || 99. digestiui ed : digestiuum V/ redeundum om. V 75 80 85 90 95 Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 104 usque ad administracionem secunde pocionis apozimatis solutiui. Et tunc detur ut prius. Quibus perfectis, si assistentibus periciam medicorum uisum fuerit quod maior pars materie fuerit educta, balnea sunt summe salubria. Circa que est sciendum quod prima uice ponenda est camomilla et furfur in aqua temperate caliditatis et ibi parum morandum. In aliis uero uicibus dulcis aqua simplex sufficit et tepide caliditatis parue more nec sudare permittatur in eo: ut postea, in prima administracione expediet maior mora et sudor modicus applicandus ante cibum prandii uel cene, somno tamen interpolato inter prandium et cenam: aliter non est balneandum ante cenam. Notandum est preterea quod electuario uti competit bis uel ter in die, scilicet mane in ortu solis sine potu et in fine prandii et cene permissiuo potu sequente. Et si conficiatur cortex citri et conserua rosarum in sufficienti quantitate panis zuccari, erit utilis ad idem. Emplastrum uero applicandum erit figuratum secundum figuram stomachi tepidum actualiter et erit maxime de nocte tenendum et ieiuno stomacho. 〈V〉 Explicacio operacionum, causarum efficiencium. Operaciones et proprietates digestiui sunt iste: quoniam habet eandem siccitatem et ariditatem humoris adusti qui est causa febris, humectare et obtemperare acumen caloris ex calore adurente relictum in predicto humore et febrilem discrasiam impressam in membris adequare, sanguinem mundificare, coleram reprimere, omnia membra rectificare. Solutiuum digestiuum in predictis operacionibus communicat. Et preter eas a proprietate eradicat materiam euacuando humorem qui est causa febrilis cum omnimoda securitate et leuitate, clarificat spiritum et calorem naturalem et consequenter disponit non modicum ad leticiam et gaudium. Operaciones et proprietates electuarii sunt: stomachum corroborat, cor et omnia membra principalia confortat et rectificat, uirtutes corroborat, multiplicat calorem et spiritus, animam letificat causam leticie multiplicando et prohibentia contraria, puta causas tristicie, impugnando. El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova Faventia 27/1, 2005 105 102. si V: sic ed / periciam V: peritieque ed / medicorum V: medicinarum ed || 103. fuerit V : sit ed / que V: quod ed || 104. ponenda om. V / est V: sunt ed / et om. V || 105. et om. V / parum morandum V : permorandum ed || 106. et transp. V post simplex / caliditatis ed : taliter V/ nec V : nunc ed / post nec add. V ut ibi || 107. ut postea in V : ut ed / expediet V: expedit ed || 108. somno tamen ed : sumpto V / interpolato V : interposito ed || 110. est om. V / preterea om. ed || 111. scilicet om. V /post mane add. V si / permissiuo V: paruissimo ed || 112. post et2add. V cum / in ed : et V || 113. panis om. ed || 117. explicacio ed : applicacio V/ efficiencium ed : faciencium V || 118. iste V: illis ed / quoniam om. V / habet V: habent ed / eandem om. ed || 119. et om. V / obtemperare V: contemperare ed || 120. ex calore adurente relictum V: adurentis electuarium ed || 121. impressam transp. ed post membris / mundificare V: mundare ed || 123. solutiuum digestiuum V : operationi solutiui digestiui ed / operacionibus ed : operibus V || 127. electuarii transp. ed post operaciones / post sunt add. V nam / cor om. V || 128. uirtutes V: uirtutem ed / post corroborat add. ed et || 129. spiritus V: spiritum ed || 130. impugnando V: amputando ed 100 105 110 115 120 125 130 Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 105 coriandrum: Coriandrum sativum L. ‘coriandre’ crocus: Crocus sativus L. ‘safrà’ cuscuta: Cuscuta sp. pl. ‘cuscuta’ endivia: Cichorium endivia L. ‘endívia’, epithimum: Cuscuta epithymum L. ‘epítim’ feniculum: Foeniculum vulgare Miller ‘fonoll’ fumusterre: Fumaria officinalis L. ‘fumdeterra’ galanga: arrel de l’Alpinia officinarum Hance ‘galanga’ iacintus: Scilla hyacinthoides L. ‘jacint’ (diferent del jacint actual, Hyacinthus orientalis) labdanum: Cistus creticus L. o Cistus ladaniferus L. ‘cist’ lactuca: Lactuca sativa L. ‘enciam’, ‘lletuga’ malum granatum: Punica granatum L. ‘magrana’ melissa: Melissa officinalis L. ‘tarongina’, ‘melissa’ melo: Cucumis melo L. ‘meló’ menta: Mentha sp. ‘menta’ mirabolanum: Phyllatus emblica ‘mirabolà’ (diferent del mirabolà actual, Prunus domestica var. myrobolana). mirabolanum citrinum: Phyllatus emblica o Therminalia critrina ‘mirabolà citrí’ mirabolanum kebulum: Phyllatus emblica o Therminalia chebula ‘mirabolà quèbul’ mirabolanum indum: Phyllatus emblica o Therminalia chebula ‘mirabolà indi’ pentafilon: Potentilla sp. ‘potentil·la’ polipodium: Polypodium vulgare L. ‘polipodi’ pomum: Pyrus malus L. ‘poma’ rosa: Rosa sp. ‘rosa’ scariola: Taraxacum officinale ‘dent de lleó’, ‘lletsó’ scolopendrium: Phyillitis scolopendrium L. ‘llengua de cérvol’ sene: Cassia lenitiva Bischoff ‘senet’ sparagus: Asparagus officinalis L. ‘espàrrec’ spica nardi: Nardostachys jatamansi D. C. ‘espicanard’ spinargia: Spinacia oleracea L. ‘espinacs’ sticados arabicum: Lavandula stoechas L. ‘tomaní’ uva: Vitis vinifera L. ‘raïm’ viola: Viola odorata L. ‘viola’ zinziber: Zingiber officinale Rosc. ‘gingebre’ zuccarum: Saccharum officinarum L. ‘sucre’ 112 Faventia 27/1, 2005 Sebastià Giralt Faventia 27-1 001-160 7/6/06 12:22 Página 112